domingo, enero 14, 2007

Capítol 4 part 3 ^^ l'atac seguit de la història!

I ara seguiré amb la història amb una miqueta més! XDDD

Endavant!

Personatges.................................................................

Emma
Pèls 2
Cris
Pèls
Pepón
Tati
Bigoti
Jacinto


Per altra banda el Pèls 2 i l’Emma...

- Marxem?.- va preguntar el Pèls 2 a l’Emma, després d’haver-se dutxat.
- Si.- va dir l’Emma tancant la porta de casa amb clau i revisant la bossa per si s’havia deixat res.
- T’has deixat alguna cosa?.- li va preguntar el Pèls 2 com si li haguès llegit la ment.
- No, maco.- va dir l’Emma.
- Doncs anem.- va dir obrint la porta de l’ascensor i deixant passar primer l’Emma com un bon cavaller que era.
- Gràcies, guapo.- va dir l’Emma entrant primer a l’ascensor.
El Pèls 2 va pensar que aquesta era la seva oportunitat i seguia pensant que la millor manera eren les indirectes enlloc de jugar amb les directes.
- Escolta, nena. Ja tinc el pla per aquesta nit.- va dir el Pèls 2 posant un braç al costat d’ella i mirant de cara al mirall li va somriure.
- Doncs digues.- va dir ella.
- Podem anar a sopar a un restaurant que conec. Encara que serà sorpresa fins el final.- va dir el Pèls 2 acostant-se a ella i fent-li un petó.
- Doncs com vulguis, mentre no sigui massa car.- va dir ella amb un somriure.
- Està bé.- va dir el Pèls 2 obrint la porta de l’ascensor i deixant-la passar.
- Gràcies, ets un cavaller.- va dir l’Emma rient.
- Digui?.- va dir el Pèls 2 responent al mòvil.
- Hola, tio!
- Ei, Jacinto! Què tal?.- va preguntar el Pèls 2.
- Bé. Escolta, que demà juga el Barça, que vols venir a veure’l a casa meva? Es que tenim una parabòlica nova i convidaré als amics a que vinguin a estrenar-la amb mi i a sopar. Què et sembla?
- Ah! Bé. Puc dur la meva nena?
- Es clar, cap problema.- va dir el Cinto.
- Vols anar-hi?.- va preguntar el Pèls 2 amb ulls espurnejants.
- Es clar.- va dir l’Emma amb un somriure i després sospirant.
- Doncs demà venim. A quina hora?.- va preguntar el Pèls 2.
- Doncs a les 6 ja podeu venir, perquè aixi preparem les coses.- va dir el Cinto.
- Perfecte.- va dir el Pèls 2.
- Doncs apa, fins demà! Ah! I podeu portar papes si voleu. Per picar.- va dir el Cinto.
- Està bé. Ja les comprarem demà a la xurreria.- va dir el Pèls 2.
- Adeu.
- Adeu.- va dir el Pèls 2 penjant.
- Què deia el Cinto?.- va preguntar l’Emma.
- Que si voliem anar a casa seva a veure el partit del Barça.
- Ah. Està bé. A més, ja t’he dit que si.- va dir l’Emma amb un somriure.
- Gràcies, preciosa.-va dir-li fent-li un superpetó.
- Anem?
- Si, anem.- va dir el Pèls 2 pujant al cotxe.
El Pèls 2 li va tapar els ulls amb un mocador perquè fos més intrigant el lloc on anaven a sopar.

Mentrestant, a Sant Feliu...

