Ara continuu amb la història aprofitant que mon pare ha sortit a dinar amb 1 amic de Bcn. jejeje :P dir-vos tmb que és fins la pàgina 124 de la història de 150 q en porto. jojojo :P i que ara disfruteu de 8 pàgines més de la història. :P si tingués + estona posaria + de cop però nu puc. ¬_¬
ah! tmb cal dir que ja sé +o- qui para xl bus al matí. ah! i dir que L50 canvia d'hora a partir del dilluns dia 4 que enlloc de passar a les hores i 50 en dire BCn passa a les hores i 35. i dd Bcn surt a les hores i mitja. ¬.¬ kk... nu sé pq. encara que nu sé si el Torrelles tmb el canviaran pq paxaran superseguits! T_T
buenu, després + info! ara la història! :P
personatges!
Josep Maria (Home-greix) --- avui ha guanyat punts pq l'odii +! >_<
Calvorota
Va de guapo
Pèls
Dolors
Tati
Jose Manuel (Caragos) --- kina barra! fins dilluns no torna! ¬_¬
David (Pelopi) --- odiós, el tio. perquè ha de substituir al Pepón? eh? eh? i si és veritat el q ma dit avui el Pepón, me'l carrego! ¬.¬
Pèls 2
Iaio Viciós
Riki (Lalala) --- avui ma fet "ei" amb la mà. un paio ben estrany. havia robat 1 bus 1/2nou. jojojo
Pepón. --- ara resulta q el Pepón és tan rebuscat o més de com el pinto en la història! si resultarà que ell és + rebuscat i malvat que el Bigoti!
Cris
Emma
Cap d'escombra
Peloparriba
Edu
Mitjacerilla
Mafiós
Brincos 3 -- avui ma fet molta gràcia perquè estava mu simpàtic i em diu: vaig a temptar-te! em somriu, em pica l'ullet i em diu:" jo sóc + jove i + guapo q el Jose, que vols venir?" i em poso a riure i li dic q no i em diu:" jo, km se nota q estas enamorada dl Jose!" i se'n va fent-me adéu. jeje k mono! :P
Cluni
Tecus
Jose Luis
Mafiós Caragos
Julio --- pobret, avui k m'ha dit hola tot content i s'atura davant meu i diu: ah, es verdad, q esperas a Jose. hasta luego. ma dit amb mala cara U_U
- Doncs el rosa per a tu!.- va exclamar l’Home-greix.
- Gràcies.- va dir el Kojak guardant-se el sobre a la ronyonera que duia.
- Ara et toca a tu, Manel.- va dir el Va de guapo.
- Endavant, dispara!.- va exclamar el Pèls pentinant-se.
- Doncs a tu t’espera de primer plat assortit de sucs barrejats: poma, pera, taronja, llimona, pastanaga, meló, plàtan, raïm, ceba, espinacs bullits, gelat de maduixa desfet i vainilla. De segon tens triturat de carns i peixos: boquerons, anxoves, rap, lluç, truites, llom, vaca, ous de cavall, cervells, pollastre, cavall, haburgueses picants triturades i per damunt salsa de xocolata blanca, negra i amb llet amb regust de xampany.
- Doncs em sembla que ho tastaré.- va dir el Pèls.
- Però pensa que si no t’ho acabes com el Calvo, no val.- va dir el Greix.
- A qui li dius calvo, Greix?.- va rebotar-se el Calvorota.
- Doncs a tu, Calvo!
- Tu calla, Greix!.- va exclamar el Calvorota.
- Calleu, els dos!.- va exclamar el Va de guapo.
El Pèls va començar a menjar-s’ho però en el segon plat es va quedar encallat en clavar-se una espina de peix i pel regust estrany que tenia l’invent.
- oooh! Quina pena! El Pèls es queda sense premi!.- va exclamar el Greix.
- Podeu marxar d’aquí!.- va exclamar el Greix.
Aixi que el Grup 5 entra en escena. Ells es van endinsar en la prova del túnel del terror amb el Pelopi i la Bruixa.
- Bona nit.- va dir la Bruixa amb veu trista.
- Bona nit.- va dir la Tati amb ganes de menjar-se el món.
- La prova?.- va preguntar el Gos.
- La prova? Aixi directe?.- va preguntar el Pelopi.
