Ara seguiré amb el segon capítol de la saga de la secretària!! ueee! jojojo XD aprofitant que mon pare encara no ha tornat de fer encàrrecs! :P
Pèls
Tati
Secallona
Dolors
Sara
Emma
Cris
Pèls 2
Capítol 2: Les banyes del Pèls, part 2. La Secretària vs la Seca!?
La Tati va sortir contenta de les cotxeres, perquè tenia dues feines i més diners per estalviar per al seu futur.
En sortir, es va topar amb el Pèls, que arribava a cotxeres.
- Bona tarda, Tati!.- va exclamar el Pèls fent-li dos petons.
- Bona tarda, Manel!.- va exclamar la Tati abraçant el noi.
- Hola.- va dir una veu al darrera.
- Hola.- va dir la Tati a la Seca, que estava darrera del Pèls.
- Què hi fas, aquí?.- va dir el Pèls.
- Doncs ara hi treballo!.- va exclamar la Tati.
- Ah si? De què?.- va preguntar el Pèls sorprés.
- Doncs de secre del Tecus.
- Ah si?.- va dir el Pèls.
- Si.- va dir la Tati somrient.
- Doncs me n’alegro. Felicitats.- va dir el Pèls fent-li dos petons.
- Gràcies. I tu què hi fas, aquí?.- va preguntar la Tati al Pèls.
- Acompanyo la meva nena, que diu que vol veure a una amiga.
- Ah si?.- va dir la Tati pensant que s’imaginava qui era.
- Si...- va dir el Pèls sense acabar la frase.
- Bona tarda, guapa! Què tal?.- va preguntar una veu.
- Bona tarda, Dolors!.- va exclamar la Seca.
- Què hi fas tu per aquí?.- va preguntar la Dolors, contenta.
- Doncs t’he vingut a veure per passar el dia amb tu. Et va bé?
- Oh i tant!. Vine, vine.- va exclamar la Dolors.
- Adeu, Manel.- va dir la Seca tota estirada i seca.
- Adeu, reina.- va dir-li sense res més.
La Seca i la Bruixa van marxar. Estaven sols el Pèls i la Tati.
- Anem?.- va preguntar la Tati.
- A on?
- A un bar que conec d’aquí a Sant Feliu a on estarem molt bé, Manelet.- va dir la Tati.
- Sí, gràcies.- va dir el Pèls agafant-la pel braç.
- És aquí.- va dir la Tati mentre entraven al bar.
- Òndia! Que guapo, no?.- va dir el Pèls mentre seien a una taula.
- Doncs si, hi solia venir amb una amiga.- va dir la Tati enfosquint-se-li el rostre.
- Solies? Ja no?.- va dir el Pèls.
- Si. Solia. Ara tan sols és un record del passat per a mi.- va dir la Tati.
- Ah.- va dir el Pèls sense dir res més.
- Gràcies per no preguntar. Què és de tu? Que us passa?
- De res. Ja m’ho explicaràs un altre dia.- va dir el Pèls amb un somriure trist.
- Hola, Tati!.- va exclamar una veu estrident i coneguda.
- Hola, Sara.- va dir la Tati sense ni girar-se.
- Què tal? Em fas un parell de petons o què?.- va exclamar fent-se la simpàtica.
- No, gràcies.- va respondre la Tati secament.
- Doncs ets una borde. Ja sé que et passa! Et fa vergonya fer-me’ls davant del Manel, oi?- va dir la Sara fent-se la innocent.
- Tu sempre ataques on fa més mal, oi, Sara?
- Eh? De què em parles?.- va dir la Sara.
- Saaaaraaaaa!.- va fer una veu autoritària.
- Ja vinc, mare.- va dir la Sara.
- Desapareix.- va dir la Tati.
- Ja me’n vaig. Adéu, Manel.- va dir-li amb un somriure fals i picant-li l’ullet.
- Ves-te’n, que no et vull veure mai més!.- va exclamar la Tati.
- Bé? Aquesta és la persona?.- va preguntar el Pèls.
- Doncs si.- va dir la Tati secament.
- Doncs t’explicaré el que em passa a mi.- va dir el Pèls fent un glop del seu suc de taronja.
