martes, agosto 29, 2006

Història 3 capítol 2! la saga segueix!

Ara seguiré amb el segon capítol de la saga de la secretària!! ueee! jojojo XD aprofitant que mon pare encara no ha tornat de fer encàrrecs! :P

Pèls
Tati
Secallona
Dolors
Sara
Emma
Cris
Pèls 2


Capítol 2: Les banyes del Pèls, part 2. La Secretària vs la Seca!?

La Tati va sortir contenta de les cotxeres, perquè tenia dues feines i més diners per estalviar per al seu futur.
En sortir, es va topar amb el Pèls, que arribava a cotxeres.
- Bona tarda, Tati!.- va exclamar el Pèls fent-li dos petons.
- Bona tarda, Manel!.- va exclamar la Tati abraçant el noi.
- Hola.- va dir una veu al darrera.
- Hola.- va dir la Tati a la Seca, que estava darrera del Pèls.
- Què hi fas, aquí?.- va dir el Pèls.
- Doncs ara hi treballo!.- va exclamar la Tati.
- Ah si? De què?.- va preguntar el Pèls sorprés.
- Doncs de secre del Tecus.
- Ah si?.- va dir el Pèls.
- Si.- va dir la Tati somrient.
- Doncs me n’alegro. Felicitats.- va dir el Pèls fent-li dos petons.
- Gràcies. I tu què hi fas, aquí?.- va preguntar la Tati al Pèls.
- Acompanyo la meva nena, que diu que vol veure a una amiga.
- Ah si?.- va dir la Tati pensant que s’imaginava qui era.
- Si...- va dir el Pèls sense acabar la frase.
- Bona tarda, guapa! Què tal?.- va preguntar una veu.
- Bona tarda, Dolors!.- va exclamar la Seca.
- Què hi fas tu per aquí?.- va preguntar la Dolors, contenta.
- Doncs t’he vingut a veure per passar el dia amb tu. Et va bé?
- Oh i tant!. Vine, vine.- va exclamar la Dolors.
- Adeu, Manel.- va dir la Seca tota estirada i seca.
- Adeu, reina.- va dir-li sense res més.
La Seca i la Bruixa van marxar. Estaven sols el Pèls i la Tati.
- Anem?.- va preguntar la Tati.
- A on?
- A un bar que conec d’aquí a Sant Feliu a on estarem molt bé, Manelet.- va dir la Tati.
- Sí, gràcies.- va dir el Pèls agafant-la pel braç.
- És aquí.- va dir la Tati mentre entraven al bar.
- Òndia! Que guapo, no?.- va dir el Pèls mentre seien a una taula.
- Doncs si, hi solia venir amb una amiga.- va dir la Tati enfosquint-se-li el rostre.
- Solies? Ja no?.- va dir el Pèls.
- Si. Solia. Ara tan sols és un record del passat per a mi.- va dir la Tati.
- Ah.- va dir el Pèls sense dir res més.
- Gràcies per no preguntar. Què és de tu? Que us passa?
- De res. Ja m’ho explicaràs un altre dia.- va dir el Pèls amb un somriure trist.
- Hola, Tati!.- va exclamar una veu estrident i coneguda.
- Hola, Sara.- va dir la Tati sense ni girar-se.
- Què tal? Em fas un parell de petons o què?.- va exclamar fent-se la simpàtica.
- No, gràcies.- va respondre la Tati secament.
- Doncs ets una borde. Ja sé que et passa! Et fa vergonya fer-me’ls davant del Manel, oi?- va dir la Sara fent-se la innocent.
- Tu sempre ataques on fa més mal, oi, Sara?
- Eh? De què em parles?.- va dir la Sara.
- Saaaaraaaaa!.- va fer una veu autoritària.
- Ja vinc, mare.- va dir la Sara.
- Desapareix.- va dir la Tati.
- Ja me’n vaig. Adéu, Manel.- va dir-li amb un somriure fals i picant-li l’ullet.
- Ves-te’n, que no et vull veure mai més!.- va exclamar la Tati.
- Bé? Aquesta és la persona?.- va preguntar el Pèls.
- Doncs si.- va dir la Tati secament.
- Doncs t’explicaré el que em passa a mi.- va dir el Pèls fent un glop del seu suc de taronja.
- Explica, Manelet, explica.- va dir la Tati.
- Doncs tot va començar l’altre dia, quan ens vam barallar davant vostre en aquell bar de Francesc Macià. I ara, hem discutit pel lloc a on passar les vacances. I com que li he dit que molt bé, que fes el que vulgués, ha dit que marxaria amb les amigues i que es lligaria a qualsevol altre i que tallàvem.
- Apa! En serio?!.- va exclamar la Tati tota sorpresa.
- Doncs si.- va dir el Pèls abaixant el cap.
- Doncs que es foti, la tia. Això que es perd.- va dir la Tati amb un somriure d’allò més malvat.
- Tens tota la raó. Vols que sortim aquesta nit?.- va dir-li el Pèls amb un somriure.
- D’acord. Li diré al Javi que surto amb l’Emma aquesta nit i que no m’esperi despert.
- Segur?.- va dir el Pèls.
- Si.- va dir la Tati agafant el telèfon de la bossa.
La Tati va trucar per telèfon al Javi i li va dir que sortia amb l’Emma de festa aquella nit i que no podia quedar amb ell, que dormís per un dia a casa seva. En penjar el Pèls va dir:
- Que bona amiga que ets, Tati.
- Gràcies, Manelet. Espero que algun dia tu també em tornis algun dels favors que t’he fet, eh?- va dir-li la Tati picant-li l’ullet.
- Si, algun dia te’ls tornaré. De moment, et convido jo aquesta tarda a lo que vulguis.- va dir amb un somriure que semblava vertader.
- Doncs moltes gràcies. Em demanaré dos talls de pastís més i una beguda extragran. Ah! I un gelat dels grans! Que he de menjar per dos!.- va dir fregant-se la panxa.
- Doncs tot el que vulguis.- va dir el Pèls mirant la seva cartera amoïnat.
- Gràcies, Manelet.- va dir la Tati fent-li un petonet a la galta.
Aquella nit el Pèls i la Tati van sortir junts.
Uns dies més tard...

- Hola Emma!.- va exclamar la Tati llançant-se-li al damunt.

- Apa, Tati! Surt del damunt.- va dir l’Emma espolsant-se la Tati de sobre.
- Saps què? Tinc un nou amant.- va dir amb un somriure.
- Un altre? Pobre Javi...
- És que sinò m’avorreixo!
- Si és que, Tati... tu no tens remei.- va dir l’Emma.
- I qui és el teu amant?
- El Pèls.- va dir la Tati amb un somriure d’orella a orella.
- El Pèls??!.- va cridar l’Emma fent que tothom que estava al bar es girès.
- Si. No és tant estrany. És un paio molt maco, molt simpàtic, amable i carinyós. Què té de dolent?.- va dir la Tati amb un somriure innocent.
- Res, deixe’m –ho córrer.- va dir l’Emma llevant-se la mà al cap.
- Què passa?.- va dir la Tati fent morritos.
- Res de res, no passa. Tinc mal de cap..- va dir l’Emma fent un glop del seu cafè.
- Ah, vale. Em convides?.- va dir la Tati amb ulls brillants.
- No. Que sempre pago jo.- va dir l’Emma.
- Jo. Es que estic pobre... porfa..- va dir mirant a l’Emma amb cara de pena.
- Que no. Que pesada.- va dir bevent.
- Es que...
- Que callis! Mira, un autobus.
- On?.- va dir la Tati.
- Allà. És el Pèls.
La Tati es va aixecar del sofà i va picar al vidre. El Pèls es va girar i la va saludar efusivament. A l’Emma la saludar amb un lleu moviment de cap.
- Sempre em fa el mateix.- va dir l’Emma remugant.
- A que és mono, el Manelet?.- va dir la Tati somrient.
- Hola.- va dir el Javi que arribava.
- Hola!.- va dir la Tati llençant-se-li al damunt.
- Ejem. Jo me’n vaig.- va dir l’Emma.
- Ja? Si acabo d’arribar.- va dir el Javi amb un somriure.
- Ja, però he quedat.
- Amb qui?.- va preguntar la Tati.
- Amb la Cristina.
- A que la truco per saber si és una excusa.- va dir la Tati rebuscant el movil a la bossa.
- Em, Tati...- va dir l’Emma.
- Carinyo, em deixes el teu mòvil?.- va dir-li la Tati al Javi.
- Per variar, oi?.- va dir ell treient-lo de la bossa.
- Gràcies.- va dir la Tati començant a trucar.
- Hola Cris!
- Ui. Hola Tati. Què tal?
- Bé. Aquesta tarda-vespre fas res?.- va preguntar la Tati amb malícia.
- Doncs si. Perquè?
- Ah no, per res. Volia quedar, però si has quedat res. Apa, ens veiem!
- Apa, adeu.- va dir la Cris penjant.
La Tati es gira cap a l’Emma i li diu:
- Ho sento per haver desconfiat de tu.
- No passa res.- va dir l’Emma.
- Apa, ens veiem, guapa.
- Apa, fins aviat.- va dir l’Emma marxant.
A la que ni la Tati ni el Javi la veien va trucar per telèfon:
- Gràcies per la tapadora, Cris.
- De res. Aixi que has quedat amb el Pèls 2?
- Doncs si, ens vam veure ahir per casualitat, quan baixava les escombraries, al vespre. I com que vam xerrar una estona, vam quedar.
- Ala!que bé, no?
- Doncs si, ja veurem com va.
- A veure.
- Apa, ens veiem!
- Adeu.- va dir l’Emma penjant el telèfon.
En arribar a la parada va aparèixer el Pèls, que duia el 51 de les 18.50, amb el bus groc estimat del Brincos, i va obrir la porta tot feliç dient:
- Hola Emma, què tal?
- Bé, hola Manel.
- Vols seure aquí davant?.- va preguntar amb un somriure.
- No, gràcies. Tinc ganes de llegir.
- Ah, com vulguis.
- Que tenies ganes de xerrar?
- No gaires. A més, hi haurà moltes clientes que voldran xerrar amb mi.- va dir el Pèls mirant per la finestra.
- Ah, bé.- va dir l’Emma seient al fons del bus.
En aquell moment li va sonar el telèfon.
- Digui?.- va dir l’Emma.
- Hola guapa! Estigues a punt a les 9, d’acord?
- D’acord. Ens veiem després, guapo.- va dir l’Emma.
L’Emma va penjar el telèfon tota contenta perquè el Pèls 2 l’havia trucat. Va pensar que potser aniria de Dràcula.