- Doncs si, que sinò perdem temps per trobar el Bigoti.- va dir el Gos.
- Això! Oi?.- va dir el Pèls 2.
- Això!.- van exclamar els altres.
- D’acord. La prova consisteix en que heu d’entrar al túnel del terror. Allà podreu trobar sobres amb premis amagats. I heu de pensar en trobar el Bigoti.- va dir el Pelopi.
- Doncs anem!.- va exclamar la Tati entrant la primera al túnel.
Allà era tot fosc i se sentien els udols del vent, passaven les tipiques boles de pols de les pelis de l’oest i se sentia de lluny la riallada del Lalala. En un racó de la fosca, entre les jardineres, el Pèls 2 va trobar un sobre beige i se’l va guardar, per si tenia premi.
Tornem de nou al grup 1, el del Pepón. Aquests estaven voltant per les cotxeres i van veure una llum llunyana. Allà estaven el Lalala i el Iaio Viciós fumant porros i van exclamar:
- ostres! Ens han enxampat, colega!
- Ara què fem?
- No me’n recordo! Això afecta!jajajaja.- va exclamar el Lalala deixant anar una riallada que va resonar per tot arreu.
- Aquí heu de jugar a cuit amagar. En aquesta sala hi ha amagada una clau perquè passeu als despatxos, perquè potser el Bigoti és allà. L’heu de trobar en menys de 10 minuts. A més a més, hi ha sobres de colors amagats per aquí, amb premis extres.- va explicar el Viciós.
- Endavant, nois!.- va exclamar el Lalala donant-li al botó del cronòmetre.
- Separem-nos!.- va exclamar el Pepón.
- D’acord!.- van dir la Cris i el Cap d’es.
Al cap de 9 minuts, el Pepón va trobar la clau i la Cris va trobar un sobre blanc.
- Molt bé! Us ha anat d’un pèl però heu trobat la clau que us permet entrar als despatxos per veure si el Bigoti està allà.-va dir el Lalala rient sorollosament.
- Apa, anem!.- va exclamar el Pepón liderant el grup.
El grup 2, el de l’Emma tornava en escena passant per una nova prova. Allà estaven asseguts en unes caixes l’Edu i el Peloparriba. Estaven jugant a les cartes il·luminats per la llum que feia un camping-gas.
- Benvinguts al vostre malson. En aquest punt heu de trobar la màscara de llop que hi ha. En 2 minuts. Si no la trobeu, entre la fosca. I ara li dono al cronòmetre!.- va exclamar el Peloparriba mentre l’Edu apagava el Càmping gas i començava a sonar la cançó “into the light” de d-tune.
- Merda! Nois! Hem de trobar la màscara!.- va exclamar l’Emma mentre el Ceri i el Mafiós la buscaven també.
- Aquí n’hi ha una!.- exclamà el Ceri.
- És de llop?.- va preguntar l’Emma.
- No! És un gos!.- va exclamar el Ceri.
- Aquí.- va dir el Mafiós.
- Segur?.- va preguntar l’Emma.
- Segur.- va dir el Mafiós.
- Doncs temps, fora!.- va exclamar l’Edu.
Van encendre de nou el Camping-gas i es va veure clarament que era una màscara de llop.
- Molt bé! Enhorabona! El grup 2 es mereix un sobre! És per al grup, per partir, el premi.- va dir el Peloparriba.
- Quin color voleu?.- va preguntar l’Edu.
- Doncs el verd fosc.- va dir el Mafiós.
- Doncs el verd fosc per a vosaltres.- va dir l’Edu donant-li el sobre.
- Molta sort.- va dir el Peloparriba agafant de nou la baralla de cartes.
- Anem!.- va exclamar l’Emma liderant el seu grup.
El Grup 3, el del Brincos 3 s’encamina cap al seu següent encontronazo amb un punt de control!
Van a parar al punt de control de l’Edu i el Peloparriba! El de buscar la màscara en 2minuts! En aquells moments, el Peloparriba s’estava descamisant, pensant-se que alguna de les noies vindria però en veure el Brincos 3, el Cluni i el Julio es va quedar una mica decebut.
- Bona nit.- va dir l’Edu.
- Hola de nou, Edu!.- va exclamar el Brincos 3.