- Explica, Manelet, explica.- va dir la Tati.
- Doncs tot va començar l’altre dia, quan ens vam barallar davant vostre en aquell bar de Francesc Macià. I ara, hem discutit pel lloc a on passar les vacances. I com que li he dit que molt bé, que fes el que vulgués, ha dit que marxaria amb les amigues i que es lligaria a qualsevol altre i que tallàvem.
- Apa! En serio?!.- va exclamar la Tati tota sorpresa.
- Doncs si.- va dir el Pèls abaixant el cap.
- Doncs que es foti, la tia. Això que es perd.- va dir la Tati amb un somriure d’allò més malvat.
- Tens tota la raó. Vols que sortim aquesta nit?.- va dir-li el Pèls amb un somriure.
- D’acord. Li diré al Javi que surto amb l’Emma aquesta nit i que no m’esperi despert.
- Segur?.- va dir el Pèls.
- Si.- va dir la Tati agafant el telèfon de la bossa.
La Tati va trucar per telèfon al Javi i li va dir que sortia amb l’Emma de festa aquella nit i que no podia quedar amb ell, que dormís per un dia a casa seva. En penjar el Pèls va dir:
- Que bona amiga que ets, Tati.
- Gràcies, Manelet. Espero que algun dia tu també em tornis algun dels favors que t’he fet, eh?- va dir-li la Tati picant-li l’ullet.
- Si, algun dia te’ls tornaré. De moment, et convido jo aquesta tarda a lo que vulguis.- va dir amb un somriure que semblava vertader.
- Doncs moltes gràcies. Em demanaré dos talls de pastís més i una beguda extragran. Ah! I un gelat dels grans! Que he de menjar per dos!.- va dir fregant-se la panxa.
- Doncs tot el que vulguis.- va dir el Pèls mirant la seva cartera amoïnat.
- Gràcies, Manelet.- va dir la Tati fent-li un petonet a la galta.
Aquella nit el Pèls i la Tati van sortir junts.
Uns dies més tard...
- Hola Emma!.- va exclamar la Tati llançant-se-li al damunt.
- Apa, Tati! Surt del damunt.- va dir l’Emma espolsant-se la Tati de sobre.
- Saps què? Tinc un nou amant.- va dir amb un somriure.
- Un altre? Pobre Javi...
- És que sinò m’avorreixo!
- Si és que, Tati... tu no tens remei.- va dir l’Emma.
- I qui és el teu amant?
- El Pèls.- va dir la Tati amb un somriure d’orella a orella.
- El Pèls??!.- va cridar l’Emma fent que tothom que estava al bar es girès.
- Si. No és tant estrany. És un paio molt maco, molt simpàtic, amable i carinyós. Què té de dolent?.- va dir la Tati amb un somriure innocent.
- Res, deixe’m –ho córrer.- va dir l’Emma llevant-se la mà al cap.
- Què passa?.- va dir la Tati fent morritos.
- Res de res, no passa. Tinc mal de cap..- va dir l’Emma fent un glop del seu cafè.
- Ah, vale. Em convides?.- va dir la Tati amb ulls brillants.
- No. Que sempre pago jo.- va dir l’Emma.
- Jo. Es que estic pobre... porfa..- va dir mirant a l’Emma amb cara de pena.
- Que no. Que pesada.- va dir bevent.
- Es que...
- Que callis! Mira, un autobus.
- On?.- va dir la Tati.
- Allà. És el Pèls.
La Tati es va aixecar del sofà i va picar al vidre. El Pèls es va girar i la va saludar efusivament. A l’Emma la saludar amb un lleu moviment de cap.
- Sempre em fa el mateix.- va dir l’Emma remugant.
- A que és mono, el Manelet?.- va dir la Tati somrient.
- Hola.- va dir el Javi que arribava.
- Hola!.- va dir la Tati llençant-se-li al damunt.
- Ejem. Jo me’n vaig.- va dir l’Emma.
- Ja? Si acabo d’arribar.- va dir el Javi amb un somriure.
- Ja, però he quedat.
- Amb qui?.- va preguntar la Tati.
- Amb la Cristina.
- A que la truco per saber si és una excusa.- va dir la Tati rebuscant el movil a la bossa.
