miércoles, agosto 30, 2006

Història 3 capítol 3 part 2!

Com que encara va bé la pantalla de l'ordinador i no fa l'imbècil poso una miqueta més d'aquest capítol de Halloween! ueee! ^.*

disfruteu-lo! :P

personatges i el color! :P

Cris
Bigoti
Pèls
Pepón
Emma
Pèls 2
Marianella
Eduardo
Cap d'escombra
Mitjacerilla
Caragos
Tati
Pelopi
Dolors
Julio
Brincos 3
Lalala
Home-greix (vermell 3)
Va de guapo (lila 3)



- Ben lluny del fum del tabac.- va dir la Cris posant-se a prop del Bigoti, que era un dels pocs que no fumava.
- Jojojo. Vine, vine.- va dir el Bigoti amb un riure maliciòs.
- Em fas por, Esteve.- va dir la Cris.
- Va, vine.- va dir el Pepón llençant la cigarreta i acostant-se cap a la noia.
- A mi no em molesta el tabac, guapo.- va dir la vella, que continuava atacant el Pepón.
- Tu ves a cagar!.- va exclamar el Pepón donant-li una empenta de nou.
- Et denunciaré per maltractador!.- va exclamar la vella marxant.
- Ostres! Per fi ha tocat el dos! La vella ja em tocava els nassos!.- va exclamar el Pepón respirant alleugerit.
- Ara que ja hi som tots, podem anar de festa!.- va exclamar el Bigoti.
- On?.- van exclamar els companys.
- És un secret.- va dir el Bigoti trucant pel mòvil.
- Ja ho tens tot a punt?.- va dir el Bigoti al seu company misteriòs del telèfon.
- Si, Esteve.- va dir el paio misteriòs.
- Perfecte. Ara venim.- va dir el Bigoti penjant.
- Més misteris?.- va preguntar el Jose Manuel.
- Doncs si. Jojojo.- va dir el Bigoti començant a caminar.
Mentre caminaven xerraven una miqueta de tot i la Tati va dir:
- Sabeu què? No estic embarassada.
- Eeeeeeeh?!.- van exclamar l’Emma, el Pèls i la Cris.
- En serio. És que l’altre dia vaig anar al metge i em va dir que tenia el ventre inflat per una inflamació i que es van pensar que era un embaràs.
- Apa!.- van exclamar l’Emma i la Cris.
- I el Javi com s’ho ha pres?.- va preguntar l’Emma.
- El Javi? Qui és aquest?.- va preguntar la Tati fent-se la despistada.
- El teu novio, no?.- va preguntar l’Emma.
- Ja no ho és. L’altre dia es va trobar amb una excompanya del cole que havia cnaviat molt amb el pas dels anys i s’havia tornat una tia bona i s’hi va enrotllar al sofà de casa nostra perquè es pensaven que tan sols prendrien alguna cosa i ja ho veus.
- Ja veig el què?.- va preguntar l’Emma.
- Que l’he engegat a pastar. Per posar-me les banyes.- va dir la Tati tota seriosa.
- Doncs tu bé que li posaves les banyes amb el Mosk, no?.- va dir-li la Cris.
- Si, però ell no em va enxampar mai, no?.- Va dir la Tati amb un somriure de pilla.
- Si és que, Tati...- va dir l’Emma posant-se la mà al cap.
- Doncs això, que ara estic soltera i amb ganes de marxa!.- va dir la Tati.
- Vols marxa?.- va preguntar el Pèls.
- Si.- va dir agafant-lo pel braç i anant més endarrere.
- Quin parell, eh?.- va dir el Pepón ficant-se pel mig de la conversa i pescant el braç de la Cris mentre li feia un petó a la galta.
- El que va parlar!.- va exclamar l’Emma agafant el braç del Pèls 2.
- Jajaja. Quin grupet!.- va exclamar el Gos.
- Perquè ho dius?.- va preguntar el Pepón encenent una altra cigarreta.
- Perquè està ple de parelletes.- va dir el Gos rient.
- Ple?.- va dir el Pepón flipant.
- No sou parella?.- va preguntar el Gos estranyat.
- Doncs no, que no m’he declarat pas.- va dir el Pepón.
- Doncs aparta’t de mi!.- va exclamar la Cris separant-se del Pepón.
- Au, no t’enfadis...- va dir el Pepón fulminant el Gos amb la mirada.
- Si no saps escollir bé les paraules, és culpa teva.- va dir el Gos marxant tot satisfet.
- Capullo... – va xiuxiuejar el Pepón ple de ràbia i seguint a la Cris disculpant-se.
- Ja hi som.- va dir el Bigoti rient.
Les cotxeres estaven a les fosques i de sobre es va fer una llum, de llanterna.
- Benvinguts al vostre malson de Halloween.- va dir l’Eduardo amb la llanterna iluminant-li la cara, que ja és prou lletja.
- Apa, Edu! De què vas?!.- va exclamar el Caragos.
- Ei, Jose! També vens?.- va dir l’Edu rient malvadament.
En aquell moment de fons es va sentir una llarga riallada malvada. Era el Riki, que reia per posar-hi més emoció de terror.
- Passeu, passeu. Que tindreu malsons, aquesta nit!.- va exclamar l’Edu mentre se sentia el Lalala rient de fons.
- Endavant...- va dir un altre personatge amb llanterna.
- Aaaaah!.- va exclamar la Cris, que estava al costat del paio de la llanterna i va agafar el braç del Pepón, fent que ell fotés un bot.
- Nena, no m’espantis.- va dir el Pepón agafant-la.
- Jajaja. Que bo, no té preu.- deien el Pelopi, el Bigoti i l’Edu.
- Vosaltres, a callar!.- va exclamar el Pepón.
- Oooh! Que maco que ets, Jose. Vols que et faci un petonet?.- va dir-li l’Edu enfotent-se’n d’ell.
- No gràcies, no vull morir infectat. A més, no em van els homes.- va dir el Pepón.
- Llàstima.- va dir l’Edu encara rient.
- El segon guia és el David.- va dir el Bigoti.
- Si, nosaltres us guiarem pels vostres malsons més horrorosos.- va explicar l’Edu.
- Vaja...- va dir la Tati, que feia estona que no deia res.
- Comencem la festa!.- va exclamar el Bigoti.

