Història 3 capítol 1! XD

Ara començo amb la saga de la nova secretària de la companyia! espero que us agradi! aqui va el primer capítol sencer, sense parts! jojojo XD que el disfruteu! :P

Brincos 3
Tati
Bigoti
Mosk
Mario
Mafiós nas de patata
Tecus
Mafiós caragos
Mitjacerilla


HISTÒRIA 3: LA SECRETÀRIA DEL BUS.

Capítol 1: L’arribada de la nova secretària.

Aquell dia, el Brincos 3 arribava a cotxeres d’hora i va veure la Tati que estava amb el seu estimat Mosqueitor. I va pensar: si que matina, la noia per anar-lo a veure... i se li va acudir una idea.
El Brincos 3 s’acosta a la parelleta i li diu a la Tati:
- Bon dia, Tati.
- Bon dia, Manel.- va respondre-li la noia.
- Què tal? Tinc una proposta per a tu.
- Digues.
- Vols fer de secretària del meu cap?
- Oh! Quina bona idea! M’encantaria? Quan puc començar?
- Ah! Això li has de preguntar a ell. Si t’agafa.
- I això?
- Perquè m’ha dit que li presenti a noies que vulguin el lloc, no que les agafès sense provar-les.
- Ah. És veritat. Perdona.- va dir la Tati al Brincos3.
- Doncs si vols, et concerto una entrevista amb el cap.
- Si, gràcies.
- Doncs et truco.- va dir-li mentre apuntava el número de movil de la Tati.
- Ens veiem!
- Ens veiem.- va dir el Brincos 3 marxant cap a la seva cafetera.
- Buenu, mira que bé, oi, Mosk? Ara tinc gairebé una feina nova.- va dir la Tati somrient i marxant deixant abandonat al Mosk.
- Mosqueitor!.- va cridar-lo una veu.
- Què?.- va respondre el Mos-k.
- Que el cap et vol veure en 30 segons al seu despatx.
- Quin?
- El lleig.
- D’acord.- va dir el Mosqueitor.
El Mosk va pujar les escales a pas de tortuga. Pensava en el que havia fet aquest cop. Va obrir la porta lentament i va veure la cara d’ira del cap num 2.
- Vens tard, Mosqueitor. Quan dic en 30 segons són 30 segons.
- Em sap greu, senyor.
- Molt bé. Seu. Hem de parlar.
- Si, senyor.
- T’he de comunicar que el teu contracte acaba la setmana que ve.
- Si, senyor. N’estic al corrent, senyor.
- Doncs et comunico que no se’t renova el contracte perquè volem agafar conductors novells i joves.- va dir-li el lleig.
- Puc demanar-li el perquè, senyor?
- No. De cap manera no tinc perquè donar-te explicacions.- va dir el lleig.
- D’acord. Gràcies, senyor.- va dir el Mosk retirant-se.
- De res. Adéu, Mos-k.
El Mosk va baixar les escales amb el cap baix. Es va topar amb un noi alt i jove.
- Perdona, col·lega. Es que anava emocionat per aquí. És la meva primera entrevista!.- exclamava el noi.
- Ah. Què busques?
- La oficina del cap num 2.- va dir posant-se les ulleres de sol al cap.
- És al quart pis, la tercera porta de la dreta.
- Gràcies, tio. Ens veiem al bus!.- va dir fent un senyal dels seus assenyalant amb el dit.
- De res.- va dir el Mosk marxant.
El noi va picar a la porta.
- Endavant.
- Bon dia. Sóc el noi en pràctiques.
- Bon dia. Jo sóc en Mario i sóc el segon cap i inspector de la companyia.
- Bon dia, senyor. És un honor poder estar davant seu.
- Gràcies. Seu, que parlarem.
- Si, senyor.

Mentrestant, al despatx del costat...

