martes, agosto 29, 2006

Història 4 part 2 . per fi! XD

Després de força temps sense solucionar el problema q tenia per paxar la història a l'ordinador de mon pare ja e aconseguit paxar-la avui, amb + pàgines noves que l'Emma no ha llegit encara!!! jejeje ni la Tati. :P

ja he visitat el Blog de l'Emma, creat ahir, i que fins avui no he pogut veure. jojojo XD

aqui en teniu l'adreça. després la posaré a links. quan em deixi la meva superlenta connexió ¬_¬
http://makrron.blogspot.com/

Doncs aqui continua la segona part de la quarta història! i darrera de la història! jojojo que la disfruteu!! XD (ah! el dia en que vaig escriure això m'havia barallat amb el Pepón aixi que és per això moltes de les coses que paxen :P)

Personatges:
Cris
Emma
Pepón
Pèls
Tati
Dolors
Secallona
Pèls 2

- Doncs potser si que tens raó..- va dir la Cris pensativa.
- Potser no, segur.- va dir l’Emma obrint molt els ulls i afegint:
- Anem a casa teva a buscar les coses però anem a vestir-nos a casa meva i t’arreglaré. Ja veuràs com a aquell home li cau la baba quan et vegi. I potser ves a saber si en pesques algun de millor.jojojo.- va dir l’Emma imitant el Bigoti.
- Apa! Jo només el vull a ell.- va dir la Cris.
- Apa, noia. Mira que ets, eh?.- va dir l’Emma renyant-la.
- Doncs si.- va dir ella fent morros.
- Au, doncs no perdem més temps!.- va exclamar l’Emma apressant a la Cris per anar a buscar la roba.

A l’hora convinguda, al lloc convingut...