El grup es va començar a endinsar en la fosca de les cotxeres, tan sols il·luminada per la llum de les dues llanternes que sostenien el Pelopi i l’Edu. En un moment donat però, les van apagar de cop. Van atansar l’orella i se sentien unes riallades llunyanes i venia una olor intensa de tabac reconcentrat.
- Aquesta olor d’on ve?.- va preguntar el Julio.
- Doncs no en tinc ni idea. Tu vine, nena.- va dir el Pepón agafant la Cris pel braç.
- Exacte, vine, bonica.- va dir el Pèls 2 a l’Emma.
- Això és superemocionant!.- va exclamar la Tati.
- Ja veurem amb què ens surt l’Esteve.- van dir el Ceri i el Brincos 3 alhora.
- Jajaja. Benvinguts al Malson, mortals. Aquesta és la veu del mal, que resona en la fosca de la nit! Aquesta nit, us omplirà el cos de por, tanta, que no dormireu en setmanes. Ahajajajajajajaja.- va dir la veu d’ultratomba que resonava per les cotxeres.
- Apa, el Riki es passa 3 pobles!.- va exclamar el Caragos.
- Ja ho veus.- va dir el Pepón encenent l’encenedor.
- Ah! No val a fer llum!.- va exclamar el Lalala, que se li va veure l’ombra en la fosca.
- El movil! Es clar!.- va exclamar la Tati rebuscant-lo en la bossa i il·luminant la fosca deixant el Lalala a la vista. Vestit amb una capa negra i un barret negre va fugir cames ajudeu-me per participar de la següent putada de Halloween.
- A partir d’aquest punt, volem que us separeu per trios i que passegeu per aquí fins arrivar a trobar-me.- va dir el Bigoti.
- Te’n vas?.- va preguntar el Gos.
- Doncs si. M’amagaré i m’heu de trobar. El grup que em trobi guanyarà un suculent premi.- va dir el Bigoti.
- Si, pots comptar.- va dir el Gos sospirant.
- No sé perquè però m’imaginava una cosa d’aquestes.- va dir el Julio sospirant.
- Si, jo també.- va dir el Pepón posant els ulls en blanc mentre sospirava.
- Doncs, apa. L’Edu i el David us deixaran un dau per fer els grups i jo em vaig a amagar.- va dir el Bigoti desapareixent en la fosca.
- Doncs lo dit. Els grups!.- va dir l’Edu traient un dau de la butxaca.
- Banc sabadell?.- va preguntar la Tati.
- Si, què passa?.- va dir l’Edu vermell mentre li donava al Pepón.

