viernes, septiembre 01, 2006

Història 3 capítol 3 part 5! Final del Capítol!

Ara segueixo pq mon pare és a Bcn i puc acabar de paxar el capítol 3! jejeje mentre escolto Sakuranbo kiss de la Kotoko! :P

començo!

Personatges! :P

Va de guapo
Home-greix
Julio
Bigoti
Dolors
Cara gos
Pèls 2
Jose Luis
Calvorota
Eduardo
Peloparriba
Cluni
Tecus
Mafiós Caragos
Tati
Pelopi
Cris
Pepón
Emma
Pèls
Cap d'es
Ceri
Viciós
Lalala
Brincos 3
Mafiós

Aqui us va la història! :P


- Està bé, heu de menjar-vos el sopar que hem preparat per a vosaltres perquè tingueu els vostres pitjors malsons. Us recordo que és la vostra darrera prova per aconseguir premis abans d’iniciar la búsqueda definitiva del Bigoti i que si us ho mengeu tot que us donarem un dels sobres de colors.- va explicar el Va de guapo.
- D’acord?.- va preguntar l’Home-greix.
- D’acord.- van fer els tres.
- Molt bé, doncs comencem pel Julio, tenim un plat molt especial per a tu. De primer tenim lluç estofat amb samfaina i salsa de fruites i mores del bosc silvestres. De segon tenim formatges variats i desfets escampats pel plat, coberts de salsa de xocolata i enciam trocejat per damunt. Ho acceptes, Julio?.- va preguntar-li l’Home-greix.
- M’atreveixo.- va dir el Julio.
- Doncs endavant. Bon profit!.- va exclamar l’Home-greix a l’estil d’un presentador d’un concurs de televisió.
- Gràcies.- va dir el Julio mentre començava a menjar-se aquell sopar. Però en tastar aquell supersegon plat va haver de rendir-se per no vomitar.
- Ooooh! Quina penaaaa!.- va exclamar el Va de guapo.
- Bé, doncs passem a la segona víctima!.- va exclamar l’Home-greix.
- Si, senyor! El següent és el Cluni!.- va exclamar el Jose.
- Doncs si, per a tu, tenim de primer llenties amb gran quantitat de ketchup picant, pernil salat, formatge desfet i xoriço al damunt. I de segon tenim per a tu seques amb butifarra amb una butifarra amb relleno especial!.- va exclamar l'Home-greix.
- Gràcies pel suculent sopar però ara mateix no tinc gana.- va declinar amablement el Cluni.
- Oooh! Un altre que no s’ho menja!.- va exclamar el Greix.
- Doncs finalment, tenim el Manel!.- va exclamar el Jose va de guapo.
- Espero que no es passin gaire...- va xiuxiuejar el Brincos 3.
- Endavant el destapament dels plats del Manel!.- va exclamar l’Home-greix.
- Doncs per a tu, Manel, tenim de primer plat una super pizza de tamany familiar amb doble de formatge, amb roquefort i emmental, amb xoriço, pernil salat, pernil dolç, meló, plàtan, préssec, tomàquet fregit, salsitxes de frànkfurt, pinya, olives negres i verdes, tonyina, orenga, julivert, chopped, poma i pera! De segon tens un plat més lleuger amb un assortit de pastissos i pastes variats! Pastís de maduixa amb xocolata, pastís de formatge i poma, pastís de poma i crema, pastís de crema i xocolata, pastís de mandarina i taronja, pastís de 4 formatges, pastís de oreo i formatge, lioneses de crema, nata i xocolata, dues napolitanes de crema i una de dues xocolates. T’ho menges, Manel?.- va preguntar desafiant, l’Home-greix.
- Doncs si!.- va exclamar el Brincos 3.
- Endavant, valent!.- va exclamar el Va de guapo.
El Brincos 3 es va menjar com un home la super pizza gegant i quan va arribar a les postres se les va quedar mirant amb cara de “no puc més” pero va seguir fins que li va venir mal de panxa però s’ho va acabar.
- Felicitats!!!.- va exclamar l’Home-greix.
- Si, tens dret a escollir un sobre de colors!.- va exclamar el Va de guapo.
- Doncs ja pot ser bo, el premi que em toqui o em cago en tot!.- va dir el Brincos 3.
- Endavant, un color!.- va dir l’Home-greix.
- Doncs el blau cel.- va dir el Brincos 3.
- Doncs aquest per a tu!.- va dir l’Home-greix mentre li donava.
En una altra banda, el grup 4, s’aproximava a la seva darrera prova. De lluny, sentien les riallades del Lalala i van pensar, aquest boig deu ser el punt de control.
- Rikiiii, on ets?.- preguntava el Calvorota.
- Soc aquiiiiii, jajajajajaja.- reia com un boig el Lalala.
- Doncs aquí esteu.- va dir el Iaio Viciós.
- Aquí estem.- va dir el Jose Luis.
- Doncs la prova consisteix en trobar les claus per accedir als despatxos i mirar si el Bigoti és allà.- va explicar el Lalala.
- Si, i també us trobareu amagats per aquí us sobres de colors.- va explicar el Viciós.
- D’acord!.- van exclamar els tres alhora.
- Doncs teniu mitja hora! Endavant!.- va exclamar el Lalala fent de nou una calada del cigarret que es fumava aquesta vegada.
Els tres es van dividir per la zona i en poc temps el Calvorota va trobar la Clau.
- Fantàstic! Has estat el més ràpid, Kòjak!.- va exclamar el Lalala.
- Gràcies, per algo sóc el detectiu Kòjak!.- va exclamar el Calvorota rient.
- Jajaja. M’agrada això!.- va exclamar el Lalala.
- Doncs nosaltres hem trobat uns sobres.- van dir el Pèls i el Jose Luis.
El Jose Luis va trobar un sobre negre i el Pèls un sobre blau marí.
Finalment, el grup 5 s’encaminava cap a la seva darrera prova. Allà estava el Tecus assegut a les caixes xerrant amb el Mafiós Caragos, quan van arribar, un grup inesperat.
- Booonaaa niiit!.- va exclamar el Tecus content.
- Bona nit, cap.- van dir tots tres.
- No m’esperava una quarta visita!.- va exclamar el Tecus.
- Doncs miri, ja ho veu.- va dir la Tati.
- Estic de sort! Us explico de què va la prova.- va dir el Tecus.
- Expliqui.- va demanar la Tati.
- Doncs heu d’entrar als lavabos per netejar-los amb les indumentàries que nosaltres us donem i mentrestant podreu trobar els dos darrers sobres amb premis que queden i jo us filmaré en vídeo.- va explicar el Tecus.
- D’acord! A pels sobres, nois!.- va exclamar la Tati.
- Siiii!.- van fer el Gos i el Pèls 2.
- Aquí teniu els vostres davantals grocs, els guants grocs, el mocadors grocs i les botes negres.- va dir el Mafiós Caragos.
- Gràcies.- van dir els 3 mentre s’ho posaven.
En obrir la porta del lavabo en va sortir una ferum horrorosa i ells van entrar amb el Tecus al darrera filmant-los. La Tati va trobar un sobre magenta a la tassa del vàter que estava a prop d’una merda. I el Gos va trobar un sobre gris amagat en un racó allunyat del lavabo, entre els papers de vàter de recanvi.
- Moltes gràcies! Els qui tingueu les claus dels despatxos podeu accedir-hi.- va dir-los el Tecus.
- I molta sort!.- va exclamar el Mafiós Caragos.
- Gràcies!!.- van dir la Tati, el Gos i el Pèls 2 alhora.
En aquells moments es va sentir la veu del Bigoti per la megafonia que convidava als tres grups que havien aconseguit la clau dels despatxos a pujar-hi. Aixi que els conductors dels grups 1,4 i 5 van guiar als seus companys i companyes fins a les portes que duien als despatxos i van trobar-se allà.
- Ei!.- va exclamar el Pèls.
- Ei Manel!.- va exclamar el Pèls 2.
- Manelet!.- va exclamar la Tati.
- Hola preciosa.- va dir el Pèls fent li un petó a la Tati.
- L’espectacle el feu en privat, eh?.- va etzibar-li el Pepón.
- Ni que tu no ho haguéssis fet mai!.- van exclamr els aludits alhora.
- Doncs no! perquè em fa vergonya fins i tot de parlar-li en públic! Aixo ho faig en la intimitat!.- va exclamar el Pepón plegant-se de braços indignat.
- Au, deixeu-ho córrer.- va dir la Cris per calmar els ànims.
- Això, que hem de obrir la porta.- va dir el Pèls 2 donant-li un cop de mà a la noia.
- Està bé.- van dir els 3 busca-raons.
- Et deixem obrir, Manel.- li van dir el Pepón al Pèls.
- Em deixeu?.- va dir el Pèls mirant als altres.
- Si.- li van dir tots assentint.
- D’acord.- va dir el Pèls posant la clau al pany.
Nomès d’obrir-se la porta es va sentir la veu del Bigoti per megafonia que deia:
- Benvinguts a la última fase del joc de Halloween a les cotxeres dels autobusos. Ara teniu 18 portes davant vostre. N’heu de triar 1 per grup. Penseu-ho bé i l’atzar us durà fins a mi. El qui tingui la sort de trobar la porta abans que els altres, guanya. Ah! Un detallet. Si no l’encerteu a la primera el primer premi quedarà reduit a la meitat, i aixi a cada nova ronda que feu!
- Ah! I llenceu el dau immens que teniu davant de les portes per decidir quin és el grup que comença abans. Molta merda!.- va exclamar el Bigoti tallant la connexió.
En aquells moments, les 9 persones es van quedar flipant. Quin deuria ser aquell premi que s’aniria dividint? Aixi que es van jugar a sorts qui era el primer en tirar. El Pepón va llençar el dau pel seu equip i va treure un 5. El Pèls va treure un 4! I el Calvorota i va clavar una cleca. I per l’equip 5 la Tati va voler tenir la resonsabilitat de llençar el dau i va treure un 5 també! S’ha de desempatar l’equip 1 i el 5! Llavors, el Cap d’es vol llençar el dau tot i que el Pepón s’hi oposa. Treu un 5! I la Tati no li deixa a ningú més llençar el dau! El llença ella! I treu un 5 de nou! Quina emoció. Per l’equip del Pepón li pregunten a la Cris si vol llençar el dau però ella li diu que no vol responsabilitats i que el llenci el Pepón. Però ell li diu que no s’enfadarà amb ella que el llanci. Llavors, llença el dau i treu un 1! (si és que ho sabia...). i llavors, la Tati diu:
- Aquesta és la meva per guanyar!.- i llença el dau de nou. I treu un 1! Increible! Sembla que ho foti expressament.
Els de l’equip de la Tati comencen a riure i els dels altres equips també. Llavors, un nou desempat ha de tenir lloc. El Pepón llança el dau i treu un 6! Aquest home està imparable, avui! I per l’equip 5 el Pèls 2 llença el dau mentre el Gos subjecta la Tati que deia que aquest cop tindria més sort. I el Pèls 2 treeu... un 1! Els primers en començar el joc seran l’equip 1. Seguit de l’equip 5 i després l’equip 4.
L’equip 1 comença dient:
- El Bigoti està a la porta 15!.- va exclamar el Pepón mentre s’acostava a obrir-la.
- Hi serà?.- va preguntar la Cris al Cap d’es.
- Ves a saber.- va dir ell arronsant les espatlles.
- Oooh! El Bigoti no hi era!.- va exclamar la Tati fent bien per dintre.
- Doncs ara em toca a mi.- va dir la Tati.
- Si. Entra a la 9.- va dir-li el Gos.
- Està bé...- va dir la Tati obrint la porta.
- Ooh! Tampoc estava el Bigoti a la 9!.- va exclamar el Pèls que feia de comentarista.
- Ara em toca a mi.- va dir el Calvorota.
- Vinga colega!.- va exclamar el Pèls.
- Doncs trio la porta 14.- va dir el Calvorota obrint-la.
- Ooh! No hi era!.- va dir el Pèls amb cara de pena.
- Ara ens toca a nosaltres de nou.- va dir el Pepón.
- Puc triar?.- va preguntar el Cap d’es.
- No, que trii la Cristina.- va dir el Pepón.
- No, va si al Cap d’es li fa ilusió li deixo.- va dir la Cris.
- No, no importa. Fes-ho tu o aquest cap gros s’enfadarà.- va dir el Cap d’es rient.
- Cap gros? A qui li dius Cap gros, eh?.- va remugar el Pepón tot indignat.
- Au va, aneu-hi ja!.- va exclamar el Cap d’es.
- Està bé, gràcies.- va dir la Cris anant cap a la porta 4.
- Ooh! No hi era tampoc!.- va exclamar el Pèls.
- Ara em toca a mi.- va dir la Tati entossudida.
- D’acord, ves-hi.- va dir-li el Gos.
- Vull la 8.- va dir la Tati.
- Ooh! No hi era tampoc! Va exclamar el Pèls.
- Calla ja! Manel!.- van exclamar el Pèls 2 i el Pepón alhora.
- Jo volia posar-hi més emoció, nois.- va dir el Pèls.
- Au, obre la porta i calla.- li va dir el Jose Luis.
- Vale! Aniré a per la porta 6.- va dir el Pèls anant-la a obrir.
- Oooh! Tampoc hi era!
- El premi va minvant.- va dir el Calvorota.