Arriben l’Emma i la Cris, veuen de lluny el superbus gris del Pepón que arribava. Eren les primeres, i per un cop, ell era puntual. Per l’altra vorera arribaven en un bus conduit per l’Arturu, el Javi, la Tati i el Pèls. Que estrany! Tots eren puntuals! Les noies reien estranyades per la extremada puntualitat dels impuntuals. El Pepón baixava del bus mentre li passava al paio que li tocava el torn de nit. Per l’altra banda venia tot feliç el Pèls dient:
- Que bé! Gràcies per fer-me companyia, amics!.- i va abraçar al grupet. El Pepón es desfà de l’abraçada i li diu:
- Joder, Manel. Quítate de encima!
- Au, Jose, no siguis aixi. O prefereixes que et digui Pepón?.- va preguntar el Pèls mirant a la Cris.
- Tu calla, Pelut!.- va dir el Pepón encenent una cigarreta.
- Ale, ja havia de fumar el viciós!.- va exclamar el Pèls.
- Què passa? A sobre que vens d’arracada toques els nassos?.- exclama el Pepón.
- Jo, vale. Em portaré bé.- va dir el Pèls fent cara de penedit i mirant el terra.
- Au, deixa de fer l’imbècil i anem tirant! Que tinc ganes de dutxar-me.- va dir el Pepón començant a caminar cap a casa seva.
- Anem a casa teva?.- va preguntar la Tati.
- Si, encara que si no veniu, millor. Menys emprenyadors. Encara que si us penseu que un altre dia podreu venir a picar-me com si res, esteu equivocats.- va dir fent una calada.
- Apa, que bèstia! No pots dir les coses amb més tacte?.- va preguntar el Pèls.
- Em sembla que si les coses no es diuen aixi, no em fan cas.- va dir fulminant al Pèls amb la mirada.
- Doncs ara entenc perquè t’han deixat les teves ex dones.- va dir el Pèls fent morros i penjant-se de l’Emma.
- Serà capullo!.- va exclamar el Pepón.
- Ja hi som. I ho repeteixo. Qui no vulgui fum, que no entri a casa.- va dir mirant asesinament a la Tati.
- Perquè collons em mires a mi? No creus que a la Cristina també li molesta el fum?.- va contestar rabiosa la Tati.
- Doncs si, li molesta. Però per ella fumaria al balcó, no per tu.- va dir el Pepón.
- Ala, ala! Això és favoritisme!.- van exclamar el Pèls i la Tati alhora.
- Je. Podeu dir el que volgueu. Però us recordo que havíem quedat nosaltres dos sols per sopar, no amb tot d’arracades no desitjades.- va dir amb mala llet.
- Vale, vale. Ho sento per tenir mala sort amb la parella.- va dir el Pèls fent-se l’ofès.
- A mi no em vinguis amb llàgrimes de cocodril, Manel. Que ja fa anys que ens coneixem.- va dir el Pepón obrint la porta i apagant la cigarreta amb la paret.
- Au, passeu, passeu. Però no feu com si fos casa vostra, eh?.- va dir amb una mirada assessina.
- Apa! Que ets bèstia, tio!.- va exclamar el Pèls.
- Vols que et foti un revés, Manel?!.- va exclamar el Pepón de mala llet.
- Nooo! Em maltractarà físicament! És un maltractador!.- exclamava el Pèls mentre saltava per la casa.
- Serà...- deia el Pepón aguantant-se les ganes de fotre-li quatre cleques al Pèls.
- Deixa’l estar.- va dir-li la Cris amb un somriure.
- Si, més em val o l’acabaré escanyant.- va dir ell tornant-li el somriure.
- Jeje. Mira que ets...- va dir la noia rient.
- Què? Què sóc?.- va dir-li mirant-la fixament als ulls.
- Doncs, un encant.- va dir amb un somriure i mirant-lo fixament també.
- Ejem. Sento interrompre però podem sopar?.- va dir el Pèls.
- Manel!!!.- va exclamar el Pepón ple d’ira.
- Ja m’aparto!.- va exclamar el Pèls amagant-se darrera de l’Emma.
- Si, més et val que t’amaguis, o cobres.- va dir el Pepón anant a la seva habitació.
- Cobraré?.- pregunta el Pèls.
- Si, cobraràs, un parell de bufetades, que et clavaré. Em vaig a dutxar. Si pot ser, comporta’t com una persona mentre sóc a la dutxa. M’has entès, Manel?.- va dir-li el Pepón fulminant-lo amb la mirada.
- Emmm... si. No us dutxeu junts?.- va dir tímidament.
- Vols que llenci el teu cadàver al Llobregat?.- va dir el Pepón amenaçant.
- Ja callo, ja callo.-va dir el Pèls seient en una cadira sense dir res més.
- Apa, doncs podeu començar a parar la taula. Sense destrossar res. D’acord?.- va dir el Pepón amb una mirada severa.
- Si.- van dir tots.
- Doncs fins ara.- va dir mentre es ficava a la dutxa.
Mentre el Pepón era dutxant-se els demés van trobar les coses i van parar la taula. En sortir el Pepón de la dutxa, amb la camisa oberta i uns pantalons curts va dir:
- per sopar ens menjarem unes croquetes que tenia al congelador, uns pesquitos i algunes patates de bossa. Us està bé?.- va dir fulminant al Pèls amb la mirada.
- Si, perfectament. T’ajudem?.- va preguntar el Javi.
- Si, gràcies. Entra tu, a la cuina. La resta, vigileu el Pelut.- va dir fuliminant a la Tati i al Pèls.
- Ala! Perquè el Javi!.- exclamava la Tati.
- Tu calla, pesada!.- va dir a la Tati.
- Tu!.- exclamava la Tati.
- Quant de temps sense dir-ho...- va dir el Pepón tot pensatiu.
