I heus aqui un nou capítol de la novel·la del bus (la ficticia per part meva i no per part del Pèls). aqui comença la saga de la secre nova, encara que se me n'ha nat l'olla i me n'he nat per les branques, per variar XDDDD
disfruteu-la!!! XD
Personatges a l'olla......................................................................
Bigoti
Tecus
Pèls
Pepón
Tati
Cris
Emma
Julio
Pelopi
Gos
Brincos 3
Scorpio
Odia 2
Pèls 2
Jacinto
Voltor
Capítol 5: la festa de benvinguda de la nova secretària.
El dia a dia a l’autobús va continuar després d’aquest petit incident entre el Manel i el Jose. Uns dies més tard, el Tecus va reunir el grupet dels tarats per comentar-los que volia fer una festa de benvinguda per a la nova secretària. L’Agustin va dir:
- jojojo. Jo crec que el millor és la platja! Cuixes, culs i pits!.- va dir l’home rient.
- Estem d’acord.- van dir la resta per unanimitat.
- Sou uns pervertits. Però estem a desembre, nois.- va dir el Tecus.
- Una picina coberta.- va proposar el Pelopi.
- A on?.- va dir el Tecus aixecant 1 cella a l’estil del Pelopi.
- Doncs en la meva urbanització n’hi ha una.- va dir el Pelopi amb orgull a la veu.
- Doncs ens aconseguiries de tenir-la per nosaltres a bon preu per a quan?.- va dir el Tecus sospirant.
- Doncs per d’aquí una setmana, més o menys per al pont del 6 al 8.- va respondre el Pelopi.
- Doncs t’ho encarrego a tu, Déu dels conductors.- va dir el Tecus agafant la paperassa.
- I ja està?.- va preguntar el Bigoti amb ulls brillants.
- Si, ja està. La resta, a la teva imaginacio, com sempre.- va dir el Tecus fent gestos amb la mà com dient: fuig, home fuig!
- Si, senyor.- van dir la resta mirant amb pànic a l’Agustín.
En sortir del despatx estaven junts el Gos, el Julio, el Brincos 3, el Pepón i l’Antonio (Odia 2)...
- Creieu que l’Agustín en farà una altra de les seves?.- va dir el Gos tot clavant-li una queixalada a una magdalena.
- Doncs n’estic totalment convençut.- va dir el Julio traient una Vanguardia d’una pila per pujar-la al seu bus.
- Au, no em deprimeixis, que cada cop que s’ajunten el David, el Riki i l’Agustin per no dir que s’enduu el Jose i el Joan m’espanto només de pensar-ho.- va dir el Gos sospirant.
- Doncs jo tinc curiositat per saber què fan.- va dir el Brincos 3 fumant el seu cigarret.
- Doncs a mi mentre no m’emprenyin...- va dir el Pepón fumant també.
- Tu, ja en tens prou amb el que tens a sobre, no Jose?.- va dir-li el Julio rient.
- Això això. Ei! No et fiquis amb la meva xicota!.- va renyar-lo el Pepón clavant-li un clatellot al Julio.
- Què feu?.- va preguntar una veu per darrera.
Els tios es van girar i van veure que era l’Scorpio.
- Ei, Tito!.- va dir l’Odia 2 acostant-se a ell i oferint-li un cigarro.
- Uneix-te a nosaltres!.- va exclamar el Brincos 3 amb el cigarro a les mans.
- Jo toco el dos.- va dir el Gos.
- Pobre Jose Manuel, no teniu cap consideració per ell.- va dir el Julio rient.
- Tu calla! Que sempre te n’enfots de les desgràcies alienes!.- va exclamar el Gos marxant indignat.
- Ei Col·legues!.- va exclamar una veu que treia el nas per la zona de fumadors.
- Ei Gregor! Què tal?.- va exclamar el Julio.
- Ei Jose!.- va exclamar el Pèls 2 saludant al Julio encaixant les mans.
- Si que sou amics, no?.- va preguntar el Pepón extranyat.
- Doncs si, i això que aquest operari es va ficar amb mi.- va remugar 1 altra veu.
- Hombre, Jacin!.- va exclamar l’Scorpio.
