sábado, septiembre 30, 2006

Xorradetes variades :P

Holaaa! quant de teeemps! jejeje XD donks e tornat per dir quatre bestieses x aqui. nu sé quan seguiré amb la història, però bé, el que està clar és que la meva ha acabat i clar, no sé km seguir, ja sé q és fantasia, però fot. ¬.¬

ara he trobat una pàgina de OSTs que està mooolt bé! ^.* d'on n'estic bxant de molt interessants com: Soukyuu no fafner OST 1, Peach girl OST 1, Initial D best songs collection 1998-2004, I've collective songs vol 6... i més que hi ha per bxar però que he de triar! jejeje ^o^

doncs m'he viciat a bxar OSTs i tmb a un llibre que es diu Sabriel (Garth nix). de moment, està interessant.

pel que fa al bus, doncs avui he nat amb el Ferran VII, que ha tornat i que s'ha referit a l'Emma i a mi com a "chicas" com fan la majoria i ha dit: vuelvo en 2 minutos i en veu + bxa o en 5... i ha tornat en 10 minuts!! quina poca decència!! però km q ho ha fet x fotre... ¬_¬ doncs jo tmb havia pujat x fotre... però bé... :P es que la cara de fàstik que ha posat... ¬_¬ tela...

per tornar, amb el q m'odia num2, que duia el 64 de les 12 i que ens ha esperat!! O.O suposo que era pq estava l'Emma, pq si arribo a estar jo soleta, segur que passa de mi... ¬,¬ i m'ha dit hola i tot! O.O jojojojo XD tmb pringaven el Papada i el Va de guapo 2. nu sé qui + pq no els he vist, però tant se val, pq la setmana que ve els canvien... jojojojo XD

i buenu, me rallat d'escriure i tinc ganes de seguir llegint sabriel i a més a més, he de fer deures... U_U demà se celebra el sant del meu germà i menjarem pastís de Oreo!! ueee! encara no l'he tastat, ja veurem que tal...¬o¬

i au, ens veiem! no sé quan!

viernes, septiembre 22, 2006

Novetats!! ueee! el dia amb el Lolo! XDD

Hola de nou! ja he tornat x aqui, perquè tenia ganes d'escriure una estoneta aprofitant que no hi ha ningú per aqui molestant.... ¬_¬

doncs avui m'he llevat d'hora, per variar, i he agafat el King Àfrika de nou, i ha dit: otra vez tan pronto! i li he dit hola i ma dit hola fluixet. ¬_¬ no sé pq em té mania... T_T

i mentre anavem amb el King Afrika ens hem trobat el Mario, que havia recuperat el seu estimat bus gris 95 i també el Brincos 3, que duu una barba espessa com la del Cinto i que de lo fosc que era jo no sabia ben bé quin dels dos melenuts era. i el King Afrika li ha dit al Brincos 3, enciende la luz, que no t ven. i mira al seu voltant, em clitxa i riu fent poses a l'estil Pèls. XD

i en arribar a diagonal, he vist el Lolo, per primer cop, avui ^^ (amb el bus gris 103)

i després he pensat que estaria bé agafar el Lolo, per un cop que duu un 51 i amb un bus gris, aixi que he nat a la biblio a per uns llibres i m'he entretingut ¬_¬ sort que no m'ha tocat l'odiós metro 319, que li estic agafant mania pq cada dia em toca aquella supercafetera i jo en vull un dels nous!!! ¬.¬ i per tornar el metro 322, que encara estava en pitjor estat que el metro de sempre amb el iaio metrero, i que a sobre s'aturava dins dels túnels! quina por! U.U
aixi que he arribat quan acabava de passar l'Odia num 2, que no ha vist la meva jugada, però si que la ha vist el Pelopi, que ha passat rient, amb el bus gris 102, i ha dit: esperando al Lolo? ¬_¬ suposo que sa notat molt que esperava al Lolo, sobretot pq ahir em vaig emocionar tant i vaig dir: el Lolo! :D per això... ¬,¬ i darrera ha passat el Bulldog, amb el seu estimat bus 104, que ha fet veure que no veia res de res. ^^ gran home. ^^
després ha passat ja el Brincos 3, amb el seu anell de casat a la mà dreta O.o, i la sva super barba i ma saludat amb la mà estesa mentre atenia a una senyora que li preguntava primer de tot si passava per Molins i després si passava per sant feliu i li ha dit que per Molins si però que per sant feliu no. ^^ i li ha dit: pregunti- li a aquella noia a quina hora passa el 51 i em fa adeu i marxa! quina barra! és que tinc cara de pal d'informació??!! doncs la iaia ha passat del que li ha dit el Brincos 3 i s'ha assegut al banc a esperar el bus. ^^
llavors, ja ha vingut el Lolo, amb el 51 bus gris, que ma fet molta ilusió que vingués. jeje ^^ i s'ha estampat amb un cotxe per darrera amb la rotonda mortal d'autobusos de mas lluí. i llavors ha estat aturat un munt d'estona allà, fins que tothom marxava i com que m'avorriria sola al bus mentre el Lolo passejava amunt i avall he decidit finalment marxar caminant fins a casa. ^^ tmb he vist el meu estimat Pepón, que duia el seu estimat bus gris, i que saludava feliç al Lolo ^^

i ara a la tarda, en sortir 1 momentet, he vist un 61 supercafetera i he pensat: el Jose Luis. però no! sorpresa! estava el Lolo! XDDDDD per tercera vegada avui: el Lolo, que nomès de veure'm ha abaixat la mirada cap avall i sa endut la mà al front com dient: no, si us plau! més vegades no! jejejejeje ^^ pobre home, espero que no pensi que li duc mala sort... ¬_¬ T_T

i ja esta... jojojojojojojo potser demà també hi és i el puc molestar... XDDD tant de bo! jo que volia visitar el Pèls i em trobo el Lolo! XD

au, ens veiem! després d'aquest dia amb en Lolo! XD

jueves, septiembre 21, 2006

Novetats al buuuuus!!! ^.^

jojojo! km fa el nostre estimat home del Bigoti. ^.* doncs km que trobo que hi havia moltes novetats al bus interessants de comentar, les comento. :P

primer: el King àfrika passa amb el 51 de les 6.40 per la plaça, amb el don piso 1/2 nou. (encara que després li han pres i portava 1 super cafetera XDD)

segon: el Pèeeeeels! ja sé on estava (almenys, avui ^^). està al collblanc de les 8.50 per la carretera i a les 12.15 dd Collblanc. per qui el vulgui visitar. jejeje quan le vist he flipat i he pensat: el Pèeeeeeeeels! per fi. i m'enxampa i es posa a riure. :P

tercer: el Looooooloooo! per fiiii! jejeje kom me emocionat, tant, que l'Abreme ha informat ràpidament al Pepón per la ràdio i li ha dit que me emocionat quan e vist el Lolo per la finestra. i el Pepón li ha dit: claro, porque es joven y guapo y porque son amigos y hacía tiempo que no le veía. jejeje que maaaacoooo que és el Pepón. em defensa davant de les acusacions de l'abreme pq s'enfadi amb mi i la liem al bus ^^ (k mono, quines ganes de veure'l ^^).

ah! el Lolo està enlloc del Sudaka. jejeje aixi que no sé si algun dia el podré pillar pq u tinc difícil. ¬_¬ potser demà... pq passo de l'abreme 1 altre cop. encara q ara ho tinc difícil pq tinc x triar el Pèls, el Lolo i el Pepón.... T_T o no hi ha re de bo o tot interessant... ¬,¬

també he visualitzar el Mosqueitor 6 enlloc del Miguel el andalús. jejeje quin paio, sempre a lo pijo. XD ah! i amb 1 bus gris!

després del matí del primer dia de classe, trobo que ha estat bé. a llatí medieval som 7 persones! ^^ i a escriptura catalana medieval som 15! XD quina gentada! XD que bo! però millor! a més, a llatí la majoria ja ens coneixem. ^^ i a l'altra hi ha 1 munt d'arxienemics meus, però, què hi farem!?

ara em viciaré amb el capítol d'avui de Pretty cure. jejejejejejejeje XD abans d'anar a la classe de la tarda, la de Heràldica. ^^ qui agafaré per anar? agafaré a temps el Cinto per tornar? jejeje

ah! i 1 cop més, el Voltor ma preguntat si pujava amb ell, i li he dit que no. però el proper cop potser hi vaig, pq sempre s'atura davant meu sense que el cridi i em pregunta si pujo i em fa adeu al marxar. ^^ em recorda l'Odia num2 però més jove XDDDD.

i de moment, ja esta. tot era pq com que e vist el Lolo i me tornat hiperactiva de cop, no podia estar quieta, i ara tampoc puc, però bé... ¬_¬ es que m'encanta, aquest home! feia segles que no el veia! i al Pèls el trobava a faltar ^^ jejeje

au, ens veiem!!! ^^ ara em viciaré amb Pretty cure! ^^


martes, septiembre 19, 2006

aclaracions sobre la història

El que diu el títol. anem a aclarar unes coses que no han quedat clares, i això que en posts anteriors ja ho he dit, però bé.

LA HISTÒRIA ÉS DE FICCIÓ! NOMÈS ESTAN PRESTATS ELS NOMS I LES CARES DE PERSONES REALS, EN CAP CAS SÓN IGUALS A LES ORIGINALS. TAN SOLS COINCIDEIX EL NOM. SON AQUESTES PERSONES AMB CARÀCTERS EXAGERATS.

Doncs això, he exagerat els caràcters de la persona per poder-la fer més divertida. i ja està i tot està tret de la imaginació. no està feta perquè un personatge sigui el millor ni el més maco. és una parodia amb el Pèls de prota com a venjança per la seva història de l'harem.

doncs això, que el que volia era fer una història agafant prestats una colla de persones. però no que aquelles persones molestin a la realitat ni que siguin realment així.

i crec convenient posar-ho de nou (per segona o tercera vegada) perquè em sembla que certa persona s'ha ofès pel que he escrit i ja vaig dir que era de ficció i que la prenia de model però no que fos ella. doncs si la he ofès, em sap greu, però ja ho dic de nou. és una història de ficció i en cap moment de la realitat he dit que ella sigui aixi en persona. ^^

doncs espero que quedi aclarat això ^^

martes, septiembre 12, 2006

Info dl bus i de manga *.*

Doncs després d'emprenyar-me amb l'Arracada, pq em va ignorar i nomès va saludar a l'Emma i no voler saber res + d'ell, vaig trobar ahir el Pèls 2, el Ceri, l'Home-greix i el Cap d'es que em van fer riure molt i passar una bona tarda! jeje i un bon matí amb el Brincos 3! ^.* llavors, em vaig animar i vaig continuar escrivint la història del bus. jejeje ^^ i que ben aviat us la penjaré aqui. el dia 15, segurament. jojojojo XD

Anime: que sapigueu que els fansubs per To Heart 2, que ja han acabat amb l'ep 13 i que espero poder-me bxar aquest eps, x tenir la serie completa, amb les 3 temporades. jojojojo XD que avui ha sortit l'ep 15 de Digimon savers (i q ja le bxat) i l'ep 10 de Zero no tsukaima (tmb bxat ja) i que em kda per seguir amb Samurai Deeper Kyo, que ara m'estic bxant l'ep 7 de 26 :P i alguna serie + :P

Manga: aqui surt aquest mes de setembre entre aquesta setmana i la que ve...

