I heus aqui un nou capítol de la novel·la del bus (la ficticia per part meva i no per part del Pèls). aqui comença la saga de la secre nova, encara que se me n'ha nat l'olla i me n'he nat per les branques, per variar XDDDD
disfruteu-la!!! XD
Personatges a l'olla......................................................................
Bigoti
Tecus
Pèls
Pepón
Tati
Cris
Emma
Julio
Pelopi
Gos
Brincos 3
Scorpio
Odia 2
Pèls 2
Jacinto
Voltor
Capítol 5: la festa de benvinguda de la nova secretària.
El dia a dia a l’autobús va continuar després d’aquest petit incident entre el Manel i el Jose. Uns dies més tard, el Tecus va reunir el grupet dels tarats per comentar-los que volia fer una festa de benvinguda per a la nova secretària. L’Agustin va dir:
- jojojo. Jo crec que el millor és la platja! Cuixes, culs i pits!.- va dir l’home rient.
- Estem d’acord.- van dir la resta per unanimitat.
- Sou uns pervertits. Però estem a desembre, nois.- va dir el Tecus.
- Una picina coberta.- va proposar el Pelopi.
- A on?.- va dir el Tecus aixecant 1 cella a l’estil del Pelopi.
- Doncs en la meva urbanització n’hi ha una.- va dir el Pelopi amb orgull a la veu.
- Doncs ens aconseguiries de tenir-la per nosaltres a bon preu per a quan?.- va dir el Tecus sospirant.
- Doncs per d’aquí una setmana, més o menys per al pont del 6 al 8.- va respondre el Pelopi.
- Doncs t’ho encarrego a tu, Déu dels conductors.- va dir el Tecus agafant la paperassa.
- I ja està?.- va preguntar el Bigoti amb ulls brillants.
- Si, ja està. La resta, a la teva imaginacio, com sempre.- va dir el Tecus fent gestos amb la mà com dient: fuig, home fuig!
- Si, senyor.- van dir la resta mirant amb pànic a l’Agustín.
En sortir del despatx estaven junts el Gos, el Julio, el Brincos 3, el Pepón i l’Antonio (Odia 2)...
- Creieu que l’Agustín en farà una altra de les seves?.- va dir el Gos tot clavant-li una queixalada a una magdalena.
- Doncs n’estic totalment convençut.- va dir el Julio traient una Vanguardia d’una pila per pujar-la al seu bus.
- Au, no em deprimeixis, que cada cop que s’ajunten el David, el Riki i l’Agustin per no dir que s’enduu el Jose i el Joan m’espanto només de pensar-ho.- va dir el Gos sospirant.
- Doncs jo tinc curiositat per saber què fan.- va dir el Brincos 3 fumant el seu cigarret.
- Doncs a mi mentre no m’emprenyin...- va dir el Pepón fumant també.
- Tu, ja en tens prou amb el que tens a sobre, no Jose?.- va dir-li el Julio rient.
- Això això. Ei! No et fiquis amb la meva xicota!.- va renyar-lo el Pepón clavant-li un clatellot al Julio.
- Què feu?.- va preguntar una veu per darrera.
Els tios es van girar i van veure que era l’Scorpio.
- Ei, Tito!.- va dir l’Odia 2 acostant-se a ell i oferint-li un cigarro.
- Uneix-te a nosaltres!.- va exclamar el Brincos 3 amb el cigarro a les mans.
- Jo toco el dos.- va dir el Gos.
- Pobre Jose Manuel, no teniu cap consideració per ell.- va dir el Julio rient.
- Tu calla! Que sempre te n’enfots de les desgràcies alienes!.- va exclamar el Gos marxant indignat.
- Ei Col·legues!.- va exclamar una veu que treia el nas per la zona de fumadors.
- Ei Gregor! Què tal?.- va exclamar el Julio.
- Ei Jose!.- va exclamar el Pèls 2 saludant al Julio encaixant les mans.
- Si que sou amics, no?.- va preguntar el Pepón extranyat.
- Doncs si, i això que aquest operari es va ficar amb mi.- va remugar 1 altra veu.
- Hombre, Jacin!.- va exclamar l’Scorpio.
- Que mania con acortarme el nombre! Que me llamo Ja-cin-to!.- va exclamar el Jacinto tot indignat i rebuscant el paquet de cigarros de la butxaca.
- I de quin operari parlaves, Jacinto?.- va dir el Pepón encuriosit.
- Doncs d’aquest.- va dir el Cinto assenyalant al Julio.
- Si ja deia jo... què et va dir?.- va preguntar el Pepón.
- Jo ho sé!.- va exclamar l’Odia 2.
- Què?!.- van preguntar els altres.
- Li va dir “Cinto”. I es va ofendre.- va dir l’Antonio rient.
- Anda que... no sé qui està pitjor va remugar el Pepón apagant la cigarreta i marxant.
- Ja te’n vas, Jose?.- li va preguntar el Gregor.
- Doncs si, he quedat.
- Jo també vinc, que també he quedat amb la xicota.- va dir el Pèls 2 amb somriure malvat.
- La xicota?.- van preguntar els altres.
- Oh! Que comencen les maquines de marujear!!.- va exclamar el Pepón.
- Toquem el dos!.- va dir el Pèls 2 fugint amb el Pepón.
- Ei! No us escapareu! Confesareu com us va amb aquelles dues!.- van exclamar els marujones que estaven fent safreig a les cotxeres.
- Per cert, on és el Manel?.- va preguntar el Jacinto.
- És veritat! Que el, surt amb la tercera!.- va exclmar el Julio.
I mentre s’entretenien parlant del Pèls, el Pèls 2 i el Pepón van fugir momentàniament de la colla dels marujones.
A Sant Feliu...
- Si que triga, aquest bestiot!.- remugava la Cris asseguda al banc que hi ha a l’entrada de Sant Feliu des de Barcelona.
- Doncs el meu xurri encara triga més.- remugava l’Emma.
- Vols que apostem per comprovar quin dels dos triga més?.- va preguntar la Cris.
- Perquè no? No tenim res més a fer...- va dir l’Emma mirant en un punt fixe.
- Què mires?.- va preguntar la Cris.
- Algo amb el que ens entretindrem mentre esperem.- va dir l’Emma assenyalant a la vorera del davant.
- Ooooh! Però si són el Manel i la Tati! Anem a espiar-los?.- va proposar la Cris.
- M’has llegit el pensament.- va afirmar l’Emma aixecant-se i sortint disparada cap al pas de vianants que estava en verd.
- Els avisem?
- No cal, si no ens veuen ja ens buscaran. Per venir tard!.- va exclamar l’Emma.
- Si ens truquen al movil ens delataran.- va dir la Cris.
En aquell moment va sonar el movil de la Cris.
- hola!
- Escolta, que ja sé qua vinc tard i que no tinc perdó però que m’he entretingut a cotxeres. On ets?
- Estic espiant al Manel i la Tati amb l’Emma. Estem al carrer del Sol.
- Molt bé, el Gregor i jo venim en menys de 5 minuts i tafanejarem amb vosaltres.
- D’acord. Ara li dic a l’Emma.
- Fins ara.
- Fins ara.
- Què diu?
- Diu que estava perdent el temps a cotxeres amb els marujones i que ara vindrà amb el Pèls 2, que records del teu novio.
- Ah! Esta bé. Ja l’arreglaré després, per no trucar-me!.- va remugar l’Emma traient la càmara de la bossa.
- Oooh!
- Sempre s’ha d’anar preparada! Des de que ens han agafat confiança i fan més el ximple que sempre em lamento de no tenir-la en els moments més importants.- va dir l’Emma fent-los una foto.
- Ja ho veig...- va dir la Cris saludant al Pepón que venia corrents amb el Pèls 2.
- Sentim el retard.- van dir tots dos fent una reverència i fent cara de pena.
- Sabeu que el que feu és contradictori?.- va remugar l’Emma.
- No teniu remei.- va dir la Cris rient.
- La que va parlar...- va dir el Pèls 2 rient i fent-li un petonet a l’Emma i abraçant-la mentre li deia coses a cau d’orella.
- Em sap greu, preciosa.- va dir el Pepón abraçant a la noia.
- Està bé. Si realment et sap greu. Vols espiar-los?
- Saps que està malament.
- Ja, però no em negaràs que no és divertit.- va dir la Cris.
- Si, ho admeto.- va dir el Pepón fent-li un petonet.
- Anem. Han començat a marxar.- va dir el Pèls 2.
- Si.- van dir el Pepón i la Cris.
- On deuen anar?.- va preguntar el Pepón.
- Ves a saber...- va remugar l’Emma.
- A fer perversions.- va dir la Cris rient.
- Calla, no diguis aquestes coses!.- va exclamar l’Emma.
- Jajaja. Vols que nosaltres fem el mateix?.- li va preguntar el Pèls 2 fent-li un petonet.
- ...- l’Emma va pensar.
- I a sobre s’ho pensa!.- va exclamar la Cris rient.
- Ei! Ara s’aturen! Amaguem-nos!.- va exclamar el Pèls 2.
Els 4 es van amagar darrera d’uns matolls.
- no es veu res de res.- va remugar l’Emma.
- Nena, preciosa, deixa de remugar!.- va exclamar el Pèls 2.
- No em dóna la gana! Estic molt indignada amb tu perquè has vingut tard i a més a més, no em truques i li dius al Pepón que em digui alguna cosa.
- Eh! Sense faltar al respecte, eh?! Que jo no he fet res.- va remugar el Pepón.
- Ara tu! A callar! Que la Cris bé que et diu Pepón, no?
- Perquè la Cris és la Cris.- va remugar el Pepón rebuscant alguna cosa.
- Eh. Ni se t’acudeixi fumar!.- va exclamar la Cris.
- Ei! Fan alguna cosa!.- va exclamar el Pèls 2 per deixar estar les baralles.
- Què fan?.- van preguntar les noies.
- A veure...- va dir el Pepón acostant-se al grupet i abandonant la idea de fumar amb cara de resignació.
- Oh! Hi ha gent estranya!.- va exclamar la Cris.
- Qui deuen ser?.- va dir l’Emma.
- Mafiosos?.- va preguntar el Pepón.
- Jeje. Com a les pelis, no?.- va dir la Cris.
Mentrestant, la Tati i el Pèls...
- Manel, t’he de dir una cosa. El Jose diu que vol parlar amb tu.- va dir la Tati.
- El Jose? Quin? perquè en conec molts. Què passa, preciosa?.- va preguntar el Pèls traient un paquet de xiclets i menjant-se’n un.
- Doncs un amic meu i teu, que diu que està amoinat.
- Amoinat? Perquè? Per nosaltres?
- Si. Des d’aquell dia.
- Quin dia?
- El de la discoteca.
- El de la discoteca? A l’estiu? Quan vam començar?
- Si.- va dir la Tati mirant a terra.
- Doncs què passa? Digues-m’ho sense embuts.
- Que et vas enrotllar amb la teva ex?.- li va preguntar la Tati.
- Què vols dir? Nomès em va acompanyar a l’hospital perquè estava ferit.- va dir el Pèls posant-se vermell i nerviós. Mirant cap a una altra banda.
- Menteixes. Encara us seguiu veient.- va dir la Tati enfadada.
- No en tens proves!.- va exclamar el Pèls.
- Les tinc.
- Que potser vas contractar un detectiu o què? Que potser no confies en mi?
- Doncs ja no. En aquell moment et vaig perdre la confiança.- va dir la Tati agafant el movil.
- Què vols fer?
- Deixar-ho còrrer. Però abans...- va dir la Tati fent una perduda a un movil.
- Què vols fer!.- va exclamar el Pèls.
- Estomacar-te de valent!.- va exclamar la Tati.
- Què?!.- va exclamar el Pèls.
- Perquè et recordis de mi per tota la teva vida! I del mal que em vas fer!.- va exclamar la Tati.
- Molt bé. Fes el que vulguis. Però em venjaré i et faré el doble o el triple del mal que em facis avui físicament. Et faré mal amb el que més te’n pugui fer. Recorda-ho.- va dir el Pèls amenaçant.
- Me’n recodraré. Però si fas mal als meus, no sobreviuràs.- va amenaçar la Tati marxant i van aparèixer el Mafiós i la seva colla de matones per apallissar el Pèls.
- Tati, d’aquesta te’n recordaràs!.- va exclamar el Pèls mentre ella marxava entrant al 4x4 taronja del Mafiós.
- Anem.- va dir la Tati mentre marxaven ella i el Mafiós mentre els amics del Mafiós apallissaven al Pèls.
Mentrestant, els mirones...
- Que fort!.- va exclamar la Cris.
- Anem.- va dir l’Emma tota seriosa.
- Això em sembla que no ho hauriem d’haver vist.- va dir el Pepón encenent una cigarreta.
- Et dono la raó.- va dir l’Emma buscant un mocador.
- Que sensible que és la meva nena!.- va exclamar el Pèls 2.
- Deixa’m, que m’he de mocar!.- va exclamar l’Emma deslliurant-se de l’abraçada del Pèls 2.
- Jo.- va dir el Pèls 2 posant cara de pena.
- Ara podràs abraçar-me, però deixa’m mocar primer! No voldràs pas mocs, no?.- va preguntar l’Emma amb un somriure mentre llençava el mocador en una paperera propera.
- Què fem?.- va preguntar el Pèls 2 mentre abraçava a l’Emma de nou.
- Ai! però que enganxòs que estàs, no?.- va dir el Pepón abraçant a la Cris també.
- Jeje. El que va parlar. Voleu que anem junts a algun lloc, els quatre?.- va proposar el Pèls 2.
- Tu el que vols és burxar a tres persones, no?.- va dir-li la Cris amb mirada de “ets un burxador”.
- Com ho saps? És que no estic en mode parelleta.- va dir el Pèls 2 badallant.
- Ah! O sigui que no et vols quedar a soles amb mi, eh? Vale. Aquesta me la apunto.- va dir l’Emma amb les mans en forma de nanses.
- No és això, reina. És que quan esteu les dues m’encanta perquè em diverteixo amb les vostres bestieses. A més, amb el Jose, us puc burxar a les dues i a ell.- va dir el Pèls 2 amb un somriure de no haver trencat mai cap plat.
- Vaja, així que també em vols burxar a mi.- va dir el Pepón fent una calada en la distància.
- Jose, on vas, tant lluny?.- va exclamar el Pèls 2 rient.
- Ja ho veus, a la senyora li molesta el fum. Doncs me’n vaig lluny.- va dir rient.
- Pobret Pepón, com el maltractes.- va dir l’Emma rient en plan burxador com el Pèls 2.
- Ara no comencis tu també.- va dir-li la Cris amb mirada assassina.
- Correm! Que ens matarà amb la mirada!.- va exclamar el Pèls 2 fugint.
- Ximple.- va dir la Cris anant fins on era el Pepón, i el pobre, va llençar la cigarreta resignat i li va oferir un braç per recolzar-se i van marxar els quatre.
Una estona més tard, a la Manisa...
- Aquest forn m’encanta.- va exclamar l’Emma assenyalant el forn de la Manisa que està a Falguera.
- Ah si?.- va preguntar el Pepón encuriosit.
- Jose, no pots entrar aquí!. Va exclamar el Pèls 2.
- Perquè?.- va preguntar ell amb cara de “amb quina em sortirà aquest ara?”.
- Perquè està prohibit fumar!.- va exclamar el Pèls 2 rient.
- Ja està bé! Deixa’m estar.- va dir el Pepón fent veure que marxava.
Llavors, la Cris li va fer cara de pena i ell va dir:
- Jo també en sé, de fer cara de pena.- va dir ell posant cara de pena.
- Va, fuma abans d’entrar.- va dir la Cris amb un somriure.
- Em deixes?.- va dir ell amb ulls brillants.
- Si, lluny de mi.- va dir ella rient.
- Si ja deia jo...- va dir el Pepón allunyant-se per fumar-se la cigarreta.
- Pobre home, el margines.- va dir el Pèls 2 rient per fer-la sentir culpable.
- Tu calla, mala persona! Burxador!.- va dir la Cris acostant-se al Pepón.
- Pobret, em sap greu.- va dir-li fent-li un petonet a la galta.
- No passa res, ja m’hi estic acostumant.- va dir ell somrient tot vermell.
- Oh! Que bonic! Un morreig!.- exclamava el Pèls 2 de lluny i xiulant.
- Tu calla!.- van exclamar tots dos alhora.
- Jajaja. Diuen tu calla els dos alhora!.- exclamava el Pèls 2 saltant i fent ganyotes.
- Te l’estàs buscant!.- va exclamar el Pepón amenaçant perseguint al Pèls 2 pel carrer.
- Quins homes...- van dir les dues noies sospirant.
- Anem entrant?.- va dir la Cris amb un somriure de felicitat.
- Si.- van dir els homes que estaven a punt d’estovar-se.
- Anem.- va dir l’Emma contenta també.
- Què passa?.- va preguntar el Pèls 2, que estava al costat de l’Emma.
- Res.- va dir ella fent-se la interessant.
- Au, explica’m-ho.- li demanava el Pèls 2.
- No vull dir-t’ho! És un secret!.- va dir ella fent jejeje.
- I tu tampoc m’ho dius, preciosa?.- li deia el Pepón a la Cris.
- No ho sé.- va dir la Cris fent-se la interessant també.
- Au...-va dir el Pepón somrient d’orella a orella.
- Està bé...- va dir ella cedint i demanant-li al Pepón que parés la orella.
- Eh! Secretos en reunión es de mala educación!.- van dir el Pèls 2 i l’Emma alhora.
- Si és que fins i tot les bestieses les diuen alhora, eh Jose?.- va dir la Cris rient.
- Si, eh?.- va dir l’home vermell com un pebrot.
- Què passa, Jose? Què t’ha dit?.- va dir el Pèls 2 amb curiositat.
- Jeje. No t’importa.- va dir la Cris mirant al Pepón.
- Això, no t’interessa, marujón!.- va exclamar el Pepón bebent de la tassa de café.
- És clar que sóc un marujón! En sóc el president dels marujones de la companyia!.- va exclamar el Pèls 2 amb orgull.
- Ai, el meu estimat Gregor.- va dir l’Emma sospirant.
- Ai, la meva preciosa!.- va exclamar el Pèls 2.
- Au, deixeu de fer bestieses en públic!.- va dir la Cris.
- Com si tu no en fessis també.- va dir l’Emma donant la maneta al Pèls 2.
- Tu calla.- va dir la Cris remugant.
- Va, que te la dono jo també.- va dir el Pepón amb un somriure d’orella a orella.
- Ai, no em puc resistir a aquest somriure.- va dir ella amb els colors a la cara.
- Au, que jo tampoc puc amb tu, dona!.- va dir ell.
- Au, calleu! Que ens feu venir ganes de fer cosetes!.- va cridar el Pèls 2.
- Au! Tu sí que ets bèstia, Gregori!.- va exclamar el Pepón.
- Au, canviem de tema.- va dir la Cris.
- Truquen.- va dir el Pèls 2.
- És el teu, carinyo.- va dir l’Emma al Pèls 2.
- Ah si?.- va dir ell rebuscant per les butxaques de la seva caçadora el seu telèfon mòvil.
- Mira que no reconèixer la seva pròpia melodia...- va dir el Pepón rient mentre li donava la mà a la Cris.
- Deixeu de fer manetes, parelleta!.- va exclamar l’Emma.
- Tu calla.- van dir el dos.