- Doncs si, però ves a saber què serà.- va dir el Pepón.
- Tens raó.- va dir el Jose Luis.
- Au, Cap d’es, et toca.- va dir-li el Pepón.
- D’acord. Ara si, no? Doncs trio la porta 12!.- va exclamar el Cap d’es.
- Oooh! Quina peeenaaa.- va fer el Pèls mentre tothom el fulminava.
- Ara em toca a mi.- va fer el Caragos imposant-se.
- D’acord.- van dir el Pèls 2 i la Tati.
- Trio la porta 16.- va dir el Gos.
- Ooh! No hi era!.- va exclamar el Pèls.
- Ara em toca a mi.- va dir el Jose Luis.
- Vinga Jose Luis, que tu pots!.- va exclamar el Pèls animant-lo.
- Gràcies i calla una estona. Trio la porta 11.- va dir el Jose Luis.
- Ooh! No hi era!.- va exclamar el Pèls posant cara de pena.
- Vinga, que hi torno.- va dir el Pepón.
- Si, que això ja s’acaba.- va afegir la Cris.
- Trio la porta 5.- va dir el Pepón.
- Oooh! No està.- van exclamar tots.
- Ara em toca a mi.- va dir la Tati.
- Obre...- van dir els altres dos.
- La porta 10.- va dir la Tati.
- Oooh! Per fi!.- Van exclamar tots.
- Hola a tothom!.- va exclamar el Bigoti.
- Ei Bigoti!.- va dir-li el Calvorota.
- Aixi doncs, l’equip vencedor és el de la Tati, oi?.- va preguntar el Bigoti.
- Doncs si.- van respondre la Tati, el Gos i el Pèls 2.
- Doncs moltes felicitats!.- va exclamar el Bigoti.
- I el premi?.- va preguntar el Pèls
- Tu calla, impacient!. Ara si baixem tots a la cafeteria de no fumadors us farem entrega de tots els premis. - va exclamar el Bigoti.
- Doncs anem!.- van exclamar tota la colla baixant en massa.
Allà estaven ja els conspiradors i el Tecus filmant-ho tot amb la càmara i el Bigoti va exclamar:
- Benvinguts tots a la cloenda de la festa de Halloween! Ara farem entrega de premis, donats pel nostre generòs cap.
- Gràcies, Esteve, per fer-me la pilota, com sempre fa tothom. Doncs aixi passem a entregar el gran premi a l’equp num 5!.- va exclamar el Tecus.
- Què serà?.- va preguntar-li la Tati al Gos.
- Ves a saber, no esperis gran cosa.- va dir el Gos amb cara de fàstic.
- Doncs el premi són 75 euros a partir entre vosaltres tres.- va dir el Tecus donant-los-hi a la Tati.
- Ah, gràcies.- va dir la Tati mentre el Gos i el Pèls 2 esclafien a riure.
- Què passa?.- va preguntar la Tati.
- Res, que ens esperavem algo pitjor.- van dir els dos homes mirant-se i posant-se a riure de nou.
- Doncs ara si, passem a l’entrega de premis dels sobres de colors.- va dir el Tecus.
- Gràcies, senyor. Doncs ara començarem pel sobr de color rosa!
- Oh! El meu!.- va exclamar el Calvorota.
- Doncs puja, colega, que et passarem a entregar 2 nits d’hotel a l’Hotel Centro de Sant Feliu!.- va exclamar el Bigoti.
- Oh! Gràcies.- va dir el Calvorota rient.
- De res.- va dir el Tecus donant-li els vals.
- Ara entreguem el premi del sobre de color blau cel.- va dir el Bigoti.
- Jo!.- va exclamar el Brincos 3.
- Doncs vine, Manel.- va dir el Tecus.
- Per a tu tenim un encenedor de flors!.- va exclamar el Bigoti mentre el Tecus li donava.
- Gràcies.- va dir el Brincos 3.
- De res.- va dir el Tecus.
- Ara li toca el torn de qui tingui el color taronja!.- va exclamar el Bigoti.
- Jo!.- va exclamar el Caragos.
- Doncs vine cap aquí, Jose.- va dir-li el Bigoti.
- Exacte, per a tu tenim una caixa de cigars de xocolata.- va dir el Tecus donant-li.
- Gràcies.- va dir el Caragos respirant alleugerit.
- Ara li toca al vermell. Qui el té?.- va preguntar el Bigoti.
- Jo!.- va exclamar el Mafiós aixecant el braç.
- Doncs acosta’t.- va dir-li el Tecus.
- Aquí tens, una foto dedicada del Mario!.- va exclamar el Bigoti mentre el Tecus li donava.
- Ejem, gràcies.- va dir el Mafiós mentre tothom esclafia a riure a la sala.
- Silenci a la sala!.- va exclamar el Tecus.
- Gràcies, senyor. Ara és el torn del qui tingui el sobre blau marí.- va dir el Bigoti.
- Sóc jo!.- va exclamar el Manel.
- Doncs vine cap aquí, Manel.- va exclamar el Bigoti rient.
- Que vinguin uns quants per agafar-lo, si us plau.- va demanar el Tecus.
- Oh! Em fa por.- va dir el Pèls mentre van pujar el Mafiós, el Pèls 2 i el Brincos 3 a agafar-lo perquè no fugi.
- El premi és un petó del Iaio viciós. I ara vaig a gravar-ho.- va dir el Tecus encenent la càmara mentre el iaio li intentava fer un petó a la galta del Pèls mentre ell intentava fugir amb totes les seves forces i cridava:
- Perquè sempre em toca a mi??? Les desgràcies sempre són per mi!.- exclamava el Pèls.
- Tu quiet.- li deien els homes que l’agafaven mentre l’Home-greix s’afegia al grup per agafar-lo i que estés quiet.
Finalment, el iaio li va fer un petó i el Pèls va fugir traumatitzat al lavabo per rentar-se la cara amb lleixiu si cal!
- Bé, després d’entregar aquest superpremi. Passem al qui tingui el color verd poma!.- va exclamar el Bigoti encara rient.
- Si és que jo ja sabia que el Bigoti en faria alguna de les seves.- va dir-li el Julio al Gos.
- Doncs si, ja ho veus. Imagina’t que trobem aquells sobres, som homes morts de per vida.- va dir el Gos.
- Tu no cantis victòria tan aviat, que encara queden sobres per obrir.- va dir-li el Julio.
- Ho dius per la meva anterior mala sort?.- va preguntar el Gos.
- Per això t’ho dic. A més, tens un altre sobre per veure, no?.- va preguntar-li el Julio.
- Si.- va dir el Gos mirant-lo aterroritzat.
- Doncs que no et passi res.- va dir-li el Julio.
- El del sobre verd poma?.- va repetir el Tecus.
- Sóc jo.- va repetir el Ceri tant baixat com abans, però que amb el silenci se’l va sentir.
- Au, Manolo, espavila!.- va dir-li el Tecus.
- Ja sé que tens por però vine a pel teu premi.- li va dir el Bigoti amb un somriure malvat.
- Ja vinc.- va dir el Ceri pujant a la tarima.
- Doncs per a tu tens uns calçotets amb autobusos!.- va dir-li el Tecus.
- No calia que li tinguéssis por a això, Manel.- va dir-li el Tecus.
- Gràcies.- va dir mentre baixava de la tarima i respirant alleugerit.
- De res.- va dir el Tecus.
- Ara el següent és qui tingui el color verd fosc!.- va exclamar el Bigoti.
- El premi és per nosaltres!.- va exclamar l’Emma.
- Si, però podem rebutjar-lo abans de saber què és?.- va preguntar el Ceri.
- Doncs no.- van dir el Tecus i el Bigoti alhora.
- Joooo.- va dir el Ceri espantat.
- Au, anem.- va dir-li l’Emma
- Doncs el premi és per l’Emma, el Ceri i el Mafiós.- va dir el Bigoti.
- Que algu pugi per agafar-los.- va dir el Tecus.
- Oh no.- va dir l’Emma.
- Ja ho sabia! Una putada com la del iaio, segur!.- va exclamar el Ceri que volia fugir.
- És un petó de la Dolors.- va dir el Tecus quan ja estaven ben subjectats.
- Noooooooooooooooooooooooooooo!.- van fer tots tres alhora.
- Bé, després del mal tràngol que han passat els de l’equip 2 per recollir el seu premi, passem a qui tingui el color groc.- va dir el Bigoti encara rient després que la Dolors els fes un petó a la galta a cadascun.
- Som nosaltres.- va dir el Brincos 3.
- Au, molta merda.- li va dir el Gos al Julio.
- Gràcies. La necessitaré.- va dir el Julio fent el senyal de la creu.
- Doncs tenim els guantadors aquí dalt, el Manel, el Julio i el Cluni!.- va exclamar el Bigoti.
- Bé, us l’haureu de partir perquè tan sols en tenim 1, és un banyador de ratlles, que us haureu de turnar per posar-vos-el i us farem 1 foto a cadascú amb ell!.- va exclamar el Tecus rient.
- No. Quina desgràcia.- va dir el Julio lamentant-se.
- Aixi que ja podeu anar passant pel provador un per un.- va dir el Bigoti a l’estil assafata de vol.
Aixi que els tres van ser fotografiats amb el super banyador de ratlles de colorins, ensenyant els pèls, el Bigoti va cridar a qui tinguès el sobre de color negre.
- Pos ese soy yo!.- va dir el Jose Luis.
- Doncs vine, Jose, vine.- va dir-li el Bigoti.
- Et fem entrega de una t-50/30 gastada!.- va dir-li el Tecus.
- Gràcies.- va dir el Jose Luis mirant-se-la amb cara de “on és la paperera?”.
- Ara li toca el torn del sobre blanc.- va dir el Bigoti.
- Doncs és el meu.- va dir la Cris tremolant.
- T’acompanyo?.- va dir-li el Pepón.
- No, gràcies.- va dir-li fent-li un petonet (a la galta, eh? ¬.¬)
- Oh! Que bonic. Va vine, Jose.- va dir-li el Bigoti.
- Per a tu, una t-50/30 que encara té viatges!.- va exclamar el Tecus.
- Gràcies, em pensava que seria pitjor.- va dir la Cris mirant al Bigoti.
- De res.- va dir el Tecus.
- Ara li toca a qui tingui el lila clar!.- va exclamar el Bigoti.
- Sóc jo!.- va exclamar el Calvorota.
- Jajajaja. Endavant, Kójak!.- va exclamar el Lalala.
- Gràcies. A veure què em toca!.- va exclamar el Calvo rient.
- Doncs per a tu un cd de música màkina que ja està ratllat!.- va exclamar el Bigoti mentre el Tecus li donava.
- Gràcies.- va dir pensant que el posaria de decoració al seu autobus per fer-li reflex als seus companys quan els saludès per la finestra.
- Ara és el torn de l’antepenúltim guanyador!.- va exclamar el Bigoti.
- Això vol dir que hi ha perdedors?.- va preguntar el Pèls.
- Doncs si, els qui tinguin els sobres beige.- va dir el Bigoti rient.
- I què els passa?.- va preguntar el Pèls amb cara de por.
- Doncs que netejareu lavabos durant 1 setmana amb mi!.- va exclamar el Bigoti rient.
- Au, calleu i seguim o no acabarem!.- va exclamar el Tecus.
- Quina desgràcia! i jo en tinc 2!.- va exclamar quasi plorant el Pèls 2.
- Si, que pugi qui tingui el sobre de color lila fosc!.- va exclamar el Tecus.
- Jo.- va dir l’Emma suplicant que li toquès algo bo.
- Vols que vingui amb tu, nena?.- li va preguntar el Pèls 2.
- No cal, gràcies.- va dir ella tota vermella.
- Au, vine, tu també amb ella!.- li va dir el Tecus.
- Doncs està de sort, perquè t’ha tocat un val per un sopar romàntic per a dues persones al restaurant que tu triis!.- va exclamar el Bigoti mentre el Tecus li donava el val.
- Moltes gràcies.- va dir l’Emma plena de felicitat mentre li somreia al Pèls 2 pensant on podrien anar a sopar.
- Ara és el torn de qui tingui el sobre gris!.- va exclamar el Bigoti.
- Doncs sóc jo.- va dir el Caragos.
- Doncs vine, Jose, vine de nou.- va dir-li el Bigoti.
- Doncs a veure què et toca. Molta merda.- li va dir el Julio.
- Gràcies, la necessitaré.- va dir el Gos preparant-se mentalment per lo pitjor.
- Doncs per a tu, un paquet de tabac!.- va exclamar el Bigoti mentre el Tecus li donava.
- Gràcies, després el sortejaré per als qui fumen!.- va exclamar el Gos mentre l’agafava.
- I ara això s’acaba, nois! El darrer premi, el del sobre magenta!.- va exclamar el Bigoti.
- És meu!.- va exclamar la Tati.
- Doncs per a tu una foto de tots els conductors, emmarcada per que la vegis cada dia!.- va exclamar el Bigoti mentre el Tecus li donava la superfoto.
- Moltes gràcies.- va dir la Tati mentre l’agafava.
- Jo també en vull.- va dir-li la Cris al Jose.
- Apa, que bèstia! de veritat?.- va dir el Pepón tot sorprés.
- Jo! Encara que si me’n dones una de teva...- va dir-li amb una miradeta.
- Jeje. Potser te la dono.- li va dir el Pepón tot vermell.
- I ara, per concluir la festa, ens farem una foto de grup tots junts que la podreu comprar quan l’hagim revelat!.- va exclamar el Bigoti.
- Estafador! Sempre traient calers i diversió a costa nostra!.- exclamaren el Pèls, el Gos, el Julio i uns quants més.
- Au, au, que hi hagi pau!.- anava dient el Bigoti.
Es van fer la foto de grup i la festa va quedar per concluida i cadascú va marxar a casa seva.