- Escolta, que ja t’he dit que venia, no? A què ve aquesta urgència, no?.- va remugar la Cris emprenyada.
- Ah! És clar, com que trigues tres anys en arreglar-te!.- exclamava el Pepón indignat.
- Ah! Qui parla! El que lliga amb les clientes! I amb les velles, sobretot!.- va exclamar la Cris enfadada.
- Si, i la que es mira els conductor joves i guapos quan jo no hi sóc!.- va exclamar ell indignat.
- Ah si? I tu què? Que et mires les ties bones! Estem iguals! I a més! No em bordis perquè ets tu qui ha vingut tard per estar-se enrotllant com una persiana amb aquella cosa!
- Aquella cosa?! Però si és una clienta VIP! L’he de tractar bé!
- Si! Però una cosa és tractar-la bé i l’altra és babejar com un imbècil per la cosa rossa!.- va exclamar la Cris fent morros.
- Ah! La que babeja quan estàvem parlant amb el Lolo!
- I què?! Ell és molt guapo!
- Ah! I ho admets, que t’agrada?
- No he dit que m’agradi! Tan sols que és atractiu, simpàtic i bona persona!.- va exclamar la Cris creuant-se de braços.
- No, si ja sabia jo...
- Què sabies? Saberut! Sempre fas veure que no em veus quan t’interessa i quan et sents sol, vens a mi! Estúpid!
- Ah! Estupid?! Mocosa!
- Vell!
- Nena de bolquers! Criatura!
- Viciós! Que no deixes mai el tabac ni que t’hi obliguin!
- De què vas?!
- Me’n vaig!
- Això, ves-te’n a cagar!
- A cagar hi aniràs tu, amb el Calvorota!
- Qui és aquest?!.- va exclamar el Pepón quedant-se sol.
- Qui tio, quin caràcter! Sempre s’emprenya per bestieses!
- Anda con la tía! Siempre me hace parecer gilipollas... mira que a mi edad ponerme nervioso por ella... – va dir el Pepón encenent una cigarreta.
- Ui, hola Jacinto!.- va exclamar la Cris.
- Ei! Què tal?.- va dir el Jacinto.
- No massa bé.- va dir ella.
- Perquè? T’has barallat amb el Jose?
- Com ho saps?
- Jajaja. Per la cara que fas!.- va exclamar el tio encenent una cigarreta.
- Un altre! Aquí tot déu fuma!
- Jajajaja. Us heu barallat pel tema del tabac?.- va exclamar rient el Cinto.
- No exactament, perquè haviem quedat amb el Lolo, la Lola i la Pili d’arracada i llavors, quan he vist que el Lolo estava tant guapo amb la camisa i la corbata li he dit: “però què guapo vas, Lolo!” i el Jose s’ha enfadat.
- Jajajajajajajajaja. Quin tio més gelòs, no?
- Gelòs? Impossible! El que és és un torracollons!
- Au, no diguis això, que bé t’agrada!.- va dir el Cinto donant-li uns copets a l’espatlla.
- Jeje. Quina gràcia. Estàs de bones, no?
- Si, és que tinc una tele nova. De pantalla plana, de 36 polzades i una parabòlica.- va dir el Cinto.
- Quina passada, no?!.- va exclamar la Cris.
- Ja ho sé! Perquè no veniu demà el Jose i tu?.- va preguntar el Cinto.
- Per mi si, però ell no ho sé.- va dir la Cris pensativa.
- Doncs ara ho sabrem...- va dir el Cinto.
- Perquè ho dius?
- Perquè és aquí.- va dir el Jacinto.
La Cris es va girar i va veure el Pepón amb un ram de flors i va dir:
- em sap greu, no m’hauria d’haver posat aixi.- va dir donant-li el ram a la noia.
- A mi també. A vegades m’emprenyo amb massa facilitat. Gràcies per les flors. Són molt boniques.- va dir la Cris somrient.
- De res.- va dir el Pepón tot vermell.
- Oh! Que bonica, aquesta esceneta!.- va exclamar el Jacinto fent una calada.
- Tu què? Què hi fots, per aquest poble?!.- va exclamar el Pepón en veure el Cinto i fent una encaixada de mans.
- Doncs, ja ho veus, colega, havia vingut a buscar una tele.
- Una tele?.- va preguntar el Pepón.
- Doncs si, demà vols venir a estrenar-la amb més col·legues?.- va preguntar el Cinto.
- Perfecte!.- va exclamar el Pepón.
- Doncs vosaltres heu de dur les begudes.- va dir el Cinto.
- Au, quina barra!.- va exclamar el Pepón.
- Ah! No pensaràs que veuràs el cana satèl·lit de gorra, no?.- va dir el Cinto rient.
- quina barra. Està bé. Quines begudes vols que portem?.- va preguntar el Pepón.
- Quines? Les que volgueu. Les que us agradin o trobeu. Perquè demà és diumenge.- va dir el Cinto rient.
- Tens raó.- va dir el Pepón pensant.
- Doncs au, a les 6 de la tarda, a casa meva.- va dir el Cinto marxant.
- Au, fins demà!.- van dir el dos.
- Saps on viu?.- va preguntar-li la Cris.
- Si, ja anirem amb el cotxe.- va dir el Pepón.
- Encara està en peu l’oferta d’anar a sopar?.- va preguntar ella.
- Si, si en tens ganes d’anar-hi amb un quarentón sense atractiu.
- Au, que per tenir 44 anys ets molt guapo!.- va exclamar ella fent-li un petonet a la galta.
- Segur? No ho dius per dir?.- va dir el Jose desconfiant.
- Segur.- va dir ella amb una mirada segura.
- Està bé. Doncs anem al xinès abans no ens tanquin.- va dir el Pepón.
- Si, anem.- va dir la noia donant-li la mà.