- Bon dia, senyor.- va dir el Brincos 3.
- Bon dia, Manel. Que el duu per aquí?.- va dir el Tecus.
- Doncs vinc per parlar amb vostè, senyor.
- Seu i parlem, Manel.- va dir el Tecus rebuscant uns papers al seu calaix.
- Doncs és sobre allò que em va comentar l’altre dia.
- El què, Manel?
- Allò de la secretària.
- Ah si! Digues, coneixes algú que vulgui ocupar el lloc?
- Si, una amiga.
- D’acord. Doncs li dius que demà a les onze la vull al meu despatx. Ocupa’t-en tu de tot, si us plau, que estic molt enfeinat.
- Si, senyor. I gràcies.
- Està tot bé, a la feina?.- va dir el Tecus aixecant el cap un moment dels papers que revisava.
- Si senyor, gràcies per preguntar.
- De res, que tinguis un bon dia, Manel.
- Gràcies, senyor.- va dir el Brincos 3 sortint del despatx.
En baixar les escales es va trobar amb un parell de conductors novells bastant semblants, el que un era més alt que l’altre.
- Bon dia, nois!.- va exclamar el Brincos 3 acostant-se a ells.
Els dos paios es van girar cap a ell i estaven fumant en una zona de no fumadors.
- jeje que gamberros que sou. Que no sabeu que aquí no podeu fumar?
- Perdona, ja no ho farem més.- van dir els dos apagant les cigarretes.
- Veniu amb mi, que us ensenyaré la zona de fumadors.- va dir el Brincos 3 rient.
- Gràcies.- van dir avergonyits.
- De res. Sou els dos novells?
- Si. Ens han contractat per començar la setmana que ve.
- Oh! I qui és el vostre instructor?
- Doncs per a mi, un tal Esteve.- va dir el noi més alt.
- Apa, l’Estevet! Ja et pots calçar! I per a tu?.- va dir mirant al més baixet.
- Doncs un tal Javi.
- Bé, no sé què dir-te’n, d’ell.- va dir el Brincos 3 arronsant les espatlles.
- No saps què dir-me’n?.- va dir el noi baixet.
- No, apart de que és un juerguista i que té una xicota molt més alta que ell.
- Apa!.- van dir els dos encenent una cigarreta.
- En vols?.- li va dir el noi alt.
- Si, gràcies. Ara anava a fumar també.- va dir el Brincos 3.
- De res.- va dir el noi.
- Eiii! Si aquí tenim els mafiosos!.- va exclamar una veu.
- Mafiosos?.- van dir el dos nois.
- Esteve!.- va exclamar el Brincos 3 amb cara de “el que faltava”.
- Si, el mateix.- va dir el Bigoti fent jojojo.
- I tu ets el meu instructor?.- va preguntar el Mafiós nas de patata.
- Si, el mateix. Jojojo. Espero que ens ho passem bé.- va dir-li mentre li donava la mà.
- Encantat de conèixer-lo.- va dir el Mafiós.
- El mateix dic. Ja et posaré al corrent de tot. Tu no pateixis.
- Al corrent?.- va preguntar el Mafiós.
- Nooo! No comencis, Esteve!.- va exclamar el Mafiós.
- Jojojo. Si, al corrent de les nostres històries. I de les nostres clientes habituals de cada poble.- va dir el Bigoti rient.
- Ah! Hi ha molts clients habituals?.- va preguntar el Mafiós.
- Si, uns quants que els heu de tractar molt i molt bé.- va dir el Bigoti fregant-se les mans.
- Ah. Entesos. Doncs ja em posarà al dia, Esteve.
- De tu, si us plau, noi!.- va exclamar el Bigoti fent jojojo mentre marxava.
- L’Esteve també em va ensenyar a mi i el primer que em va dir en passar per Sant Feliu en el primer trajecte que vaig fer amb el Sant Vicenç va ser: mira, aquesta és la pesada de Sant Feliu. I va assenyalar a una noia que estava a la parada de Torreblanca. I va dir l’Esteve: segur que espera al Jose. És el seu preferit i hi puja tots els dimecres.
- Ah si?.- va dir el Mafiós.
- Doncs si, el primer dia, en el primer trajecte em va posar al dia d’un munt de bestieses.
- Que bé! Jo vull saber més tafaneries! I qui és la pesada aquesta?.- va dir el Mafiós.
- Jeje. No n’és una, tan sols. En són 3!
- Tres!?.- va exclamar emocionat el Mafiós.
- Si.- va dir el Brincos 3 apagant la cigarreta.
- Te’n vas?.- va preguntar el Mafiós Caragos.
- Si, he de començar a pencar. Que us vagi bé!.- va exclamar el Brincos 3 mentre marxava.
- Gràcies! I a tu també, Manel!.- van exclamar el parell de Mafiosos.
El Brincos 3 va desaparèixer de la vista dels dos joves i per allà va aparèixer un paio més blanc que un fantasma.
- ei tio!.- va exclamar el Mafiós caragos.
- Eh?.- va dir el tio girant-se.
- Què et passa? Estàs bé?.- va dir-li el Mafiós Caragos.
- Si, és que tinc aquest color de cara!.- va exclamar el Ceri.
- Ah, perdona.- va dir el Mafiós Caragos.
- Sou nous?.- va preguntar el Ceri.
- Si.- van dir els dos alhora.
- Ah. Bé, me’n vaig, que he de parlar amb un company.
- Ah! Que vaig bé!
- Gràcies.- va dir el Ceri marxant pensatiu.