A les 9... al lloc convingut...

- Hola!.- va dir l’Emma.
- Hola guapa!.- va exclamar el Pèls 2 acostant-se a l’Emma. Encara amb la roba de treball, amb la camisa ben neta i ben posada, a l’estil Pepón, amb els cabells repentinats, amb gomina, i duia una mena de capa.
- I la capa?.- va dir l’Emma extranyada.
- Ah! Es per si fa fred. Aixi ens podem tapar tots dos junts.- va dir el Pèls 2 amb un somriure d’orella a orella.
- Ah! Gràcies per pensar en mi.- va dir l’Emma amb un somriure i posant-se vermella.
- De res. Anem?- va dir el Pèls 2 amb un somriure de felicitat i cedint-li el seu braç perquè ella s’hi recolzès.
Van anar a la Bàmbola a sopar. L’Emma es va menjar una amanida de 4 formatges i el Pèls 2 amanida de tomàquet banyada amb suc de tomàquet. De segons, l’Emma va partir-se una pizza de frankfurt amb el Pèls 2. Per veure, sangria i aigua. Per postres, un gelat de copa ben gran, que es van partir. En acabar de sopar el Pèls 2 va dir:
- Deixa’m que et convidi, preciosa.
- No. Hi ara! Que és massa car.- va dir l’Emma.
- Insisteixo.
- Però...
- De veritat, insisteixo.- va dir el Pèls 2 amb una mirada de carinyo.
- Està bé. Moltes gràcies pel sopar va dir l’Emma donant-li la mà i mirant-lo fixament.
- T’has resistit, eh?.- va dir el Pèls 2 picant l’ullet.
- Si.- va dir ella posant-se vermella i pensant. Si buenu, es que no volia quedar malament a la primera cita, però en realitat volia que em convidès perquè aquest mes ma mare ma fet tenir massa gastos.
- Està bé. Marxem?.- va preguntar el Pèls 2 amb un somriure i aixecant-se primer.
- Si.- va dir ella fent per aixecar-se però el Pèls 2 li va fer una senya com perquè no ho fes i de seguida es va acostar a la seva cadira i li va apartar amb molt de compte i li va dir:
- Em permet la seva mà, senyoreta?

- Si, gràcies.- va dir l’Emma aclaparada per aquesta gran cavallerositat que tenia el Pèls 2.
- De res, al teu servei, per tot el que vulguis.- va dir el Pèls 2 somrient de nou.
- Anem a prendre alguna cosa?.- va dir l’Emma.
- Com vulguis i on vulguis.
- Si bé...- va dir l’Emma dubtant.
- Anem a les carpes?.- va preguntar el Pèls 2.
- Ejem... buenu... una estoneta només.- va dir l’Emma.
- Doncs som-hi. Anem a buscar el meu cotxe, que està apropet.- va dir el Pèls 2 somrient de nou.
En aquell moment li van trucar al mòvil.
- Digui?
- Hola tio, què tal?
- Bé! Quant de temps sense saber de tu! Què tal les vaques, Manel?!.- va exclamar el Pèls 2.
- Bé, aixi aixi.- va dir el Pèls.
- I això? No estàs bé amb la dona?
- No, amb la dona no. I amb l’amant vaig tallar i ara en tinc una altra que gairebé és casada.
- Apa! Quins embolics de faldilles que et portes!.- va exclamar el Pèls 2.
- Per on pares, tio?
- Per Sant Feliu, he quedat amb una amiga.- va dir el Pèls 2 mirant de reüll a l’Emma.
- Ah! Quina casualitat! Nosaltres també estem a Sant Feliu! Vols que quedem?- va preguntar el Pèls.
- Doncs no ho sé. Ho he de consultar amb la meva parella.
El Pèls 2 li va dir a l’Emma:
- Vols que quedem amb un amic meu que fa temps que no ens veiem i amb la seva parella?.- va preguntar amb una mirada de “tinc moltes moltes ganes de quedar amb ells”.
- Es clar.- va dir l’Emma perquè va veure que no tenia una altra sortida si volia que li sortís bé amb el Pèls 2.
- Gràcies, preciosa!.- va dir el Pèls 2 fent-li una abraçada.
- De res.- va dir ella posant-se vermella.
El Pèls 2 va posar-se de nou al telèfon i va dir-li al Pèls:
- Diu que si. On esteu? On quedem?.- va preguntar el Pèls 2 emocionat.
- Doncs nosaltres estem al Milenio, a la porta. Us esperem aquí.- va dir el Pèls feliç.
- D’acord. Ara venim.- va dir el Pèls 2 penjant el telèfon.
El Pèls 2 es gira cap a l’Emma i li diu:
- Hem quedat al Milenio, saps on és?
- Si. A la carretera.
- Doncs anem-hi.
- D’acord.
Arriben el Pèls 2 i l’Emma al lloc convingut i allà es troben a la Tati i el Pèls. A més a més, tan sols d’entrar es troben la Dolors i la Seca!
- Hola, Manel.- va dir la Seca en to sec.
- Hola, carinyo. Què hi fas aquí?
- Doncs mira, surto amb la Dolors de festa.- va dir la Seca.
- Doncs jo he quedat amb els amics.- va dir agafant la Tati pel braç i marxant.
- Però que s’ha cregut, aquesta?.- va remugar la Seca quan el grupet s’allunyava.
- Tinc una idea.- va dir la Dolors.
- Quina?.- va preguntar la Seca amb molta atenció.
- Acosta’t.- va dir la Dolors, fent que la Seca s’acostés a ella per escoltar el seu pla.
Uns minuts més tard, la Seca s’acosta al grupet. Primer s’acosta al Pèls 2, que ballava amb l’Emma.
- Hola, guapo.- va dir-li al Pèls 2 somrient i picant-li l’ullet mentre es sacsejava davant seu anant de guapa i sexy.
- Hola.- va dir-li girant-li la cara però mirant-la de reüll mentre ballava amb l’Emma.
La Tati es va acostar a l’Emma i li va dir:
- no deixis que les bruixes aquestes et prenguin el Pèls 2, que ha de ser teu.
- Ja ho sé. No li permetré.- va dir l’Emma acostant-se al Pèls 2 sense deixar que el Pèls 2 es fixés en la Seca.
- Merda. He fallat amb aquest.- va dir la Seca a la Bruixa.
- Doncs si.- va dir la Dolors.
- Ho provaré amb el Manel.- va dir la Seca.
- Endavant!.- va exclamar la Dolors mentre ballava amb el seu marit mig calvo.
Aixi que la Seca es va acostar a la Tati i el Pèls que ballaven juntets. I va dir:
- Hola, Manelet. Vols ballar amb mi?.- va dir la Seca mentre se l’enduia de les mans de la Tati.
- Ei tu, bruixa!.- va exclamar la Tati.
- Jo? Bruixa? I tu què ets? Roba amants!.- va exclamar la Seca.
- Jo roba amants!? Però si vosaltres ja heu tallat!.- va exclamar la Tati separant la Seca del Pèls.
- Doncs ets un a bruixa lladre embarassada, a més a més!.- va exclamar la Seca quedant-se de nou al costat del Pèls.
- Noies, voleu que en parlem, d’això?.- va dir el Pèls separant les dues dones.
- Nosaltres marxem.- va dir el Pèls 2 excusant-se veient el merder.
- Si, gràcies per venir.- va dir el Pèls.
- De res, que vagi bé.- va dir-li el Pèls 2 donant-li uns copets a l’espatlla.
- Adeu, Tati.- va dir l’Emma agafant el Pèls 2 pel braç i retirant-se d’allà.
Fora de la discoteca...
- Em sap greu que per culpa meva hagis vist aquest espectacle, si no m’hagués posat pesat en anar a veure el Manel...
- Au, no et culpis, maco. Anem? Hi ha més llocs en aquest poble per estar.- va dir l’Emma agafant-lo pel braç mentre somreia.
- Si, tens raó.- va dir el Pèls 2 recuperant el somriure.
- Som-hi?
- Anem.
Dins de la discoteca...
- Noies, hem de parlar d’això en un altre lloc i en un altre instant!.- va exclamar el Pèls intentant imposar-se.
- Parlar? Li he de fotre quatre bufetades i aprendrà, la nena!.- va exclamar la Seca.
- La que cobrarà ets tu!.- va exclamar la Tati.
- Provem-ho!.- deia la Seca traient de la bossa una navalla.
- Ah! Una “navajera”!.- exclamà la Tati.
- Prou, noies!.- va dir el Pèls interposant-se enmig de l’atac de la Seca i quedant ferit.
- Ah! Manel!.- va dir mentre es llençava al damunt mig plorant.- i va afegir mentre mirava a la Tati:
- Ets una bruixa roba amants! Per culpa teva mira com està!
- La culpa és teva per atacar-lo amb la navalla!.- va exclamar la Tati.
- Si! Dóna’m les culpes ara!.- va exclamar la Seca.
- Calleu les dues!.- va exclamar la Dolors clavant-li una bufetada a cadascuna.
- Tu no em peguis, bruixa!.- va exclamar la Tati tornant-li el bolet.
- A callar, gallines! No veieu el numeret que esteu muntant? I tu.- va dir mirant a la seva amiga.- no veus que està malferit? doncs duu-lo a la Creu roja. Anem.- va dir la Dolors emportant-sels i afegint mirant a la Tati:
- Això no quedarà així.
I van marxar després de fer-li una mirada assassina.
La Tati de seguida va trucar a l’Edith perquè l’escoltès però ella li va penjar el telèfon perquè volia dormir. I en les altres amigues no va pensar en trucar-les perquè les despertaria. Aixi que va passar la nit a casa dels seus pares.


