lunes, julio 03, 2006

Història 2 capítol 2

Començo a pujar el segon capítol de la Història del bus anomenat "El Brincos 3 té lloc fix" dins de la història dels Manels del bus! ^^ espero que la disfruteu tant com jo quan ho vaig escriure. i recordeu, que qualsevol coincidència amb la realitat és mentida! XD que els personatges són manllevats de la realitat i que les seves accions són totalment fictícies! XD


Correspondències de colors i personatges:

Brincos 3
Tecus
Bigoti

Capítol 2: El Brincos 3 té lloc fix!

Aquell dia, el Manel es va aixecar com sempre i va anar a treballar. Un dia més de substitucions, va pensar. El iaio aquest està molt malalt i ja fa dies que no ve. El Tecus el va fer cridar però, en un moment inesperat, què voldria el cap?.- va pensar el noi (que no és tan noi però bé ^^).
El Brincos 3 va picar a la porta i el cap li va dir:
- Endavant.
- Bon dia, senyor.- va dir el Brincos 3 amb el millor somriure comercial a l’estil del Pèls.
- Bon dia, Manel. He de parlar amb tu d’una cosa important.
- I de què es tracta, senyor? Es res greu? He fet mal fet?.- va preguntar el Brincos 3 tot amoïnat.
- No, hi ara! Tot el contrari.- va dir el Tecus amb 1 somriure.
- Ah. I així?. - va dir el Brincos 3 més tranquil.
- El company al qui substituies està massa gran per seguir conduint i es jubila. El lloc és teu, te’l mereixes.
- De debò?.- va dir el Brincos 3 tot sorprés però alhora content.
- Si, ara ja no fas substitucions, ets un més de la plantilla fixa.
- Moltes gràcies, senyor.
- A més a més, treballaràs fins a les vuit del vespre.
- Molt bé, ja m’està bé, senyor. Li he de dir res més?.- va preguntar el Brincos 3.
- No. Ja està tot. Et donaré la nova fulla de treball i ja pots marxar.- va dir el Tecus buscant els papers a l’armari del darrera.
- Aquí tens.- va dir el Tecus donant-li els papers.
- Gràcies.- va dir el Manel.
- De res. Ah! Abans no se m’oblidi, coneixes a algú que busqui lloc de secretari o secretària?
- No, que jo sàpiga, però que si vol, li puc preguntar a coneguts.- va dir el Brincos 3.
- Doncs em faries un favor, Manel.
- Molt bé, senyor.
- Doncs ja està enllestit. Que et vagi bé.- va dir el Tecus donant-li la mà i obrint-li la porta.
El Brincos 3 va marxar tot cofoi, amb la seva fulla a la mà. Ara era fix! Estava tot feliç! Per celebrar-ho va baixar a la cafeteria de les cotxeres i va veure el Ceri prenent-se un café i va dir-li:
- Bon dia, Manel.
- Bon dia, Manel.- va dir el Ceri.
- Què? Preparat per treballar?
- Doncs si. I tu? Què vens tan feliç?.- va preguntar-li el Ceri.
- Doncs que m’han fet fix!.- va exclamar el Brincos 3 abraçant el Ceri.
- Felicitats! Jo també sóc fix des de la setmana passada!.- va exclamar el Ceri tot feliç.
- Felicitats, Manel!.- va dir-li el Brincos 3.
En aquell moment es va sentir el “click” d’una càmara de fotos. Els dos es van girar per mirar qui era i era el paparazzi Bigoti!
- Esteve!!.- van exclamar els dos alhora.
- Jojojo. Una foto més per a la meva col·lecció.- va dir el Bigoti guardant-se la càmara ràpidament.
- Ja està bé, Estevet!.- va exclamar el Brincos 3.
- Jojojo. – va dir el Bigoti.
- Què en faràs de les fotos indiscretes que ens fas sempre? No sé si vull saber-ho realment, em fas por.- va dir el Brincos 3.
- Jojojo. Per tenir-les de record.- va dir el Bigoti.
Els Manels es van mirar i van arronsar les espatlles.
- Marxem, Silencioso?.- va dir-li el Bigoti al Brincos 3.
- Silencioso? A què ve això ara?.- va dir el Brincos 3 estranyat.
- Doncs és el mot que t’hem posat el Pepón i jo.- va dir-li el Bigoti.
- Ah! Que bé! I això perquè?!.- va exclamar el Brincos 3.
- Doncs perquè cada matí que me’n vaig amb el Pepe tu passes de llarg sense dir res, sense fer el burro amb nosaltres.- va dir el Bigoti.
- I per això em dieu així!? No vull acabar tarat com vosaltres!.- va exclamar el Brincos 3.
- Però si ja ho estàs! Per això treballes en aquesta companyia! Jojojo.- va fer el Bigoti.
- Apa, ves a prendre l’aire, Esteve!.- va dir-li el Brincos 3 pujant al bus.
- Que et vagi bé! Ens veiem després a Sant Vicenç!.- va exclamar el Bigoti pujant a la cafetera de BCN remodelada.
- Igualment! I no emprenyis gaire els clients, bestiot!.- va exclamar el Brincos 3.
- O vas contra ell o amb ell, no?.- va dir-li el Ceri per darrera.
- Doncs és el que hi ha! Hauries de fer el mateix, Manel!.- va exclamar el Brincos 3 arrancant el bus.
El Ceri es va quedar pensatiu a cotxeres, quan es va girar ja només quedaven autobusos vells de nou! Quina creu! Va pensar de nou.

Així acaba el capítol 2 de la història 2. i quan pugui penjaré el capítol 3, que encara no el tinc acabat i que el aniré penjat per parts i mentre vagi escrivint història nova! ^^ apa, espero els vostres comentaris! ^.*