Capítol 3 part primera ^^

Doncs aqui està la tercera entrega de la saga, amb la primera part del capítol 3. el parteixo amb parts perquè és molt llarg i trigaria 3 mil·lenis en actualitzar-se. ^^ disculpeu les molèsties. :P

Narrador
Pepón
Iaio Viciós, Arturo i Criticón
Tati
Pèls 2
Lolo
Bigoti
Cap d'es
Odia 2
Tecus
Julio
Popeye
Pèls
Lalala
Ceri
Calvorota
Va de guapo
Peluda
Cluni
Arracada
Pelopi
Cris
Cara gos
Emma
Mosqueitor

Capítol 3: La festa de disfresses al laberint de Torreblanca.

Així que, com que s’aproximava l’aniversari del Manel, l’Esteve va pensar 1 pla per venjar-se del Tecus i la dona del Pèls. Així que el Bigoti va recomanar fer 1 festa de disfresses per tal que el Tecus no reconegués al seu agressor quan li clavéssin la pallissa de la seva vida però que el Pèls tingués una coartada. I d’això se n’encarregarien els seus companys.
Així que el Bigoti, va demanar ajuda al Manolo del Bigoti i a l’Arturo, que no se n’adona de res, perquè li donéssin 1 cop de mà per preparar 1 festa sorpresa pel Manel, per al seu aniversari.
Així que el Bigoti, que és com una mena d’espia va deixar-ho tot preparat, uns micròfons per aquí i altres per allà del parc de Torreblanca i després unes mini càmares, que després ja se n’encarregaria de retirar i guardar-les per una altra ocasió.
Un cop estava tot enllestit, van decidir que la festa estava enllestida. Al dia següent, era el dia abans de la festa i tots aquells que hi assistirien estaven reunits a les cotxeres per discutir quines disfresses es posarien i què li regalarien. En aquell precís instant va aparèixer el Tecus i els va preguntar que què estaven planejant. El Bigoti, la veu cantant del grupet, li va respondre:
- Estem preparant una macro-festa d’aniversari amb ball de disfresses per l’aniversari del Manel, aprofitant que la majoria dels col·legues amb qui es porta bé tenen festa aquest diumenge. I també t’ho volíem dir abans, però, cap, que té lliure el diumenge, és a dir, demà?
- Doncs si, que m’estàs, convidant, Esteve?.- va preguntar el Tecus aixecant 1 cella tot dubtant sobre les intencions del Bigoti.
- Doncs si, senyor. El convidem a la festa d’aniversari del Manel.- va dir el Calvorota, interrompent-los.
- Ah, doncs si m’hi convideu, vindré. Què se li regala?.- va preguntar el Tecus, que havia mossegat l’ham.
- Doncs un rellotge, una corbata, una camisa i una colònia de les cares.- va respondre el Pelopi, que estava embolicant els regals.
- Apa! Quina gastada de calers! Doncs quan tingueu calculat quant toca de pagar ja m’ho direu i us donaré la meva part.- va dir el Tecus.
- Esperi, senyor. Que abans d’entrar a Torreblanca trobarà un cofre amb el qual podrà triar la disfressa que més li agradi, perquè serà una festa de disfresses. El diumenge a les 11 del matí comencem amb la gresca.- va dir-li el Bigoti.
- Doncs allà estaré, apa, fins demà.- va dir el Tecus.
El Tecus va marxar amb el seu cotxe en direcció Molins i els altres van seguir conspirant a les cotxeres.
Diumenge, les onze del matí, Parc de Torreblanca de Sant Feliu. Comencen a arribar els convidats, primer de tot va aparèixer el Cap d’escombra, amb el seu cap de raspall i va posar la mà dins d’una caixa i va treure el núm 9 i li va tocar la disfressa de moro. Així que va anar a canviar-se. En sortir del “vestuari” improvisat, duia una mena de túnica llarga de color blau cel, amb una màscara a la cara de color gris, el cabell recollit en una mena de còfia, uns penjolls ed plàstic que eren daurats i tot d’anells als dits, i als peus unes sandàlies. El pobre home deia que no sabia on amagar-se. El següent de la cua era el Bigoti, q ell era qui repartia els números i ho organitzava però que, per sorts, li tocava a ell. Va posar la mà dins la caixa i va treure un paperet on hi deia “àngel”. Així que es va dirigir al cofre i es va anar a canviar. Mentre el Bigoti es canviava va arribar el Manel, que en veure un paio vestit de moro i la resta asseguts en una rotllana a terra no podia parar de riure. En sortir del vestuari, el Bigoti duia una túnica rosada, amb unes immenses ales postisses, una corona enganxada a les ales que li quedava per damunt del cap i el seu somriure de jojojo.