- Em, Tati...- va dir l’Emma.
- Carinyo, em deixes el teu mòvil?.- va dir-li la Tati al Javi.
- Per variar, oi?.- va dir ell treient-lo de la bossa.
- Gràcies.- va dir la Tati començant a trucar.
- Hola Cris!
- Ui. Hola Tati. Què tal?
- Bé. Aquesta tarda-vespre fas res?.- va preguntar la Tati amb malícia.
- Doncs si. Perquè?
- Ah no, per res. Volia quedar, però si has quedat res. Apa, ens veiem!
- Apa, adeu.- va dir la Cris penjant.
La Tati es gira cap a l’Emma i li diu:
- Ho sento per haver desconfiat de tu.
- No passa res.- va dir l’Emma.
- Apa, ens veiem, guapa.
- Apa, fins aviat.- va dir l’Emma marxant.
A la que ni la Tati ni el Javi la veien va trucar per telèfon:
- Gràcies per la tapadora, Cris.
- De res. Aixi que has quedat amb el Pèls 2?
- Doncs si, ens vam veure ahir per casualitat, quan baixava les escombraries, al vespre. I com que vam xerrar una estona, vam quedar.
- Ala!que bé, no?
- Doncs si, ja veurem com va.
- A veure.
- Apa, ens veiem!
- Adeu.- va dir l’Emma penjant el telèfon.
En arribar a la parada va aparèixer el Pèls, que duia el 51 de les 18.50, amb el bus groc estimat del Brincos, i va obrir la porta tot feliç dient:
- Hola Emma, què tal?
- Bé, hola Manel.
- Vols seure aquí davant?.- va preguntar amb un somriure.
- No, gràcies. Tinc ganes de llegir.
- Ah, com vulguis.
- Que tenies ganes de xerrar?
- No gaires. A més, hi haurà moltes clientes que voldran xerrar amb mi.- va dir el Pèls mirant per la finestra.
- Ah, bé.- va dir l’Emma seient al fons del bus.
En aquell moment li va sonar el telèfon.
- Digui?.- va dir l’Emma.
- Hola guapa! Estigues a punt a les 9, d’acord?
- D’acord. Ens veiem després, guapo.- va dir l’Emma.
L’Emma va penjar el telèfon tota contenta perquè el Pèls 2 l’havia trucat. Va pensar que potser aniria de Dràcula.
A les 9... al lloc convingut...
- Hola!.- va dir l’Emma.
- Hola guapa!.- va exclamar el Pèls 2 acostant-se a l’Emma. Encara amb la roba de treball, amb la camisa ben neta i ben posada, a l’estil Pepón, amb els cabells repentinats, amb gomina, i duia una mena de capa.
- I la capa?.- va dir l’Emma extranyada.
- Ah! Es per si fa fred. Aixi ens podem tapar tots dos junts.- va dir el Pèls 2 amb un somriure d’orella a orella.
- Ah! Gràcies per pensar en mi.- va dir l’Emma amb un somriure i posant-se vermella.
- De res. Anem?- va dir el Pèls 2 amb un somriure de felicitat i cedint-li el seu braç perquè ella s’hi recolzès.
Van anar a la Bàmbola a sopar. L’Emma es va menjar una amanida de 4 formatges i el Pèls 2 amanida de tomàquet banyada amb suc de tomàquet. De segons, l’Emma va partir-se una pizza de frankfurt amb el Pèls 2. Per veure, sangria i aigua. Per postres, un gelat de copa ben gran, que es van partir. En acabar de sopar el Pèls 2 va dir:
- Deixa’m que et convidi, preciosa.
- No. Hi ara! Que és massa car.- va dir l’Emma.
- Insisteixo.
- Però...
- De veritat, insisteixo.- va dir el Pèls 2 amb una mirada de carinyo.
- Està bé. Moltes gràcies pel sopar va dir l’Emma donant-li la mà i mirant-lo fixament.
- T’has resistit, eh?.- va dir el Pèls 2 picant l’ullet.
- Si.- va dir ella posant-se vermella i pensant. Si buenu, es que no volia quedar malament a la primera cita, però en realitat volia que em convidès perquè aquest mes ma mare ma fet tenir massa gastos.