- Estupid...- va dir la Cris.
- Que dius res?.- va dir el Pepón a la Cris.
- Res de res.- va dir amb una mirada de “t’odio”.
- Doncs vigileu al Pèls, que no faci cap bestiesa més.- va dir el Pepón.
- Apa, Manelet, vine, que seurem al sofà mentre esperem al sopar.- va dir-li la Cris al Pèls.
- Jajaja. Sembla que li diguis al gos que segui.- va dir-li l’Emma.
- Potser si.- va dir la Cris treient la llengua.
Al cap d’una estona, els fregits ja estaven fets i el Pepón va cridar els avorrits a sopar.
- Ja era hora! Estava més que afamat!.- va exclamar el Pèls.
- Tu calla, Pelut!.- va exclamar el Pepón. – encara gràcies que et fots el meu menjar!.- va afegir tot indignat.
- Au, Manelet, no el facis emprenyar més o cobraràs. I de retruc, nosaltres.- va dir-li la Cris sense mirar al Pepón.
- Que insinues alguna cosa, nena?.- va preguntar el Pepón aixecant una cella.
- Noooo, hi ara! Perquè m’ho preguntes? Que tinc cara d’estar enfadada? Hi ara! Que va!.- va dir la Cris tallant una croqueta.
- Se’t veu tot a la cara. Estàs enfadada pel que t’he dit abans, oi?.- va dir el Pepón acostant-se somrient.
- No, no cal que t’esforcis en somriure quan no en tens ganes, que no cal.- va dir la Cris empassant-se un tros de croqueta.
- Apa! Que t’enuegaràs!.- va exclamar el Pepón donant-li uns copets a l’esquena.
- Va, deixeu les baralles i sopem en pau, pesats!.- va exclamar l’Emma enfadada.
- Apa, l’altra!.- exclamava el Pepón.
- L’altra què?.- va dir l’Emma amb una mirada fulminant.
- Què?.- deia el Pepón amb una mirada de les seves.
- Doncs que ja esti farta de les vostres ximpleries! Que sou uns pesats! Deixeu-ho per quan esteu sols!.- va exclamar l’Emma aixecant-se de la taula.
- Au, no t’enfadis...- va dir la Cris.
- Que no m’enfadi? Sempre esteu fent el ximple sense pensar en els altres! Com tu, Manel! Ja n’estic fins el capdamunt!.- va exclamar l’Emma.
- Em sap greu.- van dir tots mirant al terra penedits.
- Si! Ara tots em veniu amb cara de pena i em feu sentir malament per estar enfadada! Serà possible! Que no em puc ni enfadar?.- va preguntar plegant-se de braços i seient al sofà.
Els altres seguien sopant mentre l’Emma estava enfadada al sofà. Al cap d’una estona va deixar de fer morros i va començar a menjar lentament, mentre els altres desparaven els seus plats de taula. Eren les onze menys cinc de la nit. La Tati va dir que es trobava malament, que tornaven cap a casa seva. Els altres van sortir a dir-li adeu a la porta del carrer. El Pèls llavors, va dir:
- au, que et milloris, Tati. Quan et trobis bé sortirem de copes, d’acord?.- li va dir fent-li dos petons.
- Gràcies, Manelet.- va dir la Tati fent-li dos petons a ell.
- Ale, perquè no marxes tu també i em deixeu tranquil a casa meva?.- va preguntar el Pepón.
- Jo sol?.- va preguntar el Pèls.
- No! Tots! Tots fora!.- va exclamar el Pepón.
- Com vulguis, ara agafo les coses.- va dir la Cris entrant a casa.
- Eh! Que anava pel Manel! Espera!.- va dir el Pepón entrant a casa i deixant el Manel a fora.
- Serà possible! Em deixa tirat com les escombraries!.- va exclamar el Pèls esperant assegut al replà de la porta.
Dins de casa...
- Eh! No ho deia per tu! L’únic que m’emprenya és el Manel!. Escolta’m.- va dir-li agafant-la pel braç.
- Buenu, em sembla que sobro de nou, eh? Me’n vaig. Que us ho passeu bé, eh?.- va dir l’Emma passant pel costat amb la bossa del Manel.
- Ei! No te’n vagis!. Que vinc amb tu!.- va exclamar la Cris anant a per la bossa.
- Espera.- va dir el Pepón agafant-la.
- Deixa’m estar! No em deies que sobro? Doncs...- el Pepón no la va deixar acabar perquè la va abraçar.
- Espera’t una miqueta més. Després t’acompanyo a casa. Si us plau.- va dir sense deixar-la anar.
- No, em sap greu. Però me’n vaig.- va dir-li la Cris somrient tristament i marxant amb l’Emma.
- Quina merda de dia...- va murmurar el Pepón seient al sofà mentre encenia una cigarreta.

Aixi és com acaba aquesta quarta història de les històries del bus! i ara començarà una nova saga en que apareixerà una nova faceta de la Tati! la Tati serà la nova secre i sense embaràs ni nòvio! (jojojo, ja veuràs q paxarà :P), l'Emma tindrà un nòvio nou i la Cris amb la nova feina! (però més endavant! :P). tot això en els següents capítols de la Història del Bus! XD

ah! i dir que m'agrada aquest blog de l'Emma i el que hi diu però com que no es trobava el servidor no he pogut deixar 1 missatget. ;O :P

apa! ens veiem! i ja sabeu. si us agrada o no, m deixeu un missatget per aqui! :D

1 comentario:

mely dijo...

Waaa! aquest troç d'història ja l'havia llegit, ja veig que no te'n recordaves. Encara que està bé, però em fa més gràcia la següent història, sobretot amb el tema de la nova secre, jojojo!!

Segueix, segueix! que ens divertirem!!