- Que mania con acortarme el nombre! Que me llamo Ja-cin-to!.- va exclamar el Jacinto tot indignat i rebuscant el paquet de cigarros de la butxaca.
- I de quin operari parlaves, Jacinto?.- va dir el Pepón encuriosit.
- Doncs d’aquest.- va dir el Cinto assenyalant al Julio.
- Si ja deia jo... què et va dir?.- va preguntar el Pepón.
- Jo ho sé!.- va exclamar l’Odia 2.
- Què?!.- van preguntar els altres.
- Li va dir “Cinto”. I es va ofendre.- va dir l’Antonio rient.
- Anda que... no sé qui està pitjor va remugar el Pepón apagant la cigarreta i marxant.
- Ja te’n vas, Jose?.- li va preguntar el Gregor.
- Doncs si, he quedat.
- Jo també vinc, que també he quedat amb la xicota.- va dir el Pèls 2 amb somriure malvat.
- La xicota?.- van preguntar els altres.
- Oh! Que comencen les maquines de marujear!!.- va exclamar el Pepón.
- Toquem el dos!.- va dir el Pèls 2 fugint amb el Pepón.
- Ei! No us escapareu! Confesareu com us va amb aquelles dues!.- van exclamar els marujones que estaven fent safreig a les cotxeres.
- Per cert, on és el Manel?.- va preguntar el Jacinto.
- És veritat! Que el, surt amb la tercera!.- va exclmar el Julio.
I mentre s’entretenien parlant del Pèls, el Pèls 2 i el Pepón van fugir momentàniament de la colla dels marujones.
A Sant Feliu...
- Si que triga, aquest bestiot!.- remugava la Cris asseguda al banc que hi ha a l’entrada de Sant Feliu des de Barcelona.
- Doncs el meu xurri encara triga més.- remugava l’Emma.
- Vols que apostem per comprovar quin dels dos triga més?.- va preguntar la Cris.
- Perquè no? No tenim res més a fer...- va dir l’Emma mirant en un punt fixe.
- Què mires?.- va preguntar la Cris.
- Algo amb el que ens entretindrem mentre esperem.- va dir l’Emma assenyalant a la vorera del davant.
- Ooooh! Però si són el Manel i la Tati! Anem a espiar-los?.- va proposar la Cris.
- M’has llegit el pensament.- va afirmar l’Emma aixecant-se i sortint disparada cap al pas de vianants que estava en verd.
- Els avisem?
- No cal, si no ens veuen ja ens buscaran. Per venir tard!.- va exclamar l’Emma.
- Si ens truquen al movil ens delataran.- va dir la Cris.
En aquell moment va sonar el movil de la Cris.
- hola!
- Escolta, que ja sé qua vinc tard i que no tinc perdó però que m’he entretingut a cotxeres. On ets?
- Estic espiant al Manel i la Tati amb l’Emma. Estem al carrer del Sol.
- Molt bé, el Gregor i jo venim en menys de 5 minuts i tafanejarem amb vosaltres.
- D’acord. Ara li dic a l’Emma.
- Fins ara.
- Fins ara.
- Què diu?
- Diu que estava perdent el temps a cotxeres amb els marujones i que ara vindrà amb el Pèls 2, que records del teu novio.
- Ah! Esta bé. Ja l’arreglaré després, per no trucar-me!.- va remugar l’Emma traient la càmara de la bossa.
- Oooh!
- Sempre s’ha d’anar preparada! Des de que ens han agafat confiança i fan més el ximple que sempre em lamento de no tenir-la en els moments més importants.- va dir l’Emma fent-los una foto.
- Ja ho veig...- va dir la Cris saludant al Pepón que venia corrents amb el Pèls 2.
- Sentim el retard.- van dir tots dos fent una reverència i fent cara de pena.
- Sabeu que el que feu és contradictori?.- va remugar l’Emma.
- No teniu remei.- va dir la Cris rient.
- La que va parlar...- va dir el Pèls 2 rient i fent-li un petonet a l’Emma i abraçant-la mentre li deia coses a cau d’orella.
- Em sap greu, preciosa.- va dir el Pepón abraçant a la noia.
