Història 1 capítol 2 ^^

Donades les peticions de la "Kiki" (jojojo) seguiré amb el segon capítol de la història 1: les banyes del pèls. ^^
seguiré també posant de colors els diàlegs perquè aixi se sap exactament qui parla. ^^ és pesat fer-ho aixi però a la llarga és millor. ^.*

Narrador: negre
Tecus: aquest blau
Pèls: aquest lila
Tati: aquest to de verd
Bigoti: aquest vermell fosc
Calvorota: aquest gris
Cluni: aquest groc




Capítol 2: La reacció del Pèls, reunió d’homes a cotxeres.

Al cap de dos dies de l’incident, en Manel encara pensava que l’havien enganyat, però com poder demostrar que ell estava en el bon camí per descobrir que la seva dona estava embolicada amb el seu cap? Va pensar-hi durant 1 estona i va arribar a dues conclusions: una, o es venja d’ells fent-los putades a tots dos donant per sabut que estan junts o, dues fer-los quedar com a parella davant de tothom i ell quedaria com 1 banyut però el cap quedaria malament i ja no el podia amenaçar amb res. Bé, potser el despatxava i prou.
Així, que en Pèls estava avorrit i es va mirar al mirall, va treure la pinta i es va començar a pentinar, estant a la parada de Francesc Macià. La Tati, que passava per allí per fer encàrrecs de la feina per després marxar cap a casa sense tornar per la feina el va veure i va decidir fer-li una visita.
- Buenas, Manel!
El Pèls se la va mirar amb cara de poker i no sabia què dir-li. Finalment va dir:
- Ho sabies?
- El què?
- Lo de la meva dona i el cap.
- Sí, però no t’ho podia dir directament o no m’haguéssis cregut i també perquè el cap hauria fet fora el meu estimat.
- Ah. Vaja. Com ho vas saber?
- Doncs... .- la Tati va mirar cap a una altra banda.
- Digues, va!.- va donar-li pressa en Pèls.
- Doncs és una història molt llarga i...
- Explica-me-la, no?.- va dir-li amb somriure maliciós.
- Doncs te la explicaré quan torni de fer els encàrrecs!.- va dir-li marxant treient-li la llengua.
En Pèls, va arronsar les espatlles i va dir:
- Aquesta tampoc té remei.
I va seguir pentinant-se i retocant-se el maquillatge dels ulls.
Quan la Tati va tornar dels encàrrecs encara estava allà, amb la cafetera bigotal, i va asseure’s davant, on la cadira del costat del seient del conductor queda mooolt a prop del seient del conductor però la pega és que no li veus la cara.
Així que la Tati s’hi va asseure i va dir:
- Bona tarda de nou, Manelet!
- Manelet? Jeje, que familiar, no?
- Potser si, que tu no ens tractes amb familiaritat, també?
- Ens?
- Sí, a mi i a les meves amigues.
- Potser si. Molesta?
- No, hi ara! Hi dóna 1 tracte més familiar al bus, que et fa venir ganes de tornar.- va dir la Tati amb 1 somriure.
- Doncs ara que ja has fet els encàrrecs, em diràs què va passar?
- De què em parles?.- va dir la Tati treient un llibre.
- Au, no siguis aixi, Tati.
- Oh! M’has dit pel nom!
- I tu abans m’has dit Manelet.- va dir somrient, com aquell que torna la malifeta.
- Està bé, però per culpa teva avui no podré llegir 1 tros més del llibre!.- va exclamar la Tati començant a guardar el llibre a la bossa.
- Quin llibre llegeixes?
La Tati li va ensenyar.
- “Los caballeros de la Vera Cruz”?
- que no saps llegir, o què?.- li va dir la Tati
- Està bé o què?
- Doncs no ho sé, fins que no l’acabi no t’ho diré.- va respondre la noia.
- Ah, ara m’expliques què saps.- va dir retenint el llibre en el seu poder.
- Crec que si el vull t’ho he d’explicar, no?