Glénat:

Naruto vol4 (català)
Inuyasha vol 13 (català)
Bleach vol 5
Alice, escuela de magia vol 4
Inuyasha vol 43
La Julieta Olvidada nº 1 de 13 (de Kaori Yuki --- autora de Angel Sanctuary) ^^
Negima vol 7

Panini:

Ouran host club vol 5
Galism vol2
Fiebre de amor (Binetsu shoujo) de Kaho miyasaka vol 1 (autora de Kare first love)
Reloj de arena - sunadokei vol 4

Norma:

encara no sé què treu aquest mes però no m'interessa. m'interessa lo del mes que ve... :(

Novetats de manga a Japó aquesta setmana:

One Piece nº 43 de Eiichiro Oda
Ouran Host Club nº 9 de Bisco Hatori
Gintama nº 14 de Hideaki Sorachi
Honey & Clover nº 10 de Umino Chika
Prince of Tennis nº 35 de Takeshi Konomi
Beet the Vandel Buster nº 12 de Riku Sanjo y Kouji Inada
Yu-gi-oh! R nº 3 de Akira Irô y Kasuki Takahashi
Steel Ball Run nº 9 de Hirohiko Araki
Rurouni Kenshin Kanzenban nº 5 de Nobuhiro Watsuki
Rurouni Kenshin Kanzenban nº 6 de Nobuhiro Watsuki

Com veieu ja tenim el vol 9 de Host club a Japó! jejeje ja kda menys pq el puguem llegir aqui! :P

Anime: aquesta tarda comença a emetre's al K3 al super 3 "Clamp, club de detectius". que me la penso mirar pq m'encanta! jejeje a veure si porten més series de les Clamp com Angelic Layer. estaria bé. i la Setmana que ve, Pretty cure al cuatro! ueee!

ja sé quin dia m'he de matricular: el 19 a les 9 del matí! quina putada! ¬_¬ hauré de marxar d'aqui super d'hora! amb el 51 de les 7.30... m'ha vingut la inspiració!!! jojojojojo agafaré el Pepón amb el Collblanc de les 7.30! XDDDDD i l'emprenyaré! aquesta si que no se la esperarà! XDDDD

buenu, fins aqui les notícies variades. jojojo XD au, ens veiem! ^^

viernes, septiembre 08, 2006

+ canvis!! (al bus) ¬_¬ i info de fansubs anime *.*

´

Hola de nou! ja e tornat sense saber quan me de matricular ¬_¬ i a sobre la nova facultat és una merda i està caxo lluny! T_T merda ¬_¬ >_<

A + A + estic superemprenyada amb l'Inspector Pervertit! mira que condueix de pena, de veres! ¬_¬ ja està bé! mira que menjar-se l'Oliveres!! però que no hi veu, o què? o estava massa entretingut xerrant amb el paio que tenia al costat? ¬_¬ ah! i lo millor és que diu que a la plaça dot no hi ha parada i no volia parar! però qui s'ha cregut que és per no voler parar? que no veu que té parada allà!? espero que algu ben aviat trqui a la companyia i es queixi que el conductor del 51 de les 9.40/11/12.20/13.40 que va + de 10 minuts tard i que a més a més, s'estabella i es nega a parar a la plaça dot! perquè diu que no té parada. però jo crec que ho diu pq està l'Oliveres al mig i que sinò no sap aparacar. ¬_¬ doncs a veure si n'apren, que ja és prou gran! (que a gust que me quedat! encara diria coses pitjors però no ho poso pq sinò... malament)

ah! que sabeu que si voleu agafar 1 bus a les 11.40, no agafeu el 64 de les 11.40 + o - per Sant Feliu perquè el duu la Bruixa! ¬_¬ esteu advertides. us ho dic pq si no voleu dinyar-la d les frenades que fot aquesta bona dona, que sempre ens posa verdes i que ens té mania sense motiu, doncs això. ^_^

ah! més canvis! al collblanc! tenim el Déu dels conductors, el Pelopi, que ha tornat de les seves vacances, i que en el transcurs del dia d'avui haurà estat adorat per quasi tots els conductors excepte l'Arracada i el Pepón, que no el poden veure (no sé si n'hi ha cap més que no el pugui veure...¬_¬). doncs que està al Collblanc, que es creua amb el Pepón, com ara fa 3 anys, doncs stà enlloc del Ferran VII, que deu ser de vacances. ¬_¬ i per tant està a les 8.50/11.20 per sant feliu cap a Bcn. que lo sepais.

ah! més canvis tmb al Collblanc! el Mafiós nas de patata tmb hi és als matins! està enlloc del Papada! alegreu-vos! jojojo XD millor el Mafiós q el Papada! ah! i fa 1 supersalutació besant el seu anell mentre saluda al Pervertit! ¬_¬

i queden (dels que ja hi havia al Collblanc) : Pepón, Mario i el meu enemic de les ulleres ¬_¬

i em sembla que no he vist + canvis... ah! un iaio gras i lleig estava sent ensenyat mentre duia el SF2 nou!!!! O__________O era superlleig i a més a més estava tenint de mestre el Neo- mosqueitor!!!! O_O k fort! ara entenc com peten tant depressa els autobusos! ¬,¬

i ja està, em sembla... que el Riki estava com sempre al 65/64, que la Grassa sa canviat d'hora però que no passa x Sant feliu. ah! q sapigueu que la Bruixa, llavors, duu el 51 de les 7.10 fins a nou avis!

ah! i per les fans del Pèls 2! ha retornat! duu el 51 de les 9 per la plaça. ja ho sabeu, si el voleu visitar, us passeu per allà. ^-^

ah! també tenim el Voltor, que està al Sant vi dd fa dies i q sembla que sa apropiat del superbus gris i ma fet gràcia pq ma preguntat si volia pujar al Santvi autopista, que en aquella hora (les 11.35) si que para x Sant feliu passant x autopista. jojojo i li e dit que no i he hegut d'agafar el Perver... si ho sé agafo el Voltor! ¬_¬

Doncs pel que fa a les novetats d'anime (de fansubs) doncs tenim que ja estan els eps 9 i 10 de les Supernenes Z, el 95 de Bleach, el 40 de TRC, el 20 de XXXHolic, To heart 2 eps 11.5 i 12, Host club ep 21 i alguna cosa més.... és que n'hi ha masses x recordar-les de memòria. si us agrada alguna i la voleu, dieu-mu! ^^

I aquests propers mesos fins desembre estarem carregades de novetats de manga i no sé km podré pagar-ho!!! U_U

apa, ens veiem! ^^

Pretty cure llicenciada x fi!!!!!! O_O

Doncs el que diu el títol. jo ja sabia que Futari wa pretty cure va ser llicenciada però faltava saber si s'emetria per la o què i finalment, la setmana pasada es va saber que era el canal de pago Jetix qui l'emetria i em vaig deprimir pq x internet em costa molt de bxar-la i tenia la petita esperança de que tv3 es fixès en ella. però Cuatro ha estat més ràpid i tmb l'emet!!! ueeeeeeeeee! soc feliç! :D a partir del 18 de setembre cada matí a les 9 a Cuatro: pretty cure! (en castellà, pero menos da 1 piedra XD). cal dir que m'encanta aquesta serie i que les pelis tmb i que m'alegro que estigui aqui pq potser + endavant tv3 la compri i la pugui tenir en català! xD

doncs de moment, això és tot! tan sols era pq volia compartir aquesta gran notícia amb vosaltres! ueeee! ^.*

jueves, septiembre 07, 2006

Canvis al bus!!! O_O

Huola de nou! tornem al tema de sempre: el bus.

doncs avui e nat a vere si stava Trigun max 10 i naruto 3 a l'Fnac però no hi eren ¬_¬ i a sobre, perdo el 51 de les 9.40 als nassos pq ha passat a les 9.35!!! injustícia! he hagut d'anar a la carretera tot corrents i suada x buscar el primer q paxi i resulta que ja tan sols quedava el 51 x passar ¬_¬ jo. i a sobre, enlloc del Julio hi havia l'Inpector pervertit!!! nooooooooo! però km q el Pepón ja havia passat, que ja havia procurat, l'Inspector de dir-me que el Pepón ja havia passat i q el Manel del Santvi (Brincos 3) tmb. ¬_¬ o sigui que era 1 manera indirecta de dir-me: puja. nop tens alternativa U_U i resulta que darrera, amb el 65 a cotxeres hi havia el Julio enlloc del Brincos!!! O_O que quan le vist he fet 1 cara de sorpresa que ell sa posat a riure i tot! ¬.¬ Julioooo!! torna!! i x més conya, miro a vere qui ta al Collblanc i veig el Ceri!!! jajajjaja q bo! me quedat flipant x 2n cop i el perver ha dit: no sé pq t sorprende tanto ver a Manel en el Collblanc i sa posat a riure ¬_¬

ara, tot sa de dir: l'Inspector pervertit condueix la mar de bé, només faltaria que sent inspector conduís com el cul. ha conduit de conya, ara, fa por pq et mira d'una manera... >_<>

i després me arriscat a vere si enxampava el Pepón per tornar i abans ha passat l'Inspector pervertit amb el 51 1 altre cop i le ignorat, i salta i diu: seguro que esperas a tu amado Jose, no? i tanca la porta!! estúpid!! qui et dona permís per dir "amado", eh??? eh??? T_T quina gent.
I le agafat (el Pepón) pq duia 10 min de retard... ¬.¬ (sense comentaris) i ma fet gràcia pq en veure'm ma dit hola somrient, amb 1 supersomriure i ha dit: que sorpresa. jejejejeje i ma fet gràcia la carona que posava. k moooooonooooo! >o<>////< )

i buenu, dir que el Deu Pelopi (adorat per la resta de conductors i tal) doncs q esta al 64 i que per tant, passa x Sant feliu. espero no agafar-lo cap dia. jojojo

i bé, a vere si demà agafo el Ceri, per riure 1 bon rato! XDDDD o el Brincos 3 :DDD o el meu estimat Pepón. :P

martes, septiembre 05, 2006

Una nova història! ^^

Hooolaaaa! què tal? avui estic de bones pq el Pèls sta al 51 al matí enlloc de l'Abreme i m'agrada + q estigui ell. (i tmb em fa feliç q ell no em burxi km fa tothom dient q m'agrada el Pepón ¬_¬ i llavors em diuen: km és q t'agrada si és un quarentón? i em fa emprenyar q m'ho repeteixin dia si dia tmb ¬_¬). i m'ha fet gràcia perque jo estava al balcó tafanejant a vere si tan sols hi era ahir o què i va, m'enxampa, atura el bus 1 bona estona a la parada i em saluda amb la mà efusivament!! uooooh! jejeje quina gràcia m'ha fet! :P

Bé, doncs km q encara nu he seguit prou amb la història com per posar-la aqui, el Miki ma passat 1 de les seves històries pq la penji aqui. jejeje ell és + bèstia que jo escrivint però ja em direu què us sembla! la història es diu: "Transtorn irreversible". ¬.¬