- Està bé. Si realment et sap greu. Vols espiar-los?
- Saps que està malament.
- Ja, però no em negaràs que no és divertit.- va dir la Cris.
- Si, ho admeto.- va dir el Pepón fent-li un petonet.
- Anem. Han començat a marxar.- va dir el Pèls 2.
- Si.- van dir el Pepón i la Cris.
- On deuen anar?.- va preguntar el Pepón.
- Ves a saber...- va remugar l’Emma.
- A fer perversions.- va dir la Cris rient.
- Calla, no diguis aquestes coses!.- va exclamar l’Emma.
- Jajaja. Vols que nosaltres fem el mateix?.- li va preguntar el Pèls 2 fent-li un petonet.
- ...- l’Emma va pensar.
- I a sobre s’ho pensa!.- va exclamar la Cris rient.
- Ei! Ara s’aturen! Amaguem-nos!.- va exclamar el Pèls 2.
Els 4 es van amagar darrera d’uns matolls.
- no es veu res de res.- va remugar l’Emma.
- Nena, preciosa, deixa de remugar!.- va exclamar el Pèls 2.
- No em dóna la gana! Estic molt indignada amb tu perquè has vingut tard i a més a més, no em truques i li dius al Pepón que em digui alguna cosa.
- Eh! Sense faltar al respecte, eh?! Que jo no he fet res.- va remugar el Pepón.
- Ara tu! A callar! Que la Cris bé que et diu Pepón, no?
- Perquè la Cris és la Cris.- va remugar el Pepón rebuscant alguna cosa.
- Eh. Ni se t’acudeixi fumar!.- va exclamar la Cris.
- Ei! Fan alguna cosa!.- va exclamar el Pèls 2 per deixar estar les baralles.
- Què fan?.- van preguntar les noies.
- A veure...- va dir el Pepón acostant-se al grupet i abandonant la idea de fumar amb cara de resignació.
- Oh! Hi ha gent estranya!.- va exclamar la Cris.
- Qui deuen ser?.- va dir l’Emma.
- Mafiosos?.- va preguntar el Pepón.
- Jeje. Com a les pelis, no?.- va dir la Cris.
Mentrestant, la Tati i el Pèls...
- Manel, t’he de dir una cosa. El Jose diu que vol parlar amb tu.- va dir la Tati.
- El Jose? Quin? perquè en conec molts. Què passa, preciosa?.- va preguntar el Pèls traient un paquet de xiclets i menjant-se’n un.
- Doncs un amic meu i teu, que diu que està amoinat.
- Amoinat? Perquè? Per nosaltres?
- Si. Des d’aquell dia.
- Quin dia?
- El de la discoteca.
- El de la discoteca? A l’estiu? Quan vam començar?
- Si.- va dir la Tati mirant a terra.
- Doncs què passa? Digues-m’ho sense embuts.
- Que et vas enrotllar amb la teva ex?.- li va preguntar la Tati.
- Què vols dir? Nomès em va acompanyar a l’hospital perquè estava ferit.- va dir el Pèls posant-se vermell i nerviós. Mirant cap a una altra banda.
- Menteixes. Encara us seguiu veient.- va dir la Tati enfadada.
- No en tens proves!.- va exclamar el Pèls.
- Les tinc.
- Que potser vas contractar un detectiu o què? Que potser no confies en mi?
- Doncs ja no. En aquell moment et vaig perdre la confiança.- va dir la Tati agafant el movil.
- Què vols fer?
- Deixar-ho còrrer. Però abans...- va dir la Tati fent una perduda a un movil.
- Què vols fer!.- va exclamar el Pèls.
- Estomacar-te de valent!.- va exclamar la Tati.
- Què?!.- va exclamar el Pèls.
- Perquè et recordis de mi per tota la teva vida! I del mal que em vas fer!.- va exclamar la Tati.
- Molt bé. Fes el que vulguis. Però em venjaré i et faré el doble o el triple del mal que em facis avui físicament. Et faré mal amb el que més te’n pugui fer. Recorda-ho.- va dir el Pèls amenaçant.