Així acaba la segona entrega d'aquesta nova saga. en el proper cop us posaré el que he escrit avui... jojojo. que són 12 pàgines més de la història! jojojo XD apa, ens veiem! que apago abans nu vingui mon pare i em ralli de nou! ¬_¬

Història 3 capítol 1! XD

Ara començo amb la saga de la nova secretària de la companyia! espero que us agradi! aqui va el primer capítol sencer, sense parts! jojojo XD que el disfruteu! :P

Brincos 3
Tati
Bigoti
Mosk
Mario
Mafiós nas de patata
Tecus
Mafiós caragos
Mitjacerilla


HISTÒRIA 3: LA SECRETÀRIA DEL BUS.

Capítol 1: L’arribada de la nova secretària.

Aquell dia, el Brincos 3 arribava a cotxeres d’hora i va veure la Tati que estava amb el seu estimat Mosqueitor. I va pensar: si que matina, la noia per anar-lo a veure... i se li va acudir una idea.
El Brincos 3 s’acosta a la parelleta i li diu a la Tati:
- Bon dia, Tati.
- Bon dia, Manel.- va respondre-li la noia.
- Què tal? Tinc una proposta per a tu.
- Digues.
- Vols fer de secretària del meu cap?
- Oh! Quina bona idea! M’encantaria? Quan puc començar?
- Ah! Això li has de preguntar a ell. Si t’agafa.
- I això?
- Perquè m’ha dit que li presenti a noies que vulguin el lloc, no que les agafès sense provar-les.
- Ah. És veritat. Perdona.- va dir la Tati al Brincos3.
- Doncs si vols, et concerto una entrevista amb el cap.
- Si, gràcies.
- Doncs et truco.- va dir-li mentre apuntava el número de movil de la Tati.
- Ens veiem!
- Ens veiem.- va dir el Brincos 3 marxant cap a la seva cafetera.
- Buenu, mira que bé, oi, Mosk? Ara tinc gairebé una feina nova.- va dir la Tati somrient i marxant deixant abandonat al Mosk.
- Mosqueitor!.- va cridar-lo una veu.
- Què?.- va respondre el Mos-k.
- Que el cap et vol veure en 30 segons al seu despatx.
- Quin?
- El lleig.
- D’acord.- va dir el Mosqueitor.
El Mosk va pujar les escales a pas de tortuga. Pensava en el que havia fet aquest cop. Va obrir la porta lentament i va veure la cara d’ira del cap num 2.
- Vens tard, Mosqueitor. Quan dic en 30 segons són 30 segons.
- Em sap greu, senyor.
- Molt bé. Seu. Hem de parlar.
- Si, senyor.
- T’he de comunicar que el teu contracte acaba la setmana que ve.
- Si, senyor. N’estic al corrent, senyor.
- Doncs et comunico que no se’t renova el contracte perquè volem agafar conductors novells i joves.- va dir-li el lleig.
- Puc demanar-li el perquè, senyor?
- No. De cap manera no tinc perquè donar-te explicacions.- va dir el lleig.
- D’acord. Gràcies, senyor.- va dir el Mosk retirant-se.
- De res. Adéu, Mos-k.
El Mosk va baixar les escales amb el cap baix. Es va topar amb un noi alt i jove.
- Perdona, col·lega. Es que anava emocionat per aquí. És la meva primera entrevista!.- exclamava el noi.
- Ah. Què busques?
- La oficina del cap num 2.- va dir posant-se les ulleres de sol al cap.
- És al quart pis, la tercera porta de la dreta.
- Gràcies, tio. Ens veiem al bus!.- va dir fent un senyal dels seus assenyalant amb el dit.
- De res.- va dir el Mosk marxant.
El noi va picar a la porta.
- Endavant.
- Bon dia. Sóc el noi en pràctiques.
- Bon dia. Jo sóc en Mario i sóc el segon cap i inspector de la companyia.
- Bon dia, senyor. És un honor poder estar davant seu.
- Gràcies. Seu, que parlarem.
- Si, senyor.

Mentrestant, al despatx del costat...

- Bon dia, senyor.- va dir el Brincos 3.
- Bon dia, Manel. Que el duu per aquí?.- va dir el Tecus.
- Doncs vinc per parlar amb vostè, senyor.
- Seu i parlem, Manel.- va dir el Tecus rebuscant uns papers al seu calaix.
- Doncs és sobre allò que em va comentar l’altre dia.
- El què, Manel?
- Allò de la secretària.
- Ah si! Digues, coneixes algú que vulgui ocupar el lloc?
- Si, una amiga.
- D’acord. Doncs li dius que demà a les onze la vull al meu despatx. Ocupa’t-en tu de tot, si us plau, que estic molt enfeinat.
- Si, senyor. I gràcies.
- Està tot bé, a la feina?.- va dir el Tecus aixecant el cap un moment dels papers que revisava.
- Si senyor, gràcies per preguntar.
- De res, que tinguis un bon dia, Manel.
- Gràcies, senyor.- va dir el Brincos 3 sortint del despatx.
En baixar les escales es va trobar amb un parell de conductors novells bastant semblants, el que un era més alt que l’altre.
- Bon dia, nois!.- va exclamar el Brincos 3 acostant-se a ells.
Els dos paios es van girar cap a ell i estaven fumant en una zona de no fumadors.
- jeje que gamberros que sou. Que no sabeu que aquí no podeu fumar?
- Perdona, ja no ho farem més.- van dir els dos apagant les cigarretes.
- Veniu amb mi, que us ensenyaré la zona de fumadors.- va dir el Brincos 3 rient.
- Gràcies.- van dir avergonyits.
- De res. Sou els dos novells?
- Si. Ens han contractat per començar la setmana que ve.
- Oh! I qui és el vostre instructor?
- Doncs per a mi, un tal Esteve.- va dir el noi més alt.
- Apa, l’Estevet! Ja et pots calçar! I per a tu?.- va dir mirant al més baixet.
- Doncs un tal Javi.
- Bé, no sé què dir-te’n, d’ell.- va dir el Brincos 3 arronsant les espatlles.
- No saps què dir-me’n?.- va dir el noi baixet.
- No, apart de que és un juerguista i que té una xicota molt més alta que ell.
- Apa!.- van dir els dos encenent una cigarreta.
- En vols?.- li va dir el noi alt.
- Si, gràcies. Ara anava a fumar també.- va dir el Brincos 3.
- De res.- va dir el noi.
- Eiii! Si aquí tenim els mafiosos!.- va exclamar una veu.
- Mafiosos?.- van dir el dos nois.
- Esteve!.- va exclamar el Brincos 3 amb cara de “el que faltava”.
- Si, el mateix.- va dir el Bigoti fent jojojo.
- I tu ets el meu instructor?.- va preguntar el Mafiós nas de patata.
- Si, el mateix. Jojojo. Espero que ens ho passem bé.- va dir-li mentre li donava la mà.
- Encantat de conèixer-lo.- va dir el Mafiós.
- El mateix dic. Ja et posaré al corrent de tot. Tu no pateixis.
- Al corrent?.- va preguntar el Mafiós.
- Nooo! No comencis, Esteve!.- va exclamar el Mafiós.
- Jojojo. Si, al corrent de les nostres històries. I de les nostres clientes habituals de cada poble.- va dir el Bigoti rient.
- Ah! Hi ha molts clients habituals?.- va preguntar el Mafiós.
- Si, uns quants que els heu de tractar molt i molt bé.- va dir el Bigoti fregant-se les mans.
- Ah. Entesos. Doncs ja em posarà al dia, Esteve.
- De tu, si us plau, noi!.- va exclamar el Bigoti fent jojojo mentre marxava.
- L’Esteve també em va ensenyar a mi i el primer que em va dir en passar per Sant Feliu en el primer trajecte que vaig fer amb el Sant Vicenç va ser: mira, aquesta és la pesada de Sant Feliu. I va assenyalar a una noia que estava a la parada de Torreblanca. I va dir l’Esteve: segur que espera al Jose. És el seu preferit i hi puja tots els dimecres.
- Ah si?.- va dir el Mafiós.
- Doncs si, el primer dia, en el primer trajecte em va posar al dia d’un munt de bestieses.
- Que bé! Jo vull saber més tafaneries! I qui és la pesada aquesta?.- va dir el Mafiós.
- Jeje. No n’és una, tan sols. En són 3!
- Tres!?.- va exclamar emocionat el Mafiós.
- Si.- va dir el Brincos 3 apagant la cigarreta.
- Te’n vas?.- va preguntar el Mafiós Caragos.
- Si, he de començar a pencar. Que us vagi bé!.- va exclamar el Brincos 3 mentre marxava.
- Gràcies! I a tu també, Manel!.- van exclamar el parell de Mafiosos.
El Brincos 3 va desaparèixer de la vista dels dos joves i per allà va aparèixer un paio més blanc que un fantasma.
- ei tio!.- va exclamar el Mafiós caragos.
- Eh?.- va dir el tio girant-se.
- Què et passa? Estàs bé?.- va dir-li el Mafiós Caragos.
- Si, és que tinc aquest color de cara!.- va exclamar el Ceri.
- Ah, perdona.- va dir el Mafiós Caragos.
- Sou nous?.- va preguntar el Ceri.
- Si.- van dir els dos alhora.
- Ah. Bé, me’n vaig, que he de parlar amb un company.
- Ah! Que vaig bé!
- Gràcies.- va dir el Ceri marxant pensatiu.

Al dia següent...