Aixi és com conclueix el capítol 3. la superfesta del Bigoti. de moment, estic escrivint el capítol 4 però em falten coses per seguir pq tinc idees per capítols posteriors però no per una continuació d'això, però quan estigui inspirada seguiré. jejeje :P

apa, doncs, ens veiem!!! XD i ara a viciar-me amb el canal Antena 3 neox, que fan 1 munt de series interessants! :P

ah! i a veure quins missatgets em deixeu, eh? ^.- i gràcies pels anteriors! ^.* :3

Història 3 capítol 3 part 4!

Ara continuu amb la història aprofitant que mon pare ha sortit a dinar amb 1 amic de Bcn. jejeje :P dir-vos tmb que és fins la pàgina 124 de la història de 150 q en porto. jojojo :P i que ara disfruteu de 8 pàgines més de la història. :P si tingués + estona posaria + de cop però nu puc. ¬_¬

ah! tmb cal dir que ja sé +o- qui para xl bus al matí. ah! i dir que L50 canvia d'hora a partir del dilluns dia 4 que enlloc de passar a les hores i 50 en dire BCn passa a les hores i 35. i dd Bcn surt a les hores i mitja. ¬.¬ kk... nu sé pq. encara que nu sé si el Torrelles tmb el canviaran pq paxaran superseguits! T_T

buenu, després + info! ara la història! :P

personatges!

Josep Maria (Home-greix) --- avui ha guanyat punts pq l'odii +! >_<
Calvorota
Va de guapo
Pèls
Dolors
Tati
Jose Manuel (Caragos) --- kina barra! fins dilluns no torna! ¬_¬
David (Pelopi) --- odiós, el tio. perquè ha de substituir al Pepón? eh? eh? i si és veritat el q ma dit avui el Pepón, me'l carrego! ¬.¬
Pèls 2
Iaio Viciós
Riki (Lalala) --- avui ma fet "ei" amb la mà. un paio ben estrany. havia robat 1 bus 1/2nou. jojojo
Pepón. --- ara resulta q el Pepón és tan rebuscat o més de com el pinto en la història! si resultarà que ell és + rebuscat i malvat que el Bigoti!
Cris
Emma
Cap d'escombra
Peloparriba
Edu
Mitjacerilla
Mafiós
Brincos 3 -- avui ma fet molta gràcia perquè estava mu simpàtic i em diu: vaig a temptar-te! em somriu, em pica l'ullet i em diu:" jo sóc + jove i + guapo q el Jose, que vols venir?" i em poso a riure i li dic q no i em diu:" jo, km se nota q estas enamorada dl Jose!" i se'n va fent-me adéu. jeje k mono! :P
Cluni
Tecus
Jose Luis
Mafiós Caragos
Julio --- pobret, avui k m'ha dit hola tot content i s'atura davant meu i diu: ah, es verdad, q esperas a Jose. hasta luego. ma dit amb mala cara U_U