Em dic David i estic amagat darrere d’una columna de la sala fosca, a l’aparcament d’un centre comercial. Per què estic aquí amagat? Doncs perquè fujo de la policia, i corro el risc d’acabar a l’altre barri. Per què fujo? La resposta es fa evident si coneixes el que m’he dedicat a fer aquest últim mes:
El problema es va originar ara fa unes quatre setmanes, o el que és el mateix, fa un mes. Rondaven dos quarts de deu de la nit, i jo sortia de treballar. Estava fent el ritual de cada dia: apagar els llums, redreçar la taula, agafar la maleta, fer un últim cop d’ull a tot i tancar la porta del despatx. Després em vaig dirigir cap a l’ascensor, perquè clar, treballo en un vuitè pis i no hi ha ganes d’utilitzar les precioses escales de marbre marró. Doncs això, vaig demanar l‘ascensor. No va trigar gaire en venir, perquè ja estava al vuitè pis, el meu. Vaig entrar-hi i vaig pitjar el botó del garatge, però no em podia ni imaginar el que m’esperava allà baix. Em vaig dirigir al meu cotxe, i durant el curt trajecte hem vaig topar amb el “segurata” del soterrani. Em va dir bona nit i jo li vaig tornar un igualment. Un cop vaig arribar al meu cotxe, em vaig treure les claus de la butxaca com vaig poder, i vaig obrir la porta. Em vaig inclinar cap dins el vehicle per deixar la maleta al seient de l’acompanyant i en aquell precís instant vaig rebre una estrebada a les cames. Algú em va estirar amb força per les cames i em va fer caure la maleta i vaig rebre un cop al llavi inferior, i encara no se exactament contra que vaig topar. Un cop estirat a terra i lleugerament atordit per la inesperada sorpresa, la misteriosa persona em va prémer el cap amb una mà i amb l’altre va agafar la porta del cotxe i em va començar a colpejar el cap amb la porta del meu propi cotxe. Després de rebre mitja dotzena de cops, jo estava pràcticament sense cap mena de força per defensar-me d’aquell improvisat atac. Em va deixar anar el cap, i vaig caure com el plom, vaig respirar, em pensava que ja s’havia acabat tot, però realment era ara quan començaria un fet que em marcaria la resta dels meus dies. Vaig notar com unes mans em baixaven els pantalons, i tot seguit el soroll que em començava a témer: uns pantalons descordant-se i una cremallera que baixa. Jo vaig intentar aixecar-me, però em van fallar les forces i vaig caure. El següent que em passar apart que ho recordo a intervals i preferiria no recordar-ho, ja us ho podeu imaginar. Hagués preferit morir a haver de passar per aquell infern i semblant patiment. Quan el causant de la meva trastornació va acabar em va dir: - T’està ben merescut, cretí!.- I va marxar d’esquenes a mi sense tan sols deixar-me oportunitat d’ensenyar-me la seva cara, que si l’hagués vist, de ben segur que no l’oblidaria mai.
Després d’aquell desgraciat incident vaig estar reclòs a casa meva durant dues setmanes, amb una salut mental pèssima. Vaig estar aquelles dues setmanes anat a veure, més ben dit, em venia a veure un psicòleg, que encara que sembla mentida em va ajudar a sortir de l’estat de “shock”. Encara que quan vaig començar a ser jo, no era jo totalment, era un joc borrós, furiós, agressiu i amb ganes de venjança. Així que vaig recuperar alguna part del mecanisme que em feia funcionar, perquè el seny no el vaig recuperar, vaig dir-li al psicòleg que ja no feia falta que vingués més i vaig començar a buscar-me la ruïna.
Vaig decidir que li tornaria a la persona que vagi ser el que m’havia fet, però només hi havia un immens problema: no li vaig veure la cara al desgraciat que m’ho va fer.
De tal manera que aquella mateixa nit aniria al mateix garatge on em va passar la desgracia, buscaria algú sospitós i al sospitós que trobi li faré pagar el que a mi m’havien fet, fos aquella persona o no, encara que seria millor encertar-lo i problema resolt. Així que quan es va començar a fer fosc vaig anar al garatge de la meva ex empresa ( perquè vaig deixar-hi de treballar) i em vaig col·locar en un racó fosc a l’espera d’algun personatge sospitós. Mentre esperava va venir el “segurata”,( que no era el del dia de la catàstrofe, n’era un altre) i em va preguntar que hi feia allà, jo li vaig respondre amb una altre pregunta: I l’altre guarda? Em va mirar de reüll i per sobre l’espatlla amb aires de superioritat i em va deixar anar un “Jo he preguntat primer”. Així que si no volia encara més problemes dels que estava disposat a buscar-me, havia de respondre. Ràpidament se’m va acudir una excusa: Estic esperant un amic. El “segurata” va tornar a utilitzar la mirada anterior i aquest cop va dir: I l’has d’esperar en aquest racó?. Jo li vaig respondre un clar i concís SÍ que li va xocar de tal manera que em va mirar d’una manera diferent, aquest cop em va mirar em cara d’estúpid i em va dir: Ahh, tu t’ho faràs. I va fer mitja volta per marxar, però en aquell mateix moment va tornar a donar 180 graus més per tornar-se a dirigir a mi i explicar: “Fa poc més d’una setmana que em va contractar, perquè el guarda anterior se’n va anar a treballar a un altre lloc, un centre comercial crec que era”. Em vaig quedar parat, no sabia que dir i li vaig dir que molt bé. Llavors va utilitzar una altre cara de la seva reduïda col·lecció per demostrar-me que estava insatisfet del meu molt bé, i va dir: “Només això?”. Cosa a la qual li vaig respondre: que volies que et fes un petò?. Aquella última frase li va fer pujar la mosca al nas del “segurata” d’intel·ligència reduïda, i em va respondre amb ironia: “ No estaria gens malament”, es posar a riure un cop va haver acabat, em va dir una cosa que em va fer esclatar: “ Marica!”. I mentre ell tornava a riure, li vaig agafar la seva porra amb un àgil moviment i encara no se’n va adonar fins que li vaig clavar un bon cop als nassos de manera que li vaig fer perdre l’equilibri momentàniament. En poca estona el guarda es va incorporar per insultar-me i dir-me el nom del porc. Ell seguia parlant enlloc d’actuar, així que com ell no contraatacava, vaig tornar a atacar, aquest cop vaig optar per atacar al coll, un bon cop sec al cop, acompanyat d’una puntada de peu allà on els homes ens fa tan de mal. El guarda va caure de genolls en dos temps a terra, llavors vaig donar-li el cop de gràcia per deixar-lo atordit una bona estona, un fort cop al clatell. Un cop immòbil, li vaig fer el mateix que em van fer a mi. Un cop vaig haver acabat el guarda em va dir:” Desgraciat me las pagaràs totes juntes!”. I jo li vaig respondre una frase que em sonava d’haver sentit no fa molt: T’està ben merescut, cretí!
Pel que es veu, després d’allò el “segurata” va anar a la comissaria denunciar-me, i com em va poder veure, encara que no amb òptima claredat, els va descriure a aquells policies quins eren els meus trets característics. Una setmana després en totes les comissaries em “coneixien” i em buscaven. Per cada cantonada hi havia un retrat fet a mà que recreava bastant bé la meva persona. Fa una setmana al veure un dels meus cartells per carrer em vaig espantar i em vaig pensar que ja em tenien, però realment no em tenien, ningú no m’havia reconegut, i per tant sota la meva foto posava: Si veu aquest home truqui al ..., perquè si sabessin el meu nom suposo que ja l’haurien posat.
Vaig poder tornar a respirar, menys mal. Eren quarts de nou, i jo tornava de fer un tomb. Al passar per l’esquifit parc de davant de casa meva, l’escombriaire, que estava escombrant fulles seques amb el rasclet, se’m va quedar mirant i em va dir:” Ei, em sona la teva cara”. A si? Vaig dir jo falsament. No se per què deu ser. L’escombriaire se’m va tornar a quedar mirant i reflexionant sobre la meva cara va dir: ”Sí...t’he vist en un cartell en una paret...”. Vas ben encaminat, li vaig reconèixer. Em va mirar per tercera vegada, després es va quedar mirant el terra i va aixecar de cop el cap. Que ja hi caus? Li vaig preguntar. “Sí, tu ets aquell home que la policia està buscant com si fossis un gran dolent de pel·lícula”. Ni jo mateix ho hagués dit millor, premi per senyor! Li vaig dir amb el meu gran humor, cosa que l’escombriaire no va entendre massa, perquè em va dir:” No sembles tan mal tio, em pregunto que hauràs fet”. I es va quedar mirant-me amb el cap recolzat sobre les mans que alhora les tenia recolzades en el mànec del rasclet que el tenia verticalment repenjat a terra. Em vaig dirigir lentament cap a ell mentre li deia si ho volia saber. Un cop davant seu ens vam quedar els dos uns cinc segons mirant-nos fixament. A continuació amb un d’aquells moviments extrems que se fer, li vaig prendre el rasclet amb la mà esquerra, i amb el mateix moviment pràcticament i aquest cop amb les dues mans li vaig etzibar un gran cop de rasclet amb tota la meva força i amb la intenció de deixar-li la marca de per vida, apart de ferir-lo i deixar-lo fora de joc. “ Aaaa! Mal nascut!” em va cridar alhora que es posava la mà a la cara per mirar de frenar per segons alguna de les múltiples ferides que li acabava d’ocasionar amb seu rasclet. Mentre es tapava la cara i cridava de dolor ( entre altres coses perquè havia acabat de perdre la visió del seu ull esquerra) vaig donar-li un fort cop amb el mànec del rasclet a la boca de l’estómac, i per qüestió de minuts es va quedar completament fora de joc. Al estar fora de joc, vaig llençar el rasclet i vaig disposar-me a fer-li el que jo havia patit tres setmanes enrere i m’havia acostumat a fer. Com suposo que ja sabeu a que em refereixo ja no fa falta que ho digui. Un cop vaig haver acabat jo vaig tocar pirandó, i l’escombriaire encara seguia allà estès a terra commocionat per les variades ferides físiques i morals que li havia fet.
Una setmana més va passar fins arribar al dia d’avui. Pel que he pogut saber, l’escombriaire em va denunciar i també un altre home que no coneixia de res ni li havia fet res. Així que la policia que normalment s’avorria ara tenia la distracció d’atrapar-me, i van intensificar la seguretat per tot el barri. D’això me’n ha adonat fa un parell d’hores quan he sortit de casa per observar que és el que es coïa pel barri.
Només sortir de casa un policia m’ha vist, s’ha tret el transmissor i ha dit alguna cosa, alguna cosa que no m’ha fet gràcia i he sortit corrents tot recte. Al instant el poli m’ha començat a perseguir i al cap de dos minuts de la persecució he començat a sentir un parell se sirenes de la policia, merda! M’han enxampat i he agut de pensar algun pla per perdre’ls de vista i , a la velocitat de la llum m’ha vingut la idea de refugiar-me al garatge del centre comercial del qual ara em trobo amagat, perquè? Perquè era el lloc de refugi més proper que he trobat. Però abans de trobar-me tal i com em trobo ara, encara m’ha passat una cosa més:
Just al entrar havia aconseguit despistar als policies. He avançat una dotzena de metres i...sabeu a qui m’he trobat? Ni més ni menys que el guarda que treballava al garatge l’empresa on treballava anteriorment. Quina sorpresa, però la sorpresa ha estat que en veure’m m’ha dit: “ Que vens a per més?”. No pot ser, serà desgraciat, va ser ell! Clar, d’aquesta manera tot encaixa: Que em coneixes, que fos allà en solitari i la seva força, era ell! Es va posar a riure i va dir:” Ah que no te’n vas adonar que era jo?, doncs si ho arribo a saber no canvio de feina”. Em vaig enrabiar de mala manera i el vaig insultar una estona, i després em vaig disposar a clavar-li un bon cop de puny, però se’l va esquivar amb suma facilitat i em va advertir: “ No podràs amb mi!”. Abans no pogués reaccionar ja tenia el seu puny emmarcat a la meva cara. Vaig deduir que el “segurata” era homosexual i em va fer allò apart de per perjudicar-me, per gust, de tal manera que encara que li pagués amb la mateixa moneda, a ell li agradaria i no hi guanyaria res. Jo era davant una columna del garatge i ell va agafar embranzida per fer una envestida, me’l he ensumat i m’he apartat, fen-lo xocar-se a ell mateix amb la columna, i aprofitant el seu cop li e agafat el cap i li he estampat amb totes les meves forces contra la columna un altre cop. El guarda s’ha desplomat momentàniament i ha aprofitat per agafar-li la seva pistola i venjar-me del que m’havia fet fa un mes. Com em vaig venjar? Simple, li he disparat al lloc on més es mereixia, si allà, als “òrgans masculins”, un tret i ha quedat “fregit” pobre infeliç. En el que no havia pensat és en el soroll del tret que a alertat a la policia, guiant-los cap dins el garatge. Al veure moviment policíac, he anat al fons del garatge i m’he posat darrere una columna amb la pistola del meu amic preparada per si algú el vol acompanyar a l’altre barri. I així és com estic ara mateix, a l’expectativa del que fan els deu policies que deu haver-hi i que deuen haver descobert el cos sense vida del guarda. Espera s’acosta un poli i es posa a la part inversa de la columna, ara veurà! Amb un precís moviment surto de darrere la columna, l’apunto.... i.... què? No hi és...Sento una cosa metàl·lica, freda, darrere el clatell, m’empasso saliva, merda ja he begut oli. Fins mai més.


Buenu, he fet copiar i pegar, eh? les faltes d'ortografia corren a càrrec d'ell, no meves. :P doncs amb aquesta història el meu germanet va guanyar el Sant Jordi de l'any passat als "Padres", en q la Shin-chan li va donar la victòria pq li va molar la història. :P

Canvi de tema: :P tornant al tema del bus. els homes i horaris de dilluns a divendres. si els voleu agafar ^^

Matí:

Julio - L51 6.40/7.50/9.40/11/12.20/13.40 (per la plaça) ---> canvi amb Bigoti
Sudamericà L63 7.30 (per diagonal) / L51 8.20/10.20/11.40/13 (per la plaça)/ L57 13.50 (macià)
(mola + sudaka però l'Emma em va dir que era massa despectiu ¬_¬) enlloc dl Jose Manuel
Odia num2 L63 7.25 (diagonal)/ L51 8.10/ 10/11.20/12.40/14 (per la plaça) ---> canvia amb Jacinto
Pèeeeeeels! L56 7 (carretera) / L51 8.40/10.40/12/13.20 (plaça) / L56 14.25 (macià)
Pepón L62 -50 7.30/9.50/12.20/... ^^ (per sant feliu)
Paio de les ulleres del collblanc o Odia num3 -- L50-62 7.50 /10.20/ 12.50/... (per Sant feliu)
Mario L50-62--- 6.50/8.30/10.50/13.20... ^^ (per sant feliu)
Brincos 3 L61 8.25 (dd macià)/ L61 9.50 (sant feliu)/11.50 (sant feliu)/ 13.50 (sant feliu) ^^
Voltor L57 8.35 (diagonal)/ L61 9.30 (macià)/10.50 (sf)/11.30 (macià)/12.50 (sant feliu)/13.30 (macià) ^^
Riki L65 8.20 (sant just)/ L64 10 (sant feliu)/ L64 11 (macià) / L64 12.40 (sant feliu)/... T_T
Inspector 3 L51 9.20 (plaça)...
Andalús L64 8 (macià)/ L64 12 (macià)
Peloparriba L64 10.40 (sant feliu) / L51 14.20 (macià)
Bicolor SF2 nou
Patillut SF1 nou
King Àfrica SF2 vell
Rossa SF1 vell

Tarda:

Arracada
Pèls
Cap d'es SF1 nou
Neo Moskeitor SF2 nou
Bruixa SF2 vell
Va de guapo 2 SF1 vell
Mafiós
Bigoti 4 L64 17 (sf) / L64 18 (macià)
Cluni
Bigoti
Arturu
Jacinto
Iaio del Cafè amb llet L50/62
...