La Tati arriba a cotxeres a les onze clavades. Puja les escales i es topa amb el Ceri.
- Manolo!
- Tu!
- Surt del mig que faig tard!.- exclamava la Tati.
- Tu? Tard?.- va preguntar el Ceri contrariat.
- Doncs si! Aparta!.- va exclamar la Tati pujant les escales de dos en dos mentre corria escales amunt amb el Ceri seguint-la.
- Espera!.- li deia el Ceri.
- No puc! No em segueixis més!.- va exclamar la Tati.
La Tati va arribar al quart pis i allà estava el despatx del Tecus. Va picar a la porta. Eren les onze i quatre minuts.
- Endavant.
- Bon dia, senyor. Faig tard, perquè m’he topat amb un conegut per les escales. Em sap greu.- va dir la Tati mirant a terra.
- Està bé. Però que no es repeteixi.- va dir el Tecus.
- Em sap greu, gràcies.
- Seu.
- Si, senyor.- va dir la Tati.
- Bé, m’han dit que estàs disponible per fer de secretària.- va dir el Tecus.
- Si, senyor. Tinc una feina que tan sols és de mitja jornada i puc fer-ne dues.
- Molt bé. Seràs puntual?
- Si, senyor.
- Doncs estàs contractada. Totes les tardes, et vull aquí.
- Moltes gràcies, senyor. Quan començo?
- El mes que ve.
- Moltes gràcies, senyor.
- De res, i benvinguda a bord. Ah!
- Digui?
- Coneixes a algú que estigui interessat en fer de guia turístic?
- Potser si...- va dir la Tati pensativa.
- Doncs quan comencis a treballar, si us plau comuníca’m-ho.
- Si, senyor. Que tingui un bon dia.
- Bon dia a tu també, Tatiana.
- Gràcies, senyor.- va dir la Tati sortint tota contenta per la porta i topant amb el Ceri, que va caure de cul perquè estava escoltant darrera de la porta.
- Ceri!
- Ceri?!.- va exclamar el Ceri indignat.
- Ups. Bé, què fots tu aquí?!.- va exclamar la Tati.
- Això vull saber jo.- va dir el Tecus que estava dret darrera la Tati.
- Doncs... és que... volia saber què hi feia ella aquí!.- va dir ple de valentia el Ceri.
- Saps que és de mala educació, oi, Manel?.- va dir-li el Tecus al Ceri.
- Si, ja ho sé, senyor. Però és que no em podia resistir.
- Doncs durant tot el mes netejaràs els autobusos. I vull que quedin ben relluents. M’has entès?.- va dir el Tecus amb les mans en gerres i amb cara de dolent.
- Si, senyor. I em sap greu el que he fet. No ho faré més.
- Més et val. Au, marxa! - va dir el Tecus.
- Si, senyor. Adéu, senyor.- va dir el Ceri fugint de la vista del Tecus.
- Adéu, senyor.- va dir la Tati.
- Adeu.- va dir el Tecus.
En tancar la porta va murmurar: una boja més a bord. I va sospirar.

Aixi acaba el primer capítol de la història de la Secretària del bus! XD a veure si em dona temps de paxar el segon capítol o una part d'aquest segon capítol! XD

Història 4 part 2 . per fi! XD

Després de força temps sense solucionar el problema q tenia per paxar la història a l'ordinador de mon pare ja e aconseguit paxar-la avui, amb + pàgines noves que l'Emma no ha llegit encara!!! jejeje ni la Tati. :P

ja he visitat el Blog de l'Emma, creat ahir, i que fins avui no he pogut veure. jojojo XD

aqui en teniu l'adreça. després la posaré a links. quan em deixi la meva superlenta connexió ¬_¬
http://makrron.blogspot.com/

Doncs aqui continua la segona part de la quarta història! i darrera de la història! jojojo que la disfruteu!! XD (ah! el dia en que vaig escriure això m'havia barallat amb el Pepón aixi que és per això moltes de les coses que paxen :P)

Personatges:
Cris
Emma
Pepón
Pèls
Tati
Dolors
Secallona
Pèls 2

- Doncs potser si que tens raó..- va dir la Cris pensativa.
- Potser no, segur.- va dir l’Emma obrint molt els ulls i afegint:
- Anem a casa teva a buscar les coses però anem a vestir-nos a casa meva i t’arreglaré. Ja veuràs com a aquell home li cau la baba quan et vegi. I potser ves a saber si en pesques algun de millor.jojojo.- va dir l’Emma imitant el Bigoti.
- Apa! Jo només el vull a ell.- va dir la Cris.
- Apa, noia. Mira que ets, eh?.- va dir l’Emma renyant-la.
- Doncs si.- va dir ella fent morros.
- Au, doncs no perdem més temps!.- va exclamar l’Emma apressant a la Cris per anar a buscar la roba.

A l’hora convinguda, al lloc convingut...

Arriben l’Emma i la Cris, veuen de lluny el superbus gris del Pepón que arribava. Eren les primeres, i per un cop, ell era puntual. Per l’altra vorera arribaven en un bus conduit per l’Arturu, el Javi, la Tati i el Pèls. Que estrany! Tots eren puntuals! Les noies reien estranyades per la extremada puntualitat dels impuntuals. El Pepón baixava del bus mentre li passava al paio que li tocava el torn de nit. Per l’altra banda venia tot feliç el Pèls dient:
- Que bé! Gràcies per fer-me companyia, amics!.- i va abraçar al grupet. El Pepón es desfà de l’abraçada i li diu:
- Joder, Manel. Quítate de encima!
- Au, Jose, no siguis aixi. O prefereixes que et digui Pepón?.- va preguntar el Pèls mirant a la Cris.
- Tu calla, Pelut!.- va dir el Pepón encenent una cigarreta.
- Ale, ja havia de fumar el viciós!.- va exclamar el Pèls.
- Què passa? A sobre que vens d’arracada toques els nassos?.- exclama el Pepón.
- Jo, vale. Em portaré bé.- va dir el Pèls fent cara de penedit i mirant el terra.
- Au, deixa de fer l’imbècil i anem tirant! Que tinc ganes de dutxar-me.- va dir el Pepón començant a caminar cap a casa seva.
- Anem a casa teva?.- va preguntar la Tati.
- Si, encara que si no veniu, millor. Menys emprenyadors. Encara que si us penseu que un altre dia podreu venir a picar-me com si res, esteu equivocats.- va dir fent una calada.
- Apa, que bèstia! No pots dir les coses amb més tacte?.- va preguntar el Pèls.
- Em sembla que si les coses no es diuen aixi, no em fan cas.- va dir fulminant al Pèls amb la mirada.
- Doncs ara entenc perquè t’han deixat les teves ex dones.- va dir el Pèls fent morros i penjant-se de l’Emma.
- Serà capullo!.- va exclamar el Pepón.
- Ja hi som. I ho repeteixo. Qui no vulgui fum, que no entri a casa.- va dir mirant asesinament a la Tati.
- Perquè collons em mires a mi? No creus que a la Cristina també li molesta el fum?.- va contestar rabiosa la Tati.
- Doncs si, li molesta. Però per ella fumaria al balcó, no per tu.- va dir el Pepón.
- Ala, ala! Això és favoritisme!.- van exclamar el Pèls i la Tati alhora.
- Je. Podeu dir el que volgueu. Però us recordo que havíem quedat nosaltres dos sols per sopar, no amb tot d’arracades no desitjades.- va dir amb mala llet.
- Vale, vale. Ho sento per tenir mala sort amb la parella.- va dir el Pèls fent-se l’ofès.
- A mi no em vinguis amb llàgrimes de cocodril, Manel. Que ja fa anys que ens coneixem.- va dir el Pepón obrint la porta i apagant la cigarreta amb la paret.
- Au, passeu, passeu. Però no feu com si fos casa vostra, eh?.- va dir amb una mirada assessina.
- Apa! Que ets bèstia, tio!.- va exclamar el Pèls.
- Vols que et foti un revés, Manel?!.- va exclamar el Pepón de mala llet.
- Nooo! Em maltractarà físicament! És un maltractador!.- exclamava el Pèls mentre saltava per la casa.
- Serà...- deia el Pepón aguantant-se les ganes de fotre-li quatre cleques al Pèls.
- Deixa’l estar.- va dir-li la Cris amb un somriure.
- Si, més em val o l’acabaré escanyant.- va dir ell tornant-li el somriure.
- Jeje. Mira que ets...- va dir la noia rient.
- Què? Què sóc?.- va dir-li mirant-la fixament als ulls.
- Doncs, un encant.- va dir amb un somriure i mirant-lo fixament també.
- Ejem. Sento interrompre però podem sopar?.- va dir el Pèls.
- Manel!!!.- va exclamar el Pepón ple d’ira.
- Ja m’aparto!.- va exclamar el Pèls amagant-se darrera de l’Emma.
- Si, més et val que t’amaguis, o cobres.- va dir el Pepón anant a la seva habitació.
- Cobraré?.- pregunta el Pèls.
- Si, cobraràs, un parell de bufetades, que et clavaré. Em vaig a dutxar. Si pot ser, comporta’t com una persona mentre sóc a la dutxa. M’has entès, Manel?.- va dir-li el Pepón fulminant-lo amb la mirada.
- Emmm... si. No us dutxeu junts?.- va dir tímidament.
- Vols que llenci el teu cadàver al Llobregat?.- va dir el Pepón amenaçant.
- Ja callo, ja callo.-va dir el Pèls seient en una cadira sense dir res més.
- Apa, doncs podeu començar a parar la taula. Sense destrossar res. D’acord?.- va dir el Pepón amb una mirada severa.
- Si.- van dir tots.
- Doncs fins ara.- va dir mentre es ficava a la dutxa.
Mentre el Pepón era dutxant-se els demés van trobar les coses i van parar la taula. En sortir el Pepón de la dutxa, amb la camisa oberta i uns pantalons curts va dir:
- per sopar ens menjarem unes croquetes que tenia al congelador, uns pesquitos i algunes patates de bossa. Us està bé?.- va dir fulminant al Pèls amb la mirada.
- Si, perfectament. T’ajudem?.- va preguntar el Javi.
- Si, gràcies. Entra tu, a la cuina. La resta, vigileu el Pelut.- va dir fuliminant a la Tati i al Pèls.
- Ala! Perquè el Javi!.- exclamava la Tati.
- Tu calla, pesada!.- va dir a la Tati.
- Tu!.- exclamava la Tati.
- Quant de temps sense dir-ho...- va dir el Pepón tot pensatiu.
- Estupid...- va dir la Cris.
- Que dius res?.- va dir el Pepón a la Cris.
- Res de res.- va dir amb una mirada de “t’odio”.
- Doncs vigileu al Pèls, que no faci cap bestiesa més.- va dir el Pepón.
- Apa, Manelet, vine, que seurem al sofà mentre esperem al sopar.- va dir-li la Cris al Pèls.
- Jajaja. Sembla que li diguis al gos que segui.- va dir-li l’Emma.
- Potser si.- va dir la Cris treient la llengua.
Al cap d’una estona, els fregits ja estaven fets i el Pepón va cridar els avorrits a sopar.
- Ja era hora! Estava més que afamat!.- va exclamar el Pèls.
- Tu calla, Pelut!.- va exclamar el Pepón. – encara gràcies que et fots el meu menjar!.- va afegir tot indignat.
- Au, Manelet, no el facis emprenyar més o cobraràs. I de retruc, nosaltres.- va dir-li la Cris sense mirar al Pepón.
- Que insinues alguna cosa, nena?.- va preguntar el Pepón aixecant una cella.
- Noooo, hi ara! Perquè m’ho preguntes? Que tinc cara d’estar enfadada? Hi ara! Que va!.- va dir la Cris tallant una croqueta.
- Se’t veu tot a la cara. Estàs enfadada pel que t’he dit abans, oi?.- va dir el Pepón acostant-se somrient.
- No, no cal que t’esforcis en somriure quan no en tens ganes, que no cal.- va dir la Cris empassant-se un tros de croqueta.
- Apa! Que t’enuegaràs!.- va exclamar el Pepón donant-li uns copets a l’esquena.
- Va, deixeu les baralles i sopem en pau, pesats!.- va exclamar l’Emma enfadada.
- Apa, l’altra!.- exclamava el Pepón.
- L’altra què?.- va dir l’Emma amb una mirada fulminant.
- Què?.- deia el Pepón amb una mirada de les seves.
- Doncs que ja esti farta de les vostres ximpleries! Que sou uns pesats! Deixeu-ho per quan esteu sols!.- va exclamar l’Emma aixecant-se de la taula.
- Au, no t’enfadis...- va dir la Cris.
- Que no m’enfadi? Sempre esteu fent el ximple sense pensar en els altres! Com tu, Manel! Ja n’estic fins el capdamunt!.- va exclamar l’Emma.
- Em sap greu.- van dir tots mirant al terra penedits.
- Si! Ara tots em veniu amb cara de pena i em feu sentir malament per estar enfadada! Serà possible! Que no em puc ni enfadar?.- va preguntar plegant-se de braços i seient al sofà.
Els altres seguien sopant mentre l’Emma estava enfadada al sofà. Al cap d’una estona va deixar de fer morros i va començar a menjar lentament, mentre els altres desparaven els seus plats de taula. Eren les onze menys cinc de la nit. La Tati va dir que es trobava malament, que tornaven cap a casa seva. Els altres van sortir a dir-li adeu a la porta del carrer. El Pèls llavors, va dir:
- au, que et milloris, Tati. Quan et trobis bé sortirem de copes, d’acord?.- li va dir fent-li dos petons.
- Gràcies, Manelet.- va dir la Tati fent-li dos petons a ell.
- Ale, perquè no marxes tu també i em deixeu tranquil a casa meva?.- va preguntar el Pepón.
- Jo sol?.- va preguntar el Pèls.
- No! Tots! Tots fora!.- va exclamar el Pepón.
- Com vulguis, ara agafo les coses.- va dir la Cris entrant a casa.
- Eh! Que anava pel Manel! Espera!.- va dir el Pepón entrant a casa i deixant el Manel a fora.
- Serà possible! Em deixa tirat com les escombraries!.- va exclamar el Pèls esperant assegut al replà de la porta.
Dins de casa...
- Eh! No ho deia per tu! L’únic que m’emprenya és el Manel!. Escolta’m.- va dir-li agafant-la pel braç.
- Buenu, em sembla que sobro de nou, eh? Me’n vaig. Que us ho passeu bé, eh?.- va dir l’Emma passant pel costat amb la bossa del Manel.
- Ei! No te’n vagis!. Que vinc amb tu!.- va exclamar la Cris anant a per la bossa.
- Espera.- va dir el Pepón agafant-la.
- Deixa’m estar! No em deies que sobro? Doncs...- el Pepón no la va deixar acabar perquè la va abraçar.
- Espera’t una miqueta més. Després t’acompanyo a casa. Si us plau.- va dir sense deixar-la anar.
- No, em sap greu. Però me’n vaig.- va dir-li la Cris somrient tristament i marxant amb l’Emma.
- Quina merda de dia...- va murmurar el Pepón seient al sofà mentre encenia una cigarreta.