- Està bé. Marxem?.- va preguntar el Pèls 2 amb un somriure i aixecant-se primer.
- Si.- va dir ella fent per aixecar-se però el Pèls 2 li va fer una senya com perquè no ho fes i de seguida es va acostar a la seva cadira i li va apartar amb molt de compte i li va dir:
- Em permet la seva mà, senyoreta?
- Si, gràcies.- va dir l’Emma aclaparada per aquesta gran cavallerositat que tenia el Pèls 2.
- De res, al teu servei, per tot el que vulguis.- va dir el Pèls 2 somrient de nou.
- Anem a prendre alguna cosa?.- va dir l’Emma.
- Com vulguis i on vulguis.
- Si bé...- va dir l’Emma dubtant.
- Anem a les carpes?.- va preguntar el Pèls 2.
- Ejem... buenu... una estoneta només.- va dir l’Emma.
- Doncs som-hi. Anem a buscar el meu cotxe, que està apropet.- va dir el Pèls 2 somrient de nou.
En aquell moment li van trucar al mòvil.
- Digui?
- Hola tio, què tal?
- Bé! Quant de temps sense saber de tu! Què tal les vaques, Manel?!.- va exclamar el Pèls 2.
- Bé, aixi aixi.- va dir el Pèls.
- I això? No estàs bé amb la dona?
- No, amb la dona no. I amb l’amant vaig tallar i ara en tinc una altra que gairebé és casada.
- Apa! Quins embolics de faldilles que et portes!.- va exclamar el Pèls 2.
- Per on pares, tio?
- Per Sant Feliu, he quedat amb una amiga.- va dir el Pèls 2 mirant de reüll a l’Emma.
- Ah! Quina casualitat! Nosaltres també estem a Sant Feliu! Vols que quedem?- va preguntar el Pèls.
- Doncs no ho sé. Ho he de consultar amb la meva parella.
El Pèls 2 li va dir a l’Emma:
- Vols que quedem amb un amic meu que fa temps que no ens veiem i amb la seva parella?.- va preguntar amb una mirada de “tinc moltes moltes ganes de quedar amb ells”.
- Es clar.- va dir l’Emma perquè va veure que no tenia una altra sortida si volia que li sortís bé amb el Pèls 2.
- Gràcies, preciosa!.- va dir el Pèls 2 fent-li una abraçada.
- De res.- va dir ella posant-se vermella.
El Pèls 2 va posar-se de nou al telèfon i va dir-li al Pèls:
- Diu que si. On esteu? On quedem?.- va preguntar el Pèls 2 emocionat.
- Doncs nosaltres estem al Milenio, a la porta. Us esperem aquí.- va dir el Pèls feliç.
- D’acord. Ara venim.- va dir el Pèls 2 penjant el telèfon.
El Pèls 2 es gira cap a l’Emma i li diu:
- Hem quedat al Milenio, saps on és?
- Si. A la carretera.
- Doncs anem-hi.
- D’acord.
Arriben el Pèls 2 i l’Emma al lloc convingut i allà es troben a la Tati i el Pèls. A més a més, tan sols d’entrar es troben la Dolors i la Seca!
- Hola, Manel.- va dir la Seca en to sec.
- Hola, carinyo. Què hi fas aquí?
- Doncs mira, surto amb la Dolors de festa.- va dir la Seca.
- Doncs jo he quedat amb els amics.- va dir agafant la Tati pel braç i marxant.
- Però que s’ha cregut, aquesta?.- va remugar la Seca quan el grupet s’allunyava.
- Tinc una idea.- va dir la Dolors.
- Quina?.- va preguntar la Seca amb molta atenció.
- Acosta’t.- va dir la Dolors, fent que la Seca s’acostés a ella per escoltar el seu pla.
Uns minuts més tard, la Seca s’acosta al grupet. Primer s’acosta al Pèls 2, que ballava amb l’Emma.
- Hola, guapo.- va dir-li al Pèls 2 somrient i picant-li l’ullet mentre es sacsejava davant seu anant de guapa i sexy.
- Hola.- va dir-li girant-li la cara però mirant-la de reüll mentre ballava amb l’Emma.