- Doncs el rosa per a tu!.- va exclamar l’Home-greix.
- Gràcies.- va dir el Kojak guardant-se el sobre a la ronyonera que duia.
- Ara et toca a tu, Manel.- va dir el Va de guapo.
- Endavant, dispara!.- va exclamar el Pèls pentinant-se.
- Doncs a tu t’espera de primer plat assortit de sucs barrejats: poma, pera, taronja, llimona, pastanaga, meló, plàtan, raïm, ceba, espinacs bullits, gelat de maduixa desfet i vainilla. De segon tens triturat de carns i peixos: boquerons, anxoves, rap, lluç, truites, llom, vaca, ous de cavall, cervells, pollastre, cavall, haburgueses picants triturades i per damunt salsa de xocolata blanca, negra i amb llet amb regust de xampany.
- Doncs em sembla que ho tastaré.- va dir el Pèls.
- Però pensa que si no t’ho acabes com el Calvo, no val.- va dir el Greix.
- A qui li dius calvo, Greix?.- va rebotar-se el Calvorota.
- Doncs a tu, Calvo!
- Tu calla, Greix!.- va exclamar el Calvorota.
- Calleu, els dos!.- va exclamar el Va de guapo.
El Pèls va començar a menjar-s’ho però en el segon plat es va quedar encallat en clavar-se una espina de peix i pel regust estrany que tenia l’invent.
- oooh! Quina pena! El Pèls es queda sense premi!.- va exclamar el Greix.
- Podeu marxar d’aquí!.- va exclamar el Greix.
Aixi que el Grup 5 entra en escena. Ells es van endinsar en la prova del túnel del terror amb el Pelopi i la Bruixa.
- Bona nit.- va dir la Bruixa amb veu trista.
- Bona nit.- va dir la Tati amb ganes de menjar-se el món.
- La prova?.- va preguntar el Gos.
- La prova? Aixi directe?.- va preguntar el Pelopi.
- Doncs si, que sinò perdem temps per trobar el Bigoti.- va dir el Gos.
- Això! Oi?.- va dir el Pèls 2.
- Això!.- van exclamar els altres.
- D’acord. La prova consisteix en que heu d’entrar al túnel del terror. Allà podreu trobar sobres amb premis amagats. I heu de pensar en trobar el Bigoti.- va dir el Pelopi.
- Doncs anem!.- va exclamar la Tati entrant la primera al túnel.
Allà era tot fosc i se sentien els udols del vent, passaven les tipiques boles de pols de les pelis de l’oest i se sentia de lluny la riallada del Lalala. En un racó de la fosca, entre les jardineres, el Pèls 2 va trobar un sobre beige i se’l va guardar, per si tenia premi.
Tornem de nou al grup 1, el del Pepón. Aquests estaven voltant per les cotxeres i van veure una llum llunyana. Allà estaven el Lalala i el Iaio Viciós fumant porros i van exclamar:
- ostres! Ens han enxampat, colega!
- Ara què fem?
- No me’n recordo! Això afecta!jajajaja.- va exclamar el Lalala deixant anar una riallada que va resonar per tot arreu.
- Aquí heu de jugar a cuit amagar. En aquesta sala hi ha amagada una clau perquè passeu als despatxos, perquè potser el Bigoti és allà. L’heu de trobar en menys de 10 minuts. A més a més, hi ha sobres de colors amagats per aquí, amb premis extres.- va explicar el Viciós.
- Endavant, nois!.- va exclamar el Lalala donant-li al botó del cronòmetre.
- Separem-nos!.- va exclamar el Pepón.
- D’acord!.- van dir la Cris i el Cap d’es.
Al cap de 9 minuts, el Pepón va trobar la clau i la Cris va trobar un sobre blanc.
- Molt bé! Us ha anat d’un pèl però heu trobat la clau que us permet entrar als despatxos per veure si el Bigoti està allà.-va dir el Lalala rient sorollosament.
- Apa, anem!.- va exclamar el Pepón liderant el grup.
El grup 2, el de l’Emma tornava en escena passant per una nova prova. Allà estaven asseguts en unes caixes l’Edu i el Peloparriba. Estaven jugant a les cartes il·luminats per la llum que feia un camping-gas.
- Benvinguts al vostre malson. En aquest punt heu de trobar la màscara de llop que hi ha. En 2 minuts. Si no la trobeu, entre la fosca. I ara li dono al cronòmetre!.- va exclamar el Peloparriba mentre l’Edu apagava el Càmping gas i començava a sonar la cançó “into the light” de d-tune.
- Merda! Nois! Hem de trobar la màscara!.- va exclamar l’Emma mentre el Ceri i el Mafiós la buscaven també.
- Aquí n’hi ha una!.- exclamà el Ceri.
- És de llop?.- va preguntar l’Emma.
- No! És un gos!.- va exclamar el Ceri.
- Aquí.- va dir el Mafiós.
- Segur?.- va preguntar l’Emma.
- Segur.- va dir el Mafiós.
- Doncs temps, fora!.- va exclamar l’Edu.
Van encendre de nou el Camping-gas i es va veure clarament que era una màscara de llop.
- Molt bé! Enhorabona! El grup 2 es mereix un sobre! És per al grup, per partir, el premi.- va dir el Peloparriba.
- Quin color voleu?.- va preguntar l’Edu.
- Doncs el verd fosc.- va dir el Mafiós.
- Doncs el verd fosc per a vosaltres.- va dir l’Edu donant-li el sobre.
- Molta sort.- va dir el Peloparriba agafant de nou la baralla de cartes.
- Anem!.- va exclamar l’Emma liderant el seu grup.
El Grup 3, el del Brincos 3 s’encamina cap al seu següent encontronazo amb un punt de control!
Van a parar al punt de control de l’Edu i el Peloparriba! El de buscar la màscara en 2minuts! En aquells moments, el Peloparriba s’estava descamisant, pensant-se que alguna de les noies vindria però en veure el Brincos 3, el Cluni i el Julio es va quedar una mica decebut.
- Bona nit.- va dir l’Edu.
- Hola de nou, Edu!.- va exclamar el Brincos 3.
- Per més ànims que hi posis, no et donaré el premi més fàcilment.- va dir l’Edu.
- Llàstima.- va dir el Brincos 3.
- La prova és que heu de trobar la màscara de llop amagada per aquí en 2 minuts. Si ho feu guanyareu un dels sobres de colors.- va dir el Peloparriba.
- D’acord! Preparats?.- va preguntar el Brincos 3 al Cluni i el Julio.
- Preparats!.- van exclamar els dos alhora.
- Doncs comença el temps!.- va exclamar l’Edu a l’estil de concursos de televisió.
Els tres van buscar i van buscar. Finalment, quan quedaven 2 segons, el Brincos 3 va dir:
- És meva!
- Llàstima! Jo que volia no donar cap premi.- va remugar el Peloparriba.
- Ooh! Que mala persona!.- va exclamar el Brincos 3.
- Malparit.- li va dir el Cluni.
- Oh! A callar! O no us dono el premi!.- va exclamar el Peloparriba tot indignat.
- Mentider! Mala pècora! Trampós! Ens has de donar 1 premi!.- van exclamar el Brincos 3 i el Cluni alhora.
- Està bé, calleu ja que em fe venir mal de cap.- va sentenciar l’Edu.
- Béee, ens fan cas!.- van exclamar el Brincos 3, el Cluni i el Julio alhora.
- Trieu un color.- va dir l’Edu.
- Doncs triem el groc.- va dir el Brincos 3.
- Doncs és vostre. Teniu.- va dir l’Edu donant-li un sobre groc al Brincos 3.
- Gràcies.- va dir el Brincos 3.
- Recordeu que el que en surti us ho heu de partir.- va dir el Peloparriba.
- Em fa por el que pugui sortir.- va dir el Brincos 3 mirant-se el sobre amb cara de pànic.
- Au, aneu, aneu! I busqueu el Bigoti.- va dir l’Edu.
Mentrestant, el Grup 4 arribava als grans lavabos, on els esperava el Tecus i el Mafiós Caragos.
- Bona nit.- va dir el Tecus rient.
- Bona nit, senyor. No m’esperava que vostè estès per aquí.- va dir el Calvorota tot sorprés.
- Doncs si, m’he unit al Bigoti per riure una estona i per controlar què feu amb les cotxeres de la companyia.- va dir el Tecus.
- Aaaah!.- va dir el Calvorota assentint amb la calva.
- Al que anavem, aquesta prova consisteix en que heu de netejar els lavabos d’aquí baix i a veure si per casualitat està allà el Bigoti.- va dir el Tecus.
- Doncs anem.- va dir el Pèls.
- Quina pudor que fot!.- va exclamar el Jose Luis.
En entrar es va veure com el lavabo immens estava fet una porqueria, amb pixats per terra, amb una cagarada de vés a saber què i tot d’aigua inundant el lavabo. Darrera del grupet, estava el Tecus, que els va donar uns guants de goma de color rosa, un davantal, un mocador al cap de color rosa també, que feia joc amb el davantal lila i rosa de volantets i unes botes d’aigua negres per a tots tres. El Mafiós caragos els va fer una foto de grup i el Tecus va encendre la càmara de vídeo.
- ejem, senyor, perquè ens filma?.- va preguntar el Pèls.
- Doncs perquè és una de les condicions que he imposat per participar en el joc. Filmar els meus treballadors netejant els lavabos.- va dir el Tecus tot rient.
- Vaja... si ja sabia jo que no hauria d’haver vingut!.- va exclamar el Jose Luis tapant-se el nas per protegir-se de la pudor.
- Au, menys remugar i més netejar. Teniu mitja hora. Ah! Per aquest femer podeu trobar algun sobre amb premis especials per a vosaltres. Per a qui trobi el sobre, és clar, no per al grup, com en altres proves.- va dir el Tecus.
- Au, endavant!.- va exclamar el Mafiós caragos.
Aixi que durant la propera mitja hora vam tenir el grupet del Jose Luis, el Pèls i el Calvorota, netejant els lavabos mentre el Tecus se n’enfotia i els filmava. En un moment donat, netejant les tasses dels vàters, es van trobar un sobre de color lila clar, per part del Calvorota i el Pèls un sobr beige. En acabar el temps, el Tecus els va donar les gràcies i els va dir que marxéssin i que recordéssin que tan sols tenien dret a fer una prova més. Que de 5 n’havien de fer 3 (a bona hora els ho diu!) I que si no trobaven el Bigoti abans de les 2 de la matinada, el gran premi se’l repartirien entre els conspiradors. I els recordava que eren dos quarts d’una de la matinada.
Mentrestant, el grup 5, el de la Tati, es va topar amb un riure malvat i va pensar:
- Deu ser el Lalala.
- Si, segur que es el Riki.- va dir el Caragos.
- Ah! Ho he dit en veu alta?!.- va respondre la Tati tota contrariada.
- Doncs si.- va dir el Gos amb un somriure.
- Vaja! Em sap greu. Gràcies per dir-m’ho.- va dir la Tati.
- Boooonaaa niiiiit!.- va dir el Lalala mentre es fumava un puro.
- Bona nit.- li van dir els membres del grup 5.
- Amb més ànims! Que no us sento!.- va exclamar el Lalala.
- Està col·locat a base de bé, no?.- va dir-li la Tati al Gos en veu baixeta.
- Doncs si, no el provoquem.- va dir el Gos mentre el Pèls 2 feia que si amb el cap.
- Doncs en aquesta prova us cal trobar la clau dels despatxos en aquesta immensa sala. Pot estar per qualsevol lloc i a més a més, podeu trobar sobres de colors per aquí.- va dir el Lalala deixant anar una sonora riallada.
- Anem!.- va dir la Tati liderant el grup.
- Doncs temps!.- va dir el Viciós.
La Tati i companyia van fer servir el superolfacte del Gos per buscar la clau que els duria a buscar pels despatxos i que allà és on podria estar el Bigoti. Finalment, el Gos, a 30 segons del final, va trobar la clau.
- Perfecte! Us heu trobat algun sobre per aquí?.- va preguntar el Lalala.
- Doncs si.- va dir el Pèls 2.
- Jo també.- va dir el Caragos.
- El meu és beige.- va dir el Pèls 2.
- El meu és taronja.- va dir el Gos.
- Vaja! Quina sort! Tots us trobeu sobres!.- va exclamar la Tati.
- Si, però jo en tinc 2 d’iguals, no sé si és un bon senyal.- va dir el Pèls 2 amb una ganyota.
- No ho sé.- va dir la Tati.
- Au, anem!.- va exclamar el Caragos.
- Si! Anem!.- va exclamar la Tati plena d’energia.
Tornant al Grup 1, estan buscant el darrer punt de control a veure si els donen alguna pista per trobar el Bigoti. Es topen amb l’Edu i el Peloparriba que jugaven al “cinquet”. En veure’ls arribar van fer cara de fàstic. (encara que normalment l’Edu ja fa cara de fàstic, però bé).
- Sempre ens interrompeu quan anem bé en una partida, eh?.- va remugar l’Edu.Au, tu calla!.- va exclamar el Pepón que ja començava a estar fastiguejat de donar voltes per cotxeres a les fosques i anar tantejant per on anaven.

