domingo, enero 14, 2007

Capítol 4 part 2 després de molt de temps! XD

Heus aqui una nova part d'un capítol de la història de l'harem pelut XDDD

que el disfruteu! :P

........................................Personatges.............................

Emma
Tati
Cris
Pèls
Pèls 2
Pepón
Mafiós
Bigoti
Ceri


En aquell instant, la Tati es va despertar i va pensar: quin somni! I a sobre m’he adormit mirant el Manel! En aquells moments la Tati va pensar que estava avorrida i que volia quedar amb algú i va trucar a l’Emma.

- Digui.
- Hola Emma, soc la Tat!
- Ei, hola Tati. Sóc el Gregori, l’Emma s’ha adormit mirant la tele de lo avorrida que era la pel·lícula i com que estava tan bufona adormida m’ha sabut greu despertar-la. Em sap greu, volies res important?
- No, hi ara! Era per quedar una estona, però no passa res! Ja quedarem en un altre moment.- va dir la Tati.
- D’acord. Tot bé amb el Manel?.- va preguntar el Pèls 2.
- Si, bé.- va dir la Tati.
- Doncs me n’alegro.
- Bé, doncs ja ens veurem.- va dir la Tati penjant el telèfon.
- Ja ens veurem.- va dir el Pèls 2 tornant al menjador de casa de l’Emma on ella dormia al sofà. Ell es va asseure al seu costat i se la va quedar mirant.

Tornant a la Tati i el Pèls...

- Aquest home, com pot dormir tant tranquil, tenint-me a mi al seu costat?.- va remugar la Tati mentre s’adormia mentre pensava que el Pèls era un gandul per quedar-se adormit tota la tarda.

- Mafiós, vols venir aquesta tarda a una partida de cartes?.- va preguntar la Tati al Mafiós en la cafeteria de la platja.

- Doncs estaria bé. A on?.- va preguntar el Mafiós.
- a ca l’Agustín, que n’ha planejat una.- va respondre la Tati animant-se.
- Ah! Doncs em sembla bé.- va dir el Mafiós donant-li el braç per marxar.
En sortir de la cafeteria van passar per una tenda de complements i la Tati es va enamorar d’una bossa de color vermell amb moltes cremalleres i ben gran, decorada amb un munt de conillets i dofins. El Mafiós, en veure que a la Tati li feia gràcia li va preguntar si la volia. I la Tati li va dir:
- De veritat que me la compres?
- Si, si et fa il·lusió, si.- va dir el Mafiós amb un ampli somriure a l’estil Pèls.
- Moltes gràcies!.- va dir la Tati al Mafiós fent-li un petó impressionant.
- Doncs tota teva.- va dir el Mafiós donant-li la bossa.
- Gràcies.- va dir la Tati penjant-se la bossa.
- Doncs au, marxem.- va dir el Mafiós pujant al seu super tot terreny taronja.
- Anem.- va dir la Tati pujant al seient del costat del conductor.

Mentrestant, l’Emma i el Pèls 2...