La Tati es va acostar a l’Emma i li va dir:
- no deixis que les bruixes aquestes et prenguin el Pèls 2, que ha de ser teu.
- Ja ho sé. No li permetré.- va dir l’Emma acostant-se al Pèls 2 sense deixar que el Pèls 2 es fixés en la Seca.
- Merda. He fallat amb aquest.- va dir la Seca a la Bruixa.
- Doncs si.- va dir la Dolors.
- Ho provaré amb el Manel.- va dir la Seca.
- Endavant!.- va exclamar la Dolors mentre ballava amb el seu marit mig calvo.
Aixi que la Seca es va acostar a la Tati i el Pèls que ballaven juntets. I va dir:
- Hola, Manelet. Vols ballar amb mi?.- va dir la Seca mentre se l’enduia de les mans de la Tati.
- Ei tu, bruixa!.- va exclamar la Tati.
- Jo? Bruixa? I tu què ets? Roba amants!.- va exclamar la Seca.
- Jo roba amants!? Però si vosaltres ja heu tallat!.- va exclamar la Tati separant la Seca del Pèls.
- Doncs ets un a bruixa lladre embarassada, a més a més!.- va exclamar la Seca quedant-se de nou al costat del Pèls.
- Noies, voleu que en parlem, d’això?.- va dir el Pèls separant les dues dones.
- Nosaltres marxem.- va dir el Pèls 2 excusant-se veient el merder.
- Si, gràcies per venir.- va dir el Pèls.
- De res, que vagi bé.- va dir-li el Pèls 2 donant-li uns copets a l’espatlla.
- Adeu, Tati.- va dir l’Emma agafant el Pèls 2 pel braç i retirant-se d’allà.
Fora de la discoteca...
- Em sap greu que per culpa meva hagis vist aquest espectacle, si no m’hagués posat pesat en anar a veure el Manel...
- Au, no et culpis, maco. Anem? Hi ha més llocs en aquest poble per estar.- va dir l’Emma agafant-lo pel braç mentre somreia.
- Si, tens raó.- va dir el Pèls 2 recuperant el somriure.
- Som-hi?
- Anem.
Dins de la discoteca...
- Noies, hem de parlar d’això en un altre lloc i en un altre instant!.- va exclamar el Pèls intentant imposar-se.
- Parlar? Li he de fotre quatre bufetades i aprendrà, la nena!.- va exclamar la Seca.
- La que cobrarà ets tu!.- va exclamar la Tati.
- Provem-ho!.- deia la Seca traient de la bossa una navalla.
- Ah! Una “navajera”!.- exclamà la Tati.
- Prou, noies!.- va dir el Pèls interposant-se enmig de l’atac de la Seca i quedant ferit.
- Ah! Manel!.- va dir mentre es llençava al damunt mig plorant.- i va afegir mentre mirava a la Tati:
- Ets una bruixa roba amants! Per culpa teva mira com està!
- La culpa és teva per atacar-lo amb la navalla!.- va exclamar la Tati.
- Si! Dóna’m les culpes ara!.- va exclamar la Seca.
- Calleu les dues!.- va exclamar la Dolors clavant-li una bufetada a cadascuna.
- Tu no em peguis, bruixa!.- va exclamar la Tati tornant-li el bolet.
- A callar, gallines! No veieu el numeret que esteu muntant? I tu.- va dir mirant a la seva amiga.- no veus que està malferit? doncs duu-lo a la Creu roja. Anem.- va dir la Dolors emportant-sels i afegint mirant a la Tati:
- Això no quedarà així.
I van marxar després de fer-li una mirada assassina.
La Tati de seguida va trucar a l’Edith perquè l’escoltès però ella li va penjar el telèfon perquè volia dormir. I en les altres amigues no va pensar en trucar-les perquè les despertaria. Aixi que va passar la nit a casa dels seus pares.
Així acaba la segona entrega d'aquesta nova saga. en el proper cop us posaré el que he escrit avui... jojojo. que són 12 pàgines més de la història! jojojo XD apa, ens veiem! que apago abans nu vingui mon pare i em ralli de nou! ¬_¬
No hay comentarios:
Publicar un comentario