- Me’n recodraré. Però si fas mal als meus, no sobreviuràs.- va amenaçar la Tati marxant i van aparèixer el Mafiós i la seva colla de matones per apallissar el Pèls.
- Tati, d’aquesta te’n recordaràs!.- va exclamar el Pèls mentre ella marxava entrant al 4x4 taronja del Mafiós.
- Anem.- va dir la Tati mentre marxaven ella i el Mafiós mentre els amics del Mafiós apallissaven al Pèls.
Mentrestant, els mirones...
- Que fort!.- va exclamar la Cris.
- Anem.- va dir l’Emma tota seriosa.
- Això em sembla que no ho hauriem d’haver vist.- va dir el Pepón encenent una cigarreta.
- Et dono la raó.- va dir l’Emma buscant un mocador.
- Que sensible que és la meva nena!.- va exclamar el Pèls 2.
- Deixa’m, que m’he de mocar!.- va exclamar l’Emma deslliurant-se de l’abraçada del Pèls 2.
- Jo.- va dir el Pèls 2 posant cara de pena.
- Ara podràs abraçar-me, però deixa’m mocar primer! No voldràs pas mocs, no?.- va preguntar l’Emma amb un somriure mentre llençava el mocador en una paperera propera.
- Què fem?.- va preguntar el Pèls 2 mentre abraçava a l’Emma de nou.
- Ai! però que enganxòs que estàs, no?.- va dir el Pepón abraçant a la Cris també.
- Jeje. El que va parlar. Voleu que anem junts a algun lloc, els quatre?.- va proposar el Pèls 2.
- Tu el que vols és burxar a tres persones, no?.- va dir-li la Cris amb mirada de “ets un burxador”.
- Com ho saps? És que no estic en mode parelleta.- va dir el Pèls 2 badallant.
- Ah! O sigui que no et vols quedar a soles amb mi, eh? Vale. Aquesta me la apunto.- va dir l’Emma amb les mans en forma de nanses.
- No és això, reina. És que quan esteu les dues m’encanta perquè em diverteixo amb les vostres bestieses. A més, amb el Jose, us puc burxar a les dues i a ell.- va dir el Pèls 2 amb un somriure de no haver trencat mai cap plat.
- Vaja, així que també em vols burxar a mi.- va dir el Pepón fent una calada en la distància.
- Jose, on vas, tant lluny?.- va exclamar el Pèls 2 rient.
- Ja ho veus, a la senyora li molesta el fum. Doncs me’n vaig lluny.- va dir rient.
- Pobret Pepón, com el maltractes.- va dir l’Emma rient en plan burxador com el Pèls 2.
- Ara no comencis tu també.- va dir-li la Cris amb mirada assassina.
- Correm! Que ens matarà amb la mirada!.- va exclamar el Pèls 2 fugint.
- Ximple.- va dir la Cris anant fins on era el Pepón, i el pobre, va llençar la cigarreta resignat i li va oferir un braç per recolzar-se i van marxar els quatre.
Una estona més tard, a la Manisa...
- Aquest forn m’encanta.- va exclamar l’Emma assenyalant el forn de la Manisa que està a Falguera.
- Ah si?.- va preguntar el Pepón encuriosit.
- Jose, no pots entrar aquí!. Va exclamar el Pèls 2.
- Perquè?.- va preguntar ell amb cara de “amb quina em sortirà aquest ara?”.
- Perquè està prohibit fumar!.- va exclamar el Pèls 2 rient.
- Ja està bé! Deixa’m estar.- va dir el Pepón fent veure que marxava.
Llavors, la Cris li va fer cara de pena i ell va dir:
- Jo també en sé, de fer cara de pena.- va dir ell posant cara de pena.
- Va, fuma abans d’entrar.- va dir la Cris amb un somriure.
- Em deixes?.- va dir ell amb ulls brillants.
- Si, lluny de mi.- va dir ella rient.
- Si ja deia jo...- va dir el Pepón allunyant-se per fumar-se la cigarreta.
- Pobre home, el margines.- va dir el Pèls 2 rient per fer-la sentir culpable.
- Tu calla, mala persona! Burxador!.- va dir la Cris acostant-se al Pepón.
- Pobret, em sap greu.- va dir-li fent-li un petonet a la galta.
- No passa res, ja m’hi estic acostumant.- va dir ell somrient tot vermell.
- Oh! Que bonic! Un morreig!.- exclamava el Pèls 2 de lluny i xiulant.
- Tu calla!.- van exclamar tots dos alhora.
- Jajaja. Diuen tu calla els dos alhora!.- exclamava el Pèls 2 saltant i fent ganyotes.
- Te l’estàs buscant!.- va exclamar el Pepón amenaçant perseguint al Pèls 2 pel carrer.
- Quins homes...- van dir les dues noies sospirant.
- Anem entrant?.- va dir la Cris amb un somriure de felicitat.
- Si.- van dir els homes que estaven a punt d’estovar-se.
- Anem.- va dir l’Emma contenta també.
- Què passa?.- va preguntar el Pèls 2, que estava al costat de l’Emma.
- Res.- va dir ella fent-se la interessant.
- Au, explica’m-ho.- li demanava el Pèls 2.
- No vull dir-t’ho! És un secret!.- va dir ella fent jejeje.
- I tu tampoc m’ho dius, preciosa?.- li deia el Pepón a la Cris.
- No ho sé.- va dir la Cris fent-se la interessant també.
- Au...-va dir el Pepón somrient d’orella a orella.
- Està bé...- va dir ella cedint i demanant-li al Pepón que parés la orella.
- Eh! Secretos en reunión es de mala educación!.- van dir el Pèls 2 i l’Emma alhora.
- Si és que fins i tot les bestieses les diuen alhora, eh Jose?.- va dir la Cris rient.
- Si, eh?.- va dir l’home vermell com un pebrot.
- Què passa, Jose? Què t’ha dit?.- va dir el Pèls 2 amb curiositat.
- Jeje. No t’importa.- va dir la Cris mirant al Pepón.
- Això, no t’interessa, marujón!.- va exclamar el Pepón bebent de la tassa de café.
- És clar que sóc un marujón! En sóc el president dels marujones de la companyia!.- va exclamar el Pèls 2 amb orgull.
- Ai, el meu estimat Gregor.- va dir l’Emma sospirant.
- Ai, la meva preciosa!.- va exclamar el Pèls 2.
- Au, deixeu de fer bestieses en públic!.- va dir la Cris.
- Com si tu no en fessis també.- va dir l’Emma donant la maneta al Pèls 2.
- Tu calla.- va dir la Cris remugant.
- Va, que te la dono jo també.- va dir el Pepón amb un somriure d’orella a orella.
- Ai, no em puc resistir a aquest somriure.- va dir ella amb els colors a la cara.
- Au, que jo tampoc puc amb tu, dona!.- va dir ell.
- Au, calleu! Que ens feu venir ganes de fer cosetes!.- va cridar el Pèls 2.
- Au! Tu sí que ets bèstia, Gregori!.- va exclamar el Pepón.
- Au, canviem de tema.- va dir la Cris.
- Truquen.- va dir el Pèls 2.
- És el teu, carinyo.- va dir l’Emma al Pèls 2.
- Ah si?.- va dir ell rebuscant per les butxaques de la seva caçadora el seu telèfon mòvil.
- Mira que no reconèixer la seva pròpia melodia...- va dir el Pepón rient mentre li donava la mà a la Cris.
- Deixeu de fer manetes, parelleta!.- va exclamar l’Emma.
- Tu calla.- van dir el dos.
- A duo un altre cop!.- van exclamar el Pèls 2 i l’Emma rient.
- Els que van parlar...- van dir el Pepón i la Cris.
- Digui?.- va dir el Pèls 2, que finalment va despenjar el telèfon.
- Hola, Gregor! Sóc l’Agustín!.- va exclamar el Bigoti rient.
- Hola, Agustín.- va dir el Pèls 2 rient.
- Escolta, et trucava perquè et volia dir la data de la festa de benvinguda de la nova secre.-va dir el Bigoti.
- Quin dia?
- El dissabte vinent? Et va bé?
- Ara li pregunto a la mestressa.- va dir el Pèls 2 somrient a l’Emma.