Buenu, quan sàpiga + dels de la tarda i això ja ho posaré. a part que em fa pal. jojojo XD apa, ens veiem! que he de baixar les escombraries! :P

lunes, septiembre 04, 2006

Informacions variades previes al nou capítol!

Hooola de nou! :D k tal les vacances? jojojo (això va x la Tati)

doncs ahir vaig descobrir un nou conductor: el Dr.Scorpio. aquest bon home (mentida! és un vell verd i pervertit!) doncs va aparèixer ahir al 64, enlloc del Mafiós, i em va dir: hola amb cara de ara veuràs. i va dir: hombre, la que le gusta el Jose! com si em coneguès de tota la vida! quina ràbia q em va fer! però feia una por, el tio! amb aquella cara de dolent de còmic! U.U aviat l'inclouré a la història a la categoria del Iaio viciós. jojojo :P

aquest matí he anat a canviar el vol4 del Príncipe de la Medianoche, que per variar, m'havia sortit defectuós (no sé pq 1 de cada 4 comics d'Ivrea que em compro em surt defectuós >_< ) i m' he comprat el volum 3 de Alice Escuela de Magia (Gakuen Alice).

llavors, quan he sortit, m'he trobat el Patillut amb l'SF1 nou i tmb el paio de les ulleres que m'odia amb el Collblanc, q sa rigut de mi dient-me que si anava a veure al Jose.( ¬_¬ mala persona) i tmb el Voltor, que està començant a ser habitual x Sant Feliu, cosa que no m'agrada i que duia el 64 de les 10.40 amb un retard de 25 minuts. (pq eren les 11.05 quan le vist ¬_¬)
també me trobat el Lalala, que li ha robat el bus 1/2 nou a algú i que en veure'm sa rigut de mi ¬_¬ i tmb he vist el PÈLS, al matí al 51 de l'Ábreme!!!! ooooooh! O_O m'ha sorprés tant que he posat aquests ulls tant grans i ell rient amb la supercafetera! O__O i m'ha saludat. jejeje. ja era hora que algun em diguès algo! :P peèeeels! :P

i buenu, ara me'n vaig al meu cuarto a buscar les pàginetes del capítol 4 de la història 3 de la història per posar-ho aqui. jojojo ;P

Capítol 4: L’harem desitjat està fet realitat?! Somnis.

Aquella tarda el Pèls tenia molta son. El dia anterior s’havia quedat fins tard jugant a cartes amb la Tati. Aixi que es va quedar endormiscat. Mentrestant la Tati intentava imaginar-se com seria tenir un harem de tios bons per a ella mateixa. I mentre observava el Pèls com dormia va provar-ho.

- Bon dia, Manel!.- va exclamar la Tati.
- Bon dia, amor meu!.- va exclamar el Pèls fent-li un petó apassionat.
- Que farem avui?.- va preguntar-li la Tati al Pèls.
- Doncs el que tu vulguis, reina meva, perquè tinc festa.- va declarar el Pèls.
- Doncs vull anar a una platja nudista.- va dir la Tati.
- Oh! Doncs ara mateix agafo les coses i marxem.- va dir el Pèls entrant al lavabo.
- Ei, que tal, Mafiós?.- va dir la Tati en veu baixa.
- Què vols tant d’hora, Tati?.- va preguntar el Mafiós per telèfon.
- Doncs que hi ha canvis de plans, que me’n vaig a la platja amb el meu home i que ja et trucaré per quedar després, d’acord?.- va dir la Tati vigilant que no vingués el Pèls.
- Molt bé, ja em diràs algo.- va dir el Mafiós penjant el telèfon.
- D’acord, fins aviat, guapo.- va dir la Tati penjant el Telèfon.
- A qui trucaves, reina?.- va preguntar el Manel a la Tati amb un ampli somriure.
- Ah, a l’Emma, que volia quedar avui però li he dit que tan sols tenia ulls per a tu i que havia quedat amb tu.- va respondr-li la Tati mentre esborrava el registre de trucades del seu telèfon mòvil.
- Ah, doncs si vols, li pots dir que quedes amb ella i tu i jo ja quedarem un altre dia, no?.- va dir-li el Pèls mentre seia al seu costat al llit.
- No, no cal. A més, com deia 1 amiga meva el primer és el manso, després, les amigues.[ ho deia 1 amiga meva de la facultat i tmb 1 del cole, no va per cap de vosaltres,eh?] Per tant, per un cop, faré com aquella amiga i donaré prioritat al manso.- va dir-li la Tati amb un ample somriure com el del Pèls.
- Au, doncs anem cap a la platja.- va dir el Pèls que ja estava vestit amb una samarreta de tirants de color blau marí, amb coll, pantalons curts marrons, amb butxaques als costats i les seves supersandàlies negres deixant veure els seus pèls de les cuixes i els dels braços i el pit.
- Anem.- va dir la Tati posant-se un vestit d’anar a la platja quasi transparent amb tot de fruites de coloraines.
- Estàs molt sexy.- va dir el Pèls a la Tati.
- Gràcies.- va dir la Tati fent-se la tímida.
- De res.- va dir el Pèls fent-li un petó.
- Anem, no? O es farà tard.- va dir la Tati agafant la bossa de platja amb fruites de colors que feia conjunt amb el vestit.
- Anem.- va dir el Pèls agafant les coses.
Els dos van baixar al garatge i van pujar al cotxe.
- A quina platja anem?.- va preguntar el Pèls.
- Anem a alguna de la Costa brava o daurada?.- va preguntar la Tati.
- A la primera que trobem, pq no tinc més que avui.- va dir el Pèls amb un somriure.
- Doncs a la primera que trobem.- va dir la Tati amb un somriure.
- Au, cap a la platja s’ha dit!.- va exclamar el Pèls encenent el motor.
A la platja...
- quin mar més preciós!.- va exclamar la Tati.
- Si, és clara i pura l’aigua.- va dir el Pèls acostant-se a ella.
- Si, és veritat...- va dir la Tati tancant els ulls.
- Però no és tant bonica com tu.- va dir el Pèls per seduir-la.
- Riiiiiiing!
- És el teu movil, no?.- va dir la Tati en el moment en que el Pèls li anava a fer un petó.
- Doncs si, perdona.- va dir el Pèls despenjant el telèfon.
- Si? Digui?.- va dir el Pèls.
- Sóc jo, Manel.- va dir una veu de dona.
- Ah! Hola! Què tal, preciosa?.- va dir el Pèls amb una pose de les seves.
- Doncs molt bé, què tal et va per quedar avui?.- va dir la dona fent veu de dona sexy.
- Ui, doncs m’agafes desprevingut, és que ja tenia plans, em sap greu. Però que vols quedar a la tarda-vespre?.- va dir el Pèls anant de guapo.
- Doncs perfecte, per veure’t tant sols una estoneta ja em dono per satisfeta, amor meu.- va dir la dona.
- Doncs quedem que quan torni et truco.- va dir el Pèls penjant el telèfon.
- Qui era?.- va preguntar la Tati.
- Doncs una amiga, feia dies que no ens veiem i volia quedar tant si com no.- va dir el Pèls amb un somriure.
- Una amiga tant sols?.- va preguntar la Tati amb cara de preocupació.
- Què és el que t’amoïna, preciosa? Que sàpigues que tan sols tinc ulls per a tu, que només t’estimo a tu. De veritat.- va dir el Pèls abraçant-la i fent-li un petó.
- Manelet...- va dir la Tati deixant-se portar...
- Riiiiiiiiiiing
- És le meu, perdona.- va dir la Tati.
- Digui?
- Bon dia, guapa, que estàs desperta ja?.- va fer una veu d’home.
- Ah! Hola! Què tal, guapo?.- va fer la Tati per tornar-li la jugada al Pèls.
- Eeeeeh?.- va fer el tio que estava a l’altre banda del telèfon.
- Què volies?.- va dir la Tati.
- Doncs et volia dir que no sé què planeges però que et seguiré el joc per veure què tal, et volia dir que si aquest vespre volies venir a una partida de cartes a casa meva, que fem una partida de strip-póker i que si volies venir vindran els conductors joves.- va dir l’home.
- Oooooh! És clar que si! A quina hora?.- va dir la Tati tota emocionada.
- Doncs cap allà a les set, quarts de vuit.- va dir l’home rient i fregant-se les mans de satisfacció.
- Doncs allà estaré.- va dir la Tati penjant el telèfon.
- Qui era, preciosa?.- va preguntar el Pèls.
- Doncs un amic.- va dir la Tati amb un somriure maliciós.
- No m’ho vols dir?.- va dir el Pèls posant cara de pena.
- Doncs no, és una venjança perquè tu abans no m’has volgut dir qui era la dona que t’ha trucat.- va dir la Tati creuant-se de braços.
- Ja t’ho he dit, amor meu, una amiga, res més.- va dir el Pèls amb cara de preocupació.
- Doncs fins que no em diguis qui és veritablement no et faré gens de cas.
- I tu què, eh? Qui era el que t’ha trucat, eh? Que li dius guapo?!.- va exclamar el Pèls tot aixecant-se de terra i cridant, montant una esceneta.
- Doncs jo tampoc et diré res fins que tu no parlis primer.- va dir la Tati amb una mirada desafiant.
- Molt bé, molt bé, em sembla perfecte que desconfiis de mi d’aquesta manera, però què t’has cregut que ets, eh? Doncs ara et quedes aquí! I quan em vulguis creure ja parlarem!.- va exclamar el Pèls marxant.
- Doncs fes el que et roti! Vulgarment dit! Perquè segur que si estàs tant emprenyat és perquè saps que jo tinc raó i que et veus amb més dones!.- va exclamar la Tati trucant pel móvil.
- A qui truques?!.- va exclamar el Pèls anant tot emprenyat cap a la Tati.
- A tu què t’importa?!.- va exclamar la Tati clavant-li un bolet al Pèls.
- Molt bé, molt bé. Calma.- va dir el Pèls agafant aire.
- Hola? Escolta guapo, que em pots venir a buscar a Calella? Si? Gràcies. Quan vinguis ja t’explicaré què ha passat.- va dir la Tati penjant el telèfon.
- I ara què? L’amant?.- va preguntar el Pèls enfadat.
- No, un amic. Però com que ets un antisocial i un estúpid, que té aventures a la meva esquena, em permetré el mateix luxe que tu!.- va exclamar la Tati llançant-li la bossa a la cara.
- Molt bé, perfecte. Fes el que vulguis. Jo me’n vaig! I a veure la meva amant! Et sembla bé?.- va dir el Pèls marxant traient-li la llengua com un nen petit.
- Fes el que vulguis, estupid cregut que va de guapo!.- va exclamar la Tati.
- Adeu, estupida banyuda!.- va dir el Pèls marxant.
- Serà... imbècil.- va dir la Tati seient de nou a terra i trucant per telèfon a l’Emma.
- Digui?
- Emma?
- No, no hi és, és que s’ha deixat el movil a casa perquè no tenia bateria i s’està carregant.- va dir l’Ester.
- Ah! No hi és?.- va preguntar la Tati.
- No, ha sortit amb el novio a comprar per mi, perquè no tinc ganes de sortir de casa perquè fan un programa molt interessant a la tele.
- Ah, gràcies. Ja la trucaré més tard, no cal que li digui res.- va dir la Tati penjant el telèfon.
- Digui?.- va dir una veu endormiscada.
- Edith?
- Queeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeè?!.- va exclamar l’Edith emprenyada.
- Ejem... res. Bona nit.- va dir la Tati penjant el telèfon.
- Doncs res, trucaré a la Cris.- va dir la Tati marcant.
- El telèfon al que truca està desconectat o fora de cobertura. Truqui en un altre instant...
- Jo! Perquè tinc tanta mala sort?!.- va exclamar la Tati.
- Nena?.- va dir una veu per darrera.
- Eh?.- va dir la Tati girant-se.
- Què volies? Què passa?.- va dir l’home.
- Mafiós! El Manel és un imbècil!.- va dir la Tati.
- Perquè? Què us ha passat?.- va dir el Mafiós.
- Perquè....- es va posar a plorar.
- Anem a un altre lloc per parlar.- va dir el Mafiós.
- Si, gràcies.-va dir la Tati aixecant-se i eixugant-se les llàgrimes.
En una cafeteria propera a la platja...
- què t’ha passat?
- Que el Manel té una amant.
- Ah si? I què?
- Doncs que em fa ràbia.
- Però si tu també en tens un!.- va exclamar el Mafiós.
- Ja ho sé, però no és el mateix que tu posis les banyes a que te les posin a tu!.- va exclamar la Tati plorant de nou.
- Calma, ja pensarem alguna cosa els dos plegats, d’acord?.- va dir-li el Mafiós amb un somriure.
- D’acord, gràcies guapo.
- De res.- va dir l’home fent-li un petó.


buenu, de moment, fins aqui he escrit. potser ara escric una miqueta més... jojojoj ja ho veuré :P de moment us dic: fins aviat! jojojo

viernes, septiembre 01, 2006

Canvi d'imatge del meu blog!