- Està bé. Heu de trobar la màscara de llop amagada per les herbes. Si la trobeu guanyeu un sobre amb un premi per a partir entre els 3. Teniu 2 minuts per a trobar-la.- va explicar el Peloparriba.
- D’acord.- van dir els 3.
- Doncs temps!.- va exclamar l’Edu sense deixar-los temps per situar-se.
- Capullo...- va xiuxiuejar el Pepón.
- Jose, això és un llop?.- va preguntar la Cris.
- El què?.- va preguntar acostant-se a ella.
- Ni idea, sense llum no veig una merda.- va respondre-li l’home.
- A veure?.- va preguntar el Cap d’Es.
- Ni pajolera idea, en serio.- va dir el Pepón.
- Seguim buscant.- va dir la Cris.
- Temps!.- va exclamar l’Edu tot feliç en veure que per fi algu no havia superat el seu repte.
- Capullo! Segur que ens has deixat menys temps!.- va exclamar el Pepón tot emprenyat.
- No,no,no. Jo us he deixat 2 minuts com a la resta. La culpa és vostra per no trobar la màscara.- va dir l’Edu tot feliç.
- Au, anem.- va dir el Pepón tot emprenyat liderant el grup de nou.
- Si, entrem als despatxos a veure si el Bigoti és allà.- va dir la Cris.
- Si, anem.- va dir el Cap d’es tancant la marxa.
Mentrestant, el grup 2, s’encaminava sense saber-ho cap als lavabos, on els esperava el Tecus, impacient per filmar el Mitjaceri netejant lavabos amb la superindumentària que els havia preparat.
Els 3 van arribar al darrer punt de control abans de haver d’iniciar la búsqueda definitiva del Bigoti.
- Bona nit.- va dir el Tecus rient feliç.
- Bona nit, cap.- va dir el Ceri tot aterroritzat perquè temia el pitjor havent-hi el cap allà.
- Tranquil, Manolo, que no passa res.- va dir el Tecus rient.
- Segur?.- va preguntar el Ceri encara tremolant.
- Doncs si. Us explico en què consisteix la prova.- va dir el Mafiós Caragos.
- D’acord.- va dir l’Emma.
- Heu d’entrar als lavabos i trobar el Bigoti a veure si hi és. Mentre busqueu heu de netejar aquest femer de lavabos perquè els puguem usar.- va dir el Mafiós Caragos.
- Està bé, si no hi ha més remei...- va dir l’Emma dubtant.
- No podeu dir que no, com en altres proves. Ho heu de fer i mentrestant, jo us filmo.- va dir el Tecus.
- Que ens filmarà?!.- va exclamar el Ceri.
- Doncs si, Manel, et filmaré netejant lavabos amb aquest davantal, el mocador, els guants i les botes.-va dir el Tecus traient-los de les caixes on estaven abans asseguts.
- Doncs som-hi!.- va exclamar el Mafiós.
- D’acord.- va dir l’Emma.
Aixi que els tres van entrar en aquells lavabos pudents plens de porqueria amb aquells superguants verds, les botes negres de pagès, el davantal lila i el mocador lila de conjunt amb el davantal. Aixi que els tres van buscar per allà però del Bigoti ni rastre, però el que si van trobar va ser tres sobres de colors. L’Emma en va trobar un de lila fosc, el Mitjaceri en va trobar un de verd poma i el Mafiós un de vermell. El Tecus els va dir que el joc estava a punt d’acabar, que era més de la una de la matinada.
Ara és el torn del grup 3, el del Manel. Que han tornat enrere sense adonar-se’n i s’han topat amb l’Home-greix i el Va de guapo, que els esperaven per sopar. L’Home-greix els va dir:
- Benvinguts al vostre últim sopar.
- Apa! Si sembla una història de por!.- va exclamar el Cluni.
- Es que ho és. Whahahahahaha!.- va riure l’Home-greix ficant-se en el seu paper.
- Au, explican’s la prova ja, Josep Maria!.- va exclamar el Brincos 3 llançant-li un drap pel cap.
- Ah! De què vas?!.- va exclamar l’Homre-greix llançant-li el drap al Brincos 3 de volta cap a ell.
- Au, que això serà un no acabar, explica Josep Mª.- va demanar-li el Julio.
- D’acord, està bé, si m’ho demana el Julio i tant ben demanat...- va rendir-se l’Home-greix.


I buenu, per avui, res + pq sinò tornarà corrents mon pare i m'enxamparà i m'escabetxarà. ¬_¬

ah! m'he comprat:

- Reloj de Arena (sunadokei) vol 3
- Collage Perfecto vol2
- El principe de la medianoche vol4
- Wedding peach vol 5
- Bleach vol4

i encara em kden per comprar Alice vol3 i Naruto vol3 que els aniré a comprar dma amb l'Emma i aixi les dues alhora comprar Alice. jejeje :P em fa ilusió. ^^

doncs el Pepón és un home rebuscat i incomprensible pq ha dit 1 cosa q ma sorprés molt però q en el fons és el q jo planejava de fer. :P ja us ho explicaré en persona. jejejejejejejeje ^.*

ah! i deixeu els vostres comentaris pq sàpiga les vostres opinions sobre la història! ^^ moltes gràcies a la Mely i la Paradisse dream pels seus comentaris, em fan molta ilusió! ^.* :3

au, ens veiem demà!!! ^^

miércoles, agosto 30, 2006

Història 3 capítol 3 part 3!

Aqui teniu 4 pàgines més de la història i les últimes que us poso avui! :P i és que ja son les 22:32 i mon pare està impacient pq surti d'aqui. jejeje :P i tan sols duc 1h actualitzant el blog! :P U_U si es que... espero que aviat sigui el dia 4 pq aixi puc ficar-m'hi quan vulgui perque ja pencaran tots dos, mon pare i ma mare. :P a més, ara si que la pantalla comença a fer el burro i es posa de colors que fan mal als ulls. ¬_¬ T_T kk.

Personatges:

Homegreix (vermell 3)
Pepón (lila d sobre del dl pèls)
Va de guapo (lila 3)
Cris
Dolors
Cap d'Es
Pelopi
Mitjacerilla
Mafiós (lila 2na fila x baix 3r color)
Tecus
Mafiós Caragos (blau de sobre dl Julio)
Brincos 3
Cluni
Julio
Calvorota (groc dl mig dls grocs)
Jose Luis
Caragos
Pèls 2