- Per més ànims que hi posis, no et donaré el premi més fàcilment.- va dir l’Edu.
- Llàstima.- va dir el Brincos 3.
- La prova és que heu de trobar la màscara de llop amagada per aquí en 2 minuts. Si ho feu guanyareu un dels sobres de colors.- va dir el Peloparriba.
- D’acord! Preparats?.- va preguntar el Brincos 3 al Cluni i el Julio.
- Preparats!.- van exclamar els dos alhora.
- Doncs comença el temps!.- va exclamar l’Edu a l’estil de concursos de televisió.
Els tres van buscar i van buscar. Finalment, quan quedaven 2 segons, el Brincos 3 va dir:
- És meva!
- Llàstima! Jo que volia no donar cap premi.- va remugar el Peloparriba.
- Ooh! Que mala persona!.- va exclamar el Brincos 3.
- Malparit.- li va dir el Cluni.
- Oh! A callar! O no us dono el premi!.- va exclamar el Peloparriba tot indignat.
- Mentider! Mala pècora! Trampós! Ens has de donar 1 premi!.- van exclamar el Brincos 3 i el Cluni alhora.
- Està bé, calleu ja que em fe venir mal de cap.- va sentenciar l’Edu.
- Béee, ens fan cas!.- van exclamar el Brincos 3, el Cluni i el Julio alhora.
- Trieu un color.- va dir l’Edu.
- Doncs triem el groc.- va dir el Brincos 3.
- Doncs és vostre. Teniu.- va dir l’Edu donant-li un sobre groc al Brincos 3.
- Gràcies.- va dir el Brincos 3.
- Recordeu que el que en surti us ho heu de partir.- va dir el Peloparriba.
- Em fa por el que pugui sortir.- va dir el Brincos 3 mirant-se el sobre amb cara de pànic.
- Au, aneu, aneu! I busqueu el Bigoti.- va dir l’Edu.
Mentrestant, el Grup 4 arribava als grans lavabos, on els esperava el Tecus i el Mafiós Caragos.
- Bona nit.- va dir el Tecus rient.
- Bona nit, senyor. No m’esperava que vostè estès per aquí.- va dir el Calvorota tot sorprés.
- Doncs si, m’he unit al Bigoti per riure una estona i per controlar què feu amb les cotxeres de la companyia.- va dir el Tecus.
- Aaaah!.- va dir el Calvorota assentint amb la calva.
- Al que anavem, aquesta prova consisteix en que heu de netejar els lavabos d’aquí baix i a veure si per casualitat està allà el Bigoti.- va dir el Tecus.
- Doncs anem.- va dir el Pèls.
- Quina pudor que fot!.- va exclamar el Jose Luis.
En entrar es va veure com el lavabo immens estava fet una porqueria, amb pixats per terra, amb una cagarada de vés a saber què i tot d’aigua inundant el lavabo. Darrera del grupet, estava el Tecus, que els va donar uns guants de goma de color rosa, un davantal, un mocador al cap de color rosa també, que feia joc amb el davantal lila i rosa de volantets i unes botes d’aigua negres per a tots tres. El Mafiós caragos els va fer una foto de grup i el Tecus va encendre la càmara de vídeo.
- ejem, senyor, perquè ens filma?.- va preguntar el Pèls.
- Doncs perquè és una de les condicions que he imposat per participar en el joc. Filmar els meus treballadors netejant els lavabos.- va dir el Tecus tot rient.
- Vaja... si ja sabia jo que no hauria d’haver vingut!.- va exclamar el Jose Luis tapant-se el nas per protegir-se de la pudor.
- Au, menys remugar i més netejar. Teniu mitja hora. Ah! Per aquest femer podeu trobar algun sobre amb premis especials per a vosaltres. Per a qui trobi el sobre, és clar, no per al grup, com en altres proves.- va dir el Tecus.
- Au, endavant!.- va exclamar el Mafiós caragos.