Com que diuen que els canvis d'imatge són bons, doncs el meu blog ha fet el mateix, ha paxat de tons roses, liles a tons blaus. jejeje. era x si no us en adonaveu :P

i res més, de moment. era perquè ho sabéssiu! ara si, ens veiem! ^^

us deixo amb unes fotos! espero q us agradin! ^.*

El bus urbà al 2005 decorat! (i dalt la del 2004)

Pròximament més imatges i fotos! jejejeje :P

Història 3 capítol 3 part 5! Final del Capítol!

Ara segueixo pq mon pare és a Bcn i puc acabar de paxar el capítol 3! jejeje mentre escolto Sakuranbo kiss de la Kotoko! :P

començo!

Personatges! :P

Va de guapo
Home-greix
Julio
Bigoti
Dolors
Cara gos
Pèls 2
Jose Luis
Calvorota
Eduardo
Peloparriba
Cluni
Tecus
Mafiós Caragos
Tati
Pelopi
Cris
Pepón
Emma
Pèls
Cap d'es
Ceri
Viciós
Lalala
Brincos 3
Mafiós

Aqui us va la història! :P


- Està bé, heu de menjar-vos el sopar que hem preparat per a vosaltres perquè tingueu els vostres pitjors malsons. Us recordo que és la vostra darrera prova per aconseguir premis abans d’iniciar la búsqueda definitiva del Bigoti i que si us ho mengeu tot que us donarem un dels sobres de colors.- va explicar el Va de guapo.
- D’acord?.- va preguntar l’Home-greix.
- D’acord.- van fer els tres.
- Molt bé, doncs comencem pel Julio, tenim un plat molt especial per a tu. De primer tenim lluç estofat amb samfaina i salsa de fruites i mores del bosc silvestres. De segon tenim formatges variats i desfets escampats pel plat, coberts de salsa de xocolata i enciam trocejat per damunt. Ho acceptes, Julio?.- va preguntar-li l’Home-greix.
- M’atreveixo.- va dir el Julio.
- Doncs endavant. Bon profit!.- va exclamar l’Home-greix a l’estil d’un presentador d’un concurs de televisió.
- Gràcies.- va dir el Julio mentre començava a menjar-se aquell sopar. Però en tastar aquell supersegon plat va haver de rendir-se per no vomitar.
- Ooooh! Quina penaaaa!.- va exclamar el Va de guapo.
- Bé, doncs passem a la segona víctima!.- va exclamar l’Home-greix.
- Si, senyor! El següent és el Cluni!.- va exclamar el Jose.
- Doncs si, per a tu, tenim de primer llenties amb gran quantitat de ketchup picant, pernil salat, formatge desfet i xoriço al damunt. I de segon tenim per a tu seques amb butifarra amb una butifarra amb relleno especial!.- va exclamar l'Home-greix.
- Gràcies pel suculent sopar però ara mateix no tinc gana.- va declinar amablement el Cluni.
- Oooh! Un altre que no s’ho menja!.- va exclamar el Greix.
- Doncs finalment, tenim el Manel!.- va exclamar el Jose va de guapo.
- Espero que no es passin gaire...- va xiuxiuejar el Brincos 3.
- Endavant el destapament dels plats del Manel!.- va exclamar l’Home-greix.
- Doncs per a tu, Manel, tenim de primer plat una super pizza de tamany familiar amb doble de formatge, amb roquefort i emmental, amb xoriço, pernil salat, pernil dolç, meló, plàtan, préssec, tomàquet fregit, salsitxes de frànkfurt, pinya, olives negres i verdes, tonyina, orenga, julivert, chopped, poma i pera! De segon tens un plat més lleuger amb un assortit de pastissos i pastes variats! Pastís de maduixa amb xocolata, pastís de formatge i poma, pastís de poma i crema, pastís de crema i xocolata, pastís de mandarina i taronja, pastís de 4 formatges, pastís de oreo i formatge, lioneses de crema, nata i xocolata, dues napolitanes de crema i una de dues xocolates. T’ho menges, Manel?.- va preguntar desafiant, l’Home-greix.
- Doncs si!.- va exclamar el Brincos 3.
- Endavant, valent!.- va exclamar el Va de guapo.
El Brincos 3 es va menjar com un home la super pizza gegant i quan va arribar a les postres se les va quedar mirant amb cara de “no puc més” pero va seguir fins que li va venir mal de panxa però s’ho va acabar.
- Felicitats!!!.- va exclamar l’Home-greix.
- Si, tens dret a escollir un sobre de colors!.- va exclamar el Va de guapo.
- Doncs ja pot ser bo, el premi que em toqui o em cago en tot!.- va dir el Brincos 3.
- Endavant, un color!.- va dir l’Home-greix.
- Doncs el blau cel.- va dir el Brincos 3.
- Doncs aquest per a tu!.- va dir l’Home-greix mentre li donava.
En una altra banda, el grup 4, s’aproximava a la seva darrera prova. De lluny, sentien les riallades del Lalala i van pensar, aquest boig deu ser el punt de control.
- Rikiiii, on ets?.- preguntava el Calvorota.
- Soc aquiiiiii, jajajajajaja.- reia com un boig el Lalala.
- Doncs aquí esteu.- va dir el Iaio Viciós.
- Aquí estem.- va dir el Jose Luis.
- Doncs la prova consisteix en trobar les claus per accedir als despatxos i mirar si el Bigoti és allà.- va explicar el Lalala.
- Si, i també us trobareu amagats per aquí us sobres de colors.- va explicar el Viciós.
- D’acord!.- van exclamar els tres alhora.
- Doncs teniu mitja hora! Endavant!.- va exclamar el Lalala fent de nou una calada del cigarret que es fumava aquesta vegada.
Els tres es van dividir per la zona i en poc temps el Calvorota va trobar la Clau.
- Fantàstic! Has estat el més ràpid, Kòjak!.- va exclamar el Lalala.
- Gràcies, per algo sóc el detectiu Kòjak!.- va exclamar el Calvorota rient.
- Jajaja. M’agrada això!.- va exclamar el Lalala.
- Doncs nosaltres hem trobat uns sobres.- van dir el Pèls i el Jose Luis.
El Jose Luis va trobar un sobre negre i el Pèls un sobre blau marí.
Finalment, el grup 5 s’encaminava cap a la seva darrera prova. Allà estava el Tecus assegut a les caixes xerrant amb el Mafiós Caragos, quan van arribar, un grup inesperat.
- Booonaaa niiit!.- va exclamar el Tecus content.
- Bona nit, cap.- van dir tots tres.
- No m’esperava una quarta visita!.- va exclamar el Tecus.
- Doncs miri, ja ho veu.- va dir la Tati.
- Estic de sort! Us explico de què va la prova.- va dir el Tecus.
- Expliqui.- va demanar la Tati.
- Doncs heu d’entrar als lavabos per netejar-los amb les indumentàries que nosaltres us donem i mentrestant podreu trobar els dos darrers sobres amb premis que queden i jo us filmaré en vídeo.- va explicar el Tecus.
- D’acord! A pels sobres, nois!.- va exclamar la Tati.
- Siiii!.- van fer el Gos i el Pèls 2.
- Aquí teniu els vostres davantals grocs, els guants grocs, el mocadors grocs i les botes negres.- va dir el Mafiós Caragos.
- Gràcies.- van dir els 3 mentre s’ho posaven.
En obrir la porta del lavabo en va sortir una ferum horrorosa i ells van entrar amb el Tecus al darrera filmant-los. La Tati va trobar un sobre magenta a la tassa del vàter que estava a prop d’una merda. I el Gos va trobar un sobre gris amagat en un racó allunyat del lavabo, entre els papers de vàter de recanvi.
- Moltes gràcies! Els qui tingueu les claus dels despatxos podeu accedir-hi.- va dir-los el Tecus.
- I molta sort!.- va exclamar el Mafiós Caragos.
- Gràcies!!.- van dir la Tati, el Gos i el Pèls 2 alhora.
En aquells moments es va sentir la veu del Bigoti per la megafonia que convidava als tres grups que havien aconseguit la clau dels despatxos a pujar-hi. Aixi que els conductors dels grups 1,4 i 5 van guiar als seus companys i companyes fins a les portes que duien als despatxos i van trobar-se allà.
- Ei!.- va exclamar el Pèls.
- Ei Manel!.- va exclamar el Pèls 2.
- Manelet!.- va exclamar la Tati.
- Hola preciosa.- va dir el Pèls fent li un petó a la Tati.
- L’espectacle el feu en privat, eh?.- va etzibar-li el Pepón.
- Ni que tu no ho haguéssis fet mai!.- van exclamr els aludits alhora.
- Doncs no! perquè em fa vergonya fins i tot de parlar-li en públic! Aixo ho faig en la intimitat!.- va exclamar el Pepón plegant-se de braços indignat.
- Au, deixeu-ho córrer.- va dir la Cris per calmar els ànims.
- Això, que hem de obrir la porta.- va dir el Pèls 2 donant-li un cop de mà a la noia.
- Està bé.- van dir els 3 busca-raons.
- Et deixem obrir, Manel.- li van dir el Pepón al Pèls.
- Em deixeu?.- va dir el Pèls mirant als altres.
- Si.- li van dir tots assentint.
- D’acord.- va dir el Pèls posant la clau al pany.
Nomès d’obrir-se la porta es va sentir la veu del Bigoti per megafonia que deia:
- Benvinguts a la última fase del joc de Halloween a les cotxeres dels autobusos. Ara teniu 18 portes davant vostre. N’heu de triar 1 per grup. Penseu-ho bé i l’atzar us durà fins a mi. El qui tingui la sort de trobar la porta abans que els altres, guanya. Ah! Un detallet. Si no l’encerteu a la primera el primer premi quedarà reduit a la meitat, i aixi a cada nova ronda que feu!
- Ah! I llenceu el dau immens que teniu davant de les portes per decidir quin és el grup que comença abans. Molta merda!.- va exclamar el Bigoti tallant la connexió.
En aquells moments, les 9 persones es van quedar flipant. Quin deuria ser aquell premi que s’aniria dividint? Aixi que es van jugar a sorts qui era el primer en tirar. El Pepón va llençar el dau pel seu equip i va treure un 5. El Pèls va treure un 4! I el Calvorota i va clavar una cleca. I per l’equip 5 la Tati va voler tenir la resonsabilitat de llençar el dau i va treure un 5 també! S’ha de desempatar l’equip 1 i el 5! Llavors, el Cap d’es vol llençar el dau tot i que el Pepón s’hi oposa. Treu un 5! I la Tati no li deixa a ningú més llençar el dau! El llença ella! I treu un 5 de nou! Quina emoció. Per l’equip del Pepón li pregunten a la Cris si vol llençar el dau però ella li diu que no vol responsabilitats i que el llenci el Pepón. Però ell li diu que no s’enfadarà amb ella que el llanci. Llavors, llença el dau i treu un 1! (si és que ho sabia...). i llavors, la Tati diu:
- Aquesta és la meva per guanyar!.- i llença el dau de nou. I treu un 1! Increible! Sembla que ho foti expressament.
Els de l’equip de la Tati comencen a riure i els dels altres equips també. Llavors, un nou desempat ha de tenir lloc. El Pepón llança el dau i treu un 6! Aquest home està imparable, avui! I per l’equip 5 el Pèls 2 llença el dau mentre el Gos subjecta la Tati que deia que aquest cop tindria més sort. I el Pèls 2 treeu... un 1! Els primers en començar el joc seran l’equip 1. Seguit de l’equip 5 i després l’equip 4.
L’equip 1 comença dient:
- El Bigoti està a la porta 15!.- va exclamar el Pepón mentre s’acostava a obrir-la.
- Hi serà?.- va preguntar la Cris al Cap d’es.
- Ves a saber.- va dir ell arronsant les espatlles.
- Oooh! El Bigoti no hi era!.- va exclamar la Tati fent bien per dintre.
- Doncs ara em toca a mi.- va dir la Tati.
- Si. Entra a la 9.- va dir-li el Gos.
- Està bé...- va dir la Tati obrint la porta.
- Ooh! Tampoc estava el Bigoti a la 9!.- va exclamar el Pèls que feia de comentarista.
- Ara em toca a mi.- va dir el Calvorota.
- Vinga colega!.- va exclamar el Pèls.
- Doncs trio la porta 14.- va dir el Calvorota obrint-la.
- Ooh! No hi era!.- va dir el Pèls amb cara de pena.
- Ara ens toca a nosaltres de nou.- va dir el Pepón.
- Puc triar?.- va preguntar el Cap d’es.
- No, que trii la Cristina.- va dir el Pepón.
- No, va si al Cap d’es li fa ilusió li deixo.- va dir la Cris.
- No, no importa. Fes-ho tu o aquest cap gros s’enfadarà.- va dir el Cap d’es rient.
- Cap gros? A qui li dius Cap gros, eh?.- va remugar el Pepón tot indignat.
- Au va, aneu-hi ja!.- va exclamar el Cap d’es.
- Està bé, gràcies.- va dir la Cris anant cap a la porta 4.
- Ooh! No hi era tampoc!.- va exclamar el Pèls.
- Ara em toca a mi.- va dir la Tati entossudida.
- D’acord, ves-hi.- va dir-li el Gos.
- Vull la 8.- va dir la Tati.
- Ooh! No hi era tampoc! Va exclamar el Pèls.
- Calla ja! Manel!.- van exclamar el Pèls 2 i el Pepón alhora.
- Jo volia posar-hi més emoció, nois.- va dir el Pèls.