- Exactament.
- Doncs si no hi ha més remei...- va dir la Tati parant la mà per que en Manel li tornés el llibre.
- No, no i no. Fins que no m’ho expliquis no te’l torno. Jo, no el vull per a res, però fins que no m’ho expliquis no te’l torno.
- Està bé, però me’l tornes, eh? Que és del pare del meu novio.
- Del pare del teu novio?
- Si.
El Pèls es va limitar a somriure posant en marxa l’autobus, marxaven de Macià. Mentre anaven cap a Sant Feliu, el Pèls escoltava atentament el relat de la Tati i quan va acabar va dir:
- Així que les meves sospites eren certes?
- Quines sospites?.- va respondre-li la Tati parant la mà.
- Doncs que la dona em fot les banyes.- va dir el Pèls tornant-li el llibre.
- Doncs si, noi.- va dir la Tati treient una piruleta lila de la bossa.
- Doncs quina merda. He de pensar què fer.
- En vols una?.- va preguntar sostenent una piruleta a la mà.
El Pèls se la va mirar, somreia feliçment amb una piruleta a la boca i una altra a la mà. Ell va riure:
- Si, gràcies.- i la va agafar tot pentinant-se.
- De res.- va dir la Tati.
En arribar a la seva destinació la Tati va dir adéu al Manelet i ell es va quedar sol.
Així que com que estava avorrit va encendre la super-ràdio i va començar a xerrar amb qui estès disponible.
- Qui hi ha per aquí?
- Jo, en Kòjak.
- Oh! Sempre estàs a la mateixa hora que jo!
- Ja veus. Tens novetats?.- va preguntar el calvo.
- Doncs si, te les puc explicar si anem de copes.
- Vols anar de copes?.- va preguntar extranyat el Calvorota.
- Doncs si, fa poc m’ho vas proposar, doncs avui t’ho proposo jo.
- Ah! Em sembla bé.
- A mi també!.- va fer 1 altra veu, a través de la ràdio.
- Qui és aquest, jo també?.- va preguntar el Pèls.
- Això, qui tafaneja les nostres tafaneries, eh?.- va preguntar el Calvorota.
- Doncs jo, el Cluni..
- Jajaja. Tu, de Cluni res, tu Mister Bean!.- va exclamar el Calvorota.
- Tu calla! Mala persona! Atreveix-te a dir-m’ho a la cara després a cotxeres.
- No! Que em moro de riure!.- va dir el Calvorota tot rient.
- Tu calla, bola de billar!.- va exclamar el Cluni.
- No, tinc un mot millor!.- va exclamar el Pèls.
- Quin?!.- va preguntar tot emocionat el Calvorota.
- Noooo! No em motegis, maleït pelut!
- Com que pelut?! Com t’atreveixes, Clubin!
- Clubin?.- van preguntar el Calvo i el Cluni.
- De Cluni i mister bean.-va dir satisfet el Pèls.
- Doncs vaja...- van dir els altres dos.
- Què?.- va preguntar el Pèls, molest.
- Que és cutre.
- I què vols que hi faci,eh?.- va dir el Pèls.
- Bé, deixem el tema. Tens novetats?.- va tornar a preguntar el Calvorota.
- Això l’hi hauries de preguntar al Ràdio-Makuto del barri, el Bigoti.
- Tens raó, però ja deu haver plegat.
- El cridem?
- Per què no?
- Bigotiiiiiii!Hombre del Bigote!.- li van dir tots tres per la ràdio.
- Quien me llama así, eh?.- va respondre el Bigoti tot emprenyat.
- Noslatres!.- van exclamar els tres.
- Es que no es pot dur bigoti en aquesta companyia o què? Que no hi ha llibretat d’expressió? Jojojo. Atreviu-vos a venir a cotxeres quan plegueu, veniu, veniu, que us caurà el pèl!.- va dir el Bigoti a travès de la ràdio, tot rient.
- Em fas por, Bigoti.- va dir el Pèls.
- I dale amb lo de Bigoti!.- va exclamar indignat el Bigoti.
- Es que ens fa gràcia!.- i van començar a riure.
- Què és lo que volíeu?.- va preguntar el Bigoti 1 mica mosca.
- Doncs que si tens novetats per explicar.
- Doncs sí, unes quantes.