Els grups queden aixi:


Grup 1: Pepón, Cris, Cap d’escombra
Grup 2: Emma, Mitjaceri, Mafiós
Grup 3: Brincos 3, Cluni, Julio.
Grup 4: Calvorota, Jose Luis, Pèls.
Grup 5: Caragos, Tati, Pèls 2.

- Bé, ja podeu sortir els dels diferents grups amb diferències de 5 minuts. Endavant, el grup 1!.- va exclamar l’Edu.
- Anem.- va dir el Pepón agafant la Cris de la mà.
- Jo també, va.- va dir el Cap d’es agafant la mà de la Cris nomès per fotre al Pepón.
- Tu! Amb quin dret li agafes la mà?!.- va exclamar el Pepón intentant separar les mans del Cap d’es i de la Cris.
- Deixa’t estar de bestieses, Jose i seguim endavant, que hem de trobar el Bigoti.- va dir el Cap d’es.
- No vull.- va dir el Pepón creuant-se de braços.
- Pensa que en la fosca és millor anar agafats de les mans.- va dir la Cris que trobava d’allò més divertit agafar les mans a dos paios.
- Està bé, però nomès t’ho permeto avui.- va dir el Pepón agafant-li la mà de nou.
- Jajaja. Que bo! Que divertit que és burxar-te, Jose!.- va exclamar el Cap d’es.
- Burxador...- va dir el Pepón fluixet.
- Deixa-ho córrer.- va dir la Cris fent-li un petonet a la galta.
- Està bé.
En aquell moment, una fortor estranya els va sobresaltar.
- Què es aquesta pudor?!.- va exclamar el Pepón.
- Ni idea.- va dir el Cap d’es.
- No ho sé.- va dir la Cris.
- Doncs anem-hi. Ves a saber què estan fent els conspiradors.- va dir el Pepón liderant el grup.
- D’acord.- van dir el Cap d’es i la Cris.
En acostar-se es va veure una taula parada, amb tres espelmes, un mantell vermell com la sang i dues ombres d’esquena, immòvils. De cop i volta, es donen la volta:
- Bona nit, estimats i preciosos hostes.- van dir els estranys amb capa.
- Jajajajajaja. Aquesta si que és bona! Josep Maria! I Jose! Jajajajajaja.- van dir el Pepón i el Cap d’es rient a cor que vols.
- Ei. Pareu de riure i escolteu-nos!.- va exclamar l’Home-greix.
- D’acord.- va dir el Pepón parant una miqueta de riure.
- Doncs aquí teniu el sopar, perquè suposo que esteu afamats.- va dir l’Home-greix.
- Doncs no, ja hem sopat.- van dir els tres hostes.

aixi us deixo aquesta segona part del capítol 3! jejejejejejeje espero que us esteu divertint. jojojo XD pq jo mu e paxat mu b escribint això! :P

1 comentario:

mely dijo...

Aquesta manera de treure el Javi de la història ha sigut una mica bèstia, no? Com sempre, tu tan directa...

Aquesta història s'està posant molt divertida! No babejis tant amb el Pepón, a veure si ompliràs el teclat de babes!!