Aixi que durant la propera mitja hora vam tenir el grupet del Jose Luis, el Pèls i el Calvorota, netejant els lavabos mentre el Tecus se n’enfotia i els filmava. En un moment donat, netejant les tasses dels vàters, es van trobar un sobre de color lila clar, per part del Calvorota i el Pèls un sobr beige. En acabar el temps, el Tecus els va donar les gràcies i els va dir que marxéssin i que recordéssin que tan sols tenien dret a fer una prova més. Que de 5 n’havien de fer 3 (a bona hora els ho diu!) I que si no trobaven el Bigoti abans de les 2 de la matinada, el gran premi se’l repartirien entre els conspiradors. I els recordava que eren dos quarts d’una de la matinada.
Mentrestant, el grup 5, el de la Tati, es va topar amb un riure malvat i va pensar:
- Deu ser el Lalala.
- Si, segur que es el Riki.- va dir el Caragos.
- Ah! Ho he dit en veu alta?!.- va respondre la Tati tota contrariada.
- Doncs si.- va dir el Gos amb un somriure.
- Vaja! Em sap greu. Gràcies per dir-m’ho.- va dir la Tati.
- Boooonaaa niiiiit!.- va dir el Lalala mentre es fumava un puro.
- Bona nit.- li van dir els membres del grup 5.
- Amb més ànims! Que no us sento!.- va exclamar el Lalala.
- Està col·locat a base de bé, no?.- va dir-li la Tati al Gos en veu baixeta.
- Doncs si, no el provoquem.- va dir el Gos mentre el Pèls 2 feia que si amb el cap.
- Doncs en aquesta prova us cal trobar la clau dels despatxos en aquesta immensa sala. Pot estar per qualsevol lloc i a més a més, podeu trobar sobres de colors per aquí.- va dir el Lalala deixant anar una sonora riallada.
- Anem!.- va dir la Tati liderant el grup.
- Doncs temps!.- va dir el Viciós.
La Tati i companyia van fer servir el superolfacte del Gos per buscar la clau que els duria a buscar pels despatxos i que allà és on podria estar el Bigoti. Finalment, el Gos, a 30 segons del final, va trobar la clau.
- Perfecte! Us heu trobat algun sobre per aquí?.- va preguntar el Lalala.
- Doncs si.- va dir el Pèls 2.
- Jo també.- va dir el Caragos.
- El meu és beige.- va dir el Pèls 2.
- El meu és taronja.- va dir el Gos.
- Vaja! Quina sort! Tots us trobeu sobres!.- va exclamar la Tati.
- Si, però jo en tinc 2 d’iguals, no sé si és un bon senyal.- va dir el Pèls 2 amb una ganyota.
- No ho sé.- va dir la Tati.
- Au, anem!.- va exclamar el Caragos.
- Si! Anem!.- va exclamar la Tati plena d’energia.
Tornant al Grup 1, estan buscant el darrer punt de control a veure si els donen alguna pista per trobar el Bigoti. Es topen amb l’Edu i el Peloparriba que jugaven al “cinquet”. En veure’ls arribar van fer cara de fàstic. (encara que normalment l’Edu ja fa cara de fàstic, però bé).
- Sempre ens interrompeu quan anem bé en una partida, eh?.- va remugar l’Edu.Au, tu calla!.- va exclamar el Pepón que ja començava a estar fastiguejat de donar voltes per cotxeres a les fosques i anar tantejant per on anaven.
- Està bé. Heu de trobar la màscara de llop amagada per les herbes. Si la trobeu guanyeu un sobre amb un premi per a partir entre els 3. Teniu 2 minuts per a trobar-la.- va explicar el Peloparriba.
- D’acord.- van dir els 3.
- Doncs temps!.- va exclamar l’Edu sense deixar-los temps per situar-se.
- Capullo...- va xiuxiuejar el Pepón.
- Jose, això és un llop?.- va preguntar la Cris.
- El què?.- va preguntar acostant-se a ella.
- Ni idea, sense llum no veig una merda.- va respondre-li l’home.
- A veure?.- va preguntar el Cap d’Es.
- Ni pajolera idea, en serio.- va dir el Pepón.
- Seguim buscant.- va dir la Cris.
- Temps!.- va exclamar l’Edu tot feliç en veure que per fi algu no havia superat el seu repte.
- Capullo! Segur que ens has deixat menys temps!.- va exclamar el Pepón tot emprenyat.
- No,no,no. Jo us he deixat 2 minuts com a la resta. La culpa és vostra per no trobar la màscara.- va dir l’Edu tot feliç.