- A duo un altre cop!.- van exclamar el Pèls 2 i l’Emma rient.
- Els que van parlar...- van dir el Pepón i la Cris.
- Digui?.- va dir el Pèls 2, que finalment va despenjar el telèfon.
- Hola, Gregor! Sóc l’Agustín!.- va exclamar el Bigoti rient.
- Hola, Agustín.- va dir el Pèls 2 rient.
- Escolta, et trucava perquè et volia dir la data de la festa de benvinguda de la nova secre.-va dir el Bigoti.
- Quin dia?
- El dissabte vinent? Et va bé?
- Ara li pregunto a la mestressa.- va dir el Pèls 2 somrient a l’Emma.
- Ara t’ho miro.- va dir l’Emma traient la seva superagenda.
- Et va bé dissabte vinent, preciosa?.- va preguntar el Pèls 2.
- A veure... doncs sí, el diumenge tinc un curset però el dissabte el tinc lliure.- va dir l’Emma guardant de nou l’agenda a la bossa.
- Quin tros d’agenda, noia!.- va exclamar el Pepón aixecant-se de la cadira.
- A fumar de nou?.- va preguntar el Pèls 2 rient.
- No! Vaig a veure el Roca.- va dir el Pepón.
- Ah! a fumar al Roca? que porc, de veritat...- va dir el Pèls 2.
- Si és que amb les parets no es pot parlar...- va dir el Pepón entrant al lavabo.
El Pèls 2 va seguir parlant amb el Bigoti per telèfon i quan el Pepón va tornar del lavabo el Pèls 2 va dir:
- l’Agustin diu que la festa es celebra dissabte que ve tot el dia a l’urbanització on viu el David. Que portem el banyador i els estris de bany i la roba que ens faci falta per canviar-nos i que portem roba de mudar perquè pretén fer una mena de ball.
- Vaja! Quina en deu estar pensant aquest cop?.- va dir la Cris.
- Ves a saber...- va dir el Pepón pensant.
- Un ball! Ja en tinc ganes! Festa!.- va exclamar l’Emma emocionada.
- Ah si? Vols festa, bonica?.- va preguntar el Pèls 2 amb un somriure malvat.
- Però aquest David, sempre organitza les festes, no?.- va preguntar el Pepón.
- Ja ho saps, és l’ullet dret del cap. Igual que aquest parell, que li cauen bé i els dóna certes llicències que a la resta de clientes no els deixa.- va dir el Pèls 2 rient.
- I això?.- va preguntar l’Emma.
- Mira, li caieu bé.- va dir el Pèls 2 encongint-se d’espatlles i somrient afectuosament.
- Vaja.- va dir l’Emma arronsant les espatlles també.
- Necessites un massatge?.- va preguntar el Pèls 2 rient.
- Potser sí...- va dir l’Emma amb un somriure malvat.
- Anem a donar una volta? Aquí ja fa massa calor.- va dir la Cris aixecant-se.
- Potser si, hem dit massa bestieses.- va dir el Pepón aixecant-se també.
- Potser sí que ens convé que ens toqui l’aire.- va dir l’Emma posant-se la bufanda.
- Bé, ens veiem la setmana que ve.- va dir el Pèls 2 agafant a l’Emma per la espatlla.
- Que us ho passeu bé.- va dir la Cris.
- Igualment.- va dir l’Emma rient imitant al Bigoti.
- Jejeje. Ens veiem demà al bus de les 8.20.- va dir la Cris.
- Això.- va dir l’Emma.
- Adeu.- van dir els 2 homes mentre es feien 1 salutació especial.
- Eh! A veure si estaré gelosa del Gregori, eh?.- va dir la Cris al Pepón.
- No pateixis, que no m’agraden els homes.- va dir el Pepón abraçant-la amb un somriure.
- Això espero perquè sinò acabarem malament tu i jo, eh?.- va dir-li la noia fent-li un petonet a la galta.
- Ai, però que bufona que ets!.- va dir ell fent-li un petó a la galta també.
- Hola!.- va dir una veu al darrera d’ells.
Els dos es van girar, era el Voltor.
- Hola.- va dir el Pepón amb cara de fàstic.
- Jose, home, que sembla que vegis algú no desitjat.- va dir el Voltor rient i traient algo d’una bossa.
- Què busques? I què vols?.- li va dir el Pepón de mala gana.
- Doncs una cosa important.- va dir el Voltor.
- Què?.- va preguntar el Pepón impacientant-se mentre mirava com el Voltor treia un paquetet embolicat de la bossa.
- Aqui tens, guapa. Això és per a tu.- va dir el Voltor amb un supersomriure.
- Què?!.- va exclamar el Pepón tot indignat.- t’atreveixes a fer-li un regal perquè sí a la meva xicota davant meu?.- va afegir l’home molt indignat.
- És que com que tu no i fas regals he pensat que en comparació amb la seva amiga que sempre en rep del Gregori i dels seus admiradors que era injust i he pensat fer-n’hi un per demostrar-li el meu apreci.- va dir el Voltor amb cara que semblava de sinceritat.
- Però tú de què vas?!.- va exclamar el Pepón superindignat.
- Moltes gràcies. Però ara no sé si acceptar-ho o no. Mai m’havia passat això.- va dir la Cris al Voltor.
- No pateixis, que això és simplement una mostra d’afecte, de moment no tinc pensat posar-me entre vosaltres.- va dir el Voltor somrient.
- De moment?.- va preguntar el Pepón amb cara de “què pretens”.
- Doncs si, perquè si veig que la fas patir sí que m’hi ficaré pel mig.- va dir el Voltor somrient com aquell que no diu res de significat però que té importància.
- És que et penses que no la cuidaré? L’estimo molt i la penso cuidar com un tresor.- va dir el Pepón agafant la noia i abraçant-la.
- Així m’agrada. I un regalet de tant en tant no faria cap mal.- va dir el Voltor donant el regal a la noia.
- Gràcies.- va dir ella desembolicant el paquetet.
El Pepón la mirava amb cara de desconfiança. Eren unes arracades amb forma d’estrella amb una flor a dins! De color blau i rosa!
- moltes gràcies.- va dir la Cris fent un supersomriure al Voltor.
- De res, guapíssima.- va dir el Voltor tot vermell fins a les orelles.
- Au, anem, preciosa. O aquest encara et dirà més coses.- va dir el Pepón agafant la noia per la mà i marxant d’allà deixant al Voltor allà amb un somriure als llavis mentre consultava el seu rellotge taronja.
- Anem. Adéu.- va dir la Cris al Voltor.
- Adéu, guapa. Ja ens veurem al bus.- va dir el Voltor tot content fent-li adéu amb la mà.
Una mica més lluny...
- No li hauríes d’haver acceptat el regal.- remugava el Pepón a la Cris.
- Perquè no?.- va dir ella mirant-lo extranyada.
- Doncs perquè no és el teu nòvio ni res!
- Però ell me l’ha fet perquè ha volgut, el regal. I a més, ja ha dit que no era per a res, simplement, apreci.- va dir ella amb una mirada innocent.
- Doncs jo crec que et va al darrera i per això et fa regals.- va dir el Pepón enfadat mentre buscava les ulleres de sol.
- Doncs jo crec que no. És impossible que algú em vagi al darrera, home!.- va exclamar ella rient.
- I jo què sóc, doncs?.- va dir el Pepón agafant les ulleres de sol de la butxaca dreta de l’abric.
- Jose, no et posis les ulleres de sol, home. Que sinò no sé què penses.- va dir ella.
- És que em poses nerviós, dona.- va dir ell netejant les ulleres de sol.
- Ho sento. Però tu també fas coses d’aquestes amb les teves fans del bus.- va dir ella.
- Però no accepto regals!- va dir ell fent morros.
- Si que els acceptes! La senyora de les mandarines et donava mandarines perquè deia que estaves molt guapo.- va dir ella fent morros també.
- Ah! Però ella ja fa anys que em coneix! I ho feia per fer el ximple! Ho fa amb tots els conductors!.- es va queixar el Jose.
- Doncs estem iguals. Ell m’ho ha fet perquè ha volgut! I deixa de donar-hi tantes voltes! Que em fas posar nerviosa a mi!
- Au, està bé. Deixem-ho correr, d’acord?.- va dir ell oferint-li la mà.
- Si, deixem-ho estar.- va dir la Cris donant-li la mà i marxant cap a casa d’ell.
Au, doncs fins aqui tinc escrit de la història. amb un petit afegitó que faig escriure anit inclòs. aixi que ara escriuré més i potser demà, si tinc temps us afegiré més trosset... sinò quan en tingui un tros prou gros per poder-lo penjar de cop XD
au, ens llegim!
i no us oblideu de deixar els vostres comentaris... el dia en que algun d'ells trobi el meu blog em pengen! XD
lunes, enero 15, 2007
domingo, enero 14, 2007
Capítol 4 part 4 XD i finalitza aqui! XD (el capítol)
I ara, després de rentar-me el caparró segueixo escrivint aqui el que vaig escriure ja fa temps, per allà l'estiu... XD
que us divertiu!
Personatis dramae....................................................................
Emma
Pèls 2
Pepón
Cris
Jacinto
Bigoti
Brincos 3
Pèls
Tati
Cap d'es
Jose Luis
La senyora va portar-los les clares i els va demanar si ja havien decidit què volien per sopar. L’Emma, que havia estat distreta observant el lloc es va quedar parada, per sort, el Pèls 2 va dir:
- Si, ja en s hem decidit. Volem d’entrant un suc de pinya, de primer una amanida de formatges i de segon carn de bé a la brasa, si us plau.- va dir l’home tant cavallerós com sempre, amb un supersomriure als llavis.
- Molt bé, va dir la dona recollint la llista del menú.
- Gràcies.- va dir-li l’Emma al Pèls 2 quan la vella era a la cuina fent el jalar.
- De res, he pensat que dels tres plats que hi havia per escollir de cada plat eren els que et farien més gràcia.
- Doncs m’agraden.- va dir ella amb un somriure de satisfacció.
- Me n’alegro d’haver-ho encertat!.- va dir somrient alhora que començava a riure.
- Aquí tenen els sucs de pinya.- va dir la barman deixant-los a la taula.
- Gràcies.- van dir l’Emma i el Pèls 2.
- De res.- va xiuxiuejar la vella mentre anava a la cuina i parlava en àrab amb el cuiner/a.
- Vaja, deu ser musulmana.- va dir l’Emma.
- Segurament.- va dir el Pèls 2 rient.
Un cop begut el suc, parlaven de moltes coses mentre esperaven l’amanida.
La senyora, en 10 minuts va portar les amanides i es va dir:
- bon profit.
- Gràcies.- van dir els dos preparant-se per menjar.
- De res.- va dir la dona anant a la cuina de nou.
- Bon profit.- va dir-li el Pèls 2 a l’Emma.
- Gràcies. Igualment.- va dir-li la noia a ell.
- Els segons.- va dir la senyora llevant-se els plats del primer mentre els deixava les costelletes de bé a la brasa.
- Gràcies.- van dir els dos de nou.
- De res. Els deixo ja la llista de postres perquè pensin mentre mengen els segons.- va dir la vella.
- D’acord. Gràcies.- va dir-li el Pèls 2 agafant la llista de les postres.
- Mira, cafè irlandès. A tu t’agrada, oi?.- va dir-li el Pèls 2 amb un somriure de satisfacció com dient: “recordo el que t’agrada”.
- Si, potser me’l demano. Si no hi ha unes postres noves que em cridin l’atenció.- va dir l’Emma.
- Jajaja. Tenen un plat original!.- va exclamar el Pèls 2.
- Quin?.- va dir l’Emma.
- Però a tu no t’agradaria.- va dir el Pèls 2.
- Però digues’m-ho...
- Tonyina amb nata.
- Ecs. Tonyina...
- Per això t’ho deia.- li va dir el Pèls 2 rient.
- Això de postres?
- No, era un dels segons.
- Quin fàstic. Sort que has triat el bé.
- Si, oi?.- va dir ell somrient.
- Era bo, el bé.- va dir l’Emma escurant l’última engruna de bé.
- Si, tens raó. Què vols de postres?.- va preguntar el Pèls 2 a l’Emma passant-li la llista de postres.
- Doncs estic bastant tipa però vull trufes rellenes de crema amb nata per damunt i un cafè irlandès.- va dir l’Emma amb cara de “porfi, porfi”.
- Doncs jo vull trufes amb maduixa i un cafè amb gel.- va dir el Pèls 2 somrient.
- Saps que ens costarà dormir, oi?.- va dir l’Emma rient.
- Ah! Cap problema! Tampoc et deixaré dormir, aquesta nit!.- va dir ell rient.
- Què vols dir amb això?.- va dir ella sorpresa.
- Doncs el que vull dir.- va dir ell rient.
- Ja m’ho explicaràs, doncs.-va dir l’Emma bevent.
- No, t’ho ensenyaré.- va dir ell posant-se seriós però somrient alhora, amb el superpentinat de mafiós repentinat i les ulleres de sol al cap.
- Ja veurem, doncs, què m’ensenyes.- va dir ella rient i vermella com un pebrot.
- Ja han decidit el que volen de postres?.- va dir la senyora apareixent de cop i donant un sobresalt a l’Emma, que estava pensant: ens haurà sentit?
- Doncs si, per ella unes trufes de crema amb nata i un cafè irlandès. I per a mi unes trufes de maduixa amb un cafè amb gel.
- Molt bé. Els duc també el compte quan els els porti?
- Doncs si, així avancem.- va dir el Pèls 2.
- D’acord.- va dir la vella anant cap a la barra de nou.
- Avui et convido jo, ja que tu em convides al teu poble.- va dir el Pèls 2.
- No, l’altre cop ja em vas convidar tu, aquest cop et convido jo.- va dir l’Emma.
- Ni parlar-ne. He dit que et duria a passar una nit inoblidable i no vull que paguis.- va dir ell insistint.
- Insisteixo. Pago jo.
- No, jo.
- Que jo!.- exclamà l’Emma.
- Noooooo!.- va dir ell exhaltant-se per primera vegada.
- Que he dit que jo!.- va exclamar l’Emma posant-se seriosa i quan la dona es va acostar va pagar sense donar-li temps al Pèls 2 de pagar.
- Però que tossuda! Doncs el proper cop et convido jo!.- va exclamar l’home fent morritos.
- D’acord.- va dir ella guardant-se el bitllet restant a sota l’aixella.
- Quin estil.- va dir el Pèls 2 rient.
- Tu calla.- va dir ella vermella.
- Anem?.- va dir l’home quan ja havien acabat.
- Anem.- va dir l’Emma.
- Ara et duré al remat final.
- Ah si? A veure què m’ensenyes....- va dir l’Emma amb un somriure provocador.
- No em provoquis o...
- O què? Ja som prou grans, no?.- va dir l’Emma amb un somriure de pilla.
- Doncs anem al lloc on et volia portar.- va dir el Pèls 2 oferint-li el seu braç i fent-li un petó.
- Si, xurri.- va dir l’Emma.
Mentrestant, a Sant Feliu...
- Quina merda! Sempre acabem a Sant Feliu!.- va exclamar el Pèls indignat.
- Tu calla, m’has dit que anavem al restaurant que jo volguès, no? Doncs anem al xinès de Falguera.- va dir la Tati.
- Està bé...- va dir el Pèls cedint.
- Doncs entrem.- va dir la Tati.
- Bona nit. Taula per a dos?.- va preguntar el cambrer.
- Si, gràcies.- va dir la Tati.
- Em sap greu, però no tenen lloc per a dues persones, hauran de compartir la taula amb una altra parella, que li hem donat una taula de quatre a falta de una de dos.- va dir el Cambrer del restaurant.
- Què fem?.- va preguntar el Pèls a la Tati.
- Mirem qui hi ha, i depenent de qui sigui, ens quedem.- va dir la Tati.
- Està bé.- va dir el Pèls.
- Ens pot ensenyar qui hi ha a la taula?.- va preguntar la Tati al cambrer.
- Doncs suposo que si.- va dir el cambrer dubtant.
- Ens quedem!.- va exclamar la Tati de cop.
- Queeeeeeeeè?!.- van exclamar els dos que estaven sopant a la taula on van portar al Pèls i la Tati.
- Quina sorpresa! Què hi feu per aquí?.- va preguntar el Pèls.
- Doncs sopar.- va dir el Pepón començant-se a enfadar.
- Quina casualitat, eh?.- va dir el Pèls seient davant del Pepón i mirant com menjava per fotre’l.
- De tots els restaurants de Sant Feliu has hagut de venir a aquest, Manel?.- va preguntar el Pepón amb la cullerada d’arròs a la mà.
- Doncs si, és que la meva nena ha insistit.- va dir somrient.
- Vaja...- va dir ell reprimint la ràbia.
- Doncs em demano uns rotllets de primavera i unes empanadilles.- va dir la Tati quan el cambrer els va prendre nota.
- I jo vull uns fideus xinesos amb gambes i una marmita de sípia.- va dir el Pèls.
- Per beure?.- va preguntar el cambrer.
- Vi rosat i gasosa.- va demanar el Pèls.
- D’acord.- va dir el cambrer retirant-se.
- Què? Després voleu sortir amb nosaltres de gresca?.- va preguntar el Pèls emocionat.
- NO!.- va exclamar el Pepón amb un no rotund.
- Quina pena... però potser ella sí que vol...- va dir el Pèls provant de convèncer-lo.
- NO. Repeteixo. Volem passar la vetllada sols. L’altra vegada ja em vas espatllar els plans. Aquest cop NO.- va dir el Pepón menjant el pollastre el més de pressa possible per marxar d’allà.
- Que t’enguegaràs.- va dir-li la Cris donant-li la mà.
- Si no m’he ennuegat ja, no crec que ho faci! Estic que estic a punt de rebentar dels nervis!.- va exclamar el Pepón histèric.
- Però...- va provar de dir el Pèls.
- Calla! Més val que callis. que sempre que obres la bocota la cagues.- va dir el Pepón nerviosissim.
- Està bé. Bon profit.- va dir el Pèls començant a menjar.
En acabar el segon plat va dir que no volia postres i va demanar el compte i que volia pagar-lo directament a caixa. Es volia allunyar del Pèls però el Pèls es va aixecar al mateix moment que ell i es van donar un sonor cop al cap i van quedar estesos uns minuts. Les noies es van quedar molt amoïnades sense saber què fer i finalment es van aixecar. I el Pepón va remugar:
- au, seguim sopant!.- i va seure a la taula al lloc del Pèls.
- Au, marxem.- va dir el Pèls agafant la mà de la Cris.
- Ei!.- van exclamar la Tati i la Cris alhora.
- Què?!.- van preguntar el Pèls i el Pepón alhora.
- Que què?! Què passa aquí? Us proposeu tocar els nassos o què?!.- van dir les noies.
- No.- van dir els dos tios.
- Doncs què passa? Perquè tu vas amb mi i el Jose seu amb la Tati?.- va preguntar la Cris al Pèls.
- De què parles? El Jose sóc jo.- va dir el Pèls.
- I un bé negre!.- va exclamar la Cris amb els braços plegats.
- La broma no té gràcia, Manel.- va dir-li la Tati al Pèls.
- És la veritat.- va dir el Pèls.
- Doncs què demostra que tu ets el Pepón?.- va dir la Cris.
- Doncs vine, que t’ho dic.- va dir-li el Pèls fent que ella se li acostès per dir-li algo a cau d’orella.
- Estàs bé del cap?!.- va exclamar ella.
- Perfectament. Ja sé que és difícil demostrar que mentalment sóc el Jose en el cos del Manel i que suoso que ha estat amb el cop de cap, però què vols que t’hi faci..- va dir el Pèls.
- Doncs penso que això que m’has dit a cau d’orella t’ho podria haver dit el Jose. I això que és privat!.- va exclamar la Cris enfadada.
- Dona, ja et vaig prometre ahir que no ho diria a cap dels meus amics...- va dir el Pèls acostant-se a la noia.
- Que no et crec! És impossible! Manel, deixa de fer el ximple! I tu, Jose, deixa de menjar!.- va exclamar la Cris.
- Cris, pensa que potser és cert. Passen coses estranyes. Au, Manel, digues, què hem fet fins abans de venir aquí?.- va dir la Tati al Jose.
- Doncs claar i tu m’has despertat amb uns crits perquè havies tingut un malson.- va dir el Pepón.
- Veus? Ningu sabia què hem fet. I el Pepón ho sap. Com t’ho expliques això?.- va preguntar la Tati.
- I llavors què fem?.- va preguntar la Cris.
- Deixar-los així, té morbo.- va dir la Tati.
- Ni de conya!.- va exclamar la Cris.
- Què teníeu pensat per avui que t’emprenya tant?.- va preguntar-li la Tati.
- Avui havíem quedat per anar a dormir a casa seva.- va dir la noia vermella.
- Anar a dormir i prou?.- va preguntar la Tati burxant.
- Doncs si!.- va dir ella enfadada.
- Vale, vale.- va dir la Tati rient.
- I si ens donem un altre cop de cap?.- va preguntar el Pepón.
- Vols dir que funcionarà?.- va preguntar la Cris.
- Provem-ho i ho sabrem.- va dir el Pèls somrient.
- Au, prova-ho. Que se’m fa estrany veure el Manel mirant-me a mi amb el somriure carinyòs del Jose i parlant com ell.- va dir la Cris.
- Au, no t’amoïnis...- va dir l’home fent-li un petó al front.
- Ecs! No em toquis, Manel!.- va exclamar la Cris.
- Que sóc jo!.- va exclamar el Pèls (Pepón).
- Au, calla.- va dir la Cris.
- Som-hi!.- va dir el Pèls (pepón).
- Au!.- van cridar els dos.
- Ha funcionat?.- va preguntar la Cris.
- No. I fa mal.- van dir els dos.
- Ximples. Hem d’anar a l’hospital.- va dir la Cris.
- Si, ara hi corro! Perquè ens tractin com ximples!.- va exclamar el Pèls (Pepón).
- Doncs què vols que fem, eh, Jose?.- va dir la Cris amb cara de preocupació.
- Esperar a demà a veure què fem.- va dir ell intentant fer-li un petó per calmar-la.
- Eh! Tu no em toquis!
- Au! Però que sóc jo! De veritat.- va dir el Pèls (Pepón)
- Però no vull que em toquis amb el cos del Manel.
- Està bé.- va dir el Pepón sospirant.
- Doncs esperem a demà.- va dir la Tati.
- Està bé.- va dir la Cris emportant-se el Pèls (Pepón).
- Bona nit.- va dir la Cris.
- Bona nit.- va dir el Pepón agafant la seva cartera de la butxaca del Pepón (Pèls) i canviant-li per la del Pèls que tenia a la butxaca del cul.
- Gràcies.- va dir el Pèls, que seguia menjant.
- Anem.- va dir la Cris sospirant.
Fora del restaurant...
- Em sembla increïble que t’hagis passat això, Jose.- va dir la Cris.
- A mi també. Però deu haver passat per alguna cosa en concret. No t’amoïnis, demà ja pensarem en algo a cal Jacinto.- va dir el Pepón.
- Eeeeh?! Que vols anar-hi igualment? En aquestes condicions?.- va exclamar la Cris sorpresa.
- Es clar! Així ho resoldrem allà!.- va exclamar el Jose.
- Doncs ja ho veurem...- va xiuxiuejar la Cris.
- No t’amoïnis més, dona. Ja trobarem una solució demà, ara cap a casa.- va dir l’home posant-li la mà al cap i fent-li un petó a la galta.
- Ecs. T’he dit que no facis això!.- va dir ella apartant-se.
- Y dale! Tú eres cabezota como tú sola, cariño! Bueno, pues no me dejes hacerte nada, tú misma te lo pierdes.- va dir el Pepón fent morros.
- Ja t’he dit que no vull que te m’acostis amb la pinta del Manel, que és molt estrany. Ah! I espero que la Tati no et faci res...- va dir ella sospirant.
- Dubto molt que la teva amiga, per molt morbo que tingui es tiri al Manel amb el meu cos, però bé...- va dir el Pepón posant els ulls en blanc.
- No diguis bestieses! Espero que no.- va dir ella.
En arribar a casa del Pepón...
- Quin piset més mono!.- va exclamar la Cris.
- Si, el primer cop que vens i que sigui en aquestes circumstàncies. Maleït Manel!.- va exclamar el Pepón ple de ràbia.
- Se’m fa estrany veure el cos del Manel dient: maleït Manel amb la teva ràbia, Jose.
- Jeje. Una mica estrany si que és, oi?.- va preguntar l’home.
- Doncs si.- va dir ella seient a la taula del menjador.
- Au, que t’ensenyo el dormitori.- va dir el Pepón.
- Oh! Que maaacoooo! Un lavabo rosa!.- va exclamar la Cris.
- Si, és que la meva àvia va insistir en triar un dels lavabos per quan vinguès ella de tant en tant. I li va fer il·lusió rosa.
- Que bé!! A casa la meva àvia n’hi ha un d’igual i sempre es el que m’ha agradat més.- va dir la noia amb un somriure.
- M’alegro que t’agradi.- va dir l’home somrient.
- I l’habitació, Jose?
- És aquesta.- va dir entrant en una habitació de matrimoni.
- I això? No vius sol?.- va preguntar estranyada.
- Per si tenia parella algun dia, per això una habitació amb un llit de matrimoni. I en aquesta altra hi dormo normalment, quan estic sol.- va dir assenyalant l’habitació contígua.
- Ah. Vaja.
- I en aquesta hi dorm l’Agustín quan hi ve de tant en tant.- va dir el Pepón rient.
- Uala! És que el Bigoti es queda sovint?
- Doncs si.- va dir ell com lo més normal del món.
- Ah! Però no pensis malament!.- va exclamar ell de cop, en veure la cara que feia la noia.
- Està bé. Doncs em puc quedar en una habitació sola?
- No vols dormir amb mi?.- va dir l’home fent una mirada suplicant.
- És que... amb aquesta pinta...
- Això té solució!.- va exclamar el Pepón ficant-se al lavabo.
Una estona més tard...
- Que et semblo?.- va preguntar el Pepón amb l’aspecte canviat.
- El Manel et matarà.- va dir la Cris després de veure que s’havia tallat els cabells a lo cutre i amb els cabells tot engominats.
- Jeje. No tens res més a dir? Estic més guapo?.- va preguntar l’home acostant-se a ella.
- Home, més guapo més guapo... què vols que et digui, el Manel no m’agrada, físicament. És un noi jove, si, però no m’atreu.- va dir ella mirant-lo als ulls.
- Au, pensa que sóc jo. Tanca els ulls i prou.- va dir l’home fent-li un petó.
- Deixa-ho córrer, home. Ja t’he dit que m’agrades, però que no vull que em toquis amb el seu cos. Vull que siguis tu mateix amb el teu propi cos.- va dir ella avergonyida.
- Bé, doncs si és així, et perdono.- va dir fent-li una abraçada.
- Perdonar-me el què?
- Que no vulguis que te m’acosti. És que fa mal que em diguis que m’allunyi.
- Au, home...- va dir ella entristint-se.
- No facis aquesta cara. Anem a dormir?
- Si, bona nit.- va dir ella quedant-se a l’habitació on dormia normalment ell.
- Au, doncs jo dormiré a l’habitació de l’Agus.- va dir ell resignat.
- Bona nit.- va dir ella fent-li una abraçada.
- Bona nit, preciosa.- va dir ell sense deixar-la anar.
Mentrestant, l’Emma i el Pèls 2...
- que et sembla, la platja?
- És preciosa, així de nit.
- Ja t’ho deia, que et duria a un lloc interessant.- va dir el Pèls 2 abraçant la noia.
- Ejem...
- No diguis res, escolta’m...- va dir l’home tot enrojolat.
- D’acord, t’escolto.
- M’agrades molt, tots aquests mesos que hem estat sortint m’has començat a agradar més i més i et vull demanar que surtis amb mi formalment i que siguem una parella. Ho vols?.- va dir l’home mirant a la noia als ulls.
- Doncs et dic que si, que tu també m’agrades molt.- va dir l’Emma.
- Quina alegria!.- va exclamar el Pèls 2 sense deixar de petonejar la noia.
- Passegem?.- va pregunat la noia donant-li la mà.
- Si.- va dir ell tot feliç.
I sota la llum de la lluna plena d’aquella nit, l’Emma i el Pèls 2 van començar una nova vida junts, quines peripecies els esperen d’ara en endavant com a parella?
Mentrestant, la Tati i el Pèls...
- Escolta Manel, em sembla que has menjat massa. Després el Jose t’escabetxarà per haver menjat massa amb el seu cos.- li va advertir la Tati.
- És que tenia gana!.- va exclamar el Pèls.
- Ui! Tinc el mòvil del Jose enlloc del meu. Tafanegem els seus missatges?.- va proposar el Pèls.
- No està bé... però... és una temptació massa gran!.- va exclamar la Tati prenent-li el movil de les mans i començant a llegir els missatges.
- Oh! S’envia missatges amb la Cris!.- va exclamar el Pèls.
- Ah si? I què li diu?.- va dir la Tati.
- Que bonic... que romàntic, aquest home .-va dir el Pèls.
- A veure si em dius coses semblants, eh?!.- li va recriminar la Tati clavant-li un clatellot.
- Si vols començo ara mateix!.- va dir el Pèls acostant-se a la Tati.
- Més val que no.- va dir la Tati apartant-lo.
- Perquè?.- va preguntar el Pèls indigant fent morritos.
- Perquè no em puc concentrar amb la cara del Pepón.- va dir la Tati.
- Au, no et dóna morbo?
- La Cris em matarà i el Pepón a tu. Aixi que més val que no.- va dir la Tati pregant perquè el Pèls la deixès estar.
- Està bé, em comportaré. Però no sé si podré aguantar-me.- va dir el Pèls amb cara de pena.
- Ui, una trucada?!.- va exclamar el Pèls.
- Ei, hola Cinto!.- va exclamar el Pèls.
- Cinto? com que Cinto? Que em dic Ja-cin-to! Ei, escolta Jose. Que em pots fer un favor?.- va preguntar el Cinto.
- Si, quin?.- va respondre el Pèls.
- Doncs que demà, quan vinguis, si pots portar unes olivetes també, perquè he mirat l’armari i no en tinc. D’acord?.- va preguntar el Jacinto tot amoïnat.
- Oh! I tant! Per cert, el Manel diu que també vol venir.- va dir el Pèls.
- Ah! Doncs que vingui també! Es que li he deixat uns missatges al contestador perquè no hi era. Aixi que l’afegeixo també. Doncs digues-li que ell dugui les olivetes i alguna cosa més per picar. D’acord?
- D’acord. Fins demà!
- Fins demà.
- Marxem demà?.- va preguntar la Tati.
- Demà anem a cal Cinto. Ha dit que a les 6 a casa seva i que el Jose també hi va. Què deuen fer? Escoltem el contestador...- va dir el Pèls.
“Ei, Manel, sóc el Jacinto, de la feina. demà a casa vull estrenar una tele nova que m’he comprat, d’aquestes de plasma i amb satèlit digital. He convidat a uns col·legues per veure el futbol allà. T’hi apuntes? Digues-me alguna cosa, d’acord? Fins demà, doncs! Comptem amb tu!”
- Doncs això és el que deia.- va dir el Pèls.
- Vaja. Per cert. Si has parlat amb el cos del Jose però a la teva manera què haurà pensat el Cinto?
- Doncs que el Jose ha begut o alguna cosa per l’estil. Demà ja sabrà la veritat.- va dir el Pèls arronsant les espatlles.
- Doncs noi, dorms al sofà.- va dir la Tati.
- Perquè?!.- va exclamar tot indignat.
- Perquè em fa cosa estar a prop teu, tio! Fuig! El llit avui és meu.- va dir la Tati tapant-se amb el llençol
- Està bé...- va dir el Pèls amb cara de pena i el cap cot.
- Bona nit, amor meu.- va dir la Tati.
- Bona nit, tirana.- va dir el Pèls tot trist.
- De tirana res, que ho faig pel nostre bé.- va dir la Tati apagant el llum.
- Està bé...- va dir el Pèls estirant-se al sofà.
Al dia següent... a cal Cinto...
- Bona tarda!.- van exclamar el Pèls 2 i l’Emma, que arribaven tots contents.
- Bona tarda. Sou els primers.- va dir el Cinto tot content.
- Oh! Que bé, no?.- van dir ells dos rient.
- Per les vostres cares veig que anit ho vau passar bé, oi?.- va dir el Cinto amb una mirada pícara.
- Potser si, és el màxim que et diem.- va dir el Pèls 2 rient com un beneit.
- Bé, doncs seieu al sofà, poseu-vos còmodes i esperem junts mirant qualsevol cosa mentre els altres venen.- va dir el Cinto.
- Ah! Si! Té, unes patatones per picar: fritos, patates del dia i conos 3D del condis.- va dir l’Emma.
- Gràcies.- va dir el Cinto.
- Ding dong.
- El timbre.- va dir el Cinto anant a obrir.
- Bona tarda!.- va exclamar content en veure el Bigoti que arribava juntament amb el Cap d’es i el Ceri.
- Eiii!.- van exclamar els acabats d’arribar.
- Què em porteu un regalet?.- va preguntar el Jacinto emocionat.
- Doncs si.- van dir tots amagant les bosses amb el mejar i el beure.
- Quina ilu!.- va exclamar el Cinto entrant i fent saltironets.
- Ding dong!.- va sonar de nou el timbre.
- Ja vinc!.- va exclamar el Cinto corrent cap a la porta mentre els tres que havien arribar seien al sofà amb el Pèls 2 i l’Emma.
- Hooola!.- van dir el Pèls (Pepón) i la Cris alhora.
- Que us heu confòs de parella?.- va preguntar el Cinto extranyat.
- És una llarga història. Ara us ho explicarem.- va dir la Cris donant-li les begudes (una ampolla de cava rosat, un kas de taronja i un sprite).
- Gràcies, passeu, passeu.- va dir el Cinto.
En entrar el Pèls (Pepón) i la Cris al menjador tothom se’ls va quedar mirant com “estic flipant”. I el Bigoti, que va ser el primer en reaccionar va dir:
- què ha passat? Que us heu canviat les parelles amb la Tati o què?
- No exactament...- va dir la Cris que no sabia com explicar-ho.
- Ding dong
- El timbre! Vaig a veure qui és.
- Hola!.- van dir el Pepón (Pèls) i la Tati.
- Us esperàvem. Passeu.- va dir el Cinto aguantant-se el riure.
De nou, a la sala, tothom petrificat. En veure el Pepón engominat, amb la Tati. Ah! I el Pèls, amb els cabells de punxa, curts i engominats a l’estil Pepón i el Pepón a l’estil Pèls tot descamisat i amb roba de més jovenet.
- ens podeu explicar què passa aquí?.- va demanar el Bigoti.
- Doncs que ahir al vespre ens van trobar per casualitat al xinès i el Pepón va voler marxar ràpidament perquè no volia estar amb el Manel i llavors, es van donar 1 cop de cap i van fer un intercanvi de cossos.- va explicar la Tati resumidament.
- Aaaaaah!.- van fer els presents.
- Ding dong.
- Hooola!.- van dir el Jose Luis i el Gos, que arribaven plegats.
- Ei! Veniu, no us perdeu això!.- va exclamar el Cinto arrossegant-los cap al menjador.
- Què ha passat?.- van preguntar els dos.
- Doncs que s’han canviat de cossos i no saben com tornar-hi.- va explicar el Jacinto rient.
- Doncs si que estem bé!.- va exclamar el Brincos 3, que havia obert amb les claus.
- Ui! Tens claus,Manel?.- li va preguntar el Pepón (Pèls) en el to burleta de sempre.
- Manel, deixa de fer el burro amb el cos del Jose, que alucino. Ah! I responent a la teva pregunta. Si, m’he barallat amb la dona i estic passant uns dies a cal Cinto.- va dir el Brincos 3 rient.
- Compartim gastos, eh?.- va recalcar el Cinto.
- Exacte, no visc aquí en aquest superpiset de gorra, eh?.- va dir el Brincos 3 agafant una cadira i seient a propet de la Cris.
- Doncs abans de que comenci el partit, hem de trobar una solució.- va dir el Pèls 2 posant-se la cinta del Barça al cap.
- I si els fem donar un altre cop de cap?.- va preguntar el Brincos 3.
- Ja ho vam provar i res.- va dir la Cris.
- Què pensàveu en aquell moment?.- va preguntar el Cap d’es.
- Doncs en estrangular el Pèls i perdre’l de vista.- va respondre el Pèls (Pepón).
- En burxar al Pepón.- va respondre el Pepón (Pèls).
- Jajaja. Aixi pensàveu l’un en l’altre...- va dir el Bigoti pensant.
- Reunió!.- va exclamar la Tati.
- Si, em sembla que hem pensat el mateix, noia!.- va exclamar el Bigoti rient.
- Vosaltres, exclosos.- va exclamar la Tati.
En una habitació...
- hem de fer que es barallin i després, accidentalment, que es donin un bon cop de cap.- va explicar la Tati.
- És una bona idea. Com els fem enfadar?.- va preguntar el Jose Luis.
- Molt fàcil. Propiciar que el Manel digui bestieses de les seves, jo el burxaré també i la resta procureu fer-lo enfadar al màxim. Aixi, els donarem una empenta quan estiguin a prop i es canviaran de nou.- va explicar el Bigoti.
- D’acord.- van dir tots alhora abandonant la habitació del Cinto.
- Una mica guarrillo si que ets, eh, Cintet?.- va renyar-lo el Bigoti rient.
- Tu calla, que en teoria no hauríeu d’haver-hi entrat, per tant, no he endreçat.- va dir ell avergonyit.
- Si, si... està bé.- va dir el Bigoti.
- Mans a la obra!.- va exclamar la Tati aixecant el braç.
De nou a la saleta d’estar...
- Manel, em fas un petonet?.- va preguntar la Tati.
- És clar!.- va exclamar el Pèls (en cos del Pepón)llançant-se-li al damunt.
- Eeeeh! No la petonegis amb el meu cos!.- va exclamar el Pèls (Pepón).
- Si, segur que anit tu si que et vas aprofitar del meu cos!.- va exclamar el Pèls començant a fer el burro.
- Mentida! Espero que no hagis fet més bestieses...- va advertir-lo el Pepón.
- Potser si...- va fer el Pèls dissimulant.
- Ahir vam tafanejar els teus missatges de mòvil.- va dir la Tati.