- Com que ja heu sopat?! Aquest Esteve!.- van exclamar els dos homes
- Jajajaja. Que bo.- va dir el Pepón rient.
- Doncs és igual. Aquí teniu els vostres sopars especials. A veure què us semblen.- va dir el Greix.
- Tastem-los, si més no.- va dir el Pepón destapant el seu plat.
- Aquí tenim per al Jose, llenties saltejades amb salsa de moscatell i vi negre. I de segon, tenim carn crua amb suc de tomàquet.
- No gràcies, passo.- va dir el Pepón apartant el plat.
- Molt bé, tu t’ho perds.- va dir l’Home-greix retirant el plat mentre reia.
- El següent, és el menu de la Cris.- va dir el Va de guapo.
- A veure què em posen.- va dir la noia agafant la mà del Pepón amb més força.
- Doncs tenim un combinat de musclos amb anguiles, truita d’espàrrecs i formatge fos per damunt. De segon, tenim bacallà amb una samfaina especial de formatge emmental i roquefort al damunt i tomàquets a trossos per damunt.
- Emm, no gràcies.- vca dir la Cris girant la cara cap a una altra banda.
- Jajaja.a tu també et putegen amb menjar que no t’agradi?.- li pregunta el Pepón rient.
- Tu calla! Que a tu tampoc t’ha fet gràcia!.- va exclamar la Cris fent morros.
- Vale, vale, no t’enfadis, noia.- va dir el Pepón en to conciliador.
- El següent és l’altre Jose!.- va exclamar l’Home-greix.
- A veure què em toca!.- va exclamar el Cap d’es emocionat.
- Tu no t’emocionis tant, que segur que et fot!.- va exclamar el Pepón.
- Doncs per tu hi ha de primer nous moscades en pols, espinacs gratinats, amb salsa de mostassa i ketchup, i salsa de xocolata amb taronja per damunt i un rajolí de menta i anís. De segon, tenim anxoves de llauna amb els pèls, amb vinagre per damunt, tonyina, ous bullits ratllats per damunt i tomàquet solís per damunt també. Per acompanyar el segon plat, salsa tàrtara.
- Bé, doncs em sembla que passo. Massa sofisticat per al meu gust.- va dir el Cap d’es mentre reia.
- Tu ets dur de pelar, eh, Jose?.- va dir-li el Va de guapo.
- És que em fa gràcia aquesta supercombinació.- va dir el Cap d’es rient.
- Doncs l’ha fet el Bigoti amb l’ajut dels conspiradors.
- Vaja...- va dir el Cap d’es pensatiu.
- Bé, doncs podeu seguir, perquè com veieu, el Bigoti aquí no hi és.
El grup 1 va marxar de la zona del Va de guapo i l’Home-greix.
El Grup 2 s’aproximava a el primer punt que va trobar. Allà hi havia la Bruixa i el Pelopi. Estaven asseguts en unes cadires on tenien una col·lecció de caixes de colors.
- Bona nit.- va dir la Dolors.
- Bona nit.- van respondre els tres.
- En aquest punt de control teniu el túnel del terror. Heu de mirar bé banda i banda perquè potser trobeu el Bigoti o potser no. Heu de seguir fins el final.- va dir el Pelopi.
- D’acord.- va dir l’Emma liderant el seu grup.
- Escolteu, el grup el pot tancar el Mafiós?.- va preguntar el Ceri.
- Que tens por?.- va preguntar l’Emma aguantant-se el riure.
- Doncs una mica.- va dir el Ceri mentre intentava dissimular que li tremolaven les cames com una fulla.
- Doncs bé, si no hi ha més remei.- va dir el Mafiós posant-se l’últim i estant al mig el Ceri.
Aixi que els tres van entrar al túnel del terror, en fila india. Mentre passaven per aquell túnel il·luminat per llumins, aguantats en uns bolis bic, buscaven per cada racó del passadís a veure si allà s’hi amagava el Bigoti. Però van passar per tot allò sense veure’l. Tan sols apareixien ombres estranyes de tant en tant i se sentia els udols del vent i crits estranys de terror. Ah! I la ràdio a tope, que et deixava sorda!
En sortir del passadis eren de nou a fora al carrer, en la fosca de la lluna nova d’aquell dia.
Mentrestant, el grup 3, liderat pel Brincos 3 arribaven a un racó amagat de les cotxeres, on el Brincos 3 pensava que trobarien al Bigoti. Però allà es van trobar el Tecus i el Mafiós Caragos!
Estaven també embolcallats per una capa negra de dràcula i estaven asseguts envoltats per una colla de caixes de coloraines. El Tecus va parlar i va dir:
- Aquest és el punt dels lavabos del Terror.
- Els lavabos del Terror?.- va preguntar flipant el Manel.
- Això mateix.- va dir el Tecus rient.
- I de què va això?.- va preguntar el Cluni.
- Doncs va de que heu d’entrar en aquests lavabos sense netejar i netejar-los i mentre els netegeu potser us trobeu al Bigoti.- va dir el Tecus rient.
- I quina gracia té?.- va preguntar el Brincos 3.
- Doncs que jo gravo els meus treballadors en vídeo netejant lavabos! Jajaja.- va dir el Tecus rient mentre treia la càmara de vídeo.
- Au, ja podeu entrar.- va dir el Mafiós Caragos.
- Si no hi ha més remei...- va dir el Brincos 3.
Entreren als serveis, que feien una pudor mortal i allà es van trobar una colla de fregones, cubells, i desinfectants de tot tipus.
- Ara entenc perquè feia tants dies que no ens deixaven entrar aquí...- va dir el Brincos 3.
- Si, perquè ens feien fer servir els lavabos petits.- va dir el Julio.
- Doncs si, per fr-nos netejar aquests.- va dir el Cluni netejant.
Els tres van voltar per tots els lavabos i ni rastre del Bigoti.
Quan duien mitja hora el Tecus els va cridar i els va dir que si no havien trobat el Bigoti que marxéssin o podria arribar un altre grup allà. I que els ajudessin a preparar-ho per un altre grup.
En aquells moments, el grup 4, s’acostava al seu primer lloc, el lloc del menjar. L’Home-greix i els seu company ja tenien a punt els plats corresponents. Perquè per la superràdio que duien al damunt, el Bigoti els havia dit que s’acostava el grup del Calvorota, el Jose Luis i el Pèls.
En acostar-se a la taula, a les fosques diu el Calvorota:
- què és això?
- El vostre sopar.- va dir el Va de guapo fent veu d’ultratomba.
- Home, Jose! Tu ets el primer punt!.- va exclamar el Pèls.
- Doncs si.- va dir el Vadeguapo.
- Doncs aquí teniu el vostre sopar.- va dir l’Home-greix.
- I què hem de fer?.- va preguntar el Pèls.
- Menjar-vos-el, si en sou capaços.- va dir el Vadeguapo rient malvadament.
- De moment, el grup que ha passat, no ha pogut mejar-se’l.- va dir l’Home-greix prenent per el seu mànec la tapa del primer plat d’algú.
- Doncs el primer en sopar qui és?.- pregunta el Vadeguapo.
- Doncs jo mateix.- va dir el Jose Luis.
- Perfecte. Doncs per a tu, tenim de primer, pernil salat al forn, passat i amb verdet, amb pa amb verdet per sucar i salsa de bolets variats. De segon tenim un os de pollastre a l’ast, amb patates recremades i salsa de tonyina per damunt.- va dir l’Home-greix somrient.
- Gràcies, però em sembla que si comencès a menjar, em quedaria amb gana.- va declinar el Jose Luis.
- Tampoc?.- va preguntar l’Home-greix aguantant-se el riure.
- Doncs passem a la segona víctima!.- va exclamar el Va de guapo.
- Què m’espera?.- va preguntar el Calvorota emocionat.
- Doncs per a tu, tenim un saltejat d’espinacs, bledes, mongetes tendres, mongetes seques, cigrons, llenties, amb tonyina i préssec i amanit amb oli. De segon, una amanida de fruites i pasta amb prunes, préssecs, cireres, nespros, miravolants, síndria, meló, nectarines i banyat amb el suc de taronja i del préssec. Què et sembla?.- va dir l’Home-greix amb un somriure comercial.
- Jajajajaja. Que bo! Un plat cagatiu! Em sap greu però no tinc ganes d’anar com un coet al lavabo i anar a cagar! .- va dir el Calvorota sense deixar de riure.
- Però és bo, aquest!.- va exclamar l’Home-greix.
- D’acord, m’ho menjo.- va dir el Calvorota.
- Premi!.- va exclamar el Greix
- Quin premi?.- va exclamar el Calvorota.
- Ho sabràs quan s’acabi el joc. Tens dret a triar un sobre dels que tinc. Quin color vols?.- va preguntar el Greix.
- Doncs el rosa!.- va exclamar el Calvorota.


aixi us deixo aquest capítol pq ja he d'anar plegant veles, pq sinò em faran fora d'aqui ¬_¬ però espero que el dia 4 de setembre pugui continuar actualitzant el blog. pq mon pare ja ma dit que fins el dia del judici final que res de res. aixi que esperaré a que vagi a treballar per poder conectar-me. :P

també, que sapigueu que ja me bxat del drama "prince who turns into a frog" fins l'ep 6 de 30. :P 2 els he bxat ara amb el permís de mon pare i que espero seguir bxant a prtir del dia 4 i cal que sabeu que és un drama super addictiu. amb tios bons, i que fa riure molt! apa, ens veiem!!! XD i que si voleu contactar amb mi abans del dia 4, pel movil, com sempre! jeje :P ens veiem! ^^

Història 3 capítol 3 part 2!

Com que encara va bé la pantalla de l'ordinador i no fa l'imbècil poso una miqueta més d'aquest capítol de Halloween! ueee! ^.*

disfruteu-lo! :P

personatges i el color! :P

Cris
Bigoti
Pèls
Pepón
Emma
Pèls 2
Marianella
Eduardo
Cap d'escombra
Mitjacerilla
Caragos
Tati
Pelopi
Dolors
Julio
Brincos 3
Lalala
Home-greix (vermell 3)
Va de guapo (lila 3)