- Bona tarda, dormilega!.- va exclamar el Pèls 2 somrient mentre l’Emma es llevava de fer la seva supermigdiada.
- Hola, com és que no m’has dit res?.- li va preguntar l’Emma mig adormida encara.
- Doncs perquè estaves tant preciosa adormida que em feia vergonya dir-te res. La teva família ja ha marxat.
- M’ho imagino. T’han dit res en concret?
- Doncs m’han dit que anem cap a Rodonyà quan volguem, a la que et llevis.- va dir el Pèls 2 posant-li les sabatilles.
- Gràcies. Doncs em dutxo i m’arreglo i marxem.- va dir l’Emma aixecant-se.
- Espera.- va dir el Pèls 2 agafant-la pel braç.
- Doncs que abans d’anar al poble perquè no fem una sortideta romàntica, els dos sols.- va dir el Pèls 2 amb un megasomriure.
- Perquè no?.- va dir l’Emma.
- Doncs perfecte. Tinc un pla genial.- va dir el Pèls 2.
- Ah si?.- va preguntar l’Emma acostant-se perillosament al Pèls 2.
- Escolta, nena, em sembla que jo també necessito una dutxa. Ja que hem de sortir aquesta nit...- va dir el Pèls 2.
- Ah si?.- va dir l’Emma molt a propet del Pèls 2.
- Doncs si.- va dir el Pèls 2 fent-li un petó (no pas a la galta, eh?)
- Doncs tens sort!.- va exclamar l’Emma.
- Ah si? Perquè?.- va preguntar el Pèls 2 esperançat que l’Emma entenguès la indirecta.
- Perquè aquí casa tenim 2 banys i en pots fer servir el de la meva germana i ma mare i jo faré servir el meu.- va dir l’Emma entrant a la seva habitació per agafar la roba.
- Ah, gràcies.- va dir el Pèls 2 tot tallat entenent que s’estava precipitant.
- De res. Vols roba? El meu pare ha deixat alguna coseta per aquí.- va dir l’Emma obrint un calaix.
- Ah, si hi ha res que em vagi bé... – va fer el Pèls 2 acostant-se a l’Emma per darrera.
- Ah! Mira, aquesta camisa és molt guapa!.- va exclamar l’Emma girant-se de cop mentre el Pèls 2 s’acostava sigilosament.
- A veure?.- va fer el Pèls 2 dissimulant.
- Mira, si te la poses amb una corbata estaries guapíssim!.- va exclamar l’Emma emocionada.
- Ah! Doncs si, me la emprovaré. Tens una corbata?.- va preguntar el Pèls 2.
- Si, em sembla.- va dir l’Emma rebuscant en un armari.
- Doncs si, aquesta, no?.- va dir el Pèls 2 treient una corbata del penjarrobes.
- Ah, si! No l’havia vist!.- va exclamar l’Emma.
- Doncs a més a més hi queda bé amb el color de la camisa.- va dir el Pèls 2 posant-la per damunt de la camisa per veure si quedava bé.
- Au, doncs no perdem més temps.- va dir l’Emma apressant el Pèls 2 per anar-se a dutxar.
- D’acord.- va dir el Pèls 2 entrant al lavabo.
- Fins ara!.- va dir l’Emma entrant al seu lavabo.
Per altra banda, tornem al somni de la Tati...

Arriben la parella a Ca l’Agustín...
- Bona tarda!.- va exclamar la Tati nomès que el Bigoti obrís la porta.
- Bona nit!.- va exclamar el Bigoti.
- Nit?.- va preguntar el Mafiós tot extranyat.
- Doncs si, perquè ja som la vespre, noi! Passeu, passeu que veureu el piset!.- va dir el Bigoti rient.
- Gràcies.- van dir els dos.
- De res. Els altres ja són aquí des de fa estona!.- va exclamar el Bigoti.
- Té, aquí tens un detallet. Una ampolla de cava.- va dir la Tati donant-li al Bigoti.
- Ara ens la pimplarem!.- va exclamar el Bigoti entrant corrent i ensenyant-la a la gent que hi havia a la sala d’estar.
- Hoooolaaaa!.- van dir la Tati i el Mafiós als presents.
- Hola!.- van dir la multitud.
- Bé, per a qui no coneguis et diré qui són.- va dir el Bigoti amb un ample somriure.
- Doncs presentem-els a tots menys el Ceri.- va dir la Tati.
- Altre cop em dius Ceri?!.- va exclamat indignat el Ceri.
- És que com que hi ha tants Manels, pel mot és més fàcil distingir-vos.- va dir la Tati sincerament.
- Està bé. Doncs aquí tens a la joventut de la companyia, eh?.- va dir el Bigoti picant-li l’ullet.
- Si, ja ho veig.- va dir la Tati caient-li la baba.
- Doncs te’ls presento. Ah! Abans una coseta de no res.- va dir el Bigoti.
- Què?.- va preguntar la Tati.
- I el Manel?
- Ah! Ha quedat amb la seva amant.- va dir directament la Tati.
- Ah, molt bé. Vols que els convidi a venir?.- va preguntar el Bigoti fregant-se les mans de la emoció.
- Com vulguis, ells ja deuen tenir els seus plans, però si vols.- va dir la Tati com aquella que no vol la cosa.
- Ah! Doncs ara els truco. És que abans he trucat al Jose i la Cris per si volien venir però han dit que d’strip-póker res i l’Emma i el Gregor tampoc perquè ja tenien plans.- va dir el Bigoti trucant.
- Ah! Hola, Manel, sóc l’Agustín! Què tal?
- Hola, Agus. Què vols? No estic d’humor.
- Doncs que si et ve de gust fer una partida al póker a casa meva.- va dir el Bigoti.
- No ho sé, què me’n dius, reina?.- va preguntar-li el Pèls a la dona que estava amb ell.
- Perquè no? Però més tard. Després de sopar.- va dir llançant-se-li al damunt.
- Doncs això, després de sopar ens passem.- va dir el Pèls.
- D’acord. Fins després!.- va exclamar el Bigoti.
- Què diu?.- va preguntar la Tati morta d’intriga.
- Jojojo. Com que no t’interessava, eh? .- va dir el Bigoti rient.
- I no m’interessa. Però tinc curiositat, res més.- va dir la Tati.
- Si, es clar. Doncs diu que vindrà més tard.- va dir el Bigoti seient al sofà.
- Bé, Agustín, em presentes els nois?.- va preguntar la Tati fregant-se les mans mentre li queia la baba.
- Doncs aquí tens al Manel (Brincos 3),al Lolo 2 al Ceri, tens al Voltor, al Neo-mosqueitor, al Peloparriba, al Mafiós caragos i al Bigoti melenut.- va dir el Bigoti rient.
- No està malament, la mercaderia.- va xiuxiuejar la Tati.
Aixi que van estar jugant i la Tati els va despullar a quasi tots excepte el Brincos 3, que es resistia i tan sols havia perdut les sabates i el Bigoti que els filmava mentre els altres jugaven.
Ja era pràcticament l’hora de sopar i al Bigoti li va sonar el telèfon:
- digui?
- Hola, Agustín.- va dir el Pèls.
- Hola Manel.- va dir el Bigoti recalcant Manel perquè la Tati posès la parabòlica.
- Escolta, que ara vindrem i ens acoblem a sopar, si no t’importa.- va dir el Pèls.
- Ah, cap problema!.- va exclamar el Bigoti.
- Perfecte. Doncs ara en 5 minuts estem aquí.- va dir el Pèls penjant el telèfon.