- Au, obre la porta i calla.- li va dir el Jose Luis.
- Vale! Aniré a per la porta 6.- va dir el Pèls anant-la a obrir.
- Oooh! Tampoc hi era!
- El premi va minvant.- va dir el Calvorota.
- Doncs si, però ves a saber què serà.- va dir el Pepón.
- Tens raó.- va dir el Jose Luis.
- Au, Cap d’es, et toca.- va dir-li el Pepón.
- D’acord. Ara si, no? Doncs trio la porta 12!.- va exclamar el Cap d’es.
- Oooh! Quina peeenaaa.- va fer el Pèls mentre tothom el fulminava.
- Ara em toca a mi.- va fer el Caragos imposant-se.
- D’acord.- van dir el Pèls 2 i la Tati.
- Trio la porta 16.- va dir el Gos.
- Ooh! No hi era!.- va exclamar el Pèls.
- Ara em toca a mi.- va dir el Jose Luis.
- Vinga Jose Luis, que tu pots!.- va exclamar el Pèls animant-lo.
- Gràcies i calla una estona. Trio la porta 11.- va dir el Jose Luis.
- Ooh! No hi era!.- va exclamar el Pèls posant cara de pena.
- Vinga, que hi torno.- va dir el Pepón.
- Si, que això ja s’acaba.- va afegir la Cris.
- Trio la porta 5.- va dir el Pepón.
- Oooh! No està.- van exclamar tots.
- Ara em toca a mi.- va dir la Tati.
- Obre...- van dir els altres dos.
- La porta 10.- va dir la Tati.
- Oooh! Per fi!.- Van exclamar tots.
- Hola a tothom!.- va exclamar el Bigoti.
- Ei Bigoti!.- va dir-li el Calvorota.
- Aixi doncs, l’equip vencedor és el de la Tati, oi?.- va preguntar el Bigoti.
- Doncs si.- van respondre la Tati, el Gos i el Pèls 2.
- Doncs moltes felicitats!.- va exclamar el Bigoti.
- I el premi?.- va preguntar el Pèls
- Tu calla, impacient!. Ara si baixem tots a la cafeteria de no fumadors us farem entrega de tots els premis. - va exclamar el Bigoti.
- Doncs anem!.- van exclamar tota la colla baixant en massa.
Allà estaven ja els conspiradors i el Tecus filmant-ho tot amb la càmara i el Bigoti va exclamar:
- Benvinguts tots a la cloenda de la festa de Halloween! Ara farem entrega de premis, donats pel nostre generòs cap.
- Gràcies, Esteve, per fer-me la pilota, com sempre fa tothom. Doncs aixi passem a entregar el gran premi a l’equp num 5!.- va exclamar el Tecus.
- Què serà?.- va preguntar-li la Tati al Gos.
- Ves a saber, no esperis gran cosa.- va dir el Gos amb cara de fàstic.
- Doncs el premi són 75 euros a partir entre vosaltres tres.- va dir el Tecus donant-los-hi a la Tati.
- Ah, gràcies.- va dir la Tati mentre el Gos i el Pèls 2 esclafien a riure.
- Què passa?.- va preguntar la Tati.
- Res, que ens esperavem algo pitjor.- van dir els dos homes mirant-se i posant-se a riure de nou.
- Doncs ara si, passem a l’entrega de premis dels sobres de colors.- va dir el Tecus.
- Gràcies, senyor. Doncs ara començarem pel sobr de color rosa!
- Oh! El meu!.- va exclamar el Calvorota.
- Doncs puja, colega, que et passarem a entregar 2 nits d’hotel a l’Hotel Centro de Sant Feliu!.- va exclamar el Bigoti.
- Oh! Gràcies.- va dir el Calvorota rient.
- De res.- va dir el Tecus donant-li els vals.
- Ara entreguem el premi del sobre de color blau cel.- va dir el Bigoti.
- Jo!.- va exclamar el Brincos 3.
- Doncs vine, Manel.- va dir el Tecus.
- Per a tu tenim un encenedor de flors!.- va exclamar el Bigoti mentre el Tecus li donava.
- Gràcies.- va dir el Brincos 3.
- De res.- va dir el Tecus.
- Ara li toca el torn de qui tingui el color taronja!.- va exclamar el Bigoti.
- Jo!.- va exclamar el Caragos.
- Doncs vine cap aquí, Jose.- va dir-li el Bigoti.
- Exacte, per a tu tenim una caixa de cigars de xocolata.- va dir el Tecus donant-li.
- Gràcies.- va dir el Caragos respirant alleugerit.
- Ara li toca al vermell. Qui el té?.- va preguntar el Bigoti.
- Jo!.- va exclamar el Mafiós aixecant el braç.
- Doncs acosta’t.- va dir-li el Tecus.
- Aquí tens, una foto dedicada del Mario!.- va exclamar el Bigoti mentre el Tecus li donava.
- Ejem, gràcies.- va dir el Mafiós mentre tothom esclafia a riure a la sala.
- Silenci a la sala!.- va exclamar el Tecus.
- Gràcies, senyor. Ara és el torn del qui tingui el sobre blau marí.- va dir el Bigoti.
- Sóc jo!.- va exclamar el Manel.
- Doncs vine cap aquí, Manel.- va exclamar el Bigoti rient.
- Que vinguin uns quants per agafar-lo, si us plau.- va demanar el Tecus.
- Oh! Em fa por.- va dir el Pèls mentre van pujar el Mafiós, el Pèls 2 i el Brincos 3 a agafar-lo perquè no fugi.
- El premi és un petó del Iaio viciós. I ara vaig a gravar-ho.- va dir el Tecus encenent la càmara mentre el iaio li intentava fer un petó a la galta del Pèls mentre ell intentava fugir amb totes les seves forces i cridava:
- Perquè sempre em toca a mi??? Les desgràcies sempre són per mi!.- exclamava el Pèls.
- Tu quiet.- li deien els homes que l’agafaven mentre l’Home-greix s’afegia al grup per agafar-lo i que estés quiet.
Finalment, el iaio li va fer un petó i el Pèls va fugir traumatitzat al lavabo per rentar-se la cara amb lleixiu si cal!
- Bé, després d’entregar aquest superpremi. Passem al qui tingui el color verd poma!.- va exclamar el Bigoti encara rient.
- Si és que jo ja sabia que el Bigoti en faria alguna de les seves.- va dir-li el Julio al Gos.
- Doncs si, ja ho veus. Imagina’t que trobem aquells sobres, som homes morts de per vida.- va dir el Gos.
- Tu no cantis victòria tan aviat, que encara queden sobres per obrir.- va dir-li el Julio.
- Ho dius per la meva anterior mala sort?.- va preguntar el Gos.
- Per això t’ho dic. A més, tens un altre sobre per veure, no?.- va preguntar-li el Julio.
- Si.- va dir el Gos mirant-lo aterroritzat.
- Doncs que no et passi res.- va dir-li el Julio.
- El del sobre verd poma?.- va repetir el Tecus.
- Sóc jo.- va repetir el Ceri tant baixat com abans, però que amb el silenci se’l va sentir.
- Au, Manolo, espavila!.- va dir-li el Tecus.
- Ja sé que tens por però vine a pel teu premi.- li va dir el Bigoti amb un somriure malvat.
- Ja vinc.- va dir el Ceri pujant a la tarima.
- Doncs per a tu tens uns calçotets amb autobusos!.- va dir-li el Tecus.
- No calia que li tinguéssis por a això, Manel.- va dir-li el Tecus.
- Gràcies.- va dir mentre baixava de la tarima i respirant alleugerit.
- De res.- va dir el Tecus.
- Ara el següent és qui tingui el color verd fosc!.- va exclamar el Bigoti.
- El premi és per nosaltres!.- va exclamar l’Emma.
- Si, però podem rebutjar-lo abans de saber què és?.- va preguntar el Ceri.
- Doncs no.- van dir el Tecus i el Bigoti alhora.
- Joooo.- va dir el Ceri espantat.
- Au, anem.- va dir-li l’Emma
- Doncs el premi és per l’Emma, el Ceri i el Mafiós.- va dir el Bigoti.
- Que algu pugi per agafar-los.- va dir el Tecus.
- Oh no.- va dir l’Emma.
- Ja ho sabia! Una putada com la del iaio, segur!.- va exclamar el Ceri que volia fugir.
- És un petó de la Dolors.- va dir el Tecus quan ja estaven ben subjectats.
- Noooooooooooooooooooooooooooo!.- van fer tots tres alhora.
- Bé, després del mal tràngol que han passat els de l’equip 2 per recollir el seu premi, passem a qui tingui el color groc.- va dir el Bigoti encara rient després que la Dolors els fes un petó a la galta a cadascun.
- Som nosaltres.- va dir el Brincos 3.
- Au, molta merda.- li va dir el Gos al Julio.
- Gràcies. La necessitaré.- va dir el Julio fent el senyal de la creu.
- Doncs tenim els guantadors aquí dalt, el Manel, el Julio i el Cluni!.- va exclamar el Bigoti.
- Bé, us l’haureu de partir perquè tan sols en tenim 1, és un banyador de ratlles, que us haureu de turnar per posar-vos-el i us farem 1 foto a cadascú amb ell!.- va exclamar el Tecus rient.
- No. Quina desgràcia.- va dir el Julio lamentant-se.
- Aixi que ja podeu anar passant pel provador un per un.- va dir el Bigoti a l’estil assafata de vol.
Aixi que els tres van ser fotografiats amb el super banyador de ratlles de colorins, ensenyant els pèls, el Bigoti va cridar a qui tinguès el sobre de color negre.
- Pos ese soy yo!.- va dir el Jose Luis.
- Doncs vine, Jose, vine.- va dir-li el Bigoti.
- Et fem entrega de una t-50/30 gastada!.- va dir-li el Tecus.
- Gràcies.- va dir el Jose Luis mirant-se-la amb cara de “on és la paperera?”.
- Ara li toca el torn del sobre blanc.- va dir el Bigoti.
- Doncs és el meu.- va dir la Cris tremolant.
- T’acompanyo?.- va dir-li el Pepón.
- No, gràcies.- va dir-li fent-li un petonet (a la galta, eh? ¬.¬)
- Oh! Que bonic. Va vine, Jose.- va dir-li el Bigoti.
- Per a tu, una t-50/30 que encara té viatges!.- va exclamar el Tecus.
- Gràcies, em pensava que seria pitjor.- va dir la Cris mirant al Bigoti.
- De res.- va dir el Tecus.
- Ara li toca a qui tingui el lila clar!.- va exclamar el Bigoti.
- Sóc jo!.- va exclamar el Calvorota.
- Jajajaja. Endavant, Kójak!.- va exclamar el Lalala.
- Gràcies. A veure què em toca!.- va exclamar el Calvo rient.
- Doncs per a tu un cd de música màkina que ja està ratllat!.- va exclamar el Bigoti mentre el Tecus li donava.
- Gràcies.- va dir pensant que el posaria de decoració al seu autobus per fer-li reflex als seus companys quan els saludès per la finestra.
- Ara és el torn de l’antepenúltim guanyador!.- va exclamar el Bigoti.
- Això vol dir que hi ha perdedors?.- va preguntar el Pèls.
- Doncs si, els qui tinguin els sobres beige.- va dir el Bigoti rient.
- I què els passa?.- va preguntar el Pèls amb cara de por.
- Doncs que netejareu lavabos durant 1 setmana amb mi!.- va exclamar el Bigoti rient.
- Au, calleu i seguim o no acabarem!.- va exclamar el Tecus.
- Quina desgràcia! i jo en tinc 2!.- va exclamar quasi plorant el Pèls 2.
- Si, que pugi qui tingui el sobre de color lila fosc!.- va exclamar el Tecus.
- Jo.- va dir l’Emma suplicant que li toquès algo bo.
- Vols que vingui amb tu, nena?.- li va preguntar el Pèls 2.
- No cal, gràcies.- va dir ella tota vermella.
- Au, vine, tu també amb ella!.- li va dir el Tecus.
- Doncs està de sort, perquè t’ha tocat un val per un sopar romàntic per a dues persones al restaurant que tu triis!.- va exclamar el Bigoti mentre el Tecus li donava el val.
- Moltes gràcies.- va dir l’Emma plena de felicitat mentre li somreia al Pèls 2 pensant on podrien anar a sopar.
- Ara és el torn de qui tingui el sobre gris!.- va exclamar el Bigoti.
- Doncs sóc jo.- va dir el Caragos.
- Doncs vine, Jose, vine de nou.- va dir-li el Bigoti.
- Doncs a veure què et toca. Molta merda.- li va dir el Julio.
- Gràcies, la necessitaré.- va dir el Gos preparant-se mentalment per lo pitjor.
- Doncs per a tu, un paquet de tabac!.- va exclamar el Bigoti mentre el Tecus li donava.
- Gràcies, després el sortejaré per als qui fumen!.- va exclamar el Gos mentre l’agafava.
- I ara això s’acaba, nois! El darrer premi, el del sobre magenta!.- va exclamar el Bigoti.
- És meu!.- va exclamar la Tati.
- Doncs per a tu una foto de tots els conductors, emmarcada per que la vegis cada dia!.- va exclamar el Bigoti mentre el Tecus li donava la superfoto.
- Moltes gràcies.- va dir la Tati mentre l’agafava.
- Jo també en vull.- va dir-li la Cris al Jose.
- Apa, que bèstia! de veritat?.- va dir el Pepón tot sorprés.
- Jo! Encara que si me’n dones una de teva...- va dir-li amb una miradeta.
- Jeje. Potser te la dono.- li va dir el Pepón tot vermell.
- I ara, per concluir la festa, ens farem una foto de grup tots junts que la podreu comprar quan l’hagim revelat!.- va exclamar el Bigoti.
- Estafador! Sempre traient calers i diversió a costa nostra!.- exclamaren el Pèls, el Gos, el Julio i uns quants més.
- Au, au, que hi hagi pau!.- anava dient el Bigoti.
Es van fer la foto de grup i la festa va quedar per concluida i cadascú va marxar a casa seva.