- Ben lluny del fum del tabac.- va dir la Cris posant-se a prop del Bigoti, que era un dels pocs que no fumava.
- Jojojo. Vine, vine.- va dir el Bigoti amb un riure maliciòs.
- Em fas por, Esteve.- va dir la Cris.
- Va, vine.- va dir el Pepón llençant la cigarreta i acostant-se cap a la noia.
- A mi no em molesta el tabac, guapo.- va dir la vella, que continuava atacant el Pepón.
- Tu ves a cagar!.- va exclamar el Pepón donant-li una empenta de nou.
- Et denunciaré per maltractador!.- va exclamar la vella marxant.
- Ostres! Per fi ha tocat el dos! La vella ja em tocava els nassos!.- va exclamar el Pepón respirant alleugerit.
- Ara que ja hi som tots, podem anar de festa!.- va exclamar el Bigoti.
- On?.- van exclamar els companys.
- És un secret.- va dir el Bigoti trucant pel mòvil.
- Ja ho tens tot a punt?.- va dir el Bigoti al seu company misteriòs del telèfon.
- Si, Esteve.- va dir el paio misteriòs.
- Perfecte. Ara venim.- va dir el Bigoti penjant.
- Més misteris?.- va preguntar el Jose Manuel.
- Doncs si. Jojojo.- va dir el Bigoti començant a caminar.
Mentre caminaven xerraven una miqueta de tot i la Tati va dir:
- Sabeu què? No estic embarassada.
- Eeeeeeeh?!.- van exclamar l’Emma, el Pèls i la Cris.
- En serio. És que l’altre dia vaig anar al metge i em va dir que tenia el ventre inflat per una inflamació i que es van pensar que era un embaràs.
- Apa!.- van exclamar l’Emma i la Cris.
- I el Javi com s’ho ha pres?.- va preguntar l’Emma.
- El Javi? Qui és aquest?.- va preguntar la Tati fent-se la despistada.
- El teu novio, no?.- va preguntar l’Emma.
- Ja no ho és. L’altre dia es va trobar amb una excompanya del cole que havia cnaviat molt amb el pas dels anys i s’havia tornat una tia bona i s’hi va enrotllar al sofà de casa nostra perquè es pensaven que tan sols prendrien alguna cosa i ja ho veus.
- Ja veig el què?.- va preguntar l’Emma.
- Que l’he engegat a pastar. Per posar-me les banyes.- va dir la Tati tota seriosa.
- Doncs tu bé que li posaves les banyes amb el Mosk, no?.- va dir-li la Cris.
- Si, però ell no em va enxampar mai, no?.- Va dir la Tati amb un somriure de pilla.
- Si és que, Tati...- va dir l’Emma posant-se la mà al cap.
- Doncs això, que ara estic soltera i amb ganes de marxa!.- va dir la Tati.
- Vols marxa?.- va preguntar el Pèls.
- Si.- va dir agafant-lo pel braç i anant més endarrere.
- Quin parell, eh?.- va dir el Pepón ficant-se pel mig de la conversa i pescant el braç de la Cris mentre li feia un petó a la galta.
- El que va parlar!.- va exclamar l’Emma agafant el braç del Pèls 2.
- Jajaja. Quin grupet!.- va exclamar el Gos.
- Perquè ho dius?.- va preguntar el Pepón encenent una altra cigarreta.
- Perquè està ple de parelletes.- va dir el Gos rient.
- Ple?.- va dir el Pepón flipant.
- No sou parella?.- va preguntar el Gos estranyat.
- Doncs no, que no m’he declarat pas.- va dir el Pepón.
- Doncs aparta’t de mi!.- va exclamar la Cris separant-se del Pepón.
- Au, no t’enfadis...- va dir el Pepón fulminant el Gos amb la mirada.
- Si no saps escollir bé les paraules, és culpa teva.- va dir el Gos marxant tot satisfet.
- Capullo... – va xiuxiuejar el Pepón ple de ràbia i seguint a la Cris disculpant-se.
- Ja hi som.- va dir el Bigoti rient.
Les cotxeres estaven a les fosques i de sobre es va fer una llum, de llanterna.
- Benvinguts al vostre malson de Halloween.- va dir l’Eduardo amb la llanterna iluminant-li la cara, que ja és prou lletja.
- Apa, Edu! De què vas?!.- va exclamar el Caragos.
- Ei, Jose! També vens?.- va dir l’Edu rient malvadament.
En aquell moment de fons es va sentir una llarga riallada malvada. Era el Riki, que reia per posar-hi més emoció de terror.
- Passeu, passeu. Que tindreu malsons, aquesta nit!.- va exclamar l’Edu mentre se sentia el Lalala rient de fons.
- Endavant...- va dir un altre personatge amb llanterna.
- Aaaaah!.- va exclamar la Cris, que estava al costat del paio de la llanterna i va agafar el braç del Pepón, fent que ell fotés un bot.
- Nena, no m’espantis.- va dir el Pepón agafant-la.
- Jajaja. Que bo, no té preu.- deien el Pelopi, el Bigoti i l’Edu.
- Vosaltres, a callar!.- va exclamar el Pepón.
- Oooh! Que maco que ets, Jose. Vols que et faci un petonet?.- va dir-li l’Edu enfotent-se’n d’ell.
- No gràcies, no vull morir infectat. A més, no em van els homes.- va dir el Pepón.
- Llàstima.- va dir l’Edu encara rient.
- El segon guia és el David.- va dir el Bigoti.
- Si, nosaltres us guiarem pels vostres malsons més horrorosos.- va explicar l’Edu.
- Vaja...- va dir la Tati, que feia estona que no deia res.
- Comencem la festa!.- va exclamar el Bigoti.

El grup es va començar a endinsar en la fosca de les cotxeres, tan sols il·luminada per la llum de les dues llanternes que sostenien el Pelopi i l’Edu. En un moment donat però, les van apagar de cop. Van atansar l’orella i se sentien unes riallades llunyanes i venia una olor intensa de tabac reconcentrat.
- Aquesta olor d’on ve?.- va preguntar el Julio.
- Doncs no en tinc ni idea. Tu vine, nena.- va dir el Pepón agafant la Cris pel braç.
- Exacte, vine, bonica.- va dir el Pèls 2 a l’Emma.
- Això és superemocionant!.- va exclamar la Tati.
- Ja veurem amb què ens surt l’Esteve.- van dir el Ceri i el Brincos 3 alhora.
- Jajaja. Benvinguts al Malson, mortals. Aquesta és la veu del mal, que resona en la fosca de la nit! Aquesta nit, us omplirà el cos de por, tanta, que no dormireu en setmanes. Ahajajajajajajaja.- va dir la veu d’ultratomba que resonava per les cotxeres.
- Apa, el Riki es passa 3 pobles!.- va exclamar el Caragos.
- Ja ho veus.- va dir el Pepón encenent l’encenedor.
- Ah! No val a fer llum!.- va exclamar el Lalala, que se li va veure l’ombra en la fosca.
- El movil! Es clar!.- va exclamar la Tati rebuscant-lo en la bossa i il·luminant la fosca deixant el Lalala a la vista. Vestit amb una capa negra i un barret negre va fugir cames ajudeu-me per participar de la següent putada de Halloween.
- A partir d’aquest punt, volem que us separeu per trios i que passegeu per aquí fins arrivar a trobar-me.- va dir el Bigoti.
- Te’n vas?.- va preguntar el Gos.
- Doncs si. M’amagaré i m’heu de trobar. El grup que em trobi guanyarà un suculent premi.- va dir el Bigoti.
- Si, pots comptar.- va dir el Gos sospirant.
- No sé perquè però m’imaginava una cosa d’aquestes.- va dir el Julio sospirant.
- Si, jo també.- va dir el Pepón posant els ulls en blanc mentre sospirava.
- Doncs, apa. L’Edu i el David us deixaran un dau per fer els grups i jo em vaig a amagar.- va dir el Bigoti desapareixent en la fosca.
- Doncs lo dit. Els grups!.- va dir l’Edu traient un dau de la butxaca.
- Banc sabadell?.- va preguntar la Tati.
- Si, què passa?.- va dir l’Edu vermell mentre li donava al Pepón.

Els grups queden aixi:


Grup 1: Pepón, Cris, Cap d’escombra
Grup 2: Emma, Mitjaceri, Mafiós
Grup 3: Brincos 3, Cluni, Julio.
Grup 4: Calvorota, Jose Luis, Pèls.
Grup 5: Caragos, Tati, Pèls 2.

- Bé, ja podeu sortir els dels diferents grups amb diferències de 5 minuts. Endavant, el grup 1!.- va exclamar l’Edu.
- Anem.- va dir el Pepón agafant la Cris de la mà.
- Jo també, va.- va dir el Cap d’es agafant la mà de la Cris nomès per fotre al Pepón.
- Tu! Amb quin dret li agafes la mà?!.- va exclamar el Pepón intentant separar les mans del Cap d’es i de la Cris.
- Deixa’t estar de bestieses, Jose i seguim endavant, que hem de trobar el Bigoti.- va dir el Cap d’es.
- No vull.- va dir el Pepón creuant-se de braços.
- Pensa que en la fosca és millor anar agafats de les mans.- va dir la Cris que trobava d’allò més divertit agafar les mans a dos paios.
- Està bé, però nomès t’ho permeto avui.- va dir el Pepón agafant-li la mà de nou.
- Jajaja. Que bo! Que divertit que és burxar-te, Jose!.- va exclamar el Cap d’es.
- Burxador...- va dir el Pepón fluixet.
- Deixa-ho córrer.- va dir la Cris fent-li un petonet a la galta.
- Està bé.
En aquell moment, una fortor estranya els va sobresaltar.
- Què es aquesta pudor?!.- va exclamar el Pepón.
- Ni idea.- va dir el Cap d’es.
- No ho sé.- va dir la Cris.
- Doncs anem-hi. Ves a saber què estan fent els conspiradors.- va dir el Pepón liderant el grup.
- D’acord.- van dir el Cap d’es i la Cris.
En acostar-se es va veure una taula parada, amb tres espelmes, un mantell vermell com la sang i dues ombres d’esquena, immòvils. De cop i volta, es donen la volta:
- Bona nit, estimats i preciosos hostes.- van dir els estranys amb capa.
- Jajajajajaja. Aquesta si que és bona! Josep Maria! I Jose! Jajajajajaja.- van dir el Pepón i el Cap d’es rient a cor que vols.
- Ei. Pareu de riure i escolteu-nos!.- va exclamar l’Home-greix.
- D’acord.- va dir el Pepón parant una miqueta de riure.
- Doncs aquí teniu el sopar, perquè suposo que esteu afamats.- va dir l’Home-greix.
- Doncs no, ja hem sopat.- van dir els tres hostes.

aixi us deixo aquesta segona part del capítol 3! jejejejejejeje espero que us esteu divertint. jojojo XD pq jo mu e paxat mu b escribint això! :P

Història 3 capítol3 part 1!

Aqui de nou a la càrrega amb un nou capítol en que el Bigoti farà de les seves, per variar! sinò, quina gràcia tindria? :O XD

aixi que us deixo amb un fragment d'aquest nou capítol en que avui m'hi he viciat a escriure i que espero que us divertiu amb ell i que us agradi! XD

ah! i el link amb el blog de l'Emma de la columna dreta ja funciona! jejeje XD apa, us deixo amb aquesta nova entrega! ja em direu que us sembla! eh? :O

Personatges del capítol i el seu color de diàleg! :O

Mitjacerilla
Bigoti
Mario
Tecus
Pepón
Cap d'escombra
Marianella
Emma
Cris
Tati
Pèls
Pèls 2
Caragos


Capítol 3: Jornada de terror. Festa de Halloween a Cotxeres. Històries de por de nit a Sant Feliu.