- Aaaaaah! De què aneu? Tafaners! Maaaneeeeel! Tros de carellot! Com t’atreveixes!.- va exclamar llançant-se li al damunt.
- Deixa’m, violent. Que no vull ferir el meu preciòs cos!.- va exclamar el Pèls.
- Tu calla! Desgràcia humana! Què més vas fer?
- Dormir al sofà!.- va exclamar la Tati rient.
- Aaah! El mal d’esquena que agafaré serà culpa teva!
- L’edat, se’t ressenteix, eh?.- va dir el Pèls picant l’ullet a l’estil comercial (amb el cos del Pepón).
- I un rave!.- va exclamar intentant-lo escanyar.
- Ara!.- va exclamar el Bigoti mentre tothom se’ls llançava al damunt i el Brincos 3 i el Cinto els feien donar 1 bon cop de cap.
Els dos van estar inconscients a terra una bona estona fins que el Pepón va recobrar el coneixement.
- Collons!, quin mal de cap!.
- Et trobes bé?.- va preguntar la Cris.
- A qui se li acut fer-nos un superplacatge.- va dir el Pepón.
- Recordes anit?.- va preguntar la Cris.
- Perfectament, no em vas deixar fer-te res perquè tenia el cos del Manel... – va dir l’home corrents al lavabo per veure si estava com sempre.
- Em sembla que ha tornat tot a la normalitat...- va dir el Brincos 3 engegant la tele mentre començava a picar fritos.
- Ei! No t’ho jalis tot tu!.- va exclamar la Tati llançant-se al damunt del plat de fritos.
- Són meus!. Mi teeessooooooroooo.- va exclamar el Brincos 3 guardant-se el plat entre els braços com algo molt preciós.
- Au, Manel , no et converteixis tu en Golum, ara!.- va exclamar el Pèls 2.
- Jajaja. Segur que si el Manel estès despert ja n’haguès dit alguna de les seves!.- va exclamar el Pepón sortint feliç del lavabo i abraçant la Cris.
- Quines ganes tenia de tornar al meu cos!.- va exclamar l’home fent-li un petó a la noia.
- Ah si?.- van dir tots rient burletament.
- Calleu! Deixeu-me estar!.- va exclamar el Pepón abraçant-la més.
- Ooh! Quin mal de cap!.- va exclamar el Pèls.
- Manel! T’has despertat!.- va exclamar la Tati abraçant el Pèls perquè no es volia quedar enrera respecte la Cris i el Pepón.
- Si... quines ganes de tornar al meu cos...- va dir mirant la Tati.
- L’altre!.- va exclamar el Brincos 3 obrint el pot d’olives verdes amb pinyol.
- Tu, gula! Deixa de menjar! Que t’ho jalaràs tot en 2 segons!.- va exclamar el Bigoti retirant-li el pot de les mans.
- Ara ploraré!.- va fer el Brincos 3 fent veure que plorava.
- A veure, eh, Manel, no facis com l’altre Manel, que sinò, m’emprenyo. Que falten 10 minuts perquè comenci el futbol.- va dir el Pèls 2 amb la seva cinta del barça, la bufanda i la samarreta posades.
- Quin home...- van dir la resta seient en silenci i preparats per veure el futbol.
- M’ajudeu a posar coses, noies?.- va preguntar el Cinto.
- Síi!.- van respondre les tres boges.
- Doncs au!
La tarda va passar sense més incidents però això nomès és el principi, encara queden més peripècies d’aquests homes per explicar!
I aqui ho deixo x avui... jojojo, km fa el Bigoti... :P
pròximament, el capítol 5 de la història del bus XD
segurament sigui o demà al matí o dimarts al matí que actualitzi, o potser demà a la tarda... com que plego cap a quarts de sis... ^.*
au, ens llegim!
que us divertiu!
Personatis dramae....................................................................
Emma
Pèls 2
Pepón
Cris
Jacinto
Bigoti
Brincos 3
Pèls
Tati
Cap d'es
Jose Luis
La senyora va portar-los les clares i els va demanar si ja havien decidit què volien per sopar. L’Emma, que havia estat distreta observant el lloc es va quedar parada, per sort, el Pèls 2 va dir:
- Si, ja en s hem decidit. Volem d’entrant un suc de pinya, de primer una amanida de formatges i de segon carn de bé a la brasa, si us plau.- va dir l’home tant cavallerós com sempre, amb un supersomriure als llavis.
- Molt bé, va dir la dona recollint la llista del menú.
- Gràcies.- va dir-li l’Emma al Pèls 2 quan la vella era a la cuina fent el jalar.
- De res, he pensat que dels tres plats que hi havia per escollir de cada plat eren els que et farien més gràcia.
- Doncs m’agraden.- va dir ella amb un somriure de satisfacció.
- Me n’alegro d’haver-ho encertat!.- va dir somrient alhora que començava a riure.
- Aquí tenen els sucs de pinya.- va dir la barman deixant-los a la taula.
- Gràcies.- van dir l’Emma i el Pèls 2.
- De res.- va xiuxiuejar la vella mentre anava a la cuina i parlava en àrab amb el cuiner/a.
- Vaja, deu ser musulmana.- va dir l’Emma.
- Segurament.- va dir el Pèls 2 rient.
Un cop begut el suc, parlaven de moltes coses mentre esperaven l’amanida.
La senyora, en 10 minuts va portar les amanides i es va dir:
- bon profit.
- Gràcies.- van dir els dos preparant-se per menjar.
- De res.- va dir la dona anant a la cuina de nou.
- Bon profit.- va dir-li el Pèls 2 a l’Emma.
- Gràcies. Igualment.- va dir-li la noia a ell.
- Els segons.- va dir la senyora llevant-se els plats del primer mentre els deixava les costelletes de bé a la brasa.
- Gràcies.- van dir els dos de nou.
- De res. Els deixo ja la llista de postres perquè pensin mentre mengen els segons.- va dir la vella.
- D’acord. Gràcies.- va dir-li el Pèls 2 agafant la llista de les postres.
- Mira, cafè irlandès. A tu t’agrada, oi?.- va dir-li el Pèls 2 amb un somriure de satisfacció com dient: “recordo el que t’agrada”.
- Si, potser me’l demano. Si no hi ha unes postres noves que em cridin l’atenció.- va dir l’Emma.
- Jajaja. Tenen un plat original!.- va exclamar el Pèls 2.
- Quin?.- va dir l’Emma.
- Però a tu no t’agradaria.- va dir el Pèls 2.
- Però digues’m-ho...
- Tonyina amb nata.
- Ecs. Tonyina...
- Per això t’ho deia.- li va dir el Pèls 2 rient.
- Això de postres?
- No, era un dels segons.
- Quin fàstic. Sort que has triat el bé.
- Si, oi?.- va dir ell somrient.
- Era bo, el bé.- va dir l’Emma escurant l’última engruna de bé.
- Si, tens raó. Què vols de postres?.- va preguntar el Pèls 2 a l’Emma passant-li la llista de postres.
- Doncs estic bastant tipa però vull trufes rellenes de crema amb nata per damunt i un cafè irlandès.- va dir l’Emma amb cara de “porfi, porfi”.
- Doncs jo vull trufes amb maduixa i un cafè amb gel.- va dir el Pèls 2 somrient.
- Saps que ens costarà dormir, oi?.- va dir l’Emma rient.
- Ah! Cap problema! Tampoc et deixaré dormir, aquesta nit!.- va dir ell rient.
- Què vols dir amb això?.- va dir ella sorpresa.
- Doncs el que vull dir.- va dir ell rient.
- Ja m’ho explicaràs, doncs.-va dir l’Emma bevent.
- No, t’ho ensenyaré.- va dir ell posant-se seriós però somrient alhora, amb el superpentinat de mafiós repentinat i les ulleres de sol al cap.
- Ja veurem, doncs, què m’ensenyes.- va dir ella rient i vermella com un pebrot.
- Ja han decidit el que volen de postres?.- va dir la senyora apareixent de cop i donant un sobresalt a l’Emma, que estava pensant: ens haurà sentit?
- Doncs si, per ella unes trufes de crema amb nata i un cafè irlandès. I per a mi unes trufes de maduixa amb un cafè amb gel.
- Molt bé. Els duc també el compte quan els els porti?
- Doncs si, així avancem.- va dir el Pèls 2.
- D’acord.- va dir la vella anant cap a la barra de nou.
- Avui et convido jo, ja que tu em convides al teu poble.- va dir el Pèls 2.
- No, l’altre cop ja em vas convidar tu, aquest cop et convido jo.- va dir l’Emma.
- Ni parlar-ne. He dit que et duria a passar una nit inoblidable i no vull que paguis.- va dir ell insistint.
- Insisteixo. Pago jo.
- No, jo.
- Que jo!.- exclamà l’Emma.
- Noooooo!.- va dir ell exhaltant-se per primera vegada.
- Que he dit que jo!.- va exclamar l’Emma posant-se seriosa i quan la dona es va acostar va pagar sense donar-li temps al Pèls 2 de pagar.
- Però que tossuda! Doncs el proper cop et convido jo!.- va exclamar l’home fent morritos.
- D’acord.- va dir ella guardant-se el bitllet restant a sota l’aixella.
- Quin estil.- va dir el Pèls 2 rient.
- Tu calla.- va dir ella vermella.
- Anem?.- va dir l’home quan ja havien acabat.
- Anem.- va dir l’Emma.
- Ara et duré al remat final.
- Ah si? A veure què m’ensenyes....- va dir l’Emma amb un somriure provocador.
- No em provoquis o...
- O què? Ja som prou grans, no?.- va dir l’Emma amb un somriure de pilla.
- Doncs anem al lloc on et volia portar.- va dir el Pèls 2 oferint-li el seu braç i fent-li un petó.
- Si, xurri.- va dir l’Emma.
Mentrestant, a Sant Feliu...
- Quina merda! Sempre acabem a Sant Feliu!.- va exclamar el Pèls indignat.
- Tu calla, m’has dit que anavem al restaurant que jo volguès, no? Doncs anem al xinès de Falguera.- va dir la Tati.
- Està bé...- va dir el Pèls cedint.
- Doncs entrem.- va dir la Tati.
- Bona nit. Taula per a dos?.- va preguntar el cambrer.
- Si, gràcies.- va dir la Tati.
- Em sap greu, però no tenen lloc per a dues persones, hauran de compartir la taula amb una altra parella, que li hem donat una taula de quatre a falta de una de dos.- va dir el Cambrer del restaurant.
- Què fem?.- va preguntar el Pèls a la Tati.
- Mirem qui hi ha, i depenent de qui sigui, ens quedem.- va dir la Tati.
- Està bé.- va dir el Pèls.
- Ens pot ensenyar qui hi ha a la taula?.- va preguntar la Tati al cambrer.
- Doncs suposo que si.- va dir el cambrer dubtant.
- Ens quedem!.- va exclamar la Tati de cop.
- Queeeeeeeeè?!.- van exclamar els dos que estaven sopant a la taula on van portar al Pèls i la Tati.
- Quina sorpresa! Què hi feu per aquí?.- va preguntar el Pèls.
- Doncs sopar.- va dir el Pepón començant-se a enfadar.
- Quina casualitat, eh?.- va dir el Pèls seient davant del Pepón i mirant com menjava per fotre’l.
- De tots els restaurants de Sant Feliu has hagut de venir a aquest, Manel?.- va preguntar el Pepón amb la cullerada d’arròs a la mà.
- Doncs si, és que la meva nena ha insistit.- va dir somrient.
- Vaja...- va dir ell reprimint la ràbia.
- Doncs em demano uns rotllets de primavera i unes empanadilles.- va dir la Tati quan el cambrer els va prendre nota.
- I jo vull uns fideus xinesos amb gambes i una marmita de sípia.- va dir el Pèls.
- Per beure?.- va preguntar el cambrer.
- Vi rosat i gasosa.- va demanar el Pèls.
- D’acord.- va dir el cambrer retirant-se.
- Què? Després voleu sortir amb nosaltres de gresca?.- va preguntar el Pèls emocionat.
- NO!.- va exclamar el Pepón amb un no rotund.
- Quina pena... però potser ella sí que vol...- va dir el Pèls provant de convèncer-lo.
- NO. Repeteixo. Volem passar la vetllada sols. L’altra vegada ja em vas espatllar els plans. Aquest cop NO.- va dir el Pepón menjant el pollastre el més de pressa possible per marxar d’allà.
- Que t’enguegaràs.- va dir-li la Cris donant-li la mà.
- Si no m’he ennuegat ja, no crec que ho faci! Estic que estic a punt de rebentar dels nervis!.- va exclamar el Pepón histèric.
- Però...- va provar de dir el Pèls.
- Calla! Més val que callis. que sempre que obres la bocota la cagues.- va dir el Pepón nerviosissim.
- Està bé. Bon profit.- va dir el Pèls començant a menjar.
En acabar el segon plat va dir que no volia postres i va demanar el compte i que volia pagar-lo directament a caixa. Es volia allunyar del Pèls però el Pèls es va aixecar al mateix moment que ell i es van donar un sonor cop al cap i van quedar estesos uns minuts. Les noies es van quedar molt amoïnades sense saber què fer i finalment es van aixecar. I el Pepón va remugar:
- au, seguim sopant!.- i va seure a la taula al lloc del Pèls.
- Au, marxem.- va dir el Pèls agafant la mà de la Cris.
- Ei!.- van exclamar la Tati i la Cris alhora.
- Què?!.- van preguntar el Pèls i el Pepón alhora.
- Que què?! Què passa aquí? Us proposeu tocar els nassos o què?!.- van dir les noies.
- No.- van dir els dos tios.
- Doncs què passa? Perquè tu vas amb mi i el Jose seu amb la Tati?.- va preguntar la Cris al Pèls.
- De què parles? El Jose sóc jo.- va dir el Pèls.
- I un bé negre!.- va exclamar la Cris amb els braços plegats.
- La broma no té gràcia, Manel.- va dir-li la Tati al Pèls.
- És la veritat.- va dir el Pèls.
- Doncs què demostra que tu ets el Pepón?.- va dir la Cris.
- Doncs vine, que t’ho dic.- va dir-li el Pèls fent que ella se li acostès per dir-li algo a cau d’orella.
- Estàs bé del cap?!.- va exclamar ella.
- Perfectament. Ja sé que és difícil demostrar que mentalment sóc el Jose en el cos del Manel i que suoso que ha estat amb el cop de cap, però què vols que t’hi faci..- va dir el Pèls.
- Doncs penso que això que m’has dit a cau d’orella t’ho podria haver dit el Jose. I això que és privat!.- va exclamar la Cris enfadada.
- Dona, ja et vaig prometre ahir que no ho diria a cap dels meus amics...- va dir el Pèls acostant-se a la noia.
- Que no et crec! És impossible! Manel, deixa de fer el ximple! I tu, Jose, deixa de menjar!.- va exclamar la Cris.
- Cris, pensa que potser és cert. Passen coses estranyes. Au, Manel, digues, què hem fet fins abans de venir aquí?.- va dir la Tati al Jose.
- Doncs claar i tu m’has despertat amb uns crits perquè havies tingut un malson.- va dir el Pepón.
- Veus? Ningu sabia què hem fet. I el Pepón ho sap. Com t’ho expliques això?.- va preguntar la Tati.
- I llavors què fem?.- va preguntar la Cris.
- Deixar-los així, té morbo.- va dir la Tati.
- Ni de conya!.- va exclamar la Cris.
- Què teníeu pensat per avui que t’emprenya tant?.- va preguntar-li la Tati.
- Avui havíem quedat per anar a dormir a casa seva.- va dir la noia vermella.
- Anar a dormir i prou?.- va preguntar la Tati burxant.
- Doncs si!.- va dir ella enfadada.
- Vale, vale.- va dir la Tati rient.
- I si ens donem un altre cop de cap?.- va preguntar el Pepón.
- Vols dir que funcionarà?.- va preguntar la Cris.
- Provem-ho i ho sabrem.- va dir el Pèls somrient.
- Au, prova-ho. Que se’m fa estrany veure el Manel mirant-me a mi amb el somriure carinyòs del Jose i parlant com ell.- va dir la Cris.
- Au, no t’amoïnis...- va dir l’home fent-li un petó al front.
- Ecs! No em toquis, Manel!.- va exclamar la Cris.
- Que sóc jo!.- va exclamar el Pèls (Pepón).
- Au, calla.- va dir la Cris.
- Som-hi!.- va dir el Pèls (pepón).
- Au!.- van cridar els dos.
- Ha funcionat?.- va preguntar la Cris.
- No. I fa mal.- van dir els dos.
- Ximples. Hem d’anar a l’hospital.- va dir la Cris.
- Si, ara hi corro! Perquè ens tractin com ximples!.- va exclamar el Pèls (Pepón).
- Doncs què vols que fem, eh, Jose?.- va dir la Cris amb cara de preocupació.
- Esperar a demà a veure què fem.- va dir ell intentant fer-li un petó per calmar-la.
- Eh! Tu no em toquis!
- Au! Però que sóc jo! De veritat.- va dir el Pèls (Pepón)
- Però no vull que em toquis amb el cos del Manel.
- Està bé.- va dir el Pepón sospirant.
- Doncs esperem a demà.- va dir la Tati.
- Està bé.- va dir la Cris emportant-se el Pèls (Pepón).
- Bona nit.- va dir la Cris.
- Bona nit.- va dir el Pepón agafant la seva cartera de la butxaca del Pepón (Pèls) i canviant-li per la del Pèls que tenia a la butxaca del cul.
- Gràcies.- va dir el Pèls, que seguia menjant.
- Anem.- va dir la Cris sospirant.
Fora del restaurant...
- Em sembla increïble que t’hagis passat això, Jose.- va dir la Cris.
- A mi també. Però deu haver passat per alguna cosa en concret. No t’amoïnis, demà ja pensarem en algo a cal Jacinto.- va dir el Pepón.
- Eeeeh?! Que vols anar-hi igualment? En aquestes condicions?.- va exclamar la Cris sorpresa.
- Es clar! Així ho resoldrem allà!.- va exclamar el Jose.
- Doncs ja ho veurem...- va xiuxiuejar la Cris.
- No t’amoïnis més, dona. Ja trobarem una solució demà, ara cap a casa.- va dir l’home posant-li la mà al cap i fent-li un petó a la galta.
- Ecs. T’he dit que no facis això!.- va dir ella apartant-se.
- Y dale! Tú eres cabezota como tú sola, cariño! Bueno, pues no me dejes hacerte nada, tú misma te lo pierdes.- va dir el Pepón fent morros.
- Ja t’he dit que no vull que te m’acostis amb la pinta del Manel, que és molt estrany. Ah! I espero que la Tati no et faci res...- va dir ella sospirant.
- Dubto molt que la teva amiga, per molt morbo que tingui es tiri al Manel amb el meu cos, però bé...- va dir el Pepón posant els ulls en blanc.
- No diguis bestieses! Espero que no.- va dir ella.
En arribar a casa del Pepón...
- Quin piset més mono!.- va exclamar la Cris.
- Si, el primer cop que vens i que sigui en aquestes circumstàncies. Maleït Manel!.- va exclamar el Pepón ple de ràbia.
- Se’m fa estrany veure el cos del Manel dient: maleït Manel amb la teva ràbia, Jose.
- Jeje. Una mica estrany si que és, oi?.- va preguntar l’home.
- Doncs si.- va dir ella seient a la taula del menjador.
- Au, que t’ensenyo el dormitori.- va dir el Pepón.
- Oh! Que maaacoooo! Un lavabo rosa!.- va exclamar la Cris.
- Si, és que la meva àvia va insistir en triar un dels lavabos per quan vinguès ella de tant en tant. I li va fer il·lusió rosa.
- Que bé!! A casa la meva àvia n’hi ha un d’igual i sempre es el que m’ha agradat més.- va dir la noia amb un somriure.
- M’alegro que t’agradi.- va dir l’home somrient.
- I l’habitació, Jose?
- És aquesta.- va dir entrant en una habitació de matrimoni.
- I això? No vius sol?.- va preguntar estranyada.
- Per si tenia parella algun dia, per això una habitació amb un llit de matrimoni. I en aquesta altra hi dormo normalment, quan estic sol.- va dir assenyalant l’habitació contígua.
- Ah. Vaja.
- I en aquesta hi dorm l’Agustín quan hi ve de tant en tant.- va dir el Pepón rient.
- Uala! És que el Bigoti es queda sovint?
- Doncs si.- va dir ell com lo més normal del món.
- Ah! Però no pensis malament!.- va exclamar ell de cop, en veure la cara que feia la noia.
- Està bé. Doncs em puc quedar en una habitació sola?
- No vols dormir amb mi?.- va dir l’home fent una mirada suplicant.
- És que... amb aquesta pinta...
- Això té solució!.- va exclamar el Pepón ficant-se al lavabo.
Una estona més tard...
- Que et semblo?.- va preguntar el Pepón amb l’aspecte canviat.
- El Manel et matarà.- va dir la Cris després de veure que s’havia tallat els cabells a lo cutre i amb els cabells tot engominats.
- Jeje. No tens res més a dir? Estic més guapo?.- va preguntar l’home acostant-se a ella.
- Home, més guapo més guapo... què vols que et digui, el Manel no m’agrada, físicament. És un noi jove, si, però no m’atreu.- va dir ella mirant-lo als ulls.
- Au, pensa que sóc jo. Tanca els ulls i prou.- va dir l’home fent-li un petó.
- Deixa-ho córrer, home. Ja t’he dit que m’agrades, però que no vull que em toquis amb el seu cos. Vull que siguis tu mateix amb el teu propi cos.- va dir ella avergonyida.
- Bé, doncs si és així, et perdono.- va dir fent-li una abraçada.
- Perdonar-me el què?
- Que no vulguis que te m’acosti. És que fa mal que em diguis que m’allunyi.
- Au, home...- va dir ella entristint-se.
- No facis aquesta cara. Anem a dormir?
- Si, bona nit.- va dir ella quedant-se a l’habitació on dormia normalment ell.
- Au, doncs jo dormiré a l’habitació de l’Agus.- va dir ell resignat.
- Bona nit.- va dir ella fent-li una abraçada.
- Bona nit, preciosa.- va dir ell sense deixar-la anar.
Mentrestant, l’Emma i el Pèls 2...
- que et sembla, la platja?
- És preciosa, així de nit.
- Ja t’ho deia, que et duria a un lloc interessant.- va dir el Pèls 2 abraçant la noia.
- Ejem...
- No diguis res, escolta’m...- va dir l’home tot enrojolat.
- D’acord, t’escolto.
- M’agrades molt, tots aquests mesos que hem estat sortint m’has començat a agradar més i més i et vull demanar que surtis amb mi formalment i que siguem una parella. Ho vols?.- va dir l’home mirant a la noia als ulls.
- Doncs et dic que si, que tu també m’agrades molt.- va dir l’Emma.
- Quina alegria!.- va exclamar el Pèls 2 sense deixar de petonejar la noia.
- Passegem?.- va pregunat la noia donant-li la mà.
- Si.- va dir ell tot feliç.
I sota la llum de la lluna plena d’aquella nit, l’Emma i el Pèls 2 van començar una nova vida junts, quines peripecies els esperen d’ara en endavant com a parella?
Mentrestant, la Tati i el Pèls...
- Escolta Manel, em sembla que has menjat massa. Després el Jose t’escabetxarà per haver menjat massa amb el seu cos.- li va advertir la Tati.
- És que tenia gana!.- va exclamar el Pèls.
- Ui! Tinc el mòvil del Jose enlloc del meu. Tafanegem els seus missatges?.- va proposar el Pèls.
- No està bé... però... és una temptació massa gran!.- va exclamar la Tati prenent-li el movil de les mans i començant a llegir els missatges.
- Oh! S’envia missatges amb la Cris!.- va exclamar el Pèls.
- Ah si? I què li diu?.- va dir la Tati.
- Que bonic... que romàntic, aquest home .-va dir el Pèls.
- A veure si em dius coses semblants, eh?!.- li va recriminar la Tati clavant-li un clatellot.
- Si vols començo ara mateix!.- va dir el Pèls acostant-se a la Tati.
- Més val que no.- va dir la Tati apartant-lo.
- Perquè?.- va preguntar el Pèls indigant fent morritos.
- Perquè no em puc concentrar amb la cara del Pepón.- va dir la Tati.
- Au, no et dóna morbo?
- La Cris em matarà i el Pepón a tu. Aixi que més val que no.- va dir la Tati pregant perquè el Pèls la deixès estar.
- Està bé, em comportaré. Però no sé si podré aguantar-me.- va dir el Pèls amb cara de pena.
- Ui, una trucada?!.- va exclamar el Pèls.
- Ei, hola Cinto!.- va exclamar el Pèls.
- Cinto? com que Cinto? Que em dic Ja-cin-to! Ei, escolta Jose. Que em pots fer un favor?.- va preguntar el Cinto.
- Si, quin?.- va respondre el Pèls.
- Doncs que demà, quan vinguis, si pots portar unes olivetes també, perquè he mirat l’armari i no en tinc. D’acord?.- va preguntar el Jacinto tot amoïnat.
- Oh! I tant! Per cert, el Manel diu que també vol venir.- va dir el Pèls.
- Ah! Doncs que vingui també! Es que li he deixat uns missatges al contestador perquè no hi era. Aixi que l’afegeixo també. Doncs digues-li que ell dugui les olivetes i alguna cosa més per picar. D’acord?
- D’acord. Fins demà!
- Fins demà.
- Marxem demà?.- va preguntar la Tati.
- Demà anem a cal Cinto. Ha dit que a les 6 a casa seva i que el Jose també hi va. Què deuen fer? Escoltem el contestador...- va dir el Pèls.
“Ei, Manel, sóc el Jacinto, de la feina. demà a casa vull estrenar una tele nova que m’he comprat, d’aquestes de plasma i amb satèlit digital. He convidat a uns col·legues per veure el futbol allà. T’hi apuntes? Digues-me alguna cosa, d’acord? Fins demà, doncs! Comptem amb tu!”
- Doncs això és el que deia.- va dir el Pèls.
- Vaja. Per cert. Si has parlat amb el cos del Jose però a la teva manera què haurà pensat el Cinto?
- Doncs que el Jose ha begut o alguna cosa per l’estil. Demà ja sabrà la veritat.- va dir el Pèls arronsant les espatlles.
- Doncs noi, dorms al sofà.- va dir la Tati.
- Perquè?!.- va exclamar tot indignat.
- Perquè em fa cosa estar a prop teu, tio! Fuig! El llit avui és meu.- va dir la Tati tapant-se amb el llençol
- Està bé...- va dir el Pèls amb cara de pena i el cap cot.
- Bona nit, amor meu.- va dir la Tati.
- Bona nit, tirana.- va dir el Pèls tot trist.
- De tirana res, que ho faig pel nostre bé.- va dir la Tati apagant el llum.
- Està bé...- va dir el Pèls estirant-se al sofà.
Al dia següent... a cal Cinto...
- Bona tarda!.- van exclamar el Pèls 2 i l’Emma, que arribaven tots contents.
- Bona tarda. Sou els primers.- va dir el Cinto tot content.
- Oh! Que bé, no?.- van dir ells dos rient.
- Per les vostres cares veig que anit ho vau passar bé, oi?.- va dir el Cinto amb una mirada pícara.
- Potser si, és el màxim que et diem.- va dir el Pèls 2 rient com un beneit.
- Bé, doncs seieu al sofà, poseu-vos còmodes i esperem junts mirant qualsevol cosa mentre els altres venen.- va dir el Cinto.
- Ah! Si! Té, unes patatones per picar: fritos, patates del dia i conos 3D del condis.- va dir l’Emma.
- Gràcies.- va dir el Cinto.
- Ding dong.
- El timbre.- va dir el Cinto anant a obrir.
- Bona tarda!.- va exclamar content en veure el Bigoti que arribava juntament amb el Cap d’es i el Ceri.
- Eiii!.- van exclamar els acabats d’arribar.
- Què em porteu un regalet?.- va preguntar el Jacinto emocionat.
- Doncs si.- van dir tots amagant les bosses amb el mejar i el beure.
- Quina ilu!.- va exclamar el Cinto entrant i fent saltironets.
- Ding dong!.- va sonar de nou el timbre.
- Ja vinc!.- va exclamar el Cinto corrent cap a la porta mentre els tres que havien arribar seien al sofà amb el Pèls 2 i l’Emma.
- Hooola!.- van dir el Pèls (Pepón) i la Cris alhora.
- Que us heu confòs de parella?.- va preguntar el Cinto extranyat.
- És una llarga història. Ara us ho explicarem.- va dir la Cris donant-li les begudes (una ampolla de cava rosat, un kas de taronja i un sprite).
- Gràcies, passeu, passeu.- va dir el Cinto.
En entrar el Pèls (Pepón) i la Cris al menjador tothom se’ls va quedar mirant com “estic flipant”. I el Bigoti, que va ser el primer en reaccionar va dir:
- què ha passat? Que us heu canviat les parelles amb la Tati o què?
- No exactament...- va dir la Cris que no sabia com explicar-ho.
- Ding dong
- El timbre! Vaig a veure qui és.
- Hola!.- van dir el Pepón (Pèls) i la Tati.
- Us esperàvem. Passeu.- va dir el Cinto aguantant-se el riure.
De nou, a la sala, tothom petrificat. En veure el Pepón engominat, amb la Tati. Ah! I el Pèls, amb els cabells de punxa, curts i engominats a l’estil Pepón i el Pepón a l’estil Pèls tot descamisat i amb roba de més jovenet.
- ens podeu explicar què passa aquí?.- va demanar el Bigoti.
- Doncs que ahir al vespre ens van trobar per casualitat al xinès i el Pepón va voler marxar ràpidament perquè no volia estar amb el Manel i llavors, es van donar 1 cop de cap i van fer un intercanvi de cossos.- va explicar la Tati resumidament.
- Aaaaaah!.- van fer els presents.
- Ding dong.
- Hooola!.- van dir el Jose Luis i el Gos, que arribaven plegats.
- Ei! Veniu, no us perdeu això!.- va exclamar el Cinto arrossegant-los cap al menjador.
- Què ha passat?.- van preguntar els dos.
- Doncs que s’han canviat de cossos i no saben com tornar-hi.- va explicar el Jacinto rient.
- Doncs si que estem bé!.- va exclamar el Brincos 3, que havia obert amb les claus.
- Ui! Tens claus,Manel?.- li va preguntar el Pepón (Pèls) en el to burleta de sempre.
- Manel, deixa de fer el burro amb el cos del Jose, que alucino. Ah! I responent a la teva pregunta. Si, m’he barallat amb la dona i estic passant uns dies a cal Cinto.- va dir el Brincos 3 rient.
- Compartim gastos, eh?.- va recalcar el Cinto.
- Exacte, no visc aquí en aquest superpiset de gorra, eh?.- va dir el Brincos 3 agafant una cadira i seient a propet de la Cris.
- Doncs abans de que comenci el partit, hem de trobar una solució.- va dir el Pèls 2 posant-se la cinta del Barça al cap.
- I si els fem donar un altre cop de cap?.- va preguntar el Brincos 3.
- Ja ho vam provar i res.- va dir la Cris.
- Què pensàveu en aquell moment?.- va preguntar el Cap d’es.
- Doncs en estrangular el Pèls i perdre’l de vista.- va respondre el Pèls (Pepón).
- En burxar al Pepón.- va respondre el Pepón (Pèls).
- Jajaja. Aixi pensàveu l’un en l’altre...- va dir el Bigoti pensant.
- Reunió!.- va exclamar la Tati.
- Si, em sembla que hem pensat el mateix, noia!.- va exclamar el Bigoti rient.
- Vosaltres, exclosos.- va exclamar la Tati.
En una habitació...
- hem de fer que es barallin i després, accidentalment, que es donin un bon cop de cap.- va explicar la Tati.
- És una bona idea. Com els fem enfadar?.- va preguntar el Jose Luis.
- Molt fàcil. Propiciar que el Manel digui bestieses de les seves, jo el burxaré també i la resta procureu fer-lo enfadar al màxim. Aixi, els donarem una empenta quan estiguin a prop i es canviaran de nou.- va explicar el Bigoti.
- D’acord.- van dir tots alhora abandonant la habitació del Cinto.
- Una mica guarrillo si que ets, eh, Cintet?.- va renyar-lo el Bigoti rient.
- Tu calla, que en teoria no hauríeu d’haver-hi entrat, per tant, no he endreçat.- va dir ell avergonyit.
- Si, si... està bé.- va dir el Bigoti.
- Mans a la obra!.- va exclamar la Tati aixecant el braç.
De nou a la saleta d’estar...
- Manel, em fas un petonet?.- va preguntar la Tati.
- És clar!.- va exclamar el Pèls (en cos del Pepón)llançant-se-li al damunt.
- Eeeeh! No la petonegis amb el meu cos!.- va exclamar el Pèls (Pepón).
- Si, segur que anit tu si que et vas aprofitar del meu cos!.- va exclamar el Pèls començant a fer el burro.
- Mentida! Espero que no hagis fet més bestieses...- va advertir-lo el Pepón.
- Potser si...- va fer el Pèls dissimulant.
- Ahir vam tafanejar els teus missatges de mòvil.- va dir la Tati.
- Aaaaaah! De què aneu? Tafaners! Maaaneeeeel! Tros de carellot! Com t’atreveixes!.- va exclamar llançant-se li al damunt.
- Deixa’m, violent. Que no vull ferir el meu preciòs cos!.- va exclamar el Pèls.
- Tu calla! Desgràcia humana! Què més vas fer?
- Dormir al sofà!.- va exclamar la Tati rient.
- Aaah! El mal d’esquena que agafaré serà culpa teva!
- L’edat, se’t ressenteix, eh?.- va dir el Pèls picant l’ullet a l’estil comercial (amb el cos del Pepón).
- I un rave!.- va exclamar intentant-lo escanyar.
- Ara!.- va exclamar el Bigoti mentre tothom se’ls llançava al damunt i el Brincos 3 i el Cinto els feien donar 1 bon cop de cap.
Els dos van estar inconscients a terra una bona estona fins que el Pepón va recobrar el coneixement.
- Collons!, quin mal de cap!.
- Et trobes bé?.- va preguntar la Cris.
- A qui se li acut fer-nos un superplacatge.- va dir el Pepón.
- Recordes anit?.- va preguntar la Cris.
- Perfectament, no em vas deixar fer-te res perquè tenia el cos del Manel... – va dir l’home corrents al lavabo per veure si estava com sempre.
- Em sembla que ha tornat tot a la normalitat...- va dir el Brincos 3 engegant la tele mentre començava a picar fritos.
- Ei! No t’ho jalis tot tu!.- va exclamar la Tati llançant-se al damunt del plat de fritos.
- Són meus!. Mi teeessooooooroooo.- va exclamar el Brincos 3 guardant-se el plat entre els braços com algo molt preciós.
- Au, Manel , no et converteixis tu en Golum, ara!.- va exclamar el Pèls 2.
- Jajaja. Segur que si el Manel estès despert ja n’haguès dit alguna de les seves!.- va exclamar el Pepón sortint feliç del lavabo i abraçant la Cris.
- Quines ganes tenia de tornar al meu cos!.- va exclamar l’home fent-li un petó a la noia.
- Ah si?.- van dir tots rient burletament.
- Calleu! Deixeu-me estar!.- va exclamar el Pepón abraçant-la més.
- Ooh! Quin mal de cap!.- va exclamar el Pèls.
- Manel! T’has despertat!.- va exclamar la Tati abraçant el Pèls perquè no es volia quedar enrera respecte la Cris i el Pepón.
- Si... quines ganes de tornar al meu cos...- va dir mirant la Tati.
- L’altre!.- va exclamar el Brincos 3 obrint el pot d’olives verdes amb pinyol.
- Tu, gula! Deixa de menjar! Que t’ho jalaràs tot en 2 segons!.- va exclamar el Bigoti retirant-li el pot de les mans.
- Ara ploraré!.- va fer el Brincos 3 fent veure que plorava.
- A veure, eh, Manel, no facis com l’altre Manel, que sinò, m’emprenyo. Que falten 10 minuts perquè comenci el futbol.- va dir el Pèls 2 amb la seva cinta del barça, la bufanda i la samarreta posades.
- Quin home...- van dir la resta seient en silenci i preparats per veure el futbol.
- M’ajudeu a posar coses, noies?.- va preguntar el Cinto.
- Síi!.- van respondre les tres boges.
- Doncs au!
La tarda va passar sense més incidents però això nomès és el principi, encara queden més peripècies d’aquests homes per explicar!
I aqui ho deixo x avui... jojojo, km fa el Bigoti... :P
pròximament, el capítol 5 de la història del bus XD
segurament sigui o demà al matí o dimarts al matí que actualitzi, o potser demà a la tarda... com que plego cap a quarts de sis... ^.*
au, ens llegim!
Capítol 4 part 3 ^^ l'atac seguit de la història!
I ara seguiré amb la història amb una miqueta més! XDDD
Endavant!
Personatges.................................................................
Emma
Pèls 2
Cris
Pèls
Pepón
Tati
Bigoti
Jacinto
Per altra banda el Pèls 2 i l’Emma...
- Marxem?.- va preguntar el Pèls 2 a l’Emma, després d’haver-se dutxat.
- Si.- va dir l’Emma tancant la porta de casa amb clau i revisant la bossa per si s’havia deixat res.
- T’has deixat alguna cosa?.- li va preguntar el Pèls 2 com si li haguès llegit la ment.
- No, maco.- va dir l’Emma.
- Doncs anem.- va dir obrint la porta de l’ascensor i deixant passar primer l’Emma com un bon cavaller que era.
- Gràcies, guapo.- va dir l’Emma entrant primer a l’ascensor.
El Pèls 2 va pensar que aquesta era la seva oportunitat i seguia pensant que la millor manera eren les indirectes enlloc de jugar amb les directes.
- Escolta, nena. Ja tinc el pla per aquesta nit.- va dir el Pèls 2 posant un braç al costat d’ella i mirant de cara al mirall li va somriure.
- Doncs digues.- va dir ella.
- Podem anar a sopar a un restaurant que conec. Encara que serà sorpresa fins el final.- va dir el Pèls 2 acostant-se a ella i fent-li un petó.
- Doncs com vulguis, mentre no sigui massa car.- va dir ella amb un somriure.
- Està bé.- va dir el Pèls 2 obrint la porta de l’ascensor i deixant-la passar.
- Gràcies, ets un cavaller.- va dir l’Emma rient.
- Digui?.- va dir el Pèls 2 responent al mòvil.
- Hola, tio!