Aixi és com conclueix el capítol 3. la superfesta del Bigoti. de moment, estic escrivint el capítol 4 però em falten coses per seguir pq tinc idees per capítols posteriors però no per una continuació d'això, però quan estigui inspirada seguiré. jejeje :P

apa, doncs, ens veiem!!! XD i ara a viciar-me amb el canal Antena 3 neox, que fan 1 munt de series interessants! :P

ah! i a veure quins missatgets em deixeu, eh? ^.- i gràcies pels anteriors! ^.* :3

Història 3 capítol 3 part 4!

Ara continuu amb la història aprofitant que mon pare ha sortit a dinar amb 1 amic de Bcn. jejeje :P dir-vos tmb que és fins la pàgina 124 de la història de 150 q en porto. jojojo :P i que ara disfruteu de 8 pàgines més de la història. :P si tingués + estona posaria + de cop però nu puc. ¬_¬

ah! tmb cal dir que ja sé +o- qui para xl bus al matí. ah! i dir que L50 canvia d'hora a partir del dilluns dia 4 que enlloc de passar a les hores i 50 en dire BCn passa a les hores i 35. i dd Bcn surt a les hores i mitja. ¬.¬ kk... nu sé pq. encara que nu sé si el Torrelles tmb el canviaran pq paxaran superseguits! T_T

buenu, després + info! ara la història! :P

personatges!

Josep Maria (Home-greix) --- avui ha guanyat punts pq l'odii +! >_<
Calvorota
Va de guapo
Pèls
Dolors
Tati
Jose Manuel (Caragos) --- kina barra! fins dilluns no torna! ¬_¬
David (Pelopi) --- odiós, el tio. perquè ha de substituir al Pepón? eh? eh? i si és veritat el q ma dit avui el Pepón, me'l carrego! ¬.¬
Pèls 2
Iaio Viciós
Riki (Lalala) --- avui ma fet "ei" amb la mà. un paio ben estrany. havia robat 1 bus 1/2nou. jojojo
Pepón. --- ara resulta q el Pepón és tan rebuscat o més de com el pinto en la història! si resultarà que ell és + rebuscat i malvat que el Bigoti!
Cris
Emma
Cap d'escombra
Peloparriba
Edu
Mitjacerilla
Mafiós
Brincos 3 -- avui ma fet molta gràcia perquè estava mu simpàtic i em diu: vaig a temptar-te! em somriu, em pica l'ullet i em diu:" jo sóc + jove i + guapo q el Jose, que vols venir?" i em poso a riure i li dic q no i em diu:" jo, km se nota q estas enamorada dl Jose!" i se'n va fent-me adéu. jeje k mono! :P
Cluni
Tecus
Jose Luis
Mafiós Caragos
Julio --- pobret, avui k m'ha dit hola tot content i s'atura davant meu i diu: ah, es verdad, q esperas a Jose. hasta luego. ma dit amb mala cara U_U