Aquell matí feia molt de sol però fresqueta, eren finals d’octubre, ja s’acostava el dia de la festa de Halloween però com que aquí no és costum de celebrar-la el Bigoti va pensar que es podria celebrar Halloween. (aquest home sempre ha de dur la contrària).
Aixi que el Bigoti va preparar uns cartells i va posar-lo per tots els passadissos de cotxeres.
- Què és això?.- va dir el Ceri que arribava en aquell moment.
- Ah! Arribes al punt, Manolo!.- va exclamar el Bigoti.
- Noo! Em fas por, Esteve!.- va exclamar el Ceri.
- No pateixis, home! Nomès vull que m’ajudis a penjar els cartells.- va dir el Bigoti fent jojojo.
- Segur?.- va dir el Ceri sense acabar-s’ho de creure.
- Segur.- va dir-li el Bigoti allargant-li un manyoc.
- Està bé.- va dir el Ceri anant-se’n escales amunt.
En el moment en que estava penjant un cartell sent una veu darrera seu:
- Manel, es pot saber què dimonis fas?!
El Ceri es va girar i va veure el Mario treient foc pels queixals:
- Ah, perdoni senyor. És que l’Estevet m’ha demanat que si li podia penjar això.- va dir allargant-li un paper.
- Una festa de disfresses a cotxeres per Halloween?.- va preguntar el cap num 2.
- Doncs aixo és el que sembla.- va dir el Ceri començant a tremolar.
- Doncs a mi no m’ha consultat res!.- va dir cridant.
- Per això no volia ajudar-lo!.- va exclamar el Ceri mig plorant.
- Castigat! A netejar autobusos els diumenges al matí!.- va exclamar el Mario.
- Però si ja ho estic!
- Doncs a netejar lavabos.- va dir el Mario marxant tot emprenyat.
- Pobre de mi... sempre castigat...- va dir quasi plorant.
- Què era aquest escàndol?.- va preguntar el Tecus, que passava per allà.
- Senyor... doncs això. La nova idea de l’Esteve.
- Vaja. Ja hi torna.- va dir sospirant.
- Si, senyor. I per culpa seva estic castigat sense motiu.- va dir el Ceri suplicant clemència.
- Deixa estar al Mario, no estàs castigat. Què t’ha manat fer?.- va preguntar el Tecus per curiositat.
- Netejar lavabos.
- Jajajaja. Netejar els lavabos! Doncs almenys fes-ho un dia! Que ho vull gravar en vídeo!.- va dir el Tecus pixant-se de riure.
- Però senyor...
- Res de peròs i digues-li al Bigoti que pugi al meu despatx, que hem de parlar. I ja et diré quan vull que els netegis, que vull riure.-va dir el Tecus entrant al seu despatx.
- Perquè?.- va dir el Ceri lamentant-se mentre baixava les escales buscant el Bigoti i pregant perquè el Mario no l’haguès trobat abans que ell.
En aquell moment el Ceri va veure el Bigoti fent jojojo mentre xerrava burxant el Pepón.
- Esteve, el cap Tecus et crida.- va dir el Ceri.
- Molt bé, gràcies. Ara hi vaig.- va dir el Bigoti fent jojojo.
El Bigoti va pujar les escales i va picar a la porta. El Tecus va dir:
- Endavant.
- Bon dia.- va dir el Bigoti rient.
- Bon dia, Estevet. Seu.
- Si, senyor.
- Quina n’estàs maquinant ja?
- Doncs tan sols vull celebrar Halloween amb els companys i amics. Res més.
- Doncs perquè no m’ho preguntaves abans de fer cartellets i tot?
- Doncs perquè pensava que era la manera més ràpida.
- Tu sempre fent el que vols. D’acord, jo convenceré el Mario però hauràs de netejar els autobusos i els lavabos durant 1 setmana. M’has entès, Esteve?
- Si, senyor.
- Ah! I un dia els has de netejar els lavabos amb el Manel. Que us vull gravar en vídeo.- va dir el Tecus rient.
- Ah! Me’n farà una còpia, senyor?
- Ja en parlarem, d’això, Esteve. Ja pots marxar.
- Si, senyor.- va dir el Bigoti marxant.
En baixar estava el Pepón fumant, per variar, mentre es prenia un cafè.
- Què, ja t’han fotut bronca? Per variar.- va preguntar-li el Pepón.
- Tan sols una miqueta, perquè era l’Òscar i no el Mario, que sinò, em penja.- va dir el Bigoti rient.
- Apa! Que has tingut molta sort, eh?.- va dir-li el Pepón donant-li uns copets a l’espatlla.
- Doncs si, amic meu.- va dir el Bigoti menjant-se una poma.
- Ara esmorzes?.- va preguntar el Pepón mirant el rellotge.
- Doncs ja ho veus. Tenia coses a fer abans.- va dir el Bigoti fent una gran queixalada.
- Ei! Jose! Que fas per aquí?.- va dir el Bigoti cridant el Cap d’es.
- Doncs esmorzant una poma.- va dir menjant-se la poma.
- Digui?.- va dir el Pepón despenjant el telèfon.
- Apa, que et busquen!.- va exclamar el Bigoti marxant amb el Cap d’es.
- Qui era?.- va dir el Bigoti, minuts més tard.
- Que tafaner que ets, eh Esteve? Doncs era la meva mare, que em convida avui a sopar.
- A Sant Feliu?- va preguntar-li el Bigoti.
- Doncs si. Perquè?.- preguntà el Pepón.
- Doncs perquè podriem sortir de festa després. Què me’n dius?.- va preguntar el Bigoti.
- Doncs em sembla bé.- va dir el Pepón somnrient.
- Perfecte. Perquè havia quedat amb uns amics que m’havien dit que feien una festa i que volien que portés més amics.
- Ah! I tu vas i te n’aprofites de mi, no?.- va dir el Pepón somrient malvadament.
- Va, Jose, no siguis dolent.- va dir el Bigoti fent cara de pena.
- Esteve, amb aquesta cara de pena no vas enlloc, eh?
- Jo! Jo que em pensava que hi picaries!.- va exclamar el Bigoti.
- Doncs no. Au, fins al vespre! Ja et faré un truc quan acabi de sopar.- va dir el Pepón apagant la cigarreta i marxant cap al seu estimat bus gris.
- Jose, si vols riure aquesta nit, vine amb nosaltres també.- va dir-li el Bigoti al Cap d’es.
- Jajaja. Quina en duus de cap aquest cop, Esteve?.- va preguntar el Cap d’es.
- Ja ho veuràs quan vinguis.- va dir el Bigoti rient malvadament.
- Jajaja. Vindré tan sols per curiositat, eh?.- va dir el Cap d‘es rient.
- Perfecte.- va dir el Bigoti mentre es fregava les mans i marxava rient.
El Bigoti va convidar també al Manel (Pèls), al Brincos 3, al Ceri, al Calvorota, al Cluni, al Mafiós, al Caragos, al Pèls 2, al Julio i al Jose Luis. (apart del Cap d’es i el Pepón). Va pensar que amb 12 persones en tenia de sobres per passar-s’ho bomba aquella nit.

A dos quarts d’onze de la nit el Pepón es va reunir amb la resta, tan sols faltava el Bigoti, l’instigador de la reunió.
Quan ja duien una estoneta va aparèixer amb una senyora d’uns 50 anys que es va llençar al damunt del Pepón i li va dir:
- Hola estimat meu!
- Ejem. I tu qui ets?.- va preguntar el Pepón amb cara de circumstàncies i intentant treure-se-la del damunt.
- Doncs soc la teva fan número 1. Em diu Marianella.
- Doncs em sap greu però jo ja estimo una altra persona.
- Ah si? M’és igual. Perquè ella ara no hi és, oi?.- va fer la dona amb una mirada de “seràs meu”.
- Doncs a mi no m’és igual. Així que deixa’m estar.
- Que maleducat que ets, Jose.- va dir la dona abraçant-lo més fort.
- Hola!.- es va sentir una veu per darrera.
Els homes es van girar intentant no deixar veure que es pixaven de riure. Era l’Emma, que havia quedat amb el Pèls 2.
- Hola preciosa!.- va exclamar el Pèls 2 abraçant-la.
- Hola guapo.- va dir-li l’Emma amb un somriure i alhora extranyada per aquella càlida rebuda.
- Si tu hi ets...ella també?.- va preguntar el Pepón mirant per arreu.
- Jeje. Em busques?.- va dir la Cris.
- Ho sabia.- va dir posant-se vermell.
- A què jugues ara?.- va preguntar la Cris.
- No és el que sembla! Ella no m’importa!.- va exclamar el Pepón desempallegant-se de la senyora.
- Jeje. Ja ho sé.- va dir-li ella amb un somriure.
- De veritat?.- va preguntar ell.
- Si.- va dir agafant-lo pel braç.
- Encara falta la Tati.- va dir el Pèls.
- Esperem-la.- va dir el Bigoti mirant el rellotge pensatiu.
- En què penses, Esteve?.- va preguntar-li el Pepón.
- Ah! Coses meves.- va dir el Bigoti fent jojojo mentre rebuscava alguna cosa a la butxaca dreta del pantaló.
- Ja... segur.- va dir el Pepón mentre buscava una cigarreta.
- Fumar és dolent per a la salut.- va dir-li el Pèls.
- Ja ho sé, Manel. Però m’és igual.- va dir el Pepón encenent la cigarreta.
- Doncs fes el que et roti.- va dir el Pèls.
- Ei Tati!.- va exclamar la Cris separant-se el més lluny possible del Pepón.
- On vas?.- va dir-li el Pepón.

aixi us deixo aquesta primera part del capítol 3, l'especial de Halloween a les cotxeres de Sant Feliu, organitzada pel Bigoti! ens veiem en la segona part! XD ^.*

Informacions variades sobre el bus! important!

Avui per fi he pogut actualitzar el blog pq ahir no anava bé i no havia pogut publicar la segona part del capítol 2 de la història 3. ^^

també espero que s'hagi afegit a la llista de links el del blog de la Emma. jejeje XD

ara estik actualitzant una miqueta el blog i intentaré afegir algunes pàgines més. pq men quedaven 12 d'ahir i més les 60 que he escrit avui. :P és que estava inspirada! jejeje XD

aquest matí m'he llevat a les 9.45 i e sortit al balcó i me trobat que passava el Pepón amb el 51 de les 9.50 (q eren les 10.02) i passa mira banda i banda, amb els seus cabells de punxa i el seu caparró rodó i es gira, m'enxampa mirant-lo tota feliciana i em saluda amb la mà mentre es posa a riure i em torna el somriure! ueee! >o<>
ah! i també he vist el Cap d'es pel carrer i l'he vist entrar a casa seva! jejeje duia una samarreta blanca de maniga curta, per fora, pantalons curts blau marí i les seves superulleres de sol posades! XD viu x allà la plaça la Salut! :P

ah si! el retorn del Mitjaceri! avui el Ceri duia el 64 que surt a les 7 de Macià i que ha passat 15 minuts tard per Sant Feliu! O_O imperdonable. i duia 1 bus mig nou i sento 1 superfrenada i era el Ceri! que ma saludat somrient! jejeje XD

ah! que sapigueu que si heu d'agafar el Bus els dies 1,2 i 3 de setembre que les parades de la carretera estan anulades i que es desvia el bus pel carrer del Sol, és a dir, la desviació nova que han fet al principi de la carretera, al costat dels nostres bancs de mirar autobusos, i allà on l'Home-greix i la resta que duuen el 62 fantasma el fan sortir d'allà. doncs per allà passarà el bus el cap de setmana i divendres. i tindrem tan sols parades per la desviació del Pla. o sigui, una merda de quilo. ¬____¬

i de moment, ja està. ara paxaré una miqueta més de la història! que la disfruteu! XD