Mentrestant, l’Emma i el Pèls 2...

- Ja hem arribat?.- va preguntar l’Emma.
- No, encara no. Falta una miqueta, encara.- va dir el Pèls 2.
- Doncs si que és lluny, no?.- va preguntar l’Emma.
- Doncs no, el que passa és que hi ha molt de trànsit.
- A aquestes hores?!.- va exclamar l’Emma.
- Doncs si, noia.- va dir el Pèls 2 posant la ràdio.
- Au, doncs a esperar una mica més.- va dir aixafant la tortuga que té al clauer.
- Ja hi som!.- va exclamar el Pèls 2 20 minuts després.
- Ooh! Ara per fi em treuràs el mocador, no?.- va preguntar l’Emma emocionada.
- Doncs si.- va dir el Pèls 2 traient-li.
- Oh! Però si estem a la platja!
- Si, he pensat que aquest xiringuito de la platja està molt bé i que també t’agradaria. A més, tenim el mar, de nit, és molt bonic.- va dir el Pèls 2.
- Doncs si, és preciós.- va dir l’Emma.
- M’alegro que t’agradi.- va dir el Pèls 2.
- I perquè no m’hauria d’agradar? El que importa és estar al teu costat.- va dir l’Emma mirant-lo fixament als ulls.
- Gràcies.- va dir ell tot vermell i avergonyit.
- De res. I no t’avergonyeixis i no siguis indirecte, no soporto les indirectes.- va dir l’Emma.
- Ah no? Doncs seré directe. Ja ho veuràs.- va dir el Pèls 2.
- Això espero.- va dir l’Emma donant-li la mà.
- Bona nit!.- va exclamar el Pèls 2 en arribar al xiringuito desert.
- Booonaaa niiit.- va dir una velleta revella i que repapiejava.
- Bona nit, senyora.- va dir el Pèls 2.
- No, no sóc cap senyora! Sóc una senyoreta.- va reivindicar la vella.
- Doncs senyoreta, que podem sopar?.- va preguntar el Pèls 2.
- És clar! Sinò perquè hi som! Seguiu-me a les taules!.- va exclamar la velleta plena d’energia.
- Gràcies.- van dir els dos.
- Què prendran?.- va preguntar la velleta quan els dos eren asseguts a taula.
- Doncs jo vull una clara.- va dir l’Emma.
- Jo també, si us plau.- va dir el Pèls 2.
- Doncs ara els porto les begudes. Els deixo el menú aquí.- va dir la dona mentre entrava a la barra.
- És maco, el lloc.- va dir l’Emma mentre mirava al voltant.
La lluna plena il·luminava el cel d’aquella nit i a la llum de les espelmes, estaven a la platja, en aquell xiringuito portat tan sols per una velleta, amb les taules i les cadires de fusta, mig corcades però que resultava d'allò més acollidor. Semblava que potser havien fet ús de la llum temps enllà però que en aquell moment, o bé no els arrivaben els diners o preferien estalviar per pagar altres coses, el que era un fet era que tan sols es veien les cares gràcies a la llum de les espelmes que tenien sobre la taula. Les altres taules semblava que també tenien unes espelmes però estaven apagades, en aquell moment.

I de moment u deixo aqui. ben aviat, en una estoneta faré més actualitzacions de la història fins arribar a la nova part que vaig escriure ahir. ara em vaig a rentar el cap i apagaré una estona l'ordinador.

ens veiem! ^.*

No hay comentarios: