lunes, julio 03, 2006

Història 2 capítol 1: l'ascens a fix del MitjaCerilla

Després de posar completa la primera història de les "Històries del Bus" començo la segona història anomenada "Els Manels del Bus" i començo per el primer capítol: anomenat "l'ascens a fix del MitjaCerilla". espero que el disfruetu! ^o^


Correspondències de colors per aquesta nova història (pot coincidir o no amb l'altra però bé ^^).
Tecus
Mitjaceri
Bigoti
Pepón
Julio
Rami

Capítol 1: l’ascens a fix del ½ Cerilla.

Aquell dia, a cotxeres, el ½ Cerilla va ser cridat al despatx del Tecus, volia parlar amb ell d’assumptes de feina, tenia por.
Va picar a la porta:
- Endavant.- va dir el Tecus.
- Bon dia, cap.
- Bon dia, Manel. Seu, que hem de parlar.
- Molt bé, senyor.
El Ceri va seure. El Tecus remenava papers en silenci. El Ceri no deia res. Finalment li va dir:
- Manel, t’agrada treballar a la nostra companyia?
- Si, senyor, no en tinc cap queixa. Bé, potser tenim unes clientes un xic massa pesades, però bé.
- D’acord. Et vull proposar un ascens.
- Ah si?.- va dir tot emocionat.
- Si, et proposo de treballar tot el dia al 51.
- Ah...- va dir el Ceri tot pensatiu.
- No t’agrada la idea?.- va dir el Tecus aixecant una cella.
- Si, no és pas això, senyor. És tan sols que m’ha sorprés.
- Ah, bé. Així doncs, què me’n dius?
- Li dic que si em deixa una miqueta de temps per a pensar-m’ho em miro els horaris i el recorregut.
- Ah, doncs et vull demà a primera hora al meu despatx perquè em confirmis la teva resposta, que espero que sigui positiva.- va dir amb 1 mirada inquisitiva.
- Ah! Quan vol dir a primera hora vol dir a les 5 del matí, senyor?
- Doncs això vull dir.- va dir el Tecus amb 1 mirada assassina.
- Que així sigui, senyor. I moltes gràcies per aquesta oportunitat.- va dir el Ceri tancant la porta i respirant alleugerit un cop l’havia tancada.
Va caminar pels passadissos encara tremolant i va entrar a la cafeteria. Allà estaven uns quants dels més matiners com el Pelopi, el Jose (Pepón), l’altre Jose (Arracada), el Jose Manuel (Gos) i l’Àlex. Estaven xerrant animadament quan van arribar tot contents el Bigoti i el Bulldog. Tenien una reunió matinal força animada. El Pepón, en veure’l li va preguntar:
- Què volia cap, Manel?
El Ceri el va mirar, somreia.
- Doncs em proposava de ser un treballador a jornada completa. M’ha deixat els horaris de les rutes.
- Vaja! Que bé, no? Més pasta per a tu!.- li va dir el Pepón.
- Si, però no sé...
- Que no saps què? De què tens por? De veure les teves fans tot el dia? Jajaja.- va dir el Pepón tot rient.
- No és això! Tinc por de passar-me el dia conduint!.- va exclamar el Ceri.
- Per què treballes de conductor, doncs?.- va dir-li en aquell moment el Pepón tot seriós.
- Doncs...- en aquell moment el Ceri es va quedar tallat i pensatiu. Finalment va respondre: - perquè m’agrada conduir!
- I així? On és el problema, si no ho proves no ho sabràs mai, i tot per la por.- li va dir el Pepón.
- Gràcies, Jose!.- va dir el Ceri abraçant-lo.
- Ah! Deixa’m anar! Manel, que em deixis!.- va exclamar el Pepón espolsant-se el Ceri de sobre.
- Com es nota que tens molta experiència en tot.- va dir-li el Ceri donant-li la mà i marxant tot feliç.
- I com m’he de prendre jo això, eh?.- va dir el Pepón rebuscant una cigarreta.
Per darrera se sentien les riallades dels seus companys en veure l’escena. El Julio i el Bigoti se li van acostar i li van dir:
- Potser per la teva nova experiència amorosa, que estàs tant simpàtic, eh, Jose?.- li va dir el Bigoti agafant-lo per la barbeta.
- Surt d’aquí!.- va exclamar el Pepón traient-se de sobre el Bigoti.
- Oooh! Que t’has ofès? Però si jo tan sols dic la veritat!.- va dir-li el Bigoti.
- Tu calla, home del Bigoti!.- va exclamar el Pepón apagant la cigarreta i marxant a buscar el seu estimat bus gris.
- Pobret... està enamorat.-va dir el Bigoti esclatant a riure.
- Doncs si...- va dir el Julio començant a riure sense dir res més i pujant cadascú en el seu autobus.
En arribar al bus, el Bigoti va pujar a la cafetera de BCN remodelada i el Julio al bus gris 95.

Al dia següent, a cotxeres, el Ceri va assistir a la trobada que tenia amb el cap a l’hora acordada. A les cinc en punt de la matinada va picar a la porta. El cap li va dir que ja podia passar. Allà estaven tots dos caps. Li van fer prendre seient. El Ceri va seure, estav neguitós i va mirar-los als ulls, per no demostrar que els tenia por. El Tecus va dir:
- I bé, Manel, primer de tot, bon dia.
- Bon dia, senyors.- va dir amb molt de respecte.
- Bon dia.- va dir en Soler.
- Has pensat en la proposta que et vaig fer?.- va dir-li el Tecus.
- Doncs si.
- I bé? La teva resposat és afirmativa?.- va dir el Tecus.
- Sí, senyor. Després de pensar-ho he decidit de ser conductor a jornada completa.
- Molt bé, així m’agrada, Manel. Ets un conductor que promet i m’agradaria veure’t per aquí tot el dia. Aquí tens el teu nou full de treball.
- Gràcies.- va dir el Ceri agafant el full.
- Doncs gràcies a tu i a veure com et van aquests dos mesos en jornada completa al 51, principalment.
- Gràcies, senyor.
- De res, que tinguis un bon dia.- va dir el Tecus.
- I vostès també.- va dir el Ceri aixecant-se i marxant tot content. Allà li deia els horaris i les rutes que havia de fer tant al matí com a la tarda. Les va mirar...

Matí:

L56 – 6,30 per la primera parada de Molins. (A les 5,30 et volem a cotxeres).
(des de Macià)
L51 – 8,10
L51 – 10,10
L51 – 11,30
L51 – 12,50
L56 – 14,15

Tarda:

L51 – 15,30
L51 – 17,10
L68 – 18,45
L57 - 20(Acabes a les 22h de la nit).

Després de fer una ullada a l’horari va veure que era mortal i va exclamar:
- I jo quan dino?!
- Què dius?.- va dir-li una veu per darrera.
El Ceri es va girar a poc a poquet i va veure que era el Rami que duia una clau anglesa a la mà.
- No res, mirava el meu nou horari.
- Ah!.- va dir el Rami marxant cap a una altra banda.
- Uf.- va dir el Ceri marxant cap a baix. <> va pensar el Ceri tot esperançat.
En ser a baix va veure la crua realitat, no hi havia bus nou per a ell! Els nous els tenien el Bulldog, el Caragos, el Julio, el Va de Guapo, l’Andalús, el Popeye, el Pepón i l’Home greix! Pobret, i també els mig nous i el bus groc ja estaven agafats. Tan sols quedaven les cafeteres infernals i les cafeteres peludes i bigotals. Així que va optar per la cafetera peluda num1.
Així va començar la seva jornada de treball a jornada completa.

Aixi és com és el capítol 1 de la història 2! espero que us hagi agradat i que em digueu el que us hagi semblat deixant un comentari! ;)

aviat serà també dalt el capítol 2 de la història 2! (no avanço res perquè no tindria gràcia!;) )

No hay comentarios: