La mentalitat d'una idiota enamorada d'un amor no correspost

Bé, un títol potser un pelet massa llarg, i fins i tot, no tot lo llarg que m'agradaria que fos. pq no expressa tot el que sento en aquests moments. aquesta misèria i aquesta desesperació que fa que no pugui contenir més les llàgrimes, cosa que ma costat moltíssim de fer al bus... pq a la gent no li importava que em sentis realment miserable, idiota, beneita i ximpleta per haver stat enamorada com una gilipollas d'aquell home, q segurament avui li hagi nascut un fill o que la seva xicota hagi quedat embarassada o bé avui fos realment el dia del seu aniversari i no el dia 27 de maig, tal i com em va dir. :(

però què hi puc fer? si ell potser nomes em considera 1 criatura beneita que no es pren seriosament, per la meva edat i per la diferencia de 15 anys. deu pensar: q se'n busqui 1 altre! a qui? a qui vols que em busqui si no hi ha cap home capaç d'aguantar-me?? eh? respon, idiota! :'(

si, suposo que aquell precios somriure q té era tan sols pq devia d'estar contentissim de aquests meravellosos fets de la seva vida,que jo vaig malentendre i pensava que estava content de vere'm... ilusa de mi...¬_¬ pero es que avui, quan el mirava, pensava: q guapo q esta, pero clar, deu ser x aixo... ni me molestat en sentir k li deien quan el felicitaven, no+ calia veure la cara de felicitat que ha posat i lo vermell que sa psat de la vergonya... pobre home... deu ser + feliç... sort que estava canviada de banda i estava a la finestra, on el cap gros del iaio que sa assegut al seu costat, mel tapava quasi tota l'estona i ell no podia veure la cara de gilipollas que feia jo, pensant que soc imbecil, idiota, ximpleta, tros de inutil... pensant sempre en ell i ningu més, pensant en lo feliç q em feia aquell tros de somriure tant carinyós, que no nava mai per mi. el primer home, q m0'agrada tant, tantíssim, q sento q em marejaré i tot quan el veig somriure. doncs be, suposo que avui si que s'acaba aqui... ell, Pepón, et desitjo que siguis molt feliç, amb l'embaras de la teva senyora o be el teu veritable aniversari i perdona per ser tant i tant pesada i per haver-me enamorat de tu quan em vas dir molt clarament ja fa anys, que mai m'enamorés de tu, q ho passaria molt malament. i be, es totalment cert. U_U

merda, de la tristesa ma agafat mal de ventre... els nervis a l'estomac... no vull pensar en ell, pero es que si no penso en ell, penso en l'atracament i la pistola a la meva esquena i al cap... jo que pensant en ell i lo feliç q em va fer ahir, vaig poder nar a treballar amb 1 somriure, pq si pensava en ell, no tenia por i em concentrava tranquila en la feina. pero clar... avui el Miguelito estava enlloc del Brincos 3, amb el bigoti. ma dit hola somrient i li pregunta al Bigoti que si esperava al Jose. i el Bigoti li diu: pues claro que si!

si, suposo que hauré de fer cas del que va dir ell ahir... a partir d'ara no anar-hi tant sovint i aprofitar el meu temps lliure per altres coses, suposo que realment ho va dir pq li molesta que sempre estigui donant-li la tabarra mirant-lo, pq mai tinc oportunitat de tenir 1 conversa amb ell, i sempre me de seure lluny d'ell sense poder dir-li lo que sento per ell. i encara que li digués, em diria que no, de millor o pitjor manera, pero seria un altre "rebuig" per la meva col·leccio de sempre rebutjada i mai no corresposta. a+a+, aquest cop si que es un home realment guapo i clar, deu star + q solicitat. apart, q te aquella especie de novia q ell em va dir, amb la que ja duia 5 anys. suposo q si q deu estar embarassada... ¬__¬

cada cop q penso en el seu somriure em sento mes idiota, en la cara de felicitat i de idiota que sem posa quan em dedica 1 somriure o una mirada, quan em diu guapa, no se pq... pq de guapa no en tinc res. o avui mateix, q duia l'aire acondicionat a tope i m'estava congelant, q me hagut de posar el jersei i tot... suposo que el duia tant alt pq era tant feliç amb la seva estimada, pensant nomes en ella, q tenia moltissima calor. i clar, no l'abaixaria per una imbecil pq tenia fred pq tenia unes ganes de plorar immenses, i q es cambiava de lloc per veure'l pero que ell li girava la cara pq no es podia amagar, q sino, segur que s'hagués amagat.

be, el divendres el volia agafar, pero se me n'han pasat les ganes. no tinc ganes de veure'l, pq si el veig, amb aquell precios somriure, em posaré a plorar, a plorar tant, que no se si podré parar en tot el trajecte i més. pero be, aixi que el divendres, enlloc d'anar amb ell, aniré amb el Miguelito i el Bigoti, o amb el borde del King Afrika, q avui estava enlloc del Julio ¬.¬ pq si el veig somriure m'agafarà algo. i be, ja k he kdat amb la Tati, doncs no li puc dir ara que no pq em sent0 miserable i idiota i pq em sento que aquest cop si que m'agafara algo, de veres...

a+a+, ahir, després de sentir que no em va dir que el dilluns treballava pq aixi no li dediques tot el temps lliure en anar-lo a veure, crec que no es cert, es 1 manera suau i dissimulada de insinuar que no el vagi a molestar mes i que el deixi estar, q malgasto el temps esperant-lo sempre a ell com 1 idiota, i q el deixi star tranquil, q te la seva vida. almenys, aixo es el q em va semblar a mi. i si lo que va dir, era realment el que pensava, per mi, anar-lo a veure no es malgastar el temps, pq una de les coses que realment necessito es veure'l i si tinc 1 dia de festa i ell treballa aquell dia, em fa ilusio veure'l, tants cops km pugui, pq m'agrada. i si no ho enten, mala sort, pero per mi, es important veure la persona que m'agrada sempre que pugui. pero clar, si no li agrado, es normal, q digui aixo. si el vaig a veure sempre que puc es pq penso que potser un dia desapareixera de la meva vida en 1 instant, km aquell cop q no va estar en 3 mesos al bus, ho vaig passar molt malament, pq en aquells 3 mesos em vaig adonar que realment m'agradava moltiism, pero no el podia veure. i quan va tornar, va tornar tant cambiat que no semblava el mateix, pero era ell, mes amable, mes dolç, somrient, encara que un dia si un dia no, pq molts dies em burxava km sempre... cosa que em posava nerviosa... pero començava a pensar que era 1 home molt maco i molt dolç quan em somreia aixi i em tractava amb tanta amabilitat, sense enviar-me a la merda, ni dir-me que marxés al 51 i que era 1 pesada sempre tocant els collons...

pero be, suposo que tot s'acaba i que la seva paciencia ha arribat al limit amb mi... que n'esta fart i q procura passar de mi... l'entenc... puc arribar a ser pesadissima quan m'encarinyo d'algu, pero mes, si es la persona que estimo.

doncs res, aixo es el que penso. aixi que si divendres passa ell el primer, l'agafo, pero si es el 61, agafaré el 61 (si es el Miguelito... si es 1 altre o un viejo feo va a ser que no.. xD) au, ens veiem.

m'agradaria que algun cop se'm dones una resposta al que poso pero mai ningu em contesta. si `per casualitats de la vida, el pepon llegis aixo, doncs que em digues algo. si es cert el que he dit o no el felicitaven a ell, i si no era a ell, pq sa posat tant vermell de cop. vale?