Aixi és com acaba aquesta quarta història de les històries del bus! i ara començarà una nova saga en que apareixerà una nova faceta de la Tati! la Tati serà la nova secre i sense embaràs ni nòvio! (jojojo, ja veuràs q paxarà :P), l'Emma tindrà un nòvio nou i la Cris amb la nova feina! (però més endavant! :P). tot això en els següents capítols de la Història del Bus! XD

ah! i dir que m'agrada aquest blog de l'Emma i el que hi diu però com que no es trobava el servidor no he pogut deixar 1 missatget. ;O :P

apa! ens veiem! i ja sabeu. si us agrada o no, m deixeu un missatget per aqui! :D

viernes, agosto 11, 2006

Història 2 capítol 4! part 1


Hoooolaaaaa! quant de temps sense poder tocar l'ordinador!!! ueee! doncs avui us poso una miqueta més de la meva història. jejeje :P
aquest és el quart capítol de la segona història! i cal dir que ja he començat la tercera història i que vaig pel tercer capítol!! ara té 106 pàgines, la història! :P ^.*
però, de moment, aqui actualitzo amb una miqueta d'aquest quart capítol. jejeje quan pugui posaré més, que ho tinc al meu ordinador. :P

Sense més preàmbuls, l'inici del 4rt capítol! ^.* (aquest Pepón, que té festa i no va a treballar. i x + conya el substitueix l'Home greix i el Pelopi de regal!!!! >___< )

Personatges:

Emma

Cris

Pepón
Pèls
Secallona
Tati
Javi
Tecus
Eduardo


Capítol 4: Les vacances del Pèls i la decisió de “la secallona.”

Un cop més el Manelet és el protagonista de la història, aquest cop el tema tracta de les seves vacances i la baralla amb la seva amant, la seca! (o secallona :P).
Aquella tarda, el Manel havia quedat amb la Seca per berenar mentre discutien el lloc on anirien de vacances. I és que la dona del Pèls ja li ha dit que no podia anar de vacances perquè aquest mes d’agost treballa i el Pèls, en canvi, té vacances. I per tant, que si ell vol, que se’n vagi a airejar-se on vulgui.
La seca va arribar al bar a l’hora convinguda, amb el seu supermodelet de seca, la supermini faldilla texana blanca, la samarreta de tirants verd caqui, els seus cabells arrissats recollits en un monyo, d’aquells en que et pengen els pèls, les ulleres de sol al cap i les sandàlies d’alçada quilomètrica, de color blanques, que feien joc amb la bossa.
Per més conya, van i queden en un bar dels voltants de Francesc Macià, no si el pobre home no té més pesquis per quedar en un altre lloc lluny de la feina. Com a conseqüència, el Bigoti, que passava per allà, els va veure i va pensar que passar l’estoneta del seu descans allà seria ideal pels seus plans. Va anar a la barra a demanar i va seure a la taula del darrera de la taula del Pèls i la Seca.
Mentrestant, a Francesc Macià arribaven l’Emma i la Cristina, que havien anat a visitar el Pepón, que treballava a la tarda per fer-li un favor al Cap d’es, que volia passar 1 dia sencer amb la seva dona i els fills a Port Aventura. Aixi, que perquè el pobre home no se sentís sol i abandonat, les noies li van anar a fer companyia. L’Emma els va deixar sols i va sortir a donar una volta mentre ells xerraven (que bona amiga! Jeje) i va veure el panorama al bar del davant i els va dir:
- Voleu anar a prendre alguna cosa al bar d’aquí davant?
- Perquè no? Si ens quedem fora. Amb el fum d’aquest home ja n’hi ha prou i de sobres!.- va dir la Cris.
- Vale, ja capto la indirecta.- deia el Pepón.
- No, si no ho dic per res més que perquè em molesta. Però m’agrada estar amb tu.- va dir-li la Cris.
- Buenu, doncs anem.- va dir el Pepón amb un supersomriure encantador, acompanyat d’una mirada de les seves.
- Doncs apa, que al bar falta gent!.- va exclamar l’Emma.
- Què vols prendre?.- va preguntar el Pepón a la Cris.
- Aigua.- va dir la Cris.
- Això, això! Aigua, que de vi ja en venen!.- va exclamar l’Emma.
- Doncs aquí tens, avui et convido jo, ja que m’has vingut a veure.- li va dir el Pepón donant-li una ampolleta d’aigua fresqueta amb un somriure.
- Moltes gràcies, Jose.- va dir-li la Cris tornant-li el somriure.
- De res.- va dir somrient i llavors va veure el Bigoti espiant el Pèls (que potser no podia fer res més, aquest home?).
- Home, Manel!.- va exclamar el Pepón acostant-se al Pèls mentre l’Emma es pixava de riure perquè ja havia vist l’esceneta abans i la Cris començava a riure també.
- Home, Jose. Què fas tu per aquí? I ja veig que vas ben acompanyat, avui!,. va exclamar el Manel fent una salutació a les noies.
- Hola, Manelet!.- va dir-li la Cris.
- Hola Cristina! Què tal?.-va dir el Pèls aixecant-se de la cadira i fent-li dos petons a les galtes.
- Hola Manel.- va dir-li l’Emma.
- Hola Emma.- va dir el Pèls fent-li una reverència amb el cap.
- Ejem, Manel, aquestes llibertats?.- va dir el Pepón amb una mirada amenaçant.
- Ah, perdona Jose, ho he fet sense pensar.- va dir el Pèls discupant-se treient la llengua i picant-li l’ullet.
- Si, és clar.- va dir el Pepón amb un somriure forçat.
- M’alegro que ho entenguis, Jose!.- va dir el Pèls abraçant-lo.
- Apa! No sabia que també t’agradés el Jose, Manel!.- va exclamar la Cris fent-se la sorpresa.
- No! No és veritat! No siguis dolenta, Cristineta.- va dir el Pèls acostant-se amb un somriure malèfic.
- Tu quiet, Manelet.- va dir el Pepón amb sarcasme.
- Oh! Perdona, és veritat. Anem, amor meu, que ja va sent hora.- va dir-li el Pèls a la Seca.
- Ah! Però és que no em presentes els teus amics, Manel?.- va preguntar la Secallona.
- Ah, perdona, nena. És un descuit dels meus.- va dir-li el Pèls amb un dels seus mega somriures superfalsos.
- Bé, doncs me’ls presentes?.- pregunta la Seca.
- Perdona, Manel. Però jo he de marxar.- va dir el Pepón excusant-se.
- Ah, si, perdona, Jose. T’he entretingut molt, oi?.- va dir el Pèls.
- Si, però no passa res. Anem?.- va dir-li a la Cris amb un somriure.
- Si.- va dir-li ella.- adéu, Manel.- va dir-li la Cris.
- Adeu, parelleta.- va dir el Pèls amb un somriure malèfic.
- A callar, Pèls!.- va exclamar el Pepón rient mentre marxava.
- Jo? Pèls? Jeje des de quan?.- va preguntar el Pèls fent-se l’innocent.
- Apa, que t’ho passis bé!.- va exclamar el Pepón pujant al seu estimat bus gris.
- I tu, Emma? Què fas?.- va preguntar el Pèls amb ulls espurnejants.
- Doncs no sé què fer. Tinc a dues parelletes per triar.- va dir l’Emma.
En aquells moments el Bigoti també plegava veles i marxava dissimuladament i l’Emma va riure dissimuladament.
- I aixi?.- va preguntar el Pèls.
- A mi, m’és igual.- va dir la Seca llimant-se les ungles.
- Doncs si no t’importa...
L’Emma no va poder acabar la frase quan va sentir:
- Eeeeeeemmaaaaa!
L’Emma es va girar i va veure la Tati i el Javi agafadets de la mà i que ella la saludava molt efusivament. De lluny el Pepón i la Cris reien amb cara de “et salvem?” i ella no sabia què fer.
- Ei, tia, què hi fas per aquí?.- va preguntar-li la Tati a l’Emma mentre li feia dos petons i de seguida s’enganxava al Pèls.
- Ei, Tati, què tal?.- li pregunta el Pèls amb mooolta familiaritat.
- Ei, què tal, Manelet?.- va preguntar-li la Tati enganxant-se-li pel braç mentre li feia dos petons ben sonors.
- Molt bé, noia. Que voleu venir a prendre alguna coseta a un altre lloc? Ara mateix li comentava a l’Emma.- li va preguntar el Pèls amb ulls espurnejants.
- Oh i tant! Cap problema, oi rei?.- li va dir la Tati al Javi.
- Cap ni un. Encantat. Em dic Javi.- va dir el Javi al Pèls.
- Jo Manel.- va dir el Pèls.
- Què vens, Emma?.- li pregunta la Tati.
- No gràcies. He quedat amb la Cristina i ja m’espera.- va dir l’Emma.
- Però va amb el Jose, no?.- li diu el Pèls en plan “vine, vine”.
- No, però ella baixarà a Sant Feliu, no es queda més amb ell.- va dir l’Emma pensant que totes
les parelletes eren igual d'insoportables.
- Ah, doncs com vulguis.- va dir el Pèls arronsant les espatlles.
- Apa, adeu.- va dir l’Emma als altres.
- Adéeeu!.- li van dir els tres (la Seca no).
L’Emma s’acosta al bus:
- Em sap greu.
- No passa res. Em caurà el Pèl de totes maneres.- va dir el Pepón.
- Per què?.- li va preguntar la Cris.
- Perquè el cotxe no tira.- va dir el Pepón sospirant i trucant al Tecus.
- Si?.- va dir el Tecus.
- Senyor, sóc el Jose, el del 94, que el cotxe té una avaria i no tira.
- Ah si? I això?
- Doncs que l’he provat d’engegar i fa un soroll estrany i el motor no s’encén.
- Hi ha algu més per aquí?
- No, l’Esteve ja ha marxat fa més d’un quart.
- Doncs espera una miqueta. Que ara t’envio a l’Eduardo.
- D’acord. Gràcies, senyor.
- De res. Fins ara, Jose.
- Fins ara, senyor.
Al cap de 15 minuts va aparèixer l’Eduardo, amb la seva cara de pocs amics amb una supercafetera, alta, per putejar al Pepón i li diu:
- Jose, aquest és l’únic cotxe que estava disponible.
- Moltes gràcies, Eduardo. Ja et pots fer càrrec d’aquest.
- De res. Sempre al vostre servei, que per algo sóc mecànic.
- Apa, anem, nenes. Que ens esperen.- va dir el Pepón mantenint el somriure.
- D'acord.- va dir la Cris amb un somriure i seient davant amb ell.

Per altra banda, la doble cita del Pèls i la Seca i la Tati i el Javi...

- Aques bar us sembla bé?.- pregunta el Pèls.
- Com que estic embarassada, prefereixo un lloc sense fum, si us plau.- va dir la Tati.
- Ah! Felicitats!.- va exclamar el Pèls fent-li dos petons de nou i fent que la Seca posés encara més cara d’emprenyada.
- Gràcies. Aixi, què me’n dius?.- va preguntar la Tati amb un somriure.
- Oh! Cap problema.- va dir el Pèls amb un dels seus somriures falsos.
- Doncs anem a l’Starbucks, no?.- pregunta la Tati.
- Doncs a mi no em sembla bé.- va dir la Seca plegant-se de braços.
- Perquè no, amor meu?.- pregunta el Pèls.
- Doncs perquè els fas massa cas a les teves amiguetes. Si no les veiés amb uns altres pensaria que t’agraden, en serio. No pots deixar de ser un faldiller, Manel!?.- va exclamar la Secallona fent morros.
- Dona, nena, pero que dius? Si sempre sóc així amb les meves amigues...
- Doncs no m’agrada. Ets massa familiar. Em tractes igual que a elles. No creus que t’importo massa poc?.- va dir la Seca fingint que plorava.
- Au, au...
- Calla! Ets despreciable! Doncs aquestes vacances, les passes tu sol!.- va dir la Seca tocant el dos.
- Pobret, em sap greu. No hauriem d’haver vingut, oi?.- pregunta la Tati.
- No, no és culpa teva, Tati. Anem a l’Starbucks i en parlem?.- pregunta el Pèls.
- Doncs si, si no t’importa parlar-ne.- va dir la Tati.
- Aixi et sentiràs millor, noi!.- va exclamar el Javi.
- Quants anys tens?
- Els mateixos que tu.
- Apa! Que bé! Aixi potser m’entens.
- És clar que t’entenc.
- Perfecte! Em sento fora de lloc! Voleu que marxi jo també?.- va preguntar la Tati imitant la Seca.
- Nooo!.- van exclamar els dos homes alhora.
- Doncs perfecte, anem.- va dir la Tati posant-se al mig dels dos homes agafant-los pels braços amb un somriure de pilla.

Mentrestant, a Sant Feliu...

El bus del Pepón arrivaba a Sant Feliu i es deien adéu...
- Escolta, Jose, ens veiem en un altre moment fora del bus?.- va preguntar-li la Cris.
El Pepón la va mirar de fit a fit, vermell com un pebrot, va somriure:
- perquè no?
- De veritat?
- Si.- va dir dient-li que s’acostés.
- Ens veiem aquest vespre?.- va dir-li amb un supersomriure.
- Si.
- Doncs a les 10 a la parada del Roura. Sento que no pugui plegar abans.
- No passa res.- va dir-li la noia amb un somriure.
- Apa, fins després.- va dir-li el Pepón fent-li un petó a la galta.
- Fins després.- va dir-li ella tornant-li el petonet i baixant vermella fins a les orelles.
- Apa, que bé que t’ho passes, eh?.- va dir-li l’Emma en haver baixat del bus.
- Perquè m’ho preguntes.- va dir la Cris posant-se les mans a la cara, li cremaven les galtes.
- Doncs per la cara de felicitat que fas.- va dir l’Emma agafant el telèfon.
- Digui?
- Hola, Emma, sóc la Tati.
- Digues, Tat.
- Has arribat ja a Sant Feliu?
- Si, ara mateix estem a la carretera, anant cap a la Rambla per anar cap a casa. Per què?
- Perquè el Manel no està bé, s’ha barallat amb la novia i m’agradaria que li fessim companyia perquè els seus amics estan de vacances.
- Ah! Jo sí, la Cris ha quedat amb el Pepón. (tant de bo fos així a la realitat! :P)
- Ala! Amb el Pepón? En serio?
- Doncs si, noia.
- Espera, que el Pèls li vol dir algo.
- Cristineta, què m’expliquen per aquí?.- va dir el Pèls amb un somriure malvat als llavis i recuperant el seu humor per moments.
- Doncs el que has sentit. Encara que si et sents molt sol li puc proposar al Jose si vol que sopem tots aquí a Sant Feliu, eh?.- li va dir la Cris amb un somriure malvat (encara que cap dels dos veia el somriure malvat de l’altre perquè parlaven per telèfon).
- Doncs no em sembla mala idea. Però no sé com s’ho prendrà el Jose.- va dir el Pèls.
- Doncs passa’m el seu número de movil i li pregunto.- va dir-li la Cris.
- D’acord. Anota’l.
- Un moment.- va dir la Cris mentre treia la superllibreteta dels autobusos i autobuseros.
- A punt?
- Si.
- Molt bé, gràcies. Doncs ara el truco i et dic alguna cosa, Manelet.
- Molt bé. Mentrestant, parlo amb l’Emma.
- Vale! Té Emma. El Pèls.- va dir-li la Cris passant-li el mòvil.
- Gràcies. Digues, Manel.- va dir-li l’Emma.

Mentestrant, la Cris trucava al Pepón.

- Jose? sóc la Cristina.
- Ui. Com saps el meu número?
- Doncs perquè me l’ha donat el Manel.
- Mala senyal. Si em truques serà per algo.
- Doncs si. Es que ha trucat dient que estava depre perquè la novia i ell s’han barallat i volia estar amb nosaltres aquest vespre i que volia sopar amb tots aquí a Sant Feliu.
- Apa! El que em faltava! Jo que volia una vetllada romàntica...- va dir el Jose fent un silènci intencionat i afegint: - amb les ganes que tenia de veure’t guapa només per a mi en un sopar romàntic.
- Apa, no em siguis mentider. Què me’n dius, eh, maco?
- Ai, com m’hi puc negar si una senyoreta em demana aixi les coses i em diu “maco”?.- va dir resignant-se.
- Això és un sí?
- Si.- va dir resignat.
- Moltes gràcies, Jose. Doncs aixi quedem al mateix lloc però hi haurà més gent.
- Està bé.
- Moltes gràcies, de veritat. I em sap greu. Però podem quedar els dos sols un altre dia, no?.- va dir la noia posant veu de pena.
- ...siii.- va dir el Pepón rient.
- De veritat que no estàs enfadat?.- va dir-li ella posant veu de pena.
- No, no ho estic, de veritat. Encara no me n’havia fet a la idea del sopar romàntic. D’acord? No cal que t’hi amoïnis més. De moment, és millor un sopar en grup.
- D’acord. Fins després, doncs.
- Si, fins després.- va dir el Pepón penjant el telèfon mentre deia: aquesta dona no té remei,jeje. I va somriure.

La Cris s’acosta a l’Emma de nou, que seguia parlant amb el Pèls...

- Buenu, Manel, vols fer el favor de callar! Que a part d’arruinar-te, em deixaràs sense bateria!.- va exclamar l’Emma.
- Ja estic. Ja he parlat amb el Pepón.- va dir la Cris demanant el telèfon a l’Emma.
- Ara l’altra pesada. És que tots em voleu gastar la meva bateria? Doncs Manel, la truques a ella al seu movil, que té més bateria!.- va exclamar l’Emma penjant.
- Apa! Mira que ets bèstia!.- va dir-li la Cris.
- Digui?.- va dir la Cris despenjant el seu telèfon.
- Hola! Doncs et truco a tu!.què t’ha dit el Jose?- va exclamar el Pèls.
- Doncs que encara que li dolgui, que permet que quedis amb nosaltres.- va dir la Cris treient la llengua (encara que el Pèls no la vegi).
- Oh! Quanta generositat!.- va exclamar el Pèls amb sarcasme.
- Doncs si. És broma. Que quedem a les 10 al davant de la parada del Roura. Quan estem allà ja decidirem on sopem.- va dir la Cris.
- D’acord. Doncs no m’enrotllo més que em fa mal la gola de tant xerrar.
- Apa, doncs penjo, eh Manelet?
- Apa, fins després!
- Fins després!
Per fi s’acaben les superconverses telefòniques i l’Emma diu:
- Ens anem a vestir per l’ocasió? Has d’impressionar al Pepón, eh?
- Segur?
- Com que segur?! És clar que si! Per una oportunitat que tens de sopar amb ell?! Encara que sigui en grup.- va dir rient malvadament.

I així ho deixo, de moment, perquè sinò em faraàn fora d'aqui a patades!!! jejeje apa, si us agrada o no em deixeu un missatget aqui. jojojo XD pq jo ho sàpiga! ueee!

ens veiem! ;)



lunes, agosto 07, 2006

darrera part del capítol 3 de la història 2!


Després de força temps sense actualitzar la meva història principal, la història del bus o història del Pèls, doncs heus aqui la darrera part del capítol 3r, on es narra la història del Jose Manuel i el seu bus gris i el cumple del Bigoti 2!.

que ho disfruteu! ;)

Equip 4: Mosk: 8,8.
Equip 5: 10,9.
Tornen a donar cartes i li toca al Pelopi, que li donen 4 cartes abans de retirar-se. El va de guapo per l’equip 2 que en rep 4 també. Per l’equip 3 l’Emma que en rep tres. Per l’equip 4 el Popeye, que en rep 3. I l’Odia num 2 que rep 3 cartes però a la quarta s’elimina!
Després de dues rondes l’equip vencedor és l’equip 1 amb 220 punts! Els altres equips han tret 202 l’equip 2, 129 l’equip 3, l’equip 4 196 i l’equip 5 115 punts!
Els que s’han eliminat de cada equip durant el joc són:
Equip 1: Calvorota, Pelopi, Lalala,Edu.
Equip 2: Pepón, Brincos 3.
Equip 3: Pèls 2, Pèlsceri, Gos, Lolo2.
Equip 4: Pèls.
Equip 5: Odia num2, Cap d’es, Peloparriba, Bigoti2.
Tot i que l’equip 4 nomès ha quedat eliminat 1 sol jugador no han aconseguit la victòria! Llàstima! I finalment el Bigoti, en veure que ja havia deixat de ploure va anunciar que la festa d’aniversari del Bigoti 2 concloïa d’aquesta manera! Aixi que, de la mateixa manera que havien vingut, la gent va començar a marxar de cal Pelopi. El Bigoti 2 donava les gràcies a tothom per haver anat a celebrar el seu aniversari amb ell i el Bigoti feia jojojo i reia.

Al dia següent, a Sant Feliu...

- Booon dia!.- va dir el Jose Manuel.
- Bon dia, Jose. Avui fas molt bona cara!.- va exclamar-li el Julio.
- Doncs si, perquè duc un bus nou!.- va dir el Gos tot cofoi.
- Doncs jo també, encara que no ho sigui tant com el teu.- va dir el Julio amb 1 somriure.
- Doncs ja veurem que en farà de les fotos d’ahir, l’Esteve.- va dir el Gos posant en marxa el seu autobus.
- Ves a saber!.- va exclamar el Julio posant en marxa el seu.

D'aquesta manera finalitza el tercer capítol, que era gairebé interminable :P

apa, ara començarà el 4t capítol! ;)

miércoles, agosto 02, 2006

el blog de la Tati i els autobuseros d'agost ;)


per als qui volgueu visitar el blog d'històries de la Tati us deixo el link aqui perquè no puc editar el blog i posar la seva adreça a links ¬_¬

http://paradissedream.blogspot.com/

jejeje quina carona q feia el Pepón :P

els q pringuen d'aquest mes d'agost són...
Matí:
Pepón
Cap d'es (al SF2nou)
Mafiós jove i pelopi (al SF1 vell)
Papada
Jordi Fdz el iaio
Miguel el andalús
La grassa (q ja no ho està ¬_¬)
Home greix
Odia num2
Mafiós nas de patata
El sudamericà
Ferran VII
Brincos 3
va de guapo2
Julio
Voltor
Pelopi
Va de guapo
Tarda:
Arturu
Eduardo
Iaio Viciós
Iaio del Cabell blanc
Iaio clon del Miguel
Lolo 2
Mosk 6
Dolors
Neo Mosqueitor
calvo de la cresta i la perilla
paio estrany amb cara fosca
paio de les ulleres i cabell negre
iaio del café amb llet
iaio Mosquitor
Magneto
Iaio Magneto
pelut amb bigoti
Bigoti 7
Bigoti 4
Brincos
Jacinto (Pèls 4 o Caracavall)


Òndia! n'hi ha més a la tarda! i a sobre tenim el Mafiós Nas de patata que va saltant del matí a la tarda i l'Home greix que a vegades està tot el dia! O_O



ah! i aquest divendres surt el vol9 del Amante dragón! a per ell! ueee! a vere si demà el Pepón sta al mateix lloc i el puc anar a visitar. jeje :D


buenu, ens veiem! ;)






jueves, julio 27, 2006

una nova avnetura del detectiu Bigoti!


Aquesta és la tercera aventura del detectiu Bigoti!

aquest cop les nostres lladres de guant blanc, de les quals, nomès hi intervenen aquest cop l'Emma i la Cristina, han de robar els ingredients necessaris per a competir en una competició de pastisseria!! si, ho heu sentit bé! han de robar els ingredients d'una famosa i prestigiosa pastisseria! i el detectiu Bigoti ho haurà d'impedir! us ho perdreu? :O

El detectiu Bigoti, cas 3 : la competició de pastisseria de les lladres de Sant Feliu!

Així és, les quatre noies stan treballant tranquil·lament al bar/restaurant del Tecus, quan de sobte, entra el Pèls tot sobresaltat, seguit del Pèls 2 i l'Arracada.
- Manel, es pot saber què et passa?.- va preguntar-li el Tecus eixugant un got.
- senyor, tenim problemes!.- va exclamar el Pèls buscant la seva super pinta a la butxaca del pantaló.
- quins problemes?.- va preguntar el Tecus.
- doncs que se n'ha anat de la llengua, com sempre, i ara tenim problemes.- va dir el Pèls 2 assenyalant l'ase del Pèls.
- Manel! quin una n'has fet aquest cop?.- va preguntar el Tecus amb els braços en gerres.
- doncs, miri, senyor.... és una llarga història!.- va exclamar gratant-se el clatell.
- doncs comença ara, Manel!.- va exclamar el Tecus.
- doncs que estavem reunits el Jose, el Gabi i jo prenent unes copes amb uns amics i va i se m'acut dir que el seu bar té els millors pastissets del món per postres i clar, el Cluni, que té una filla pastissera, doncs ma dit que ella i la seva companya volien tastar els pastissets en una competició contra les seves pastisseres.jejeje.- va dir el Pèls gratant-se el cabell de nou.
- mira que ets ximple, Manel! no et clavo una cleca pq després has de conduir, que sino, et deixo sense cap!.- va exclamar el Tecus.
- I ara què fem, senyor?.- va preguntar l'Arracada.
- doncs quin remei! deixar que l'Emma i la Cristina participin. però no hem de deixar que se'ls conegui la seva identitat, o el Bigoti ja hi ficarà el nas de nou. d'acord?.- va dir el Tecus als seus treballadors.
- d'acord.- van dir els tres.
- i tu, Manel, muts i a la gàbia! ho has entès?.- va dir-li fulminant-lo amb la mirada.
- si senyor, em sap molt de greu el que he fet, senyor. ho he fet sense pensar.- va dir el Pèls amb una profunda reverència cap al Tecus.