En sortir, el Bigoti va mirar la llista a veure qui li tocava i era el torn del Bigoti 2. va acostar-se a la caixa i li va sortir el seu número, va mirar que li tocava: cavaller medieval! Va agafar la disfressa del cofre i es va anar a canviar. Mentrestant, el Pèls prenia seient entre els altres mentre el felicitaven.
El Bigoti 2 va sortir, amb 1 cota de malla super cutre, una samarreta gris de màniga curta a sota i uns pantalons arrapats de color negre. També duia una espasa de plàstic a les mans i una mena de barret que pretenia ser un elm.
El Bigoti va prendre la llista i va cridar el següent a la palestra: el Pelopi.
El Pelopi va acostar-se a la caixa decorada amb floretes (ves a saber qui la va pintar) i va treure un número i li va sortir anar de futbolista. Així que va agafar les coses que li tocaven del cofre i es va canviar. En sortir, duia uns pantalons mooolt curts, ensenyant cuixa, amb els pèls de les cames, els pantalons eren els de la selecció catalana, la samarreta de la selecció també, la de màniga curta, perquè passi fred i unes vambes blanques amb mitjonets curts de color rosa i vermell.
El següent és el Pèls 2, que s’acosta amb por cap a la caixa, perquè no vol les pitjors disfresses. Remena...i li surt el núm amb el que li toca: va de rei medieval! Se’n va cap al cofre de les sorpreses i en treu la disfressa i se’n va cap al vestuari. En surt, amb una corona daurada als pèls, una túnica morada, amb les mànigues vermelles, un cinturó platejat, una espasa lligada al cinturó i una capa groga llampant al damunt. La veritat és que si algun dia es vesteix així deurà d’estar força guapo... li hagués quedat millor la disfressa de dràcula, però no li ha tocat a ell... què hi farem!
El següent de la llista és el Calvorota. S’acosta tot content, confiant en la seva sort, cap a la caixa dels números. Remena...i li surt... de metge! Així que se’n va satisfet cap al cofre de les disfresses per tal de posar-se de metge... es canvia i surt amb uns pantalons curts blancs, unes sabatilles de dansa blanques, una bata curta rosa al damunt, amb un auscultador penjat del coll, amb una llanterna de miner al cap, un bolígraf a la butxaca superior de la bata, i a les butxaques laterals inferiors duia a una els palillos per fer “aaahh” i a l’altra un bloc de notes q representa el bloc de fer receptes.
El següent és el Cluni, que resa perquè de 25 persones presents, ell és el 7è i té moltes possibilitats de que li toqui les disfresses indesitjables, ja que ell, que és del grupet dels conspiradors, sap quines disfresses hi ha al cofre. A més, ell sap que no té tanta sort com el seu amic el Calvorota. Així que s’acosta amb por cap a la caixa... remena... i li surt... de sacerdot! Respira fondo... i pensa... podria ser pitjor! Així que s’acosta al cofre i treu la disfressa. Un cop canviat, queda així: una túnica negra, amb 1 alçacolls blanc, unes sabates negres i un rosari immens penjat del coll, amb 1 creu quilomètrica de color groc florescent. Pensa: si no em podria tocar 1 disfressa ben discreteta, no! Com que ho organitza l’Estevet... però no va dir res i va seure de nou a la rotllana.
Es va aixecar el següent, el Popeye. Tot content i confiat, això que encara queden les disfresses temudes, pels que saben quines són! Posa la mà a la caixa i...no treu cap de les 3 disfresses temudes! Li toca anar d’escombriaire! Així que agafa la roba del cofre i se la posa allà al mig (a lo perver) i es posa el mono de treball taronja, amb la jaqueta sense mànigues antireflexant de color groc florescent, perquè es vegi bé de lluny, unes bambes de color taronja florescent, amb els cordons verd florescent i unes parts blau marí i una escombra quilomètrica i gastada.