Al dia següent...

La Tati arriba a cotxeres a les onze clavades. Puja les escales i es topa amb el Ceri.
- Manolo!
- Tu!
- Surt del mig que faig tard!.- exclamava la Tati.
- Tu? Tard?.- va preguntar el Ceri contrariat.
- Doncs si! Aparta!.- va exclamar la Tati pujant les escales de dos en dos mentre corria escales amunt amb el Ceri seguint-la.
- Espera!.- li deia el Ceri.
- No puc! No em segueixis més!.- va exclamar la Tati.
La Tati va arribar al quart pis i allà estava el despatx del Tecus. Va picar a la porta. Eren les onze i quatre minuts.
- Endavant.
- Bon dia, senyor. Faig tard, perquè m’he topat amb un conegut per les escales. Em sap greu.- va dir la Tati mirant a terra.
- Està bé. Però que no es repeteixi.- va dir el Tecus.
- Em sap greu, gràcies.
- Seu.
- Si, senyor.- va dir la Tati.
- Bé, m’han dit que estàs disponible per fer de secretària.- va dir el Tecus.
- Si, senyor. Tinc una feina que tan sols és de mitja jornada i puc fer-ne dues.
- Molt bé. Seràs puntual?
- Si, senyor.
- Doncs estàs contractada. Totes les tardes, et vull aquí.
- Moltes gràcies, senyor. Quan començo?
- El mes que ve.
- Moltes gràcies, senyor.
- De res, i benvinguda a bord. Ah!
- Digui?
- Coneixes a algú que estigui interessat en fer de guia turístic?
- Potser si...- va dir la Tati pensativa.
- Doncs quan comencis a treballar, si us plau comuníca’m-ho.
- Si, senyor. Que tingui un bon dia.
- Bon dia a tu també, Tatiana.
- Gràcies, senyor.- va dir la Tati sortint tota contenta per la porta i topant amb el Ceri, que va caure de cul perquè estava escoltant darrera de la porta.
- Ceri!
- Ceri?!.- va exclamar el Ceri indignat.
- Ups. Bé, què fots tu aquí?!.- va exclamar la Tati.
- Això vull saber jo.- va dir el Tecus que estava dret darrera la Tati.
- Doncs... és que... volia saber què hi feia ella aquí!.- va dir ple de valentia el Ceri.
- Saps que és de mala educació, oi, Manel?.- va dir-li el Tecus al Ceri.
- Si, ja ho sé, senyor. Però és que no em podia resistir.
- Doncs durant tot el mes netejaràs els autobusos. I vull que quedin ben relluents. M’has entès?.- va dir el Tecus amb les mans en gerres i amb cara de dolent.
- Si, senyor. I em sap greu el que he fet. No ho faré més.
- Més et val. Au, marxa! - va dir el Tecus.
- Si, senyor. Adéu, senyor.- va dir el Ceri fugint de la vista del Tecus.
- Adéu, senyor.- va dir la Tati.
- Adeu.- va dir el Tecus.
En tancar la porta va murmurar: una boja més a bord. I va sospirar.

Aixi acaba el primer capítol de la història de la Secretària del bus! XD a veure si em dona temps de paxar el segon capítol o una part d'aquest segon capítol! XD