- Ara t’ho miro.- va dir l’Emma traient la seva superagenda.
- Et va bé dissabte vinent, preciosa?.- va preguntar el Pèls 2.
- A veure... doncs sí, el diumenge tinc un curset però el dissabte el tinc lliure.- va dir l’Emma guardant de nou l’agenda a la bossa.
- Quin tros d’agenda, noia!.- va exclamar el Pepón aixecant-se de la cadira.
- A fumar de nou?.- va preguntar el Pèls 2 rient.
- No! Vaig a veure el Roca.- va dir el Pepón.
- Ah! a fumar al Roca? que porc, de veritat...- va dir el Pèls 2.
- Si és que amb les parets no es pot parlar...- va dir el Pepón entrant al lavabo.
El Pèls 2 va seguir parlant amb el Bigoti per telèfon i quan el Pepón va tornar del lavabo el Pèls 2 va dir:
- l’Agustin diu que la festa es celebra dissabte que ve tot el dia a l’urbanització on viu el David. Que portem el banyador i els estris de bany i la roba que ens faci falta per canviar-nos i que portem roba de mudar perquè pretén fer una mena de ball.
- Vaja! Quina en deu estar pensant aquest cop?.- va dir la Cris.
- Ves a saber...- va dir el Pepón pensant.
- Un ball! Ja en tinc ganes! Festa!.- va exclamar l’Emma emocionada.
- Ah si? Vols festa, bonica?.- va preguntar el Pèls 2 amb un somriure malvat.
- Però aquest David, sempre organitza les festes, no?.- va preguntar el Pepón.
- Ja ho saps, és l’ullet dret del cap. Igual que aquest parell, que li cauen bé i els dóna certes llicències que a la resta de clientes no els deixa.- va dir el Pèls 2 rient.
- I això?.- va preguntar l’Emma.
- Mira, li caieu bé.- va dir el Pèls 2 encongint-se d’espatlles i somrient afectuosament.
- Vaja.- va dir l’Emma arronsant les espatlles també.
- Necessites un massatge?.- va preguntar el Pèls 2 rient.
- Potser sí...- va dir l’Emma amb un somriure malvat.
- Anem a donar una volta? Aquí ja fa massa calor.- va dir la Cris aixecant-se.
- Potser si, hem dit massa bestieses.- va dir el Pepón aixecant-se també.
- Potser sí que ens convé que ens toqui l’aire.- va dir l’Emma posant-se la bufanda.
- Bé, ens veiem la setmana que ve.- va dir el Pèls 2 agafant a l’Emma per la espatlla.
- Que us ho passeu bé.- va dir la Cris.
- Igualment.- va dir l’Emma rient imitant al Bigoti.
- Jejeje. Ens veiem demà al bus de les 8.20.- va dir la Cris.
- Això.- va dir l’Emma.
- Adeu.- van dir els 2 homes mentre es feien 1 salutació especial.
- Eh! A veure si estaré gelosa del Gregori, eh?.- va dir la Cris al Pepón.
- No pateixis, que no m’agraden els homes.- va dir el Pepón abraçant-la amb un somriure.
- Això espero perquè sinò acabarem malament tu i jo, eh?.- va dir-li la noia fent-li un petonet a la galta.
- Ai, però que bufona que ets!.- va dir ell fent-li un petó a la galta també.
- Hola!.- va dir una veu al darrera d’ells.
Els dos es van girar, era el Voltor.
- Hola.- va dir el Pepón amb cara de fàstic.
- Jose, home, que sembla que vegis algú no desitjat.- va dir el Voltor rient i traient algo d’una bossa.
- Què busques? I què vols?.- li va dir el Pepón de mala gana.
- Doncs una cosa important.- va dir el Voltor.
- Què?.- va preguntar el Pepón impacientant-se mentre mirava com el Voltor treia un paquetet embolicat de la bossa.
- Aqui tens, guapa. Això és per a tu.- va dir el Voltor amb un supersomriure.
- Què?!.- va exclamar el Pepón tot indignat.- t’atreveixes a fer-li un regal perquè sí a la meva xicota davant meu?.- va afegir l’home molt indignat.