Aquest cop s’aixeca el ½ cerilla, que té moooolta confiança en ell mateix i en lo guapo que és (jajaja XD) i remena a la caixa i treu... vampir! La veritat és que hagués preferit el Pèls 2 de vampir, no? Però què hi farem! Així que el 1/2ceri va agafar la disfressa del cofre i es va canviar al vestuari (ell no és tan desvergonyit com el Popeye, que s’havia descamisat allà al mig i la dona del Pèls disfrutant d’un paio sense camisa XD). I en surt disfressat, amb una camisa blanca, amb un llacet negre (en castellà, una pajarita), uns botons ben llampants negres amb forma de floreta als punys. Uns pantalons negres, llargs, amb la ratlla al mig, el “chaleco” posat, sense mànigues al damunt de la camisa, de color negre. Una americana de color negre al damunt, unes sabates de vestir i uns mitjons granate (jajaja) per acabar-ho d’adobar. La ratlla al mig i repentinat (el que es pugui fer ja s’ha fet :P).per arrodonir-ho duu uns ullals postissos a la boca i una capa al damunt de color granate, que fan conjunt amb els mitjons (XD).
El següent, i desé, és el Mosqueitor, que esperem que li toqui una de les tres disfresses temudes i alhora esperades pel Bigoti, per fer-se un tip de riure (fent jojojo). Així que el Mosk s’acosta a la caixa i en treu un paperet. D’un pèl! Pensa el Bigoti. Li toca anar d’estudiant! Així que el Mosk s’acosta al cofre i en treu les robes d’estudiant. S’en va al vestuari i es canvia. Quan en surt, duu un vestidet d’estudiant, amb uns pantalons curts de col·legi, de color gris, fins al genoll, amb els pèls de les cames, uns mitjons blau marí fins al turmell (perquè es vegin bé els pèls), les sabates negres típiques d’escola, pintades amb betum, del negre més fosc, una camisa blanca una mica esgrogueïda, amb un jersei blau marí al damunt, sense mànigues, perquè es vegin les mànigues fetes pols de la camisa esgrogueïda de màniga curta. Al cap un jersei d’hivern, de ratlles de colors, d’aquells que tenen orelleres i una bossa escolar de les “Bratz”, com a toc de Bigoti, que va fer que tothom esclafís de riure, perquè duia la carpeta de conjunt!
Quan el Mosk va seure, es va aixecar l’onzè participant, el Cara gos. Feia una cara de por, perquè veia que el Bigoti abans havia dit “uiii” i li feia por els seus plans malèfics. Va posar la mà a la caixa mirant al Bigoti tot amoïnat, mentre el Bigoti feia jojojo.
I llavors, per horror del Cara gos el Bigoti va exclamar: PREMI! I li va dir:
- Vine, vine, Jose.
- Per què?.- el va mirar tot horroritzat perquè temia el pitjor.
- Perquè ets el primer de treure una de les disfresses estrella de la festa.- a dir-li el Bigoti.
El Bigoti es va acostar el cofre i el Calvorota, el Cluni i el Pelopi estaven plorant de riure. El Cara gos els maleïa i el Bigoti va dir:
- No pateixis, n’hi haurà dos més com tu, que treguin una disfressa vergonyosa per un home.- i va començar a riure.
- Què és?.- va preguntar el Cara gos tot amoïnat.
- Tu agafa el que jo et digui i entra corrents al vestuari, però abans, la foto del abans. Després també te’n farem una.
El Cara gos, s’hi va posar de mala gana i remugant i el Bigoti que ja no sabia com posar-se perquè li rodolaven les llàgrimes de riure.
El Cara gos, es va ficar al vestuari i en va sortir, tot vermell fins a les orelles de “estudiant noia”! és el que li havia tocat! Així que va sortir, amb una faldilleta curta, per sobre els genolls, amb els plecs, de color rosa, amb una brusa blanca, quasi transparent, que deixava veure els pèls del pit a través, de màniga curta, que deixava veure els pèls d’home dels braços, amb el seu caxo rellotge de plata amb l’esfera blava (semblant al nou rellotge del Pepón), uns mitjonets blancs, curtets, que li deixen veure els pèls de les cuixes, uns nàutics marrons per sabates. Una polsera rosa a la mà dreta, amb floretes. Unes arracades postisses de clip (d’aquelles de vella) amb una flor rosa immensa, una perruca amb dues trenes, amb els cabells rossos de pot i dos llacets que facin la trena de color rosa cridaner. I unes pigues pintades una al costat del llavi i l’altra a sota de l’ull esquerra. Per rematar-ho, duia una bossa lila de la Barbie “My Scene” on hi havia dibuixades les tres noies i una carpeta de les “My Scene” també.
El Cara gos, va ser arrossegat pel Bigoti i li van fer 1foto per a la posteritat, mentre els demés esclafien a riures i alguns els queien les llàgrimes.
El següent era el Julio, que es va aixecar tement el pitjor i havent de fer el ridícul com el Cara gos. Posava una cara de pànic que no semblava pròpia d’ell. Es va acostar a la caixa, va mirar el Bigoti amb cara de “tu saps quines són les altres disfresses temudes, oi?” i va treure un paperet.
Va veure el que hi posava però tement el pitjor i va respirar alleugerit. Es va dirigir cap al cofre i en va treure la disfressa. Es va canviar al vestuari improvisat i va sortir disfressat de... pastoret! (del pastoret de les obres de “els pastorets”). En Julio lluïa un modelet de pantalons de pana de color marró curts, de ratlles, amb uns mitjons de llana grocs, llargs i gruixuts, amb unes botes amb un vellut, amb uns cordons gruixuts i que feien angúnia perquè estaven plens de terra, amb una camisa de quadres blau marí amb els quadres en groc, amb un “chaleco” sense mànigues forradet de vellut de color marró, amb el sarró penjant i una bossa creuada, també de vellut i texana, de color blau marí. I per acabar-ho d’adobar: la barretina!
En Julio va seure i va esperar a veure quines serien les altres “temudes disfresses”.
I arribem a la meitat dels presents, de què aniran els demès?
I el tretzè en aixecar-se fou el Rami! Va aixecar-se temerosament cap a la caixa, tement el pitjor i va remenar i va treure... una de les disfresses temudes! Pobre home, mira que té mala sort...
El Bigoti, de seguida es va acostar cap a ell i els tres conspiradors reien a llàgrima viva. Així que el Bigoti el va acompanyar fins al cofre i li va donar la seva disfressa amb el Rami que es començava a estressar i el Cara gos que deia que estava molt content que algú més li hagués tocat una de les “disfresses temudes” i li deia “company de penes”.El Rami va entrar al vestuari i en va sortir disfressat de monja! Pobre home... estava vermell com un tomàquet. El Bigoti, de seguida el va pescar i li va fer una foto i després li va demanar al Cara gos que poséssin els dos de les disfresses especials. El Ramiro duia una túnica negra fins als peus, però amb una “raja” a cada cuixa, deixant veure els pèls de les cames, amb unes sandàlies planes de color blanc, amb unes floretes, un rosari a la mà i a l’altra la Bíblia en tamany escolar, de mida immensa (XD, no pas de butxaca!) i penjada una gran creu de fusta i ben vistosa. Al cap duia el típic vel de les monges... pobre home, va seure al costat del Cara gos, mentre els altres no podien parar de riure.
El següent era el jefe, el Tecus, la dona del Pèls pregava perquè no li toquès la “disfressa temuda” que quedava i ell també. El Bigoti i el seu grupet desitjaven que fos ell qui es quedés amb la que quedava. En Tecus es va acostar cap a la caixa amb els paperets. En treu un i li surt: la Mort! No és una de les “disfresses temudes”! quina pena!
En Tecus es dirigeix cap al vestuari i es canvia. Duia una túnica negra llarga fins als peus, una falç immensa amb un bastó, als peus unes sandàlies senziles i un altaveu penjat del coll pel qual cridava a qui havia de morir. I a la cara una màscara d’esquelet.
El següent és el Lolo. Té por de que li surti una de les disfresses temudes, com tothom. S’acosta a la caixa i treu un paperet en el que diu: mafiós!