- Au, anem.- va dir el Pepón tot emprenyat liderant el grup de nou.
- Si, entrem als despatxos a veure si el Bigoti és allà.- va dir la Cris.
- Si, anem.- va dir el Cap d’es tancant la marxa.
Mentrestant, el grup 2, s’encaminava sense saber-ho cap als lavabos, on els esperava el Tecus, impacient per filmar el Mitjaceri netejant lavabos amb la superindumentària que els havia preparat.
Els 3 van arribar al darrer punt de control abans de haver d’iniciar la búsqueda definitiva del Bigoti.
- Bona nit.- va dir el Tecus rient feliç.
- Bona nit, cap.- va dir el Ceri tot aterroritzat perquè temia el pitjor havent-hi el cap allà.
- Tranquil, Manolo, que no passa res.- va dir el Tecus rient.
- Segur?.- va preguntar el Ceri encara tremolant.
- Doncs si. Us explico en què consisteix la prova.- va dir el Mafiós Caragos.
- D’acord.- va dir l’Emma.
- Heu d’entrar als lavabos i trobar el Bigoti a veure si hi és. Mentre busqueu heu de netejar aquest femer de lavabos perquè els puguem usar.- va dir el Mafiós Caragos.
- Està bé, si no hi ha més remei...- va dir l’Emma dubtant.
- No podeu dir que no, com en altres proves. Ho heu de fer i mentrestant, jo us filmo.- va dir el Tecus.
- Que ens filmarà?!.- va exclamar el Ceri.
- Doncs si, Manel, et filmaré netejant lavabos amb aquest davantal, el mocador, els guants i les botes.-va dir el Tecus traient-los de les caixes on estaven abans asseguts.
- Doncs som-hi!.- va exclamar el Mafiós.
- D’acord.- va dir l’Emma.
Aixi que els tres van entrar en aquells lavabos pudents plens de porqueria amb aquells superguants verds, les botes negres de pagès, el davantal lila i el mocador lila de conjunt amb el davantal. Aixi que els tres van buscar per allà però del Bigoti ni rastre, però el que si van trobar va ser tres sobres de colors. L’Emma en va trobar un de lila fosc, el Mitjaceri en va trobar un de verd poma i el Mafiós un de vermell. El Tecus els va dir que el joc estava a punt d’acabar, que era més de la una de la matinada.
Ara és el torn del grup 3, el del Manel. Que han tornat enrere sense adonar-se’n i s’han topat amb l’Home-greix i el Va de guapo, que els esperaven per sopar. L’Home-greix els va dir:
- Benvinguts al vostre últim sopar.
- Apa! Si sembla una història de por!.- va exclamar el Cluni.
- Es que ho és. Whahahahahaha!.- va riure l’Home-greix ficant-se en el seu paper.
- Au, explican’s la prova ja, Josep Maria!.- va exclamar el Brincos 3 llançant-li un drap pel cap.
- Ah! De què vas?!.- va exclamar l’Homre-greix llançant-li el drap al Brincos 3 de volta cap a ell.
- Au, que això serà un no acabar, explica Josep Mª.- va demanar-li el Julio.
- D’acord, està bé, si m’ho demana el Julio i tant ben demanat...- va rendir-se l’Home-greix.
I buenu, per avui, res + pq sinò tornarà corrents mon pare i m'enxamparà i m'escabetxarà. ¬_¬
ah! m'he comprat:
- Reloj de Arena (sunadokei) vol 3
- Collage Perfecto vol2
- El principe de la medianoche vol4
- Wedding peach vol 5
- Bleach vol4
i encara em kden per comprar Alice vol3 i Naruto vol3 que els aniré a comprar dma amb l'Emma i aixi les dues alhora comprar Alice. jejeje :P em fa ilusió. ^^
doncs el Pepón és un home rebuscat i incomprensible pq ha dit 1 cosa q ma sorprés molt però q en el fons és el q jo planejava de fer. :P ja us ho explicaré en persona. jejejejejejejeje ^.*
ah! i deixeu els vostres comentaris pq sàpiga les vostres opinions sobre la història! ^^ moltes gràcies a la Mely i la Paradisse dream pels seus comentaris, em fan molta ilusió! ^.* :3
au, ens veiem demà!!! ^^
No hay comentarios:
Publicar un comentario