- Ei, Jacinto! Què tal?.- va preguntar el Pèls 2.
- Bé. Escolta, que demà juga el Barça, que vols venir a veure’l a casa meva? Es que tenim una parabòlica nova i convidaré als amics a que vinguin a estrenar-la amb mi i a sopar. Què et sembla?
- Ah! Bé. Puc dur la meva nena?
- Es clar, cap problema.- va dir el Cinto.
- Vols anar-hi?.- va preguntar el Pèls 2 amb ulls espurnejants.
- Es clar.- va dir l’Emma amb un somriure i després sospirant.
- Doncs demà venim. A quina hora?.- va preguntar el Pèls 2.
- Doncs a les 6 ja podeu venir, perquè aixi preparem les coses.- va dir el Cinto.
- Perfecte.- va dir el Pèls 2.
- Doncs apa, fins demà! Ah! I podeu portar papes si voleu. Per picar.- va dir el Cinto.
- Està bé. Ja les comprarem demà a la xurreria.- va dir el Pèls 2.
- Adeu.
- Adeu.- va dir el Pèls 2 penjant.
- Què deia el Cinto?.- va preguntar l’Emma.
- Que si voliem anar a casa seva a veure el partit del Barça.
- Ah. Està bé. A més, ja t’he dit que si.- va dir l’Emma amb un somriure.
- Gràcies, preciosa.-va dir-li fent-li un superpetó.
- Anem?
- Si, anem.- va dir el Pèls 2 pujant al cotxe.
El Pèls 2 li va tapar els ulls amb un mocador perquè fos més intrigant el lloc on anaven a sopar.
Mentrestant, a Sant Feliu...
- Escolta, que ja t’he dit que venia, no? A què ve aquesta urgència, no?.- va remugar la Cris emprenyada.
- Ah! És clar, com que trigues tres anys en arreglar-te!.- exclamava el Pepón indignat.
- Ah! Qui parla! El que lliga amb les clientes! I amb les velles, sobretot!.- va exclamar la Cris enfadada.
- Si, i la que es mira els conductor joves i guapos quan jo no hi sóc!.- va exclamar ell indignat.
- Ah si? I tu què? Que et mires les ties bones! Estem iguals! I a més! No em bordis perquè ets tu qui ha vingut tard per estar-se enrotllant com una persiana amb aquella cosa!
- Aquella cosa?! Però si és una clienta VIP! L’he de tractar bé!
- Si! Però una cosa és tractar-la bé i l’altra és babejar com un imbècil per la cosa rossa!.- va exclamar la Cris fent morros.
- Ah! La que babeja quan estàvem parlant amb el Lolo!
- I què?! Ell és molt guapo!
- Ah! I ho admets, que t’agrada?
- No he dit que m’agradi! Tan sols que és atractiu, simpàtic i bona persona!.- va exclamar la Cris creuant-se de braços.
- No, si ja sabia jo...
- Què sabies? Saberut! Sempre fas veure que no em veus quan t’interessa i quan et sents sol, vens a mi! Estúpid!
- Ah! Estupid?! Mocosa!
- Vell!
- Nena de bolquers! Criatura!
- Viciós! Que no deixes mai el tabac ni que t’hi obliguin!
- De què vas?!
- Me’n vaig!
- Això, ves-te’n a cagar!
- A cagar hi aniràs tu, amb el Calvorota!
- Qui és aquest?!.- va exclamar el Pepón quedant-se sol.
- Qui tio, quin caràcter! Sempre s’emprenya per bestieses!
- Anda con la tía! Siempre me hace parecer gilipollas... mira que a mi edad ponerme nervioso por ella... – va dir el Pepón encenent una cigarreta.
- Ui, hola Jacinto!.- va exclamar la Cris.
- Ei! Què tal?.- va dir el Jacinto.
- No massa bé.- va dir ella.
- Perquè? T’has barallat amb el Jose?
- Com ho saps?
- Jajaja. Per la cara que fas!.- va exclamar el tio encenent una cigarreta.
- Un altre! Aquí tot déu fuma!
- Jajajaja. Us heu barallat pel tema del tabac?.- va exclamar rient el Cinto.
- No exactament, perquè haviem quedat amb el Lolo, la Lola i la Pili d’arracada i llavors, quan he vist que el Lolo estava tant guapo amb la camisa i la corbata li he dit: “però què guapo vas, Lolo!” i el Jose s’ha enfadat.
- Jajajajajajajajaja. Quin tio més gelòs, no?
- Gelòs? Impossible! El que és és un torracollons!
- Au, no diguis això, que bé t’agrada!.- va dir el Cinto donant-li uns copets a l’espatlla.
- Jeje. Quina gràcia. Estàs de bones, no?
- Si, és que tinc una tele nova. De pantalla plana, de 36 polzades i una parabòlica.- va dir el Cinto.
- Quina passada, no?!.- va exclamar la Cris.
- Ja ho sé! Perquè no veniu demà el Jose i tu?.- va preguntar el Cinto.
- Per mi si, però ell no ho sé.- va dir la Cris pensativa.
- Doncs ara ho sabrem...- va dir el Cinto.
- Perquè ho dius?
- Perquè és aquí.- va dir el Jacinto.
La Cris es va girar i va veure el Pepón amb un ram de flors i va dir:
- em sap greu, no m’hauria d’haver posat aixi.- va dir donant-li el ram a la noia.
- A mi també. A vegades m’emprenyo amb massa facilitat. Gràcies per les flors. Són molt boniques.- va dir la Cris somrient.
- De res.- va dir el Pepón tot vermell.
- Oh! Que bonica, aquesta esceneta!.- va exclamar el Jacinto fent una calada.
- Tu què? Què hi fots, per aquest poble?!.- va exclamar el Pepón en veure el Cinto i fent una encaixada de mans.
- Doncs, ja ho veus, colega, havia vingut a buscar una tele.
- Una tele?.- va preguntar el Pepón.
- Doncs si, demà vols venir a estrenar-la amb més col·legues?.- va preguntar el Cinto.
- Perfecte!.- va exclamar el Pepón.
- Doncs vosaltres heu de dur les begudes.- va dir el Cinto.
- Au, quina barra!.- va exclamar el Pepón.
- Ah! No pensaràs que veuràs el cana satèl·lit de gorra, no?.- va dir el Cinto rient.
- quina barra. Està bé. Quines begudes vols que portem?.- va preguntar el Pepón.
- Quines? Les que volgueu. Les que us agradin o trobeu. Perquè demà és diumenge.- va dir el Cinto rient.
- Tens raó.- va dir el Pepón pensant.
- Doncs au, a les 6 de la tarda, a casa meva.- va dir el Cinto marxant.
- Au, fins demà!.- van dir el dos.
- Saps on viu?.- va preguntar-li la Cris.
- Si, ja anirem amb el cotxe.- va dir el Pepón.
- Encara està en peu l’oferta d’anar a sopar?.- va preguntar ella.
- Si, si en tens ganes d’anar-hi amb un quarentón sense atractiu.
- Au, que per tenir 44 anys ets molt guapo!.- va exclamar ella fent-li un petonet a la galta.
- Segur? No ho dius per dir?.- va dir el Jose desconfiant.
- Segur.- va dir ella amb una mirada segura.
- Està bé. Doncs anem al xinès abans no ens tanquin.- va dir el Pepón.
- Si, anem.- va dir la noia donant-li la mà.
Mentrestant, l’Emma i el Pèls 2...
- Ja hem arribat?.- va preguntar l’Emma.
- No, encara no. Falta una miqueta, encara.- va dir el Pèls 2.
- Doncs si que és lluny, no?.- va preguntar l’Emma.
- Doncs no, el que passa és que hi ha molt de trànsit.
- A aquestes hores?!.- va exclamar l’Emma.
- Doncs si, noia.- va dir el Pèls 2 posant la ràdio.
- Au, doncs a esperar una mica més.- va dir aixafant la tortuga que té al clauer.
- Ja hi som!.- va exclamar el Pèls 2 20 minuts després.
- Ooh! Ara per fi em treuràs el mocador, no?.- va preguntar l’Emma emocionada.
- Doncs si.- va dir el Pèls 2 traient-li.
- Oh! Però si estem a la platja!
- Si, he pensat que aquest xiringuito de la platja està molt bé i que també t’agradaria. A més, tenim el mar, de nit, és molt bonic.- va dir el Pèls 2.
- Doncs si, és preciós.- va dir l’Emma.
- M’alegro que t’agradi.- va dir el Pèls 2.
- I perquè no m’hauria d’agradar? El que importa és estar al teu costat.- va dir l’Emma mirant-lo fixament als ulls.
- Gràcies.- va dir ell tot vermell i avergonyit.
- De res. I no t’avergonyeixis i no siguis indirecte, no soporto les indirectes.- va dir l’Emma.
- Ah no? Doncs seré directe. Ja ho veuràs.- va dir el Pèls 2.
- Això espero.- va dir l’Emma donant-li la mà.
- Bona nit!.- va exclamar el Pèls 2 en arribar al xiringuito desert.
- Booonaaa niiit.- va dir una velleta revella i que repapiejava.
- Bona nit, senyora.- va dir el Pèls 2.
- No, no sóc cap senyora! Sóc una senyoreta.- va reivindicar la vella.
- Doncs senyoreta, que podem sopar?.- va preguntar el Pèls 2.
- És clar! Sinò perquè hi som! Seguiu-me a les taules!.- va exclamar la velleta plena d’energia.
- Gràcies.- van dir els dos.
- Què prendran?.- va preguntar la velleta quan els dos eren asseguts a taula.
- Doncs jo vull una clara.- va dir l’Emma.
- Jo també, si us plau.- va dir el Pèls 2.
- Doncs ara els porto les begudes. Els deixo el menú aquí.- va dir la dona mentre entrava a la barra.
- És maco, el lloc.- va dir l’Emma mentre mirava al voltant.
La lluna plena il·luminava el cel d’aquella nit i a la llum de les espelmes, estaven a la platja, en aquell xiringuito portat tan sols per una velleta, amb les taules i les cadires de fusta, mig corcades però que resultava d'allò més acollidor. Semblava que potser havien fet ús de la llum temps enllà però que en aquell moment, o bé no els arrivaben els diners o preferien estalviar per pagar altres coses, el que era un fet era que tan sols es veien les cares gràcies a la llum de les espelmes que tenien sobre la taula. Les altres taules semblava que també tenien unes espelmes però estaven apagades, en aquell moment.
I de moment u deixo aqui. ben aviat, en una estoneta faré més actualitzacions de la història fins arribar a la nova part que vaig escriure ahir. ara em vaig a rentar el cap i apagaré una estona l'ordinador.
ens veiem! ^.*
Endavant!
Personatges.................................................................
Emma
Pèls 2
Cris
Pèls
Pepón
Tati
Bigoti
Jacinto
Per altra banda el Pèls 2 i l’Emma...
- Marxem?.- va preguntar el Pèls 2 a l’Emma, després d’haver-se dutxat.
- Si.- va dir l’Emma tancant la porta de casa amb clau i revisant la bossa per si s’havia deixat res.
- T’has deixat alguna cosa?.- li va preguntar el Pèls 2 com si li haguès llegit la ment.
- No, maco.- va dir l’Emma.
- Doncs anem.- va dir obrint la porta de l’ascensor i deixant passar primer l’Emma com un bon cavaller que era.
- Gràcies, guapo.- va dir l’Emma entrant primer a l’ascensor.
El Pèls 2 va pensar que aquesta era la seva oportunitat i seguia pensant que la millor manera eren les indirectes enlloc de jugar amb les directes.
- Escolta, nena. Ja tinc el pla per aquesta nit.- va dir el Pèls 2 posant un braç al costat d’ella i mirant de cara al mirall li va somriure.
- Doncs digues.- va dir ella.
- Podem anar a sopar a un restaurant que conec. Encara que serà sorpresa fins el final.- va dir el Pèls 2 acostant-se a ella i fent-li un petó.
- Doncs com vulguis, mentre no sigui massa car.- va dir ella amb un somriure.
- Està bé.- va dir el Pèls 2 obrint la porta de l’ascensor i deixant-la passar.
- Gràcies, ets un cavaller.- va dir l’Emma rient.
- Digui?.- va dir el Pèls 2 responent al mòvil.
- Hola, tio!
- Ei, Jacinto! Què tal?.- va preguntar el Pèls 2.
- Bé. Escolta, que demà juga el Barça, que vols venir a veure’l a casa meva? Es que tenim una parabòlica nova i convidaré als amics a que vinguin a estrenar-la amb mi i a sopar. Què et sembla?
- Ah! Bé. Puc dur la meva nena?
- Es clar, cap problema.- va dir el Cinto.
- Vols anar-hi?.- va preguntar el Pèls 2 amb ulls espurnejants.
- Es clar.- va dir l’Emma amb un somriure i després sospirant.
- Doncs demà venim. A quina hora?.- va preguntar el Pèls 2.
- Doncs a les 6 ja podeu venir, perquè aixi preparem les coses.- va dir el Cinto.
- Perfecte.- va dir el Pèls 2.
- Doncs apa, fins demà! Ah! I podeu portar papes si voleu. Per picar.- va dir el Cinto.
- Està bé. Ja les comprarem demà a la xurreria.- va dir el Pèls 2.
- Adeu.
- Adeu.- va dir el Pèls 2 penjant.
- Què deia el Cinto?.- va preguntar l’Emma.
- Que si voliem anar a casa seva a veure el partit del Barça.
- Ah. Està bé. A més, ja t’he dit que si.- va dir l’Emma amb un somriure.
- Gràcies, preciosa.-va dir-li fent-li un superpetó.
- Anem?
- Si, anem.- va dir el Pèls 2 pujant al cotxe.
El Pèls 2 li va tapar els ulls amb un mocador perquè fos més intrigant el lloc on anaven a sopar.
Mentrestant, a Sant Feliu...
- Escolta, que ja t’he dit que venia, no? A què ve aquesta urgència, no?.- va remugar la Cris emprenyada.
- Ah! És clar, com que trigues tres anys en arreglar-te!.- exclamava el Pepón indignat.
- Ah! Qui parla! El que lliga amb les clientes! I amb les velles, sobretot!.- va exclamar la Cris enfadada.
- Si, i la que es mira els conductor joves i guapos quan jo no hi sóc!.- va exclamar ell indignat.
- Ah si? I tu què? Que et mires les ties bones! Estem iguals! I a més! No em bordis perquè ets tu qui ha vingut tard per estar-se enrotllant com una persiana amb aquella cosa!
- Aquella cosa?! Però si és una clienta VIP! L’he de tractar bé!
- Si! Però una cosa és tractar-la bé i l’altra és babejar com un imbècil per la cosa rossa!.- va exclamar la Cris fent morros.
- Ah! La que babeja quan estàvem parlant amb el Lolo!
- I què?! Ell és molt guapo!
- Ah! I ho admets, que t’agrada?
- No he dit que m’agradi! Tan sols que és atractiu, simpàtic i bona persona!.- va exclamar la Cris creuant-se de braços.
- No, si ja sabia jo...
- Què sabies? Saberut! Sempre fas veure que no em veus quan t’interessa i quan et sents sol, vens a mi! Estúpid!
- Ah! Estupid?! Mocosa!
- Vell!
- Nena de bolquers! Criatura!
- Viciós! Que no deixes mai el tabac ni que t’hi obliguin!
- De què vas?!
- Me’n vaig!
- Això, ves-te’n a cagar!
- A cagar hi aniràs tu, amb el Calvorota!
- Qui és aquest?!.- va exclamar el Pepón quedant-se sol.
- Qui tio, quin caràcter! Sempre s’emprenya per bestieses!
- Anda con la tía! Siempre me hace parecer gilipollas... mira que a mi edad ponerme nervioso por ella... – va dir el Pepón encenent una cigarreta.
- Ui, hola Jacinto!.- va exclamar la Cris.
- Ei! Què tal?.- va dir el Jacinto.
- No massa bé.- va dir ella.
- Perquè? T’has barallat amb el Jose?
- Com ho saps?
- Jajaja. Per la cara que fas!.- va exclamar el tio encenent una cigarreta.
- Un altre! Aquí tot déu fuma!
- Jajajaja. Us heu barallat pel tema del tabac?.- va exclamar rient el Cinto.
- No exactament, perquè haviem quedat amb el Lolo, la Lola i la Pili d’arracada i llavors, quan he vist que el Lolo estava tant guapo amb la camisa i la corbata li he dit: “però què guapo vas, Lolo!” i el Jose s’ha enfadat.
- Jajajajajajajajaja. Quin tio més gelòs, no?
- Gelòs? Impossible! El que és és un torracollons!
- Au, no diguis això, que bé t’agrada!.- va dir el Cinto donant-li uns copets a l’espatlla.
- Jeje. Quina gràcia. Estàs de bones, no?
- Si, és que tinc una tele nova. De pantalla plana, de 36 polzades i una parabòlica.- va dir el Cinto.
- Quina passada, no?!.- va exclamar la Cris.
- Ja ho sé! Perquè no veniu demà el Jose i tu?.- va preguntar el Cinto.
- Per mi si, però ell no ho sé.- va dir la Cris pensativa.
- Doncs ara ho sabrem...- va dir el Cinto.
- Perquè ho dius?
- Perquè és aquí.- va dir el Jacinto.
La Cris es va girar i va veure el Pepón amb un ram de flors i va dir:
- em sap greu, no m’hauria d’haver posat aixi.- va dir donant-li el ram a la noia.
- A mi també. A vegades m’emprenyo amb massa facilitat. Gràcies per les flors. Són molt boniques.- va dir la Cris somrient.
- De res.- va dir el Pepón tot vermell.
- Oh! Que bonica, aquesta esceneta!.- va exclamar el Jacinto fent una calada.
- Tu què? Què hi fots, per aquest poble?!.- va exclamar el Pepón en veure el Cinto i fent una encaixada de mans.
- Doncs, ja ho veus, colega, havia vingut a buscar una tele.
- Una tele?.- va preguntar el Pepón.
- Doncs si, demà vols venir a estrenar-la amb més col·legues?.- va preguntar el Cinto.
- Perfecte!.- va exclamar el Pepón.
- Doncs vosaltres heu de dur les begudes.- va dir el Cinto.
- Au, quina barra!.- va exclamar el Pepón.
- Ah! No pensaràs que veuràs el cana satèl·lit de gorra, no?.- va dir el Cinto rient.
- quina barra. Està bé. Quines begudes vols que portem?.- va preguntar el Pepón.
- Quines? Les que volgueu. Les que us agradin o trobeu. Perquè demà és diumenge.- va dir el Cinto rient.
- Tens raó.- va dir el Pepón pensant.
- Doncs au, a les 6 de la tarda, a casa meva.- va dir el Cinto marxant.
- Au, fins demà!.- van dir el dos.
- Saps on viu?.- va preguntar-li la Cris.
- Si, ja anirem amb el cotxe.- va dir el Pepón.
- Encara està en peu l’oferta d’anar a sopar?.- va preguntar ella.
- Si, si en tens ganes d’anar-hi amb un quarentón sense atractiu.
- Au, que per tenir 44 anys ets molt guapo!.- va exclamar ella fent-li un petonet a la galta.
- Segur? No ho dius per dir?.- va dir el Jose desconfiant.
- Segur.- va dir ella amb una mirada segura.
- Està bé. Doncs anem al xinès abans no ens tanquin.- va dir el Pepón.
- Si, anem.- va dir la noia donant-li la mà.
Mentrestant, l’Emma i el Pèls 2...
- Ja hem arribat?.- va preguntar l’Emma.
- No, encara no. Falta una miqueta, encara.- va dir el Pèls 2.
- Doncs si que és lluny, no?.- va preguntar l’Emma.
- Doncs no, el que passa és que hi ha molt de trànsit.
- A aquestes hores?!.- va exclamar l’Emma.
- Doncs si, noia.- va dir el Pèls 2 posant la ràdio.
- Au, doncs a esperar una mica més.- va dir aixafant la tortuga que té al clauer.
- Ja hi som!.- va exclamar el Pèls 2 20 minuts després.
- Ooh! Ara per fi em treuràs el mocador, no?.- va preguntar l’Emma emocionada.
- Doncs si.- va dir el Pèls 2 traient-li.
- Oh! Però si estem a la platja!
- Si, he pensat que aquest xiringuito de la platja està molt bé i que també t’agradaria. A més, tenim el mar, de nit, és molt bonic.- va dir el Pèls 2.
- Doncs si, és preciós.- va dir l’Emma.
- M’alegro que t’agradi.- va dir el Pèls 2.
- I perquè no m’hauria d’agradar? El que importa és estar al teu costat.- va dir l’Emma mirant-lo fixament als ulls.
- Gràcies.- va dir ell tot vermell i avergonyit.
- De res. I no t’avergonyeixis i no siguis indirecte, no soporto les indirectes.- va dir l’Emma.
- Ah no? Doncs seré directe. Ja ho veuràs.- va dir el Pèls 2.
- Això espero.- va dir l’Emma donant-li la mà.
- Bona nit!.- va exclamar el Pèls 2 en arribar al xiringuito desert.
- Booonaaa niiit.- va dir una velleta revella i que repapiejava.
- Bona nit, senyora.- va dir el Pèls 2.
- No, no sóc cap senyora! Sóc una senyoreta.- va reivindicar la vella.
- Doncs senyoreta, que podem sopar?.- va preguntar el Pèls 2.
- És clar! Sinò perquè hi som! Seguiu-me a les taules!.- va exclamar la velleta plena d’energia.
- Gràcies.- van dir els dos.
- Què prendran?.- va preguntar la velleta quan els dos eren asseguts a taula.
- Doncs jo vull una clara.- va dir l’Emma.
- Jo també, si us plau.- va dir el Pèls 2.
- Doncs ara els porto les begudes. Els deixo el menú aquí.- va dir la dona mentre entrava a la barra.
- És maco, el lloc.- va dir l’Emma mentre mirava al voltant.
La lluna plena il·luminava el cel d’aquella nit i a la llum de les espelmes, estaven a la platja, en aquell xiringuito portat tan sols per una velleta, amb les taules i les cadires de fusta, mig corcades però que resultava d'allò més acollidor. Semblava que potser havien fet ús de la llum temps enllà però que en aquell moment, o bé no els arrivaben els diners o preferien estalviar per pagar altres coses, el que era un fet era que tan sols es veien les cares gràcies a la llum de les espelmes que tenien sobre la taula. Les altres taules semblava que també tenien unes espelmes però estaven apagades, en aquell moment.
I de moment u deixo aqui. ben aviat, en una estoneta faré més actualitzacions de la història fins arribar a la nova part que vaig escriure ahir. ara em vaig a rentar el cap i apagaré una estona l'ordinador.
ens veiem! ^.*
Capítol 4 part 2 després de molt de temps! XD
Heus aqui una nova part d'un capítol de la història de l'harem pelut XDDD
que el disfruteu! :P
........................................Personatges.............................
Emma
Tati
Cris
Pèls
Pèls 2
Pepón
Mafiós
Bigoti
Ceri
En aquell instant, la Tati es va despertar i va pensar: quin somni! I a sobre m’he adormit mirant el Manel! En aquells moments la Tati va pensar que estava avorrida i que volia quedar amb algú i va trucar a l’Emma.
- Digui.
- Hola Emma, soc la Tat!
- Ei, hola Tati. Sóc el Gregori, l’Emma s’ha adormit mirant la tele de lo avorrida que era la pel·lícula i com que estava tan bufona adormida m’ha sabut greu despertar-la. Em sap greu, volies res important?
- No, hi ara! Era per quedar una estona, però no passa res! Ja quedarem en un altre moment.- va dir la Tati.
- D’acord. Tot bé amb el Manel?.- va preguntar el Pèls 2.
- Si, bé.- va dir la Tati.
- Doncs me n’alegro.
- Bé, doncs ja ens veurem.- va dir la Tati penjant el telèfon.
- Ja ens veurem.- va dir el Pèls 2 tornant al menjador de casa de l’Emma on ella dormia al sofà. Ell es va asseure al seu costat i se la va quedar mirant.
Tornant a la Tati i el Pèls...
- Aquest home, com pot dormir tant tranquil, tenint-me a mi al seu costat?.- va remugar la Tati mentre s’adormia mentre pensava que el Pèls era un gandul per quedar-se adormit tota la tarda.
- Mafiós, vols venir aquesta tarda a una partida de cartes?.- va preguntar la Tati al Mafiós en la cafeteria de la platja.
- Doncs estaria bé. A on?.- va preguntar el Mafiós.
- a ca l’Agustín, que n’ha planejat una.- va respondre la Tati animant-se.
- Ah! Doncs em sembla bé.- va dir el Mafiós donant-li el braç per marxar.
En sortir de la cafeteria van passar per una tenda de complements i la Tati es va enamorar d’una bossa de color vermell amb moltes cremalleres i ben gran, decorada amb un munt de conillets i dofins. El Mafiós, en veure que a la Tati li feia gràcia li va preguntar si la volia. I la Tati li va dir:
- De veritat que me la compres?
- Si, si et fa il·lusió, si.- va dir el Mafiós amb un ampli somriure a l’estil Pèls.
- Moltes gràcies!.- va dir la Tati al Mafiós fent-li un petó impressionant.
- Doncs tota teva.- va dir el Mafiós donant-li la bossa.
- Gràcies.- va dir la Tati penjant-se la bossa.
- Doncs au, marxem.- va dir el Mafiós pujant al seu super tot terreny taronja.
- Anem.- va dir la Tati pujant al seient del costat del conductor.
Mentrestant, l’Emma i el Pèls 2...
- Bona tarda, dormilega!.- va exclamar el Pèls 2 somrient mentre l’Emma es llevava de fer la seva supermigdiada.
- Hola, com és que no m’has dit res?.- li va preguntar l’Emma mig adormida encara.
- Doncs perquè estaves tant preciosa adormida que em feia vergonya dir-te res. La teva família ja ha marxat.
- M’ho imagino. T’han dit res en concret?
- Doncs m’han dit que anem cap a Rodonyà quan volguem, a la que et llevis.- va dir el Pèls 2 posant-li les sabatilles.
- Gràcies. Doncs em dutxo i m’arreglo i marxem.- va dir l’Emma aixecant-se.
- Espera.- va dir el Pèls 2 agafant-la pel braç.
- Doncs que abans d’anar al poble perquè no fem una sortideta romàntica, els dos sols.- va dir el Pèls 2 amb un megasomriure.
- Perquè no?.- va dir l’Emma.
- Doncs perfecte. Tinc un pla genial.- va dir el Pèls 2.
- Ah si?.- va preguntar l’Emma acostant-se perillosament al Pèls 2.
- Escolta, nena, em sembla que jo també necessito una dutxa. Ja que hem de sortir aquesta nit...- va dir el Pèls 2.
- Ah si?.- va dir l’Emma molt a propet del Pèls 2.
- Doncs si.- va dir el Pèls 2 fent-li un petó (no pas a la galta, eh?)
- Doncs tens sort!.- va exclamar l’Emma.
- Ah si? Perquè?.- va preguntar el Pèls 2 esperançat que l’Emma entenguès la indirecta.
- Perquè aquí casa tenim 2 banys i en pots fer servir el de la meva germana i ma mare i jo faré servir el meu.- va dir l’Emma entrant a la seva habitació per agafar la roba.
- Ah, gràcies.- va dir el Pèls 2 tot tallat entenent que s’estava precipitant.
- De res. Vols roba? El meu pare ha deixat alguna coseta per aquí.- va dir l’Emma obrint un calaix.
- Ah, si hi ha res que em vagi bé... – va fer el Pèls 2 acostant-se a l’Emma per darrera.
- Ah! Mira, aquesta camisa és molt guapa!.- va exclamar l’Emma girant-se de cop mentre el Pèls 2 s’acostava sigilosament.
- A veure?.- va fer el Pèls 2 dissimulant.
- Mira, si te la poses amb una corbata estaries guapíssim!.- va exclamar l’Emma emocionada.
- Ah! Doncs si, me la emprovaré. Tens una corbata?.- va preguntar el Pèls 2.
- Si, em sembla.- va dir l’Emma rebuscant en un armari.
- Doncs si, aquesta, no?.- va dir el Pèls 2 treient una corbata del penjarrobes.
- Ah, si! No l’havia vist!.- va exclamar l’Emma.
- Doncs a més a més hi queda bé amb el color de la camisa.- va dir el Pèls 2 posant-la per damunt de la camisa per veure si quedava bé.
- Au, doncs no perdem més temps.- va dir l’Emma apressant el Pèls 2 per anar-se a dutxar.
- D’acord.- va dir el Pèls 2 entrant al lavabo.
- Fins ara!.- va dir l’Emma entrant al seu lavabo.
Per altra banda, tornem al somni de la Tati...
Arriben la parella a Ca l’Agustín...
- Bona tarda!.- va exclamar la Tati nomès que el Bigoti obrís la porta.
- Bona nit!.- va exclamar el Bigoti.
- Nit?.- va preguntar el Mafiós tot extranyat.
- Doncs si, perquè ja som la vespre, noi! Passeu, passeu que veureu el piset!.- va dir el Bigoti rient.
- Gràcies.- van dir els dos.
- De res. Els altres ja són aquí des de fa estona!.- va exclamar el Bigoti.
- Té, aquí tens un detallet. Una ampolla de cava.- va dir la Tati donant-li al Bigoti.
- Ara ens la pimplarem!.- va exclamar el Bigoti entrant corrent i ensenyant-la a la gent que hi havia a la sala d’estar.
- Hoooolaaaa!.- van dir la Tati i el Mafiós als presents.
- Hola!.- van dir la multitud.
- Bé, per a qui no coneguis et diré qui són.- va dir el Bigoti amb un ample somriure.
- Doncs presentem-els a tots menys el Ceri.- va dir la Tati.
- Altre cop em dius Ceri?!.- va exclamat indignat el Ceri.
- És que com que hi ha tants Manels, pel mot és més fàcil distingir-vos.- va dir la Tati sincerament.
- Està bé. Doncs aquí tens a la joventut de la companyia, eh?.- va dir el Bigoti picant-li l’ullet.
- Si, ja ho veig.- va dir la Tati caient-li la baba.
- Doncs te’ls presento. Ah! Abans una coseta de no res.- va dir el Bigoti.
- Què?.- va preguntar la Tati.
- I el Manel?
- Ah! Ha quedat amb la seva amant.- va dir directament la Tati.
- Ah, molt bé. Vols que els convidi a venir?.- va preguntar el Bigoti fregant-se les mans de la emoció.
- Com vulguis, ells ja deuen tenir els seus plans, però si vols.- va dir la Tati com aquella que no vol la cosa.
- Ah! Doncs ara els truco. És que abans he trucat al Jose i la Cris per si volien venir però han dit que d’strip-póker res i l’Emma i el Gregor tampoc perquè ja tenien plans.- va dir el Bigoti trucant.
- Ah! Hola, Manel, sóc l’Agustín! Què tal?
- Hola, Agus. Què vols? No estic d’humor.
- Doncs que si et ve de gust fer una partida al póker a casa meva.- va dir el Bigoti.
- No ho sé, què me’n dius, reina?.- va preguntar-li el Pèls a la dona que estava amb ell.
- Perquè no? Però més tard. Després de sopar.- va dir llançant-se-li al damunt.
- Doncs això, després de sopar ens passem.- va dir el Pèls.
- D’acord. Fins després!.- va exclamar el Bigoti.
- Què diu?.- va preguntar la Tati morta d’intriga.
- Jojojo. Com que no t’interessava, eh? .- va dir el Bigoti rient.
- I no m’interessa. Però tinc curiositat, res més.- va dir la Tati.
- Si, es clar. Doncs diu que vindrà més tard.- va dir el Bigoti seient al sofà.
- Bé, Agustín, em presentes els nois?.- va preguntar la Tati fregant-se les mans mentre li queia la baba.
- Doncs aquí tens al Manel (Brincos 3),al Lolo 2 al Ceri, tens al Voltor, al Neo-mosqueitor, al Peloparriba, al Mafiós caragos i al Bigoti melenut.- va dir el Bigoti rient.
- No està malament, la mercaderia.- va xiuxiuejar la Tati.
Aixi que van estar jugant i la Tati els va despullar a quasi tots excepte el Brincos 3, que es resistia i tan sols havia perdut les sabates i el Bigoti que els filmava mentre els altres jugaven.
Ja era pràcticament l’hora de sopar i al Bigoti li va sonar el telèfon:
- digui?
- Hola, Agustín.- va dir el Pèls.
- Hola Manel.- va dir el Bigoti recalcant Manel perquè la Tati posès la parabòlica.
- Escolta, que ara vindrem i ens acoblem a sopar, si no t’importa.- va dir el Pèls.
- Ah, cap problema!.- va exclamar el Bigoti.
- Perfecte. Doncs ara en 5 minuts estem aquí.- va dir el Pèls penjant el telèfon.
La Tati, que no s’havia adonat de res, perquè estava babejant amb els paios despullats davant del seu amant el Mafiós, que també ho estava, i el Bigoti rient.
Al cap de 15 minuts... (ja se sap que la puntualitat del Manel és així... jajaja de puntual, res!)
- Bona nit, Agustín! Et duem un regalet.- va dir el Pèls traient un fuet de la bossa que duia a les mans.
- I la resta?.- va preguntar el Bigoti amb cara de curiositat.
- Doncs res que t’interessi.- va dir el Pèls amagant-se la bossa a l’esquena.
- Ah, bé. Ja ho miraré quan estiguis distret sopant.- va dir el Bigoti entrant a la sala d’estar on estaven tots jugant.
- Agustín, a vegades em fas por.- va dir el Pèls.
- Jojojo.- va respondre el Bigoti.
- Anem, reina.- va dir el Pèls agafant pel braç a la misteriosa dona.
- Si, rei meu.- va dir la tia.
- Nois, aquí teniu un altre convidat.- va dir el Bigoti entrant a la sala d’estar i tots van mirar.
- Quèeeeee?!.- va exclamar la Tati sortint del seu somni de tios bons i despertant-se.
- Què passa?.- va remugar el Pèls despertant-se.
- Ah. Estic desperta, no era real. Menys mal.- va dir la Tati alleugerida.
- Que has tingut un malson?.- li va preguntar el Pèls aixecant-se i assentant-se al llit i donant-li la mà.
- Si, però menys mal que no era real.-va dir la Tati sospirant alleugerida.
- Tant dolent era?.- va preguntar el Pèls posant-se les ulleres.
- Doncs si, però ara més val que l’oblidi.- va dir la Tati.
- No m’ho vols explicar?.- va preguntar el Pèls intentant temptar la Tati.
- No, no, perquè em traumatitzaria.- va dir la Tati.
- Però les coses dolentes, si es comparteixen, millor perquè tu et sents millor.- va dir el Pèls.
- No, però gràcies per l’oferiment, Manelet.- va dir la Tati fent-li un petó.
- Vols que sortim a sopar?.- va preguntar el Pèls amb un somriure dels seus.
- Vale. Pagues tu!.- va dir la Tati.
- Està béeee.- va dir el Pèls pensant en quin restaurant barat la podria portar.
aqui us deixo aquest capítol i ara seguiré amb un altre trosset més! XD en el següent post!
i ja u sabeu, deixeu-me els vostres comentaris! i si descobriu algo nou de la història real aviseu-me, eh? ^.*
que el disfruteu! :P
........................................Personatges.............................
Emma
Tati
Cris
Pèls
Pèls 2
Pepón
Mafiós
Bigoti
Ceri
En aquell instant, la Tati es va despertar i va pensar: quin somni! I a sobre m’he adormit mirant el Manel! En aquells moments la Tati va pensar que estava avorrida i que volia quedar amb algú i va trucar a l’Emma.
- Digui.
- Hola Emma, soc la Tat!
- Ei, hola Tati. Sóc el Gregori, l’Emma s’ha adormit mirant la tele de lo avorrida que era la pel·lícula i com que estava tan bufona adormida m’ha sabut greu despertar-la. Em sap greu, volies res important?
- No, hi ara! Era per quedar una estona, però no passa res! Ja quedarem en un altre moment.- va dir la Tati.
- D’acord. Tot bé amb el Manel?.- va preguntar el Pèls 2.
- Si, bé.- va dir la Tati.
- Doncs me n’alegro.
- Bé, doncs ja ens veurem.- va dir la Tati penjant el telèfon.
- Ja ens veurem.- va dir el Pèls 2 tornant al menjador de casa de l’Emma on ella dormia al sofà. Ell es va asseure al seu costat i se la va quedar mirant.
Tornant a la Tati i el Pèls...
- Aquest home, com pot dormir tant tranquil, tenint-me a mi al seu costat?.- va remugar la Tati mentre s’adormia mentre pensava que el Pèls era un gandul per quedar-se adormit tota la tarda.
- Mafiós, vols venir aquesta tarda a una partida de cartes?.- va preguntar la Tati al Mafiós en la cafeteria de la platja.
- Doncs estaria bé. A on?.- va preguntar el Mafiós.
- a ca l’Agustín, que n’ha planejat una.- va respondre la Tati animant-se.
- Ah! Doncs em sembla bé.- va dir el Mafiós donant-li el braç per marxar.
En sortir de la cafeteria van passar per una tenda de complements i la Tati es va enamorar d’una bossa de color vermell amb moltes cremalleres i ben gran, decorada amb un munt de conillets i dofins. El Mafiós, en veure que a la Tati li feia gràcia li va preguntar si la volia. I la Tati li va dir:
- De veritat que me la compres?
- Si, si et fa il·lusió, si.- va dir el Mafiós amb un ampli somriure a l’estil Pèls.
- Moltes gràcies!.- va dir la Tati al Mafiós fent-li un petó impressionant.
- Doncs tota teva.- va dir el Mafiós donant-li la bossa.
- Gràcies.- va dir la Tati penjant-se la bossa.
- Doncs au, marxem.- va dir el Mafiós pujant al seu super tot terreny taronja.
- Anem.- va dir la Tati pujant al seient del costat del conductor.
Mentrestant, l’Emma i el Pèls 2...
- Bona tarda, dormilega!.- va exclamar el Pèls 2 somrient mentre l’Emma es llevava de fer la seva supermigdiada.
- Hola, com és que no m’has dit res?.- li va preguntar l’Emma mig adormida encara.
- Doncs perquè estaves tant preciosa adormida que em feia vergonya dir-te res. La teva família ja ha marxat.
- M’ho imagino. T’han dit res en concret?
- Doncs m’han dit que anem cap a Rodonyà quan volguem, a la que et llevis.- va dir el Pèls 2 posant-li les sabatilles.
- Gràcies. Doncs em dutxo i m’arreglo i marxem.- va dir l’Emma aixecant-se.
- Espera.- va dir el Pèls 2 agafant-la pel braç.
- Doncs que abans d’anar al poble perquè no fem una sortideta romàntica, els dos sols.- va dir el Pèls 2 amb un megasomriure.
- Perquè no?.- va dir l’Emma.
- Doncs perfecte. Tinc un pla genial.- va dir el Pèls 2.
- Ah si?.- va preguntar l’Emma acostant-se perillosament al Pèls 2.
- Escolta, nena, em sembla que jo també necessito una dutxa. Ja que hem de sortir aquesta nit...- va dir el Pèls 2.
- Ah si?.- va dir l’Emma molt a propet del Pèls 2.
- Doncs si.- va dir el Pèls 2 fent-li un petó (no pas a la galta, eh?)
- Doncs tens sort!.- va exclamar l’Emma.
- Ah si? Perquè?.- va preguntar el Pèls 2 esperançat que l’Emma entenguès la indirecta.
- Perquè aquí casa tenim 2 banys i en pots fer servir el de la meva germana i ma mare i jo faré servir el meu.- va dir l’Emma entrant a la seva habitació per agafar la roba.
- Ah, gràcies.- va dir el Pèls 2 tot tallat entenent que s’estava precipitant.
- De res. Vols roba? El meu pare ha deixat alguna coseta per aquí.- va dir l’Emma obrint un calaix.
- Ah, si hi ha res que em vagi bé... – va fer el Pèls 2 acostant-se a l’Emma per darrera.
- Ah! Mira, aquesta camisa és molt guapa!.- va exclamar l’Emma girant-se de cop mentre el Pèls 2 s’acostava sigilosament.
- A veure?.- va fer el Pèls 2 dissimulant.
- Mira, si te la poses amb una corbata estaries guapíssim!.- va exclamar l’Emma emocionada.
- Ah! Doncs si, me la emprovaré. Tens una corbata?.- va preguntar el Pèls 2.
- Si, em sembla.- va dir l’Emma rebuscant en un armari.
- Doncs si, aquesta, no?.- va dir el Pèls 2 treient una corbata del penjarrobes.
- Ah, si! No l’havia vist!.- va exclamar l’Emma.
- Doncs a més a més hi queda bé amb el color de la camisa.- va dir el Pèls 2 posant-la per damunt de la camisa per veure si quedava bé.
- Au, doncs no perdem més temps.- va dir l’Emma apressant el Pèls 2 per anar-se a dutxar.
- D’acord.- va dir el Pèls 2 entrant al lavabo.
- Fins ara!.- va dir l’Emma entrant al seu lavabo.
Per altra banda, tornem al somni de la Tati...
Arriben la parella a Ca l’Agustín...
- Bona tarda!.- va exclamar la Tati nomès que el Bigoti obrís la porta.
- Bona nit!.- va exclamar el Bigoti.
- Nit?.- va preguntar el Mafiós tot extranyat.
- Doncs si, perquè ja som la vespre, noi! Passeu, passeu que veureu el piset!.- va dir el Bigoti rient.
- Gràcies.- van dir els dos.
- De res. Els altres ja són aquí des de fa estona!.- va exclamar el Bigoti.
- Té, aquí tens un detallet. Una ampolla de cava.- va dir la Tati donant-li al Bigoti.
- Ara ens la pimplarem!.- va exclamar el Bigoti entrant corrent i ensenyant-la a la gent que hi havia a la sala d’estar.
- Hoooolaaaa!.- van dir la Tati i el Mafiós als presents.
- Hola!.- van dir la multitud.
- Bé, per a qui no coneguis et diré qui són.- va dir el Bigoti amb un ample somriure.
- Doncs presentem-els a tots menys el Ceri.- va dir la Tati.
- Altre cop em dius Ceri?!.- va exclamat indignat el Ceri.
- És que com que hi ha tants Manels, pel mot és més fàcil distingir-vos.- va dir la Tati sincerament.
- Està bé. Doncs aquí tens a la joventut de la companyia, eh?.- va dir el Bigoti picant-li l’ullet.
- Si, ja ho veig.- va dir la Tati caient-li la baba.
- Doncs te’ls presento. Ah! Abans una coseta de no res.- va dir el Bigoti.
- Què?.- va preguntar la Tati.
- I el Manel?
- Ah! Ha quedat amb la seva amant.- va dir directament la Tati.
- Ah, molt bé. Vols que els convidi a venir?.- va preguntar el Bigoti fregant-se les mans de la emoció.
- Com vulguis, ells ja deuen tenir els seus plans, però si vols.- va dir la Tati com aquella que no vol la cosa.
- Ah! Doncs ara els truco. És que abans he trucat al Jose i la Cris per si volien venir però han dit que d’strip-póker res i l’Emma i el Gregor tampoc perquè ja tenien plans.- va dir el Bigoti trucant.
- Ah! Hola, Manel, sóc l’Agustín! Què tal?
- Hola, Agus. Què vols? No estic d’humor.
- Doncs que si et ve de gust fer una partida al póker a casa meva.- va dir el Bigoti.
- No ho sé, què me’n dius, reina?.- va preguntar-li el Pèls a la dona que estava amb ell.
- Perquè no? Però més tard. Després de sopar.- va dir llançant-se-li al damunt.
- Doncs això, després de sopar ens passem.- va dir el Pèls.
- D’acord. Fins després!.- va exclamar el Bigoti.
- Què diu?.- va preguntar la Tati morta d’intriga.
- Jojojo. Com que no t’interessava, eh? .- va dir el Bigoti rient.
- I no m’interessa. Però tinc curiositat, res més.- va dir la Tati.
- Si, es clar. Doncs diu que vindrà més tard.- va dir el Bigoti seient al sofà.
- Bé, Agustín, em presentes els nois?.- va preguntar la Tati fregant-se les mans mentre li queia la baba.
- Doncs aquí tens al Manel (Brincos 3),al Lolo 2 al Ceri, tens al Voltor, al Neo-mosqueitor, al Peloparriba, al Mafiós caragos i al Bigoti melenut.- va dir el Bigoti rient.
- No està malament, la mercaderia.- va xiuxiuejar la Tati.
Aixi que van estar jugant i la Tati els va despullar a quasi tots excepte el Brincos 3, que es resistia i tan sols havia perdut les sabates i el Bigoti que els filmava mentre els altres jugaven.
Ja era pràcticament l’hora de sopar i al Bigoti li va sonar el telèfon:
- digui?
- Hola, Agustín.- va dir el Pèls.
- Hola Manel.- va dir el Bigoti recalcant Manel perquè la Tati posès la parabòlica.
- Escolta, que ara vindrem i ens acoblem a sopar, si no t’importa.- va dir el Pèls.
- Ah, cap problema!.- va exclamar el Bigoti.
- Perfecte. Doncs ara en 5 minuts estem aquí.- va dir el Pèls penjant el telèfon.
La Tati, que no s’havia adonat de res, perquè estava babejant amb els paios despullats davant del seu amant el Mafiós, que també ho estava, i el Bigoti rient.
Al cap de 15 minuts... (ja se sap que la puntualitat del Manel és així... jajaja de puntual, res!)
- Bona nit, Agustín! Et duem un regalet.- va dir el Pèls traient un fuet de la bossa que duia a les mans.
- I la resta?.- va preguntar el Bigoti amb cara de curiositat.
- Doncs res que t’interessi.- va dir el Pèls amagant-se la bossa a l’esquena.
- Ah, bé. Ja ho miraré quan estiguis distret sopant.- va dir el Bigoti entrant a la sala d’estar on estaven tots jugant.
- Agustín, a vegades em fas por.- va dir el Pèls.
- Jojojo.- va respondre el Bigoti.
- Anem, reina.- va dir el Pèls agafant pel braç a la misteriosa dona.
- Si, rei meu.- va dir la tia.
- Nois, aquí teniu un altre convidat.- va dir el Bigoti entrant a la sala d’estar i tots van mirar.
- Quèeeeee?!.- va exclamar la Tati sortint del seu somni de tios bons i despertant-se.
- Què passa?.- va remugar el Pèls despertant-se.
- Ah. Estic desperta, no era real. Menys mal.- va dir la Tati alleugerida.
- Que has tingut un malson?.- li va preguntar el Pèls aixecant-se i assentant-se al llit i donant-li la mà.
- Si, però menys mal que no era real.-va dir la Tati sospirant alleugerida.
- Tant dolent era?.- va preguntar el Pèls posant-se les ulleres.
- Doncs si, però ara més val que l’oblidi.- va dir la Tati.
- No m’ho vols explicar?.- va preguntar el Pèls intentant temptar la Tati.
- No, no, perquè em traumatitzaria.- va dir la Tati.
- Però les coses dolentes, si es comparteixen, millor perquè tu et sents millor.- va dir el Pèls.
- No, però gràcies per l’oferiment, Manelet.- va dir la Tati fent-li un petó.
- Vols que sortim a sopar?.- va preguntar el Pèls amb un somriure dels seus.
- Vale. Pagues tu!.- va dir la Tati.
- Està béeee.- va dir el Pèls pensant en quin restaurant barat la podria portar.
aqui us deixo aquest capítol i ara seguiré amb un altre trosset més! XD en el següent post!
i ja u sabeu, deixeu-me els vostres comentaris! i si descobriu algo nou de la història real aviseu-me, eh? ^.*
sábado, enero 13, 2007
Novetats en la història del bus xD
Huola de nou! quant de temps sense actualitzar! xD
aixi dir que incloc nous personatges a la història en aquesta nova etapa i que voldran fotre tant de merder com poden: el Voltor, l'Scorpio i el Pollo.
aquests tres busca-raons que apareixen prou sovint pel bus entraran a formar part de la plantilla d'autobuseros de la història, per bé o mal. i també el Brincos 3, el Pèls i el Ceri tindran un paper de burxadors i burxats (encara més XDD) a la història per suggerència d'ells mateixos en que són el club dels Manels. tan sols hi falta el Lolo!! XDDDD
també que aquests dies que tinc més temps seguiré amb la història apart de seguir pujant al bus x mirar de parlar amb el meu estimat, que és molt vergonyós, però què hi farem??
i felicitar a la Tati per tenir ja data de casament! felicitats!!! ^.*
també dir-vos notícies referents a manga i anime.
Manga:
Ivrea publicarà "Boku ni watashi" de la Ako Shimaki. són 5 volums. obra finalitzada. cal dir que és la meva `preferida de la autora i que no pensava que la portéssin. que si ho han fet és perquè deu haver venut prou la de "el príncipe de la medianoche" (q està mort de fàstic a la meva estanteria i que trobo que esta bé però que es massa retorçada però el que la salva és el dibuix preciós de la autora). i que aquesta nova de "chica secreta" que m'encanta. és la història de dos germans, la Momoko i el seu germà Akira, l'akira es pira de casa perquè esta fart de tot, vol viure la seva vida. però llavors la Momoko es veu forçada per sa mare a fer-se pasar per l'Akira tota la seva vida i a entrar en un insti x tios i que no la descobreixin mentre troba el parador de son germà! és genial! vaig riure molt, amb aquesta obra, de veritat.
i també dir que Planeta publicarà Peach Girl! per fi! son 18 volums. i la història explica les putades que la Sae li fa a la Momo Adachi, la prota i de com ella s'enamora i canvia de novio com de jaqueta amb l'Okayasu i el Touji. XDDD m'encanta!
Anime:
a internet podrem trobar noves series d'anime per bxar com "the prince of tennis" que per fi esta completa amb uns 180 episodis.
també han estrenat Kyoushiro de towa no sora. (q quan la vegi la comentaré)
altres series a comentar com OVAS:
*Triangle Heart - 4 episodis ** totalment recomanada**
*Le portrait de Petite Cosette - 3 episodis --- és de terror. d'una nina encantada trobada en un antiquari. (la tinc per veure)
* True love story - 4 episodis ... tracta de les històries d'amor d'un grup de noies d'institut. basat en un joc de la PS1.
* With you - mitsumetai - 2 episodis.- a la llista per veure i comentar pq no recordo l'argument.
* ONE - 4 episodis ..-. idem
* Karakuri Zoushi Ayatsuri Sakon ... el metre titellaire Sakon... té 24 episodis. és de misteri i detectius. em recorda al detectiu Conan. (no és cap OVA però em feia pal treure'l d'aqui).
au, doncs em sembla que amb això ja en teniu prou! XDDD
ara vaig a veure 1 mica de D. Gray-man.
ah! l'anime de Kekkaishi totalment recomanat. l'estic disfrutant molt al igual que el manga. que la setmana que ve surt a la venta el volum 3 de la mà d'Ivrea.
au, com diu l'Antonio: hasta la siembra!
Etiquetas:
anime,
bus,
dia a dia,
historia del pels,
manga
sábado, diciembre 09, 2006
Continuaré la història del bus! XD
Huolaaaa! kuant de temps sense actualitzar!! eh? ;) doncs després de molt de temps sense ganes ni inspiració ni temps doncs he decidit que continuaré la novel·la del bus i que la seguiré penjant. jojojo. encara que a certes persones no els agradi. :P
ah!
us recomano certes series de les últimes d'anime per si les voleu veure. ^^
Bartender --- el prota és anomenat el rei dels bars i el millor preparant coktels. el disseny em recorda a Yakitate Japan! i com q es particular i diferent per aixo la recomano ^^
Busou Renkin - la nova serie de l'autor de Rurouni Kenshin. en Kazuki mor per protegir una noia desconeguda en el que ell creia que era 1 somni però resultà ser totalment cert, la seva ànima estava allà i va morir atravessat per un Homunculus, un monstre creat amb l'alquímia del segle XX, més moderna que la del renaixement. i la noia, en compensacio li dona la Kakugane, l'arma que li farà de cor i d'arma d'alquímia. ^^ ara és la decisio d'en Kazuki de usar-la com un guerrer d'alquimia o viure com 1 humà normal. ^^
Crecent love - la princesa del regne de la lluna viatja a la terra per raons diplomàtiques i s'estarà a casa del prota i la seva família per aprendre les costums de la terra. té 13 episodis i esta a punt d'acabar ^^. és dels creadors de Zero no tsukaima. per això la recomano ^^
Death Note i D. Gray-man: les vaig recomanar anteriorment per recomanacio però ara parlo per l'experiència i dic que son de les millors series que he vist i llegit i que m'encanten les dues.
Death note: en Light Yagami és un noi modèlic que esta avorrit de la seva vida actual i de sobte, apareix davant seu una misteriosa llibreta que hi diu" death note", la llibreta de la mort. es pensa que es un nou joc de l'institut però se la emporta a casa seva. què en faraà amb la llibreta?
D. Gray-man: els pares de l'Allen Walker van abandonar-lo perquè tenia 1 mà estranya, era la ma de la innocència divina, que va neixer amb ell, però ningu no ho sabia. el pare adoptiu de l'Allen, en Mana Walker va morir i ell es va quedar sol al món fins que es va trobar al general Cross, que el va acollir i el va entrenar per ser exorcista. creix i finalment l'envien al quarter general de l'ordre obscura per formar part de l'elit d'exorcistes que combaten el Comte Mil·lenari i les seves creacions, els Akuma, màquines assassines que estan fetes a base d'ànimes humanes i de màquina. i els seus seguidors, els fills de Noè. ^^
Pumpkin Scissors: la tecrera divisio de l'armada de la terra és un grup que després de molts anys de guerra el que pretenen és ajudar la població amb els problemes de postguerra i els abusos per part dels nobles i dels militars sobre la població. el grup de l'Alice (la filla d'una de les 13 famílies nobles de la terra), els seus dos ajudants (que son pobres), una pobra noia que sempre rep castigs perque esta a carrec d'un gos boig que sempre mossega a la gent i la descendeixen de categoria i el nou membre, un home misteriós que formava part de la temuda banda anti-tancs de l'exèrcit. ^^ em sembla que tindrà 13 episodis però no ho sé segur. ara a sortit l'ep 10. ^^
i no sé no sé... ¬.¬ no se m'acuden més series. tan sols dir que m'alegro que avui hagim trobat el Brincos 3... jejejejejejeje ^.*
au, ens veiem quan continui la història! i ja sabeu, deixeu-me comentaris, eh? ;)
ah!
us recomano certes series de les últimes d'anime per si les voleu veure. ^^
Bartender --- el prota és anomenat el rei dels bars i el millor preparant coktels. el disseny em recorda a Yakitate Japan! i com q es particular i diferent per aixo la recomano ^^
Busou Renkin - la nova serie de l'autor de Rurouni Kenshin. en Kazuki mor per protegir una noia desconeguda en el que ell creia que era 1 somni però resultà ser totalment cert, la seva ànima estava allà i va morir atravessat per un Homunculus, un monstre creat amb l'alquímia del segle XX, més moderna que la del renaixement. i la noia, en compensacio li dona la Kakugane, l'arma que li farà de cor i d'arma d'alquímia. ^^ ara és la decisio d'en Kazuki de usar-la com un guerrer d'alquimia o viure com 1 humà normal. ^^
Crecent love - la princesa del regne de la lluna viatja a la terra per raons diplomàtiques i s'estarà a casa del prota i la seva família per aprendre les costums de la terra. té 13 episodis i esta a punt d'acabar ^^. és dels creadors de Zero no tsukaima. per això la recomano ^^
Death Note i D. Gray-man: les vaig recomanar anteriorment per recomanacio però ara parlo per l'experiència i dic que son de les millors series que he vist i llegit i que m'encanten les dues.
Death note: en Light Yagami és un noi modèlic que esta avorrit de la seva vida actual i de sobte, apareix davant seu una misteriosa llibreta que hi diu" death note", la llibreta de la mort. es pensa que es un nou joc de l'institut però se la emporta a casa seva. què en faraà amb la llibreta?
D. Gray-man: els pares de l'Allen Walker van abandonar-lo perquè tenia 1 mà estranya, era la ma de la innocència divina, que va neixer amb ell, però ningu no ho sabia. el pare adoptiu de l'Allen, en Mana Walker va morir i ell es va quedar sol al món fins que es va trobar al general Cross, que el va acollir i el va entrenar per ser exorcista. creix i finalment l'envien al quarter general de l'ordre obscura per formar part de l'elit d'exorcistes que combaten el Comte Mil·lenari i les seves creacions, els Akuma, màquines assassines que estan fetes a base d'ànimes humanes i de màquina. i els seus seguidors, els fills de Noè. ^^
Pumpkin Scissors: la tecrera divisio de l'armada de la terra és un grup que després de molts anys de guerra el que pretenen és ajudar la població amb els problemes de postguerra i els abusos per part dels nobles i dels militars sobre la població. el grup de l'Alice (la filla d'una de les 13 famílies nobles de la terra), els seus dos ajudants (que son pobres), una pobra noia que sempre rep castigs perque esta a carrec d'un gos boig que sempre mossega a la gent i la descendeixen de categoria i el nou membre, un home misteriós que formava part de la temuda banda anti-tancs de l'exèrcit. ^^ em sembla que tindrà 13 episodis però no ho sé segur. ara a sortit l'ep 10. ^^
i no sé no sé... ¬.¬ no se m'acuden més series. tan sols dir que m'alegro que avui hagim trobat el Brincos 3... jejejejejejeje ^.*
au, ens veiem quan continui la història! i ja sabeu, deixeu-me comentaris, eh? ;)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)