Respira tranquil i agafa la disfressa del cofre i se la posa al vestuari. En surt amb uns pantalons blancs, llargs, ben planxadets, amb unes sabates negres i uns mijons negres impecables. Una camisa negra, de màniga curta, que li quedava molt bé i que estava molt guapo. Al damunt una americana, de color blanc en conjunt amb els pantalons. I una corbata de color groc pàlid. Al cap un barret de palla i a les mans tot d’anells,a l’estil mafiós. I per rematar, unes ulleres de sol blanques, que formaven part de la seva col·lecció.
En veure’l tothom va pensar que li quedava de meravella, sobretot la peluda, que babejava pensant en quin moment es podria quedar a soles amb ell.
El següent de la llista era el Brincos 3, que s’acosta a la caixa tement el pitjor, ell era el num 16 de 25 persones convidades i té molts números per treure la “disfressa temuda” que quedava. Treu un paperet i li surt: Autobusero! Uf, quina diferencia dels dies de cada dia! Va cap al vestuari improvisat i es canvia i surt amb la roba de la feina, però com que és un tio bo, doncs el descric encara millor (jojojo). Lluïa un conjunt de camisa de màniga llarga, la nova, tota blanca radiant, amb el nom SS en petit i no immens, amb les mànigues arremangades a l’estil Pepón, plec per plec. La camisa amb el primer botó descordat i la camisa fluixa (jojojo), les ulleres de sol al cap i repentinat, amb els pantalons planxats i les sabates netes. (jejeje ara falta que s’obri la camisa i digui: vine, vine... jojojo XD)
Tothom es queixa de que li ha tocat lo millor, la roba de la feina (jeje és que van disfressats cada dia XD) i s’asseu amb els altres. Ara s’aixeca el següent de la llista, cridat pel Bigoti. S’aixeca el que m’odia num 2. S’acosta a la caixa, sabent que té moltes possibilitats de que li surti algo dolent. Remena... i li surt una de les disfresses temudes!! La que quedava! Quina mala sort que té el pobre home! Jo que volia que li sortís al iaiete! (T_T) així que de seguida, el Bigoti se li acosta fent jojojo i la resta de conspiradors, que ha augmentat els últims dies, es pixaven de riure rebolcant-se per terra. El Pèls alucinava. El Bigoti, el va empènyer gairebé cap al cofre i li va endinayr la roba. El pobre home la va agafar i se la va endur de mala gana al vestuari. Es va canviar i va sortir disfressat... d’infermera!! Pobre home, estava maleïnt haver vingut a l’aniversari del Pèls.El Bigoti, de seguida li va fer una foto i després li va demanar al Caragos i al Rami que posessin amb ell. El Rami plorava i el Caragos reia perquè ja no sabia que fer. Els tres van quedar retratats per la posteritat.
En aquell moment, l’Emma i la Cristina passaven per Torreblanca, per agafar el bus. Ens vam girar cap a les obres perquè veiem molt de rebombori i en veure que hi havia aquells homes, vam decidir de treure el cap i fer una ullada. En veure aquells tres homes, posant per una foto van començar a riure i van atreure la mirada dels presents. Les mirades assesines es clavaven en elles com ganivets afilats i però les dues noies no podien parar de riure. Així que el Pèls els va dir:
- Veniu, veniu, que estem celebrant el meu aniversari.
- Ah! Felicitats.- van dir les dues parant de riure, amb llàgrimes als ulls.
- Gràcies. Si us voleu quedar una estoneta...
Les dues noies es van mirar i van riure dient:
- Perquè no?
- Doncs seieu amb nosaltres.- va dir el Bigoti fent jojojo.
Quan els altres estaven per contemplar les disfresses van xiuxiuejar a cau d’orella:
- em sembla que en planegen una de grossa, aquests. Aquest jojojo em va por.
- Tens raó, em sembla que els hauríem d’haver ignorat i fet veure que no els véiem.

Així deixo la primer entrega del capítol tercer de la història. espero els vostres comentaris. apa doncs, a veure si pujo alguna coseta més abans de que se m'acabi el temps, perquè a la tarda em serà totalment impossible connectar-me i fins dilluns vinent no actualitzaré res de res, perquè no tindré oportunitat d'ordinador. mmm... potser diumenge, que mons pares marxen d'excursió per dinar, però no ho sé segura. així que fins dilluns vienent!! ^^