En aquell moment, el Tecus va cridar les dues noies i els va explicar la situació. les dues van accedir i li van demanar els ingredients al Tecus. l'home li va dir al Pèls 2 que anès amb el Jose a comprar i van tornar dient que la filla del Cluni s'havia quedat amb tots els ingredients possibles per a fer els pastissos per assegurar-se la victòria! tenien problemes!

- noies, heu de robar els ingredients necessaris per als pastissets de cal Cluni abans de la competició, sinò, esteu perdudes.- va dir-los el Tecus.
- cap, els està demanant un crim!.- va exclamar el Pèls.
- si, però no tenim més remei! a més a més. són els altres, els qui fan trampes!.- va exclamar el Tecus indignat.
- doncs hi anirem, senyor!.- van exclamar les noies.
- les quatre.- va dir la Tati allargant la mà.
- gràcies.- van dir-li l'Emma i la Cris.

Aixi que les quatre lladres, es van disfressar i van sortir al carrer acompanyades del Pèls, el Pèls 2 i l'Arracada. quan s'acostaven a cal Cluni, van veure a l'inspector Bigoti, que estava xerrant amb ell. natural, són companys de l'altra feina del Bigoti, són conductors! >o<>

allà dins de la casa es van escolar fàcilment i van aconseguir robar els ingredients, i l'Arracada, sol, les va dur per no aixecar sospites.

El dia del concurs...

Les dues noies, convenientment disfresades van participar i van guanyar. Al dia següent, el bar del Tecus era ple de gent esperant per menjar els nous pastissets de postres. al final, per a les 4 lladres de Sant feliu va acabar bé un altre cop. les enxamparà el Bigoti algun dia? :O i tot gràcies a les indiscrecions del Pèls! uoh! ;)

Apa, us deixo amb això i ens veiem! deixeu-me un comentari tant si us ha agradat com si no! ok? ;) apa, fins aviat! Pèeeeels!

miércoles, julio 26, 2006

Una nova aventura del detectiu Bigoti!

Huola de nou! ara feia dies que no actualitzava... jejeje XD doncs avui km que he somiat amb 1 nova aventura del Detectiu Bigoti, doncs us la explicaré!! jeje ^^

Història 2. La fugida de la presó i una nova aventura amb el Bigoti.


La història comença que el Bigoti ha detingut a les 4 lladres i estan a la garjola. no se sap com, però el Bigoti i la seva xarxa d'informació gairebé infal·lible han aconseguit enxampar el quartet més famós del poble. l'home es vanaglorieja davant dels seus amics allà, davant de la cel·la. la Tati, de mala llet, li diu:

- Bigoti, vols fer el favor de xul·lejar-te a una altra banda! o millor, digues-me qui t'ha fet el xivatasso.
- jojojo, ho vols saber?.- va preguntar-li el Bigoti.
- doncs per això t'ho pregunto, carai!
- doncs t'ho diré. la teva arxienemiga, la Sara.
- la Sara?! ai la mala XXX. doncs quan surti d'aqui ja l'arreplegaré!.- va exclamar la Tati donant un cop de puny contra els barrots de la cel·la.
El Bigoti s'allunyava fent jojojo.

Quan estaven soles van planejar la sortida...

- Com penses sortir d'aqui, Tati?.- va preguntar-li l'Emma traient un xiclet de la butxaca.
- me'n dones un?.- va preguntar-li la Tati abans de respondre-li.
-té. algu en vol un?.- va preguntar l'Emma a les alres dues.
- no, gràcies.- van dir-li.
- pq no els preparem uns xiclets explosius?.- va pregutar la Cris.
- i com els fem, eh, Cris?.- va respondre-li la Lorena agafant un xiclet de la seva pròpia butxaca.
- no ho sé.- va dir estirant-se al terra.
- i si fem un forat?.- va preguntar l'Emma.
- podria ser. com el comte de Montecristo.- va dir la Cris.
- viciosa del Montecristo!.- va exclamar l'Emma.
- tu calla, viciosa dels xiclets!.- va exclamar la Cris arraconant-se en una altra banda. per sort, una pedra es va desprendre en aquell moment. un cap rodó i negre va aparèixer.

Les noies es van mirar i després van mirar cap al sostre. el cap que apareixia era el del Pèls! de cop i volta va aparèixer una corda. faltava poc pq les vinguéssin a buscar. era arriscar-se. les noies van començar a pujar per la corda. en ser a dalt li van demanar explicacions al Pèls. estava acompanyat pel Pèls 2! els dos van saludar i els van demanar silenci a les noies i les van guiar cap a les clavagueres. allà els van dir:

- Com que jo m'estimo molt la Tati, us he vingut a donar un cop de mà.- va dir el Pèls.
- I jo, com que estic sortint amb l'Emma, també.- va dir el Pèls 2. (jojojo)

aixi que les van conduir cap al seu amagatall secret.

En quant al Bigoti, en arribar a la cel·la amb l'inspector en cap i en veure que les famoses lladres havien desaparegut es va empipar de nou amb el Bigoti i el va amenaçar en despatxar-lo si no les trobaven. per això, va demanar a la Brigada especial contra criminals buscats que les busquésisn per tot arreu. aixi que van aparèixer l'Alvaro i l'Alfredo, dos dels homes de confiança del gran cap i els va manar que per al cas, ajudessin al Bigoti tant com puguéssin. i a més a més, li va demanar al Bigoti que dugués tmb a algun dels seus homes. però la busqueda va ser en va, pq les noies estaven refugiades al bar del Tecus on, de moment, hi tornaven a treballar com a cambreres. ^^

De moment, aixi acaba la nova història. es clar, que podria seguir, però es que el somni s'acabava aqui. si ho creieu interessant, ja seguiré, però aquest cop, conscient. jeje com que era 1 somni, el Pèls 2, normalment, no sé pq es el novio de l'Emma i el Pèls sempre està enrotllat per allà fent de bona persona ¬_¬

buenu, per avui ho deixo, pq ja venen a emprenyar.

miércoles, julio 19, 2006

Les aventures i desventures del Detectiu Bigoti



Bueenu, ja torno a ser aqui pel blog. ara feia temps q no mi passava... avui com q he somiat això i em sembla una aventura completa us ho explicaré. són les aventures del detectiu amb el Bigoti més gros i divertit de Sant Feliu! el Bigoti! doncs si, finalement, en els meus somnis s'ha convertit en un detectiu de la brigada especial de Sant Feliu, d'aqui a uns 10 anys aprox, q es dedica a enxampar els grups criminals més buscats i que tothom sap qui en són els membres però que mai s'enxampen.

aixi q us deixo amb el primer cas: "El cas del robatori dels platets d'or del Teatre Nacional."

Era 1 dia corrent a Sant Feliu. estem al 2020.aqui ja hi arriba el tramvia i travessa la ciutat (XD) fins arribar a Molins. en aquest poble, però hi ha un grup de 4 delinquentes molt buscades que tenen planejat actuar aquesta mateixa nit. la Tati, l'Emma, la Cris i la Lorena són els 4 membres de la banda. són especialistes en obres d'art i aquesta nit es volen fer amb els platets d'or que estaran al teatre aquesta nit. l'inspector Bigoti, aquesta matinada ho ha sabut d bona pasta, que actuarien i estan ideant un pla a la comissaria.
resulta que el Bigoti ho sap perquè la seva filla és la cap de la Lorena i la Cris al bar on treballen i la jefa es va deixar el movil amb una comunicació amb son pare a mitges mentre anava a fer un encàrrec per a ell i casualment, ho va sentir. llavors, va posar la seva superment en marxa i va idear aquest pla.

Mentrestant, a l'amagatall de les noies (casa de la Lorena)...
aquesta tarda, agafem el tram fins al teatre i llavors, quan facin el transport de les peces, les canviem per aquestes falses. (va dir la Lorena ensenyant-ne unes imitacions de plàstic pintades).

les noies van agafar el tram i allà hi havia un conductor superestrany! duia 1 megabigoti com el de l'inspector Bigoti! O.O els va dir:

- Bona tarda, jojojo.
- Bona tarda.- van dir elles marcant el Bitllet.

El Bigoti no els treia l'ull de sobre. elles "anaven de guapes vestides" per anar al teatre i llavors, el Bigoti va dir per la ràdio:
- ho teniu tot a punt?
- si.- van dir des de darrera del teatre.

Va començar el pla. les noies volien colar-se quan s'hagués posat tot en moviment, però les noies que duien els plats, van relliscar escales avall i els plats van quedar esmicolats! el Bigoti, en sentir el terrabastall, va acostar-se al lloc del crim i va veure una de les seves millors agents per terra, que havia relliscat amb una pell de plàtan.
el Bigoti es va escandalitxar i va dir als seus agents que si volien fugir que podrien fer-ho. amb la confusió, una noia vestida amb l'uniforme i que la seva cara no li sonava va sortir d'allà. el Bigoti va pensar que deuria ser d'una altra divisió i que per això no la coneixia. però per si de cas va decidir pujar les escales i interrogar-la. però quan va arribar al capdamunt de les escales, la noia ja no hi era.
el Bigoti va examinar els bocinets de terra i era 1 còpia! aquella noia havia de ser una de les 4! i va donar l'alarma. però per mala sort del Bigoti no les van trobar.

al dia següent, al seu despatx li va caure el pèl. pobre Bigoti! acabarà bé per a ell el següent cas?


Doncs aixi ha anat la primera història del Detectiu Bigoti. espero poder-ne escriure més, però ja ho vorem! jejeje

apa, fins aviat! amb la continuació de la història del Pèls.

Ah! i no us oblideu de fer els vostres comentaris aqui! que m'agrada veure que em deixen comentaris amb les opinions! apa, fins aviat!!