- Doncs el rosa per a tu!.- va exclamar l’Home-greix.
- Gràcies.- va dir el Kojak guardant-se el sobre a la ronyonera que duia.
- Ara et toca a tu, Manel.- va dir el Va de guapo.
- Endavant, dispara!.- va exclamar el Pèls pentinant-se.
- Doncs a tu t’espera de primer plat assortit de sucs barrejats: poma, pera, taronja, llimona, pastanaga, meló, plàtan, raïm, ceba, espinacs bullits, gelat de maduixa desfet i vainilla. De segon tens triturat de carns i peixos: boquerons, anxoves, rap, lluç, truites, llom, vaca, ous de cavall, cervells, pollastre, cavall, haburgueses picants triturades i per damunt salsa de xocolata blanca, negra i amb llet amb regust de xampany.
- Doncs em sembla que ho tastaré.- va dir el Pèls.
- Però pensa que si no t’ho acabes com el Calvo, no val.- va dir el Greix.
- A qui li dius calvo, Greix?.- va rebotar-se el Calvorota.
- Doncs a tu, Calvo!
- Tu calla, Greix!.- va exclamar el Calvorota.
- Calleu, els dos!.- va exclamar el Va de guapo.
El Pèls va començar a menjar-s’ho però en el segon plat es va quedar encallat en clavar-se una espina de peix i pel regust estrany que tenia l’invent.
- oooh! Quina pena! El Pèls es queda sense premi!.- va exclamar el Greix.
- Podeu marxar d’aquí!.- va exclamar el Greix.
Aixi que el Grup 5 entra en escena. Ells es van endinsar en la prova del túnel del terror amb el Pelopi i la Bruixa.
- Bona nit.- va dir la Bruixa amb veu trista.
- Bona nit.- va dir la Tati amb ganes de menjar-se el món.
- La prova?.- va preguntar el Gos.
- La prova? Aixi directe?.- va preguntar el Pelopi.
- Doncs si, que sinò perdem temps per trobar el Bigoti.- va dir el Gos.
- Això! Oi?.- va dir el Pèls 2.
- Això!.- van exclamar els altres.
- D’acord. La prova consisteix en que heu d’entrar al túnel del terror. Allà podreu trobar sobres amb premis amagats. I heu de pensar en trobar el Bigoti.- va dir el Pelopi.
- Doncs anem!.- va exclamar la Tati entrant la primera al túnel.
Allà era tot fosc i se sentien els udols del vent, passaven les tipiques boles de pols de les pelis de l’oest i se sentia de lluny la riallada del Lalala. En un racó de la fosca, entre les jardineres, el Pèls 2 va trobar un sobre beige i se’l va guardar, per si tenia premi.
Tornem de nou al grup 1, el del Pepón. Aquests estaven voltant per les cotxeres i van veure una llum llunyana. Allà estaven el Lalala i el Iaio Viciós fumant porros i van exclamar:
- ostres! Ens han enxampat, colega!
- Ara què fem?
- No me’n recordo! Això afecta!jajajaja.- va exclamar el Lalala deixant anar una riallada que va resonar per tot arreu.
- Aquí heu de jugar a cuit amagar. En aquesta sala hi ha amagada una clau perquè passeu als despatxos, perquè potser el Bigoti és allà. L’heu de trobar en menys de 10 minuts. A més a més, hi ha sobres de colors amagats per aquí, amb premis extres.- va explicar el Viciós.
- Endavant, nois!.- va exclamar el Lalala donant-li al botó del cronòmetre.
- Separem-nos!.- va exclamar el Pepón.
- D’acord!.- van dir la Cris i el Cap d’es.
Al cap de 9 minuts, el Pepón va trobar la clau i la Cris va trobar un sobre blanc.
- Molt bé! Us ha anat d’un pèl però heu trobat la clau que us permet entrar als despatxos per veure si el Bigoti està allà.-va dir el Lalala rient sorollosament.
- Apa, anem!.- va exclamar el Pepón liderant el grup.
El grup 2, el de l’Emma tornava en escena passant per una nova prova. Allà estaven asseguts en unes caixes l’Edu i el Peloparriba. Estaven jugant a les cartes il·luminats per la llum que feia un camping-gas.
- Benvinguts al vostre malson. En aquest punt heu de trobar la màscara de llop que hi ha. En 2 minuts. Si no la trobeu, entre la fosca. I ara li dono al cronòmetre!.- va exclamar el Peloparriba mentre l’Edu apagava el Càmping gas i començava a sonar la cançó “into the light” de d-tune.
- Merda! Nois! Hem de trobar la màscara!.- va exclamar l’Emma mentre el Ceri i el Mafiós la buscaven també.
- Aquí n’hi ha una!.- exclamà el Ceri.
- És de llop?.- va preguntar l’Emma.
- No! És un gos!.- va exclamar el Ceri.
- Aquí.- va dir el Mafiós.
- Segur?.- va preguntar l’Emma.
- Segur.- va dir el Mafiós.
- Doncs temps, fora!.- va exclamar l’Edu.
Van encendre de nou el Camping-gas i es va veure clarament que era una màscara de llop.
- Molt bé! Enhorabona! El grup 2 es mereix un sobre! És per al grup, per partir, el premi.- va dir el Peloparriba.
- Quin color voleu?.- va preguntar l’Edu.
- Doncs el verd fosc.- va dir el Mafiós.
- Doncs el verd fosc per a vosaltres.- va dir l’Edu donant-li el sobre.
- Molta sort.- va dir el Peloparriba agafant de nou la baralla de cartes.
- Anem!.- va exclamar l’Emma liderant el seu grup.
El Grup 3, el del Brincos 3 s’encamina cap al seu següent encontronazo amb un punt de control!
Van a parar al punt de control de l’Edu i el Peloparriba! El de buscar la màscara en 2minuts! En aquells moments, el Peloparriba s’estava descamisant, pensant-se que alguna de les noies vindria però en veure el Brincos 3, el Cluni i el Julio es va quedar una mica decebut.
- Bona nit.- va dir l’Edu.
- Hola de nou, Edu!.- va exclamar el Brincos 3.
- Per més ànims que hi posis, no et donaré el premi més fàcilment.- va dir l’Edu.
- Llàstima.- va dir el Brincos 3.
- La prova és que heu de trobar la màscara de llop amagada per aquí en 2 minuts. Si ho feu guanyareu un dels sobres de colors.- va dir el Peloparriba.
- D’acord! Preparats?.- va preguntar el Brincos 3 al Cluni i el Julio.
- Preparats!.- van exclamar els dos alhora.
- Doncs comença el temps!.- va exclamar l’Edu a l’estil de concursos de televisió.
Els tres van buscar i van buscar. Finalment, quan quedaven 2 segons, el Brincos 3 va dir:
- És meva!
- Llàstima! Jo que volia no donar cap premi.- va remugar el Peloparriba.
- Ooh! Que mala persona!.- va exclamar el Brincos 3.
- Malparit.- li va dir el Cluni.
- Oh! A callar! O no us dono el premi!.- va exclamar el Peloparriba tot indignat.
- Mentider! Mala pècora! Trampós! Ens has de donar 1 premi!.- van exclamar el Brincos 3 i el Cluni alhora.
- Està bé, calleu ja que em fe venir mal de cap.- va sentenciar l’Edu.
- Béee, ens fan cas!.- van exclamar el Brincos 3, el Cluni i el Julio alhora.
- Trieu un color.- va dir l’Edu.
- Doncs triem el groc.- va dir el Brincos 3.
- Doncs és vostre. Teniu.- va dir l’Edu donant-li un sobre groc al Brincos 3.
- Gràcies.- va dir el Brincos 3.
- Recordeu que el que en surti us ho heu de partir.- va dir el Peloparriba.
- Em fa por el que pugui sortir.- va dir el Brincos 3 mirant-se el sobre amb cara de pànic.
- Au, aneu, aneu! I busqueu el Bigoti.- va dir l’Edu.
Mentrestant, el Grup 4 arribava als grans lavabos, on els esperava el Tecus i el Mafiós Caragos.
- Bona nit.- va dir el Tecus rient.
- Bona nit, senyor. No m’esperava que vostè estès per aquí.- va dir el Calvorota tot sorprés.
- Doncs si, m’he unit al Bigoti per riure una estona i per controlar què feu amb les cotxeres de la companyia.- va dir el Tecus.
- Aaaah!.- va dir el Calvorota assentint amb la calva.
- Al que anavem, aquesta prova consisteix en que heu de netejar els lavabos d’aquí baix i a veure si per casualitat està allà el Bigoti.- va dir el Tecus.
- Doncs anem.- va dir el Pèls.
- Quina pudor que fot!.- va exclamar el Jose Luis.
En entrar es va veure com el lavabo immens estava fet una porqueria, amb pixats per terra, amb una cagarada de vés a saber què i tot d’aigua inundant el lavabo. Darrera del grupet, estava el Tecus, que els va donar uns guants de goma de color rosa, un davantal, un mocador al cap de color rosa també, que feia joc amb el davantal lila i rosa de volantets i unes botes d’aigua negres per a tots tres. El Mafiós caragos els va fer una foto de grup i el Tecus va encendre la càmara de vídeo.
- ejem, senyor, perquè ens filma?.- va preguntar el Pèls.
- Doncs perquè és una de les condicions que he imposat per participar en el joc. Filmar els meus treballadors netejant els lavabos.- va dir el Tecus tot rient.
- Vaja... si ja sabia jo que no hauria d’haver vingut!.- va exclamar el Jose Luis tapant-se el nas per protegir-se de la pudor.
- Au, menys remugar i més netejar. Teniu mitja hora. Ah! Per aquest femer podeu trobar algun sobre amb premis especials per a vosaltres. Per a qui trobi el sobre, és clar, no per al grup, com en altres proves.- va dir el Tecus.
- Au, endavant!.- va exclamar el Mafiós caragos.
Aixi que durant la propera mitja hora vam tenir el grupet del Jose Luis, el Pèls i el Calvorota, netejant els lavabos mentre el Tecus se n’enfotia i els filmava. En un moment donat, netejant les tasses dels vàters, es van trobar un sobre de color lila clar, per part del Calvorota i el Pèls un sobr beige. En acabar el temps, el Tecus els va donar les gràcies i els va dir que marxéssin i que recordéssin que tan sols tenien dret a fer una prova més. Que de 5 n’havien de fer 3 (a bona hora els ho diu!) I que si no trobaven el Bigoti abans de les 2 de la matinada, el gran premi se’l repartirien entre els conspiradors. I els recordava que eren dos quarts d’una de la matinada.
Mentrestant, el grup 5, el de la Tati, es va topar amb un riure malvat i va pensar:
- Deu ser el Lalala.
- Si, segur que es el Riki.- va dir el Caragos.
- Ah! Ho he dit en veu alta?!.- va respondre la Tati tota contrariada.
- Doncs si.- va dir el Gos amb un somriure.
- Vaja! Em sap greu. Gràcies per dir-m’ho.- va dir la Tati.
- Boooonaaa niiiiit!.- va dir el Lalala mentre es fumava un puro.
- Bona nit.- li van dir els membres del grup 5.
- Amb més ànims! Que no us sento!.- va exclamar el Lalala.
- Està col·locat a base de bé, no?.- va dir-li la Tati al Gos en veu baixeta.
- Doncs si, no el provoquem.- va dir el Gos mentre el Pèls 2 feia que si amb el cap.
- Doncs en aquesta prova us cal trobar la clau dels despatxos en aquesta immensa sala. Pot estar per qualsevol lloc i a més a més, podeu trobar sobres de colors per aquí.- va dir el Lalala deixant anar una sonora riallada.
- Anem!.- va dir la Tati liderant el grup.
- Doncs temps!.- va dir el Viciós.
La Tati i companyia van fer servir el superolfacte del Gos per buscar la clau que els duria a buscar pels despatxos i que allà és on podria estar el Bigoti. Finalment, el Gos, a 30 segons del final, va trobar la clau.
- Perfecte! Us heu trobat algun sobre per aquí?.- va preguntar el Lalala.
- Doncs si.- va dir el Pèls 2.
- Jo també.- va dir el Caragos.
- El meu és beige.- va dir el Pèls 2.
- El meu és taronja.- va dir el Gos.
- Vaja! Quina sort! Tots us trobeu sobres!.- va exclamar la Tati.
- Si, però jo en tinc 2 d’iguals, no sé si és un bon senyal.- va dir el Pèls 2 amb una ganyota.
- No ho sé.- va dir la Tati.
- Au, anem!.- va exclamar el Caragos.
- Si! Anem!.- va exclamar la Tati plena d’energia.
Tornant al Grup 1, estan buscant el darrer punt de control a veure si els donen alguna pista per trobar el Bigoti. Es topen amb l’Edu i el Peloparriba que jugaven al “cinquet”. En veure’ls arribar van fer cara de fàstic. (encara que normalment l’Edu ja fa cara de fàstic, però bé).
- Sempre ens interrompeu quan anem bé en una partida, eh?.- va remugar l’Edu.Au, tu calla!.- va exclamar el Pepón que ja començava a estar fastiguejat de donar voltes per cotxeres a les fosques i anar tantejant per on anaven.

- Està bé. Heu de trobar la màscara de llop amagada per les herbes. Si la trobeu guanyeu un sobre amb un premi per a partir entre els 3. Teniu 2 minuts per a trobar-la.- va explicar el Peloparriba.
- D’acord.- van dir els 3.
- Doncs temps!.- va exclamar l’Edu sense deixar-los temps per situar-se.
- Capullo...- va xiuxiuejar el Pepón.
- Jose, això és un llop?.- va preguntar la Cris.
- El què?.- va preguntar acostant-se a ella.
- Ni idea, sense llum no veig una merda.- va respondre-li l’home.
- A veure?.- va preguntar el Cap d’Es.
- Ni pajolera idea, en serio.- va dir el Pepón.
- Seguim buscant.- va dir la Cris.
- Temps!.- va exclamar l’Edu tot feliç en veure que per fi algu no havia superat el seu repte.
- Capullo! Segur que ens has deixat menys temps!.- va exclamar el Pepón tot emprenyat.
- No,no,no. Jo us he deixat 2 minuts com a la resta. La culpa és vostra per no trobar la màscara.- va dir l’Edu tot feliç.
- Au, anem.- va dir el Pepón tot emprenyat liderant el grup de nou.
- Si, entrem als despatxos a veure si el Bigoti és allà.- va dir la Cris.
- Si, anem.- va dir el Cap d’es tancant la marxa.
Mentrestant, el grup 2, s’encaminava sense saber-ho cap als lavabos, on els esperava el Tecus, impacient per filmar el Mitjaceri netejant lavabos amb la superindumentària que els havia preparat.
Els 3 van arribar al darrer punt de control abans de haver d’iniciar la búsqueda definitiva del Bigoti.
- Bona nit.- va dir el Tecus rient feliç.
- Bona nit, cap.- va dir el Ceri tot aterroritzat perquè temia el pitjor havent-hi el cap allà.
- Tranquil, Manolo, que no passa res.- va dir el Tecus rient.
- Segur?.- va preguntar el Ceri encara tremolant.
- Doncs si. Us explico en què consisteix la prova.- va dir el Mafiós Caragos.
- D’acord.- va dir l’Emma.
- Heu d’entrar als lavabos i trobar el Bigoti a veure si hi és. Mentre busqueu heu de netejar aquest femer de lavabos perquè els puguem usar.- va dir el Mafiós Caragos.
- Està bé, si no hi ha més remei...- va dir l’Emma dubtant.
- No podeu dir que no, com en altres proves. Ho heu de fer i mentrestant, jo us filmo.- va dir el Tecus.
- Que ens filmarà?!.- va exclamar el Ceri.
- Doncs si, Manel, et filmaré netejant lavabos amb aquest davantal, el mocador, els guants i les botes.-va dir el Tecus traient-los de les caixes on estaven abans asseguts.
- Doncs som-hi!.- va exclamar el Mafiós.
- D’acord.- va dir l’Emma.
Aixi que els tres van entrar en aquells lavabos pudents plens de porqueria amb aquells superguants verds, les botes negres de pagès, el davantal lila i el mocador lila de conjunt amb el davantal. Aixi que els tres van buscar per allà però del Bigoti ni rastre, però el que si van trobar va ser tres sobres de colors. L’Emma en va trobar un de lila fosc, el Mitjaceri en va trobar un de verd poma i el Mafiós un de vermell. El Tecus els va dir que el joc estava a punt d’acabar, que era més de la una de la matinada.
Ara és el torn del grup 3, el del Manel. Que han tornat enrere sense adonar-se’n i s’han topat amb l’Home-greix i el Va de guapo, que els esperaven per sopar. L’Home-greix els va dir:
- Benvinguts al vostre últim sopar.
- Apa! Si sembla una història de por!.- va exclamar el Cluni.
- Es que ho és. Whahahahahaha!.- va riure l’Home-greix ficant-se en el seu paper.
- Au, explican’s la prova ja, Josep Maria!.- va exclamar el Brincos 3 llançant-li un drap pel cap.
- Ah! De què vas?!.- va exclamar l’Homre-greix llançant-li el drap al Brincos 3 de volta cap a ell.
- Au, que això serà un no acabar, explica Josep Mª.- va demanar-li el Julio.
- D’acord, està bé, si m’ho demana el Julio i tant ben demanat...- va rendir-se l’Home-greix.


I buenu, per avui, res + pq sinò tornarà corrents mon pare i m'enxamparà i m'escabetxarà. ¬_¬

ah! m'he comprat:

- Reloj de Arena (sunadokei) vol 3
- Collage Perfecto vol2
- El principe de la medianoche vol4
- Wedding peach vol 5
- Bleach vol4

i encara em kden per comprar Alice vol3 i Naruto vol3 que els aniré a comprar dma amb l'Emma i aixi les dues alhora comprar Alice. jejeje :P em fa ilusió. ^^

doncs el Pepón és un home rebuscat i incomprensible pq ha dit 1 cosa q ma sorprés molt però q en el fons és el q jo planejava de fer. :P ja us ho explicaré en persona. jejejejejejejeje ^.*

ah! i deixeu els vostres comentaris pq sàpiga les vostres opinions sobre la història! ^^ moltes gràcies a la Mely i la Paradisse dream pels seus comentaris, em fan molta ilusió! ^.* :3

au, ens veiem demà!!! ^^