- És que com que tu no i fas regals he pensat que en comparació amb la seva amiga que sempre en rep del Gregori i dels seus admiradors que era injust i he pensat fer-n’hi un per demostrar-li el meu apreci.- va dir el Voltor amb cara que semblava de sinceritat.
- Però tú de què vas?!.- va exclamar el Pepón superindignat.
- Moltes gràcies. Però ara no sé si acceptar-ho o no. Mai m’havia passat això.- va dir la Cris al Voltor.
- No pateixis, que això és simplement una mostra d’afecte, de moment no tinc pensat posar-me entre vosaltres.- va dir el Voltor somrient.
- De moment?.- va preguntar el Pepón amb cara de “què pretens”.
- Doncs si, perquè si veig que la fas patir sí que m’hi ficaré pel mig.- va dir el Voltor somrient com aquell que no diu res de significat però que té importància.
- És que et penses que no la cuidaré? L’estimo molt i la penso cuidar com un tresor.- va dir el Pepón agafant la noia i abraçant-la.
- Així m’agrada. I un regalet de tant en tant no faria cap mal.- va dir el Voltor donant el regal a la noia.
- Gràcies.- va dir ella desembolicant el paquetet.
El Pepón la mirava amb cara de desconfiança. Eren unes arracades amb forma d’estrella amb una flor a dins! De color blau i rosa!
- moltes gràcies.- va dir la Cris fent un supersomriure al Voltor.
- De res, guapíssima.- va dir el Voltor tot vermell fins a les orelles.
- Au, anem, preciosa. O aquest encara et dirà més coses.- va dir el Pepón agafant la noia per la mà i marxant d’allà deixant al Voltor allà amb un somriure als llavis mentre consultava el seu rellotge taronja.
- Anem. Adéu.- va dir la Cris al Voltor.
- Adéu, guapa. Ja ens veurem al bus.- va dir el Voltor tot content fent-li adéu amb la mà.
Una mica més lluny...
- No li hauríes d’haver acceptat el regal.- remugava el Pepón a la Cris.
- Perquè no?.- va dir ella mirant-lo extranyada.
- Doncs perquè no és el teu nòvio ni res!
- Però ell me l’ha fet perquè ha volgut, el regal. I a més, ja ha dit que no era per a res, simplement, apreci.- va dir ella amb una mirada innocent.
- Doncs jo crec que et va al darrera i per això et fa regals.- va dir el Pepón enfadat mentre buscava les ulleres de sol.
- Doncs jo crec que no. És impossible que algú em vagi al darrera, home!.- va exclamar ella rient.
- I jo què sóc, doncs?.- va dir el Pepón agafant les ulleres de sol de la butxaca dreta de l’abric.
- Jose, no et posis les ulleres de sol, home. Que sinò no sé què penses.- va dir ella.
- És que em poses nerviós, dona.- va dir ell netejant les ulleres de sol.
- Ho sento. Però tu també fas coses d’aquestes amb les teves fans del bus.- va dir ella.
- Però no accepto regals!- va dir ell fent morros.
- Si que els acceptes! La senyora de les mandarines et donava mandarines perquè deia que estaves molt guapo.- va dir ella fent morros també.
- Ah! Però ella ja fa anys que em coneix! I ho feia per fer el ximple! Ho fa amb tots els conductors!.- es va queixar el Jose.
- Doncs estem iguals. Ell m’ho ha fet perquè ha volgut! I deixa de donar-hi tantes voltes! Que em fas posar nerviosa a mi!
- Au, està bé. Deixem-ho correr, d’acord?.- va dir ell oferint-li la mà.
- Si, deixem-ho estar.- va dir la Cris donant-li la mà i marxant cap a casa d’ell.
Au, doncs fins aqui tinc escrit de la història. amb un petit afegitó que faig escriure anit inclòs. aixi que ara escriuré més i potser demà, si tinc temps us afegiré més trosset... sinò quan en tingui un tros prou gros per poder-lo penjar de cop XD
au, ens llegim!
i no us oblideu de deixar els vostres comentaris... el dia en que algun d'ells trobi el meu blog em pengen! XD
No hay comentarios:
Publicar un comentario