- Ooooooooh!.- van exclamar els tres.
- Voleu que us ho expliqui?.- va preguntar el Bigoti fent-se l’interessant.
- Siiiiii!.- van dir els tres.
- Doncs veniu a cotxeres, veniu, que primer m’he de venjar pel que m’heu fet.jojojo.- va dir el Bigoti.
- Apa, Estevet, no siguis així. - li van dir els altres.
- Doncs és el que hi ha.- va dir fent una llarga riallada.
- Apa! Sembles el Riki!.- va exclamar el Calvorota.
- Jojojo. Es que el veig moltes vegades al dia!.- va exclamar el Bigoti.
- Aaaaah!.- van dir els tres.
- El que et voliem proposar, Esteve, es que si vols venir de copes amb nosaltres.- li va dir el Manelet.
- Doncs si, perquè no? I ens expliquem les novetats.- va dir el Bigoti fent jojojo.
- Doncs apa, quan pleguem, ens veiem.- va dir el Pèls apagant la ràdio i apagant el motor.
Acabava de fer l’últim trajecte, estava a Macià, trucava al cap per preguntar-li a quines cotxeres l’havia de deixar. El Tecus s’hi va posar de mala gana:
- Digui, aquí l’Òscar.
- Cap, sóc en Manel.
- Si? Quin? el que sempre va tard?
- Molt gràciós, senyor, molt graciós.
- Pel que sento si que el deus ser, què vols?
- Saber on he de guardar l’autobus.
- Deixa’l a Sant Feliu i ja està. Apa, fins demà, Manel.- va dir el Tecus penjant el telèfon.
- Doncs sí que estava ocupat i de mala llet, el tio!.- va exclamar el Pèls un cop havia penjat el telèfon.
Així que va anar cap a les cotxeres de Sant Feliu i va deixar l’autobus, allà l’esperaven en “Clubin” i el Kòjak.
- Ja era hora, Manel!.- va exclamar Cluni.
- Tan ràpid com sempre!.- va exclamar el Calvorota.
- Sempre fotent-se del mateix! El cap igual!.- va exclamar indignat el Pèls.
- Es que ets més lent que les tortuges, noi!.- va exclamar el Cluni.
- Sóc així d’encantador.- va dir el Pèls pentinant-se.
- Per això la dona et posa les banyes, oi?.- va preguntar 1 veu.
El Pèls va treure el cap de bolet per la finestra de la cafetera bigotal i va veure 1 bigoti que s’aproximava: era el Bigoti!
- Hombre, Hombre del Bigote!.- li va dir el Pèls per fer-lo emprenyar.
- No dissimulis més, que ja ho sabem!.- va exclamar el Bigoti.
- Qui ho ha explicat?.- va preguntar el Pèls baixant de la cafetera bigotal.
- Doncs el Mosk.- va dir el Bigoti.
- El Mosk?.- va preguntar el Pèls.
- Si, es que està sortint amb la tercera del Trio de l’Apocalipsis i ens ho va explicar ahir a nosaltres, perquè som els teus amics.- va dir el Bigoti tot somrient.
- Tens un pla, oi, Esteve?
- Oh! I tant! Anem de copes, pagant tu, es clar, i t’explico què he pensat!.- va dir el Bigoti agafant el Pèls per les espatlles i arrossegant-lo fora de les cotxeres.
- Segur que he de pagar jo?.- va preguntar el Pèls.
- Quien algo quiere, algo le cuesta.- va dir el Bigoti rient i fent jojojo.
Així que els 4 homes es van reunir en un bar de Sant Feliu.


I així és com acaba el segon capítol de la primera història de les històries del bus. ^^ també cal dir que començaré una nova història que ja fa temps que em ronda i que em faria il·lusió que la llegissin. es titula: "Kitsune no miko i Ryuujin no miko" i està basada en la mitologia japonesa i xinesa, de les quals he estat informant-me últimament. ah! també cal dir que les històries del detectiu més famós de Sant Feliu, el Detectiu Miki, també les penjaré. encara que fa temps que no n'escric res.

doncs, apa! ens llegim! i espero algun comentari respecte aquesta entrega i la proposta final que he fet! ^.*