La Tati, que no s’havia adonat de res, perquè estava babejant amb els paios despullats davant del seu amant el Mafiós, que també ho estava, i el Bigoti rient.

Al cap de 15 minuts... (ja se sap que la puntualitat del Manel és així... jajaja de puntual, res!)

- Bona nit, Agustín! Et duem un regalet.- va dir el Pèls traient un fuet de la bossa que duia a les mans.
- I la resta?.- va preguntar el Bigoti amb cara de curiositat.
- Doncs res que t’interessi.- va dir el Pèls amagant-se la bossa a l’esquena.
- Ah, bé. Ja ho miraré quan estiguis distret sopant.- va dir el Bigoti entrant a la sala d’estar on estaven tots jugant.
- Agustín, a vegades em fas por.- va dir el Pèls.
- Jojojo.- va respondre el Bigoti.
- Anem, reina.- va dir el Pèls agafant pel braç a la misteriosa dona.
- Si, rei meu.- va dir la tia.
- Nois, aquí teniu un altre convidat.- va dir el Bigoti entrant a la sala d’estar i tots van mirar.
- Quèeeeee?!.- va exclamar la Tati sortint del seu somni de tios bons i despertant-se.
- Què passa?.- va remugar el Pèls despertant-se.
- Ah. Estic desperta, no era real. Menys mal.- va dir la Tati alleugerida.
- Que has tingut un malson?.- li va preguntar el Pèls aixecant-se i assentant-se al llit i donant-li la mà.
- Si, però menys mal que no era real.-va dir la Tati sospirant alleugerida.
- Tant dolent era?.- va preguntar el Pèls posant-se les ulleres.
- Doncs si, però ara més val que l’oblidi.- va dir la Tati.
- No m’ho vols explicar?.- va preguntar el Pèls intentant temptar la Tati.
- No, no, perquè em traumatitzaria.- va dir la Tati.
- Però les coses dolentes, si es comparteixen, millor perquè tu et sents millor.- va dir el Pèls.
- No, però gràcies per l’oferiment, Manelet.- va dir la Tati fent-li un petó.
- Vols que sortim a sopar?.- va preguntar el Pèls amb un somriure dels seus.
- Vale. Pagues tu!.- va dir la Tati.
- Està béeee.- va dir el Pèls pensant en quin restaurant barat la podria portar.

aqui us deixo aquest capítol i ara seguiré amb un altre trosset més! XD en el següent post!

i ja u sabeu, deixeu-me els vostres comentaris! i si descobriu algo nou de la història real aviseu-me, eh? ^.*

No hay comentarios: