miércoles, agosto 30, 2006

Història 3 capítol 3 part 3!

Aqui teniu 4 pàgines més de la història i les últimes que us poso avui! :P i és que ja son les 22:32 i mon pare està impacient pq surti d'aqui. jejeje :P i tan sols duc 1h actualitzant el blog! :P U_U si es que... espero que aviat sigui el dia 4 pq aixi puc ficar-m'hi quan vulgui perque ja pencaran tots dos, mon pare i ma mare. :P a més, ara si que la pantalla comença a fer el burro i es posa de colors que fan mal als ulls. ¬_¬ T_T kk.

Personatges:

Homegreix (vermell 3)
Pepón (lila d sobre del dl pèls)
Va de guapo (lila 3)
Cris
Dolors
Cap d'Es
Pelopi
Mitjacerilla
Mafiós (lila 2na fila x baix 3r color)
Tecus
Mafiós Caragos (blau de sobre dl Julio)
Brincos 3
Cluni
Julio
Calvorota (groc dl mig dls grocs)
Jose Luis
Caragos
Pèls 2



- Com que ja heu sopat?! Aquest Esteve!.- van exclamar els dos homes
- Jajajaja. Que bo.- va dir el Pepón rient.
- Doncs és igual. Aquí teniu els vostres sopars especials. A veure què us semblen.- va dir el Greix.
- Tastem-los, si més no.- va dir el Pepón destapant el seu plat.
- Aquí tenim per al Jose, llenties saltejades amb salsa de moscatell i vi negre. I de segon, tenim carn crua amb suc de tomàquet.
- No gràcies, passo.- va dir el Pepón apartant el plat.
- Molt bé, tu t’ho perds.- va dir l’Home-greix retirant el plat mentre reia.
- El següent, és el menu de la Cris.- va dir el Va de guapo.
- A veure què em posen.- va dir la noia agafant la mà del Pepón amb més força.
- Doncs tenim un combinat de musclos amb anguiles, truita d’espàrrecs i formatge fos per damunt. De segon, tenim bacallà amb una samfaina especial de formatge emmental i roquefort al damunt i tomàquets a trossos per damunt.
- Emm, no gràcies.- vca dir la Cris girant la cara cap a una altra banda.
- Jajaja.a tu també et putegen amb menjar que no t’agradi?.- li pregunta el Pepón rient.
- Tu calla! Que a tu tampoc t’ha fet gràcia!.- va exclamar la Cris fent morros.
- Vale, vale, no t’enfadis, noia.- va dir el Pepón en to conciliador.
- El següent és l’altre Jose!.- va exclamar l’Home-greix.
- A veure què em toca!.- va exclamar el Cap d’es emocionat.
- Tu no t’emocionis tant, que segur que et fot!.- va exclamar el Pepón.
- Doncs per tu hi ha de primer nous moscades en pols, espinacs gratinats, amb salsa de mostassa i ketchup, i salsa de xocolata amb taronja per damunt i un rajolí de menta i anís. De segon, tenim anxoves de llauna amb els pèls, amb vinagre per damunt, tonyina, ous bullits ratllats per damunt i tomàquet solís per damunt també. Per acompanyar el segon plat, salsa tàrtara.
- Bé, doncs em sembla que passo. Massa sofisticat per al meu gust.- va dir el Cap d’es mentre reia.
- Tu ets dur de pelar, eh, Jose?.- va dir-li el Va de guapo.
- És que em fa gràcia aquesta supercombinació.- va dir el Cap d’es rient.
- Doncs l’ha fet el Bigoti amb l’ajut dels conspiradors.
- Vaja...- va dir el Cap d’es pensatiu.
- Bé, doncs podeu seguir, perquè com veieu, el Bigoti aquí no hi és.
El grup 1 va marxar de la zona del Va de guapo i l’Home-greix.
El Grup 2 s’aproximava a el primer punt que va trobar. Allà hi havia la Bruixa i el Pelopi. Estaven asseguts en unes cadires on tenien una col·lecció de caixes de colors.
- Bona nit.- va dir la Dolors.
- Bona nit.- van respondre els tres.
- En aquest punt de control teniu el túnel del terror. Heu de mirar bé banda i banda perquè potser trobeu el Bigoti o potser no. Heu de seguir fins el final.- va dir el Pelopi.
- D’acord.- va dir l’Emma liderant el seu grup.
- Escolteu, el grup el pot tancar el Mafiós?.- va preguntar el Ceri.
- Que tens por?.- va preguntar l’Emma aguantant-se el riure.
- Doncs una mica.- va dir el Ceri mentre intentava dissimular que li tremolaven les cames com una fulla.
- Doncs bé, si no hi ha més remei.- va dir el Mafiós posant-se l’últim i estant al mig el Ceri.
Aixi que els tres van entrar al túnel del terror, en fila india. Mentre passaven per aquell túnel il·luminat per llumins, aguantats en uns bolis bic, buscaven per cada racó del passadís a veure si allà s’hi amagava el Bigoti. Però van passar per tot allò sense veure’l. Tan sols apareixien ombres estranyes de tant en tant i se sentia els udols del vent i crits estranys de terror. Ah! I la ràdio a tope, que et deixava sorda!
En sortir del passadis eren de nou a fora al carrer, en la fosca de la lluna nova d’aquell dia.
Mentrestant, el grup 3, liderat pel Brincos 3 arribaven a un racó amagat de les cotxeres, on el Brincos 3 pensava que trobarien al Bigoti. Però allà es van trobar el Tecus i el Mafiós Caragos!
Estaven també embolcallats per una capa negra de dràcula i estaven asseguts envoltats per una colla de caixes de coloraines. El Tecus va parlar i va dir:
- Aquest és el punt dels lavabos del Terror.
- Els lavabos del Terror?.- va preguntar flipant el Manel.
- Això mateix.- va dir el Tecus rient.
- I de què va això?.- va preguntar el Cluni.
- Doncs va de que heu d’entrar en aquests lavabos sense netejar i netejar-los i mentre els netegeu potser us trobeu al Bigoti.- va dir el Tecus rient.
- I quina gracia té?.- va preguntar el Brincos 3.
- Doncs que jo gravo els meus treballadors en vídeo netejant lavabos! Jajaja.- va dir el Tecus rient mentre treia la càmara de vídeo.
- Au, ja podeu entrar.- va dir el Mafiós Caragos.
- Si no hi ha més remei...- va dir el Brincos 3.
Entreren als serveis, que feien una pudor mortal i allà es van trobar una colla de fregones, cubells, i desinfectants de tot tipus.
- Ara entenc perquè feia tants dies que no ens deixaven entrar aquí...- va dir el Brincos 3.
- Si, perquè ens feien fer servir els lavabos petits.- va dir el Julio.
- Doncs si, per fr-nos netejar aquests.- va dir el Cluni netejant.
Els tres van voltar per tots els lavabos i ni rastre del Bigoti.
Quan duien mitja hora el Tecus els va cridar i els va dir que si no havien trobat el Bigoti que marxéssin o podria arribar un altre grup allà. I que els ajudessin a preparar-ho per un altre grup.
En aquells moments, el grup 4, s’acostava al seu primer lloc, el lloc del menjar. L’Home-greix i els seu company ja tenien a punt els plats corresponents. Perquè per la superràdio que duien al damunt, el Bigoti els havia dit que s’acostava el grup del Calvorota, el Jose Luis i el Pèls.
En acostar-se a la taula, a les fosques diu el Calvorota:
- què és això?
- El vostre sopar.- va dir el Va de guapo fent veu d’ultratomba.
- Home, Jose! Tu ets el primer punt!.- va exclamar el Pèls.
- Doncs si.- va dir el Vadeguapo.
- Doncs aquí teniu el vostre sopar.- va dir l’Home-greix.
- I què hem de fer?.- va preguntar el Pèls.
- Menjar-vos-el, si en sou capaços.- va dir el Vadeguapo rient malvadament.
- De moment, el grup que ha passat, no ha pogut mejar-se’l.- va dir l’Home-greix prenent per el seu mànec la tapa del primer plat d’algú.
- Doncs el primer en sopar qui és?.- pregunta el Vadeguapo.
- Doncs jo mateix.- va dir el Jose Luis.
- Perfecte. Doncs per a tu, tenim de primer, pernil salat al forn, passat i amb verdet, amb pa amb verdet per sucar i salsa de bolets variats. De segon tenim un os de pollastre a l’ast, amb patates recremades i salsa de tonyina per damunt.- va dir l’Home-greix somrient.
- Gràcies, però em sembla que si comencès a menjar, em quedaria amb gana.- va declinar el Jose Luis.
- Tampoc?.- va preguntar l’Home-greix aguantant-se el riure.
- Doncs passem a la segona víctima!.- va exclamar el Va de guapo.
- Què m’espera?.- va preguntar el Calvorota emocionat.
- Doncs per a tu, tenim un saltejat d’espinacs, bledes, mongetes tendres, mongetes seques, cigrons, llenties, amb tonyina i préssec i amanit amb oli. De segon, una amanida de fruites i pasta amb prunes, préssecs, cireres, nespros, miravolants, síndria, meló, nectarines i banyat amb el suc de taronja i del préssec. Què et sembla?.- va dir l’Home-greix amb un somriure comercial.
- Jajajajaja. Que bo! Un plat cagatiu! Em sap greu però no tinc ganes d’anar com un coet al lavabo i anar a cagar! .- va dir el Calvorota sense deixar de riure.
- Però és bo, aquest!.- va exclamar l’Home-greix.
- D’acord, m’ho menjo.- va dir el Calvorota.
- Premi!.- va exclamar el Greix
- Quin premi?.- va exclamar el Calvorota.
- Ho sabràs quan s’acabi el joc. Tens dret a triar un sobre dels que tinc. Quin color vols?.- va preguntar el Greix.
- Doncs el rosa!.- va exclamar el Calvorota.


aixi us deixo aquest capítol pq ja he d'anar plegant veles, pq sinò em faran fora d'aqui ¬_¬ però espero que el dia 4 de setembre pugui continuar actualitzant el blog. pq mon pare ja ma dit que fins el dia del judici final que res de res. aixi que esperaré a que vagi a treballar per poder conectar-me. :P

també, que sapigueu que ja me bxat del drama "prince who turns into a frog" fins l'ep 6 de 30. :P 2 els he bxat ara amb el permís de mon pare i que espero seguir bxant a prtir del dia 4 i cal que sabeu que és un drama super addictiu. amb tios bons, i que fa riure molt! apa, ens veiem!!! XD i que si voleu contactar amb mi abans del dia 4, pel movil, com sempre! jeje :P ens veiem! ^^

Història 3 capítol 3 part 2!

Com que encara va bé la pantalla de l'ordinador i no fa l'imbècil poso una miqueta més d'aquest capítol de Halloween! ueee! ^.*

disfruteu-lo! :P

personatges i el color! :P

Cris
Bigoti
Pèls
Pepón
Emma
Pèls 2
Marianella
Eduardo
Cap d'escombra
Mitjacerilla
Caragos
Tati
Pelopi
Dolors
Julio
Brincos 3
Lalala
Home-greix (vermell 3)
Va de guapo (lila 3)



- Ben lluny del fum del tabac.- va dir la Cris posant-se a prop del Bigoti, que era un dels pocs que no fumava.
- Jojojo. Vine, vine.- va dir el Bigoti amb un riure maliciòs.
- Em fas por, Esteve.- va dir la Cris.
- Va, vine.- va dir el Pepón llençant la cigarreta i acostant-se cap a la noia.
- A mi no em molesta el tabac, guapo.- va dir la vella, que continuava atacant el Pepón.
- Tu ves a cagar!.- va exclamar el Pepón donant-li una empenta de nou.
- Et denunciaré per maltractador!.- va exclamar la vella marxant.
- Ostres! Per fi ha tocat el dos! La vella ja em tocava els nassos!.- va exclamar el Pepón respirant alleugerit.
- Ara que ja hi som tots, podem anar de festa!.- va exclamar el Bigoti.
- On?.- van exclamar els companys.
- És un secret.- va dir el Bigoti trucant pel mòvil.
- Ja ho tens tot a punt?.- va dir el Bigoti al seu company misteriòs del telèfon.
- Si, Esteve.- va dir el paio misteriòs.
- Perfecte. Ara venim.- va dir el Bigoti penjant.
- Més misteris?.- va preguntar el Jose Manuel.
- Doncs si. Jojojo.- va dir el Bigoti començant a caminar.
Mentre caminaven xerraven una miqueta de tot i la Tati va dir:
- Sabeu què? No estic embarassada.
- Eeeeeeeh?!.- van exclamar l’Emma, el Pèls i la Cris.
- En serio. És que l’altre dia vaig anar al metge i em va dir que tenia el ventre inflat per una inflamació i que es van pensar que era un embaràs.
- Apa!.- van exclamar l’Emma i la Cris.
- I el Javi com s’ho ha pres?.- va preguntar l’Emma.
- El Javi? Qui és aquest?.- va preguntar la Tati fent-se la despistada.
- El teu novio, no?.- va preguntar l’Emma.
- Ja no ho és. L’altre dia es va trobar amb una excompanya del cole que havia cnaviat molt amb el pas dels anys i s’havia tornat una tia bona i s’hi va enrotllar al sofà de casa nostra perquè es pensaven que tan sols prendrien alguna cosa i ja ho veus.
- Ja veig el què?.- va preguntar l’Emma.
- Que l’he engegat a pastar. Per posar-me les banyes.- va dir la Tati tota seriosa.
- Doncs tu bé que li posaves les banyes amb el Mosk, no?.- va dir-li la Cris.
- Si, però ell no em va enxampar mai, no?.- Va dir la Tati amb un somriure de pilla.
- Si és que, Tati...- va dir l’Emma posant-se la mà al cap.
- Doncs això, que ara estic soltera i amb ganes de marxa!.- va dir la Tati.
- Vols marxa?.- va preguntar el Pèls.
- Si.- va dir agafant-lo pel braç i anant més endarrere.
- Quin parell, eh?.- va dir el Pepón ficant-se pel mig de la conversa i pescant el braç de la Cris mentre li feia un petó a la galta.
- El que va parlar!.- va exclamar l’Emma agafant el braç del Pèls 2.
- Jajaja. Quin grupet!.- va exclamar el Gos.
- Perquè ho dius?.- va preguntar el Pepón encenent una altra cigarreta.
- Perquè està ple de parelletes.- va dir el Gos rient.
- Ple?.- va dir el Pepón flipant.
- No sou parella?.- va preguntar el Gos estranyat.
- Doncs no, que no m’he declarat pas.- va dir el Pepón.
- Doncs aparta’t de mi!.- va exclamar la Cris separant-se del Pepón.
- Au, no t’enfadis...- va dir el Pepón fulminant el Gos amb la mirada.
- Si no saps escollir bé les paraules, és culpa teva.- va dir el Gos marxant tot satisfet.
- Capullo... – va xiuxiuejar el Pepón ple de ràbia i seguint a la Cris disculpant-se.
- Ja hi som.- va dir el Bigoti rient.
Les cotxeres estaven a les fosques i de sobre es va fer una llum, de llanterna.
- Benvinguts al vostre malson de Halloween.- va dir l’Eduardo amb la llanterna iluminant-li la cara, que ja és prou lletja.
- Apa, Edu! De què vas?!.- va exclamar el Caragos.
- Ei, Jose! També vens?.- va dir l’Edu rient malvadament.
En aquell moment de fons es va sentir una llarga riallada malvada. Era el Riki, que reia per posar-hi més emoció de terror.
- Passeu, passeu. Que tindreu malsons, aquesta nit!.- va exclamar l’Edu mentre se sentia el Lalala rient de fons.
- Endavant...- va dir un altre personatge amb llanterna.
- Aaaaah!.- va exclamar la Cris, que estava al costat del paio de la llanterna i va agafar el braç del Pepón, fent que ell fotés un bot.
- Nena, no m’espantis.- va dir el Pepón agafant-la.
- Jajaja. Que bo, no té preu.- deien el Pelopi, el Bigoti i l’Edu.
- Vosaltres, a callar!.- va exclamar el Pepón.
- Oooh! Que maco que ets, Jose. Vols que et faci un petonet?.- va dir-li l’Edu enfotent-se’n d’ell.
- No gràcies, no vull morir infectat. A més, no em van els homes.- va dir el Pepón.
- Llàstima.- va dir l’Edu encara rient.
- El segon guia és el David.- va dir el Bigoti.
- Si, nosaltres us guiarem pels vostres malsons més horrorosos.- va explicar l’Edu.
- Vaja...- va dir la Tati, que feia estona que no deia res.
- Comencem la festa!.- va exclamar el Bigoti.

El grup es va començar a endinsar en la fosca de les cotxeres, tan sols il·luminada per la llum de les dues llanternes que sostenien el Pelopi i l’Edu. En un moment donat però, les van apagar de cop. Van atansar l’orella i se sentien unes riallades llunyanes i venia una olor intensa de tabac reconcentrat.
- Aquesta olor d’on ve?.- va preguntar el Julio.
- Doncs no en tinc ni idea. Tu vine, nena.- va dir el Pepón agafant la Cris pel braç.
- Exacte, vine, bonica.- va dir el Pèls 2 a l’Emma.
- Això és superemocionant!.- va exclamar la Tati.
- Ja veurem amb què ens surt l’Esteve.- van dir el Ceri i el Brincos 3 alhora.
- Jajaja. Benvinguts al Malson, mortals. Aquesta és la veu del mal, que resona en la fosca de la nit! Aquesta nit, us omplirà el cos de por, tanta, que no dormireu en setmanes. Ahajajajajajajaja.- va dir la veu d’ultratomba que resonava per les cotxeres.
- Apa, el Riki es passa 3 pobles!.- va exclamar el Caragos.
- Ja ho veus.- va dir el Pepón encenent l’encenedor.
- Ah! No val a fer llum!.- va exclamar el Lalala, que se li va veure l’ombra en la fosca.
- El movil! Es clar!.- va exclamar la Tati rebuscant-lo en la bossa i il·luminant la fosca deixant el Lalala a la vista. Vestit amb una capa negra i un barret negre va fugir cames ajudeu-me per participar de la següent putada de Halloween.
- A partir d’aquest punt, volem que us separeu per trios i que passegeu per aquí fins arrivar a trobar-me.- va dir el Bigoti.
- Te’n vas?.- va preguntar el Gos.
- Doncs si. M’amagaré i m’heu de trobar. El grup que em trobi guanyarà un suculent premi.- va dir el Bigoti.
- Si, pots comptar.- va dir el Gos sospirant.
- No sé perquè però m’imaginava una cosa d’aquestes.- va dir el Julio sospirant.
- Si, jo també.- va dir el Pepón posant els ulls en blanc mentre sospirava.
- Doncs, apa. L’Edu i el David us deixaran un dau per fer els grups i jo em vaig a amagar.- va dir el Bigoti desapareixent en la fosca.
- Doncs lo dit. Els grups!.- va dir l’Edu traient un dau de la butxaca.
- Banc sabadell?.- va preguntar la Tati.
- Si, què passa?.- va dir l’Edu vermell mentre li donava al Pepón.

Els grups queden aixi:


Grup 1: Pepón, Cris, Cap d’escombra
Grup 2: Emma, Mitjaceri, Mafiós
Grup 3: Brincos 3, Cluni, Julio.
Grup 4: Calvorota, Jose Luis, Pèls.
Grup 5: Caragos, Tati, Pèls 2.

- Bé, ja podeu sortir els dels diferents grups amb diferències de 5 minuts. Endavant, el grup 1!.- va exclamar l’Edu.
- Anem.- va dir el Pepón agafant la Cris de la mà.
- Jo també, va.- va dir el Cap d’es agafant la mà de la Cris nomès per fotre al Pepón.
- Tu! Amb quin dret li agafes la mà?!.- va exclamar el Pepón intentant separar les mans del Cap d’es i de la Cris.
- Deixa’t estar de bestieses, Jose i seguim endavant, que hem de trobar el Bigoti.- va dir el Cap d’es.
- No vull.- va dir el Pepón creuant-se de braços.
- Pensa que en la fosca és millor anar agafats de les mans.- va dir la Cris que trobava d’allò més divertit agafar les mans a dos paios.
- Està bé, però nomès t’ho permeto avui.- va dir el Pepón agafant-li la mà de nou.
- Jajaja. Que bo! Que divertit que és burxar-te, Jose!.- va exclamar el Cap d’es.
- Burxador...- va dir el Pepón fluixet.
- Deixa-ho córrer.- va dir la Cris fent-li un petonet a la galta.
- Està bé.
En aquell moment, una fortor estranya els va sobresaltar.
- Què es aquesta pudor?!.- va exclamar el Pepón.
- Ni idea.- va dir el Cap d’es.
- No ho sé.- va dir la Cris.
- Doncs anem-hi. Ves a saber què estan fent els conspiradors.- va dir el Pepón liderant el grup.
- D’acord.- van dir el Cap d’es i la Cris.
En acostar-se es va veure una taula parada, amb tres espelmes, un mantell vermell com la sang i dues ombres d’esquena, immòvils. De cop i volta, es donen la volta:
- Bona nit, estimats i preciosos hostes.- van dir els estranys amb capa.
- Jajajajajaja. Aquesta si que és bona! Josep Maria! I Jose! Jajajajajaja.- van dir el Pepón i el Cap d’es rient a cor que vols.
- Ei. Pareu de riure i escolteu-nos!.- va exclamar l’Home-greix.
- D’acord.- va dir el Pepón parant una miqueta de riure.
- Doncs aquí teniu el sopar, perquè suposo que esteu afamats.- va dir l’Home-greix.
- Doncs no, ja hem sopat.- van dir els tres hostes.

aixi us deixo aquesta segona part del capítol 3! jejejejejejeje espero que us esteu divertint. jojojo XD pq jo mu e paxat mu b escribint això! :P

Història 3 capítol3 part 1!

Aqui de nou a la càrrega amb un nou capítol en que el Bigoti farà de les seves, per variar! sinò, quina gràcia tindria? :O XD

aixi que us deixo amb un fragment d'aquest nou capítol en que avui m'hi he viciat a escriure i que espero que us divertiu amb ell i que us agradi! XD

ah! i el link amb el blog de l'Emma de la columna dreta ja funciona! jejeje XD apa, us deixo amb aquesta nova entrega! ja em direu que us sembla! eh? :O

Personatges del capítol i el seu color de diàleg! :O

Mitjacerilla
Bigoti
Mario
Tecus
Pepón
Cap d'escombra
Marianella
Emma
Cris
Tati
Pèls
Pèls 2
Caragos


Capítol 3: Jornada de terror. Festa de Halloween a Cotxeres. Històries de por de nit a Sant Feliu.

Aquell matí feia molt de sol però fresqueta, eren finals d’octubre, ja s’acostava el dia de la festa de Halloween però com que aquí no és costum de celebrar-la el Bigoti va pensar que es podria celebrar Halloween. (aquest home sempre ha de dur la contrària).
Aixi que el Bigoti va preparar uns cartells i va posar-lo per tots els passadissos de cotxeres.
- Què és això?.- va dir el Ceri que arribava en aquell moment.
- Ah! Arribes al punt, Manolo!.- va exclamar el Bigoti.
- Noo! Em fas por, Esteve!.- va exclamar el Ceri.
- No pateixis, home! Nomès vull que m’ajudis a penjar els cartells.- va dir el Bigoti fent jojojo.
- Segur?.- va dir el Ceri sense acabar-s’ho de creure.
- Segur.- va dir-li el Bigoti allargant-li un manyoc.
- Està bé.- va dir el Ceri anant-se’n escales amunt.
En el moment en que estava penjant un cartell sent una veu darrera seu:
- Manel, es pot saber què dimonis fas?!
El Ceri es va girar i va veure el Mario treient foc pels queixals:
- Ah, perdoni senyor. És que l’Estevet m’ha demanat que si li podia penjar això.- va dir allargant-li un paper.
- Una festa de disfresses a cotxeres per Halloween?.- va preguntar el cap num 2.
- Doncs aixo és el que sembla.- va dir el Ceri començant a tremolar.
- Doncs a mi no m’ha consultat res!.- va dir cridant.
- Per això no volia ajudar-lo!.- va exclamar el Ceri mig plorant.
- Castigat! A netejar autobusos els diumenges al matí!.- va exclamar el Mario.
- Però si ja ho estic!
- Doncs a netejar lavabos.- va dir el Mario marxant tot emprenyat.
- Pobre de mi... sempre castigat...- va dir quasi plorant.
- Què era aquest escàndol?.- va preguntar el Tecus, que passava per allà.
- Senyor... doncs això. La nova idea de l’Esteve.
- Vaja. Ja hi torna.- va dir sospirant.
- Si, senyor. I per culpa seva estic castigat sense motiu.- va dir el Ceri suplicant clemència.
- Deixa estar al Mario, no estàs castigat. Què t’ha manat fer?.- va preguntar el Tecus per curiositat.
- Netejar lavabos.
- Jajajaja. Netejar els lavabos! Doncs almenys fes-ho un dia! Que ho vull gravar en vídeo!.- va dir el Tecus pixant-se de riure.
- Però senyor...
- Res de peròs i digues-li al Bigoti que pugi al meu despatx, que hem de parlar. I ja et diré quan vull que els netegis, que vull riure.-va dir el Tecus entrant al seu despatx.
- Perquè?.- va dir el Ceri lamentant-se mentre baixava les escales buscant el Bigoti i pregant perquè el Mario no l’haguès trobat abans que ell.
En aquell moment el Ceri va veure el Bigoti fent jojojo mentre xerrava burxant el Pepón.
- Esteve, el cap Tecus et crida.- va dir el Ceri.
- Molt bé, gràcies. Ara hi vaig.- va dir el Bigoti fent jojojo.
El Bigoti va pujar les escales i va picar a la porta. El Tecus va dir:
- Endavant.
- Bon dia.- va dir el Bigoti rient.
- Bon dia, Estevet. Seu.
- Si, senyor.
- Quina n’estàs maquinant ja?
- Doncs tan sols vull celebrar Halloween amb els companys i amics. Res més.
- Doncs perquè no m’ho preguntaves abans de fer cartellets i tot?
- Doncs perquè pensava que era la manera més ràpida.
- Tu sempre fent el que vols. D’acord, jo convenceré el Mario però hauràs de netejar els autobusos i els lavabos durant 1 setmana. M’has entès, Esteve?
- Si, senyor.
- Ah! I un dia els has de netejar els lavabos amb el Manel. Que us vull gravar en vídeo.- va dir el Tecus rient.
- Ah! Me’n farà una còpia, senyor?
- Ja en parlarem, d’això, Esteve. Ja pots marxar.
- Si, senyor.- va dir el Bigoti marxant.
En baixar estava el Pepón fumant, per variar, mentre es prenia un cafè.
- Què, ja t’han fotut bronca? Per variar.- va preguntar-li el Pepón.
- Tan sols una miqueta, perquè era l’Òscar i no el Mario, que sinò, em penja.- va dir el Bigoti rient.
- Apa! Que has tingut molta sort, eh?.- va dir-li el Pepón donant-li uns copets a l’espatlla.
- Doncs si, amic meu.- va dir el Bigoti menjant-se una poma.
- Ara esmorzes?.- va preguntar el Pepón mirant el rellotge.
- Doncs ja ho veus. Tenia coses a fer abans.- va dir el Bigoti fent una gran queixalada.
- Ei! Jose! Que fas per aquí?.- va dir el Bigoti cridant el Cap d’es.
- Doncs esmorzant una poma.- va dir menjant-se la poma.
- Digui?.- va dir el Pepón despenjant el telèfon.
- Apa, que et busquen!.- va exclamar el Bigoti marxant amb el Cap d’es.
- Qui era?.- va dir el Bigoti, minuts més tard.
- Que tafaner que ets, eh Esteve? Doncs era la meva mare, que em convida avui a sopar.
- A Sant Feliu?- va preguntar-li el Bigoti.
- Doncs si. Perquè?.- preguntà el Pepón.
- Doncs perquè podriem sortir de festa després. Què me’n dius?.- va preguntar el Bigoti.
- Doncs em sembla bé.- va dir el Pepón somnrient.
- Perfecte. Perquè havia quedat amb uns amics que m’havien dit que feien una festa i que volien que portés més amics.
- Ah! I tu vas i te n’aprofites de mi, no?.- va dir el Pepón somrient malvadament.
- Va, Jose, no siguis dolent.- va dir el Bigoti fent cara de pena.
- Esteve, amb aquesta cara de pena no vas enlloc, eh?
- Jo! Jo que em pensava que hi picaries!.- va exclamar el Bigoti.
- Doncs no. Au, fins al vespre! Ja et faré un truc quan acabi de sopar.- va dir el Pepón apagant la cigarreta i marxant cap al seu estimat bus gris.
- Jose, si vols riure aquesta nit, vine amb nosaltres també.- va dir-li el Bigoti al Cap d’es.
- Jajaja. Quina en duus de cap aquest cop, Esteve?.- va preguntar el Cap d’es.
- Ja ho veuràs quan vinguis.- va dir el Bigoti rient malvadament.
- Jajaja. Vindré tan sols per curiositat, eh?.- va dir el Cap d‘es rient.
- Perfecte.- va dir el Bigoti mentre es fregava les mans i marxava rient.
El Bigoti va convidar també al Manel (Pèls), al Brincos 3, al Ceri, al Calvorota, al Cluni, al Mafiós, al Caragos, al Pèls 2, al Julio i al Jose Luis. (apart del Cap d’es i el Pepón). Va pensar que amb 12 persones en tenia de sobres per passar-s’ho bomba aquella nit.

A dos quarts d’onze de la nit el Pepón es va reunir amb la resta, tan sols faltava el Bigoti, l’instigador de la reunió.
Quan ja duien una estoneta va aparèixer amb una senyora d’uns 50 anys que es va llençar al damunt del Pepón i li va dir:
- Hola estimat meu!
- Ejem. I tu qui ets?.- va preguntar el Pepón amb cara de circumstàncies i intentant treure-se-la del damunt.
- Doncs soc la teva fan número 1. Em diu Marianella.
- Doncs em sap greu però jo ja estimo una altra persona.
- Ah si? M’és igual. Perquè ella ara no hi és, oi?.- va fer la dona amb una mirada de “seràs meu”.
- Doncs a mi no m’és igual. Així que deixa’m estar.
- Que maleducat que ets, Jose.- va dir la dona abraçant-lo més fort.
- Hola!.- es va sentir una veu per darrera.
Els homes es van girar intentant no deixar veure que es pixaven de riure. Era l’Emma, que havia quedat amb el Pèls 2.
- Hola preciosa!.- va exclamar el Pèls 2 abraçant-la.
- Hola guapo.- va dir-li l’Emma amb un somriure i alhora extranyada per aquella càlida rebuda.
- Si tu hi ets...ella també?.- va preguntar el Pepón mirant per arreu.
- Jeje. Em busques?.- va dir la Cris.
- Ho sabia.- va dir posant-se vermell.
- A què jugues ara?.- va preguntar la Cris.
- No és el que sembla! Ella no m’importa!.- va exclamar el Pepón desempallegant-se de la senyora.
- Jeje. Ja ho sé.- va dir-li ella amb un somriure.
- De veritat?.- va preguntar ell.
- Si.- va dir agafant-lo pel braç.
- Encara falta la Tati.- va dir el Pèls.
- Esperem-la.- va dir el Bigoti mirant el rellotge pensatiu.
- En què penses, Esteve?.- va preguntar-li el Pepón.
- Ah! Coses meves.- va dir el Bigoti fent jojojo mentre rebuscava alguna cosa a la butxaca dreta del pantaló.
- Ja... segur.- va dir el Pepón mentre buscava una cigarreta.
- Fumar és dolent per a la salut.- va dir-li el Pèls.
- Ja ho sé, Manel. Però m’és igual.- va dir el Pepón encenent la cigarreta.
- Doncs fes el que et roti.- va dir el Pèls.
- Ei Tati!.- va exclamar la Cris separant-se el més lluny possible del Pepón.
- On vas?.- va dir-li el Pepón.

aixi us deixo aquesta primera part del capítol 3, l'especial de Halloween a les cotxeres de Sant Feliu, organitzada pel Bigoti! ens veiem en la segona part! XD ^.*

Informacions variades sobre el bus! important!

Avui per fi he pogut actualitzar el blog pq ahir no anava bé i no havia pogut publicar la segona part del capítol 2 de la història 3. ^^

també espero que s'hagi afegit a la llista de links el del blog de la Emma. jejeje XD

ara estik actualitzant una miqueta el blog i intentaré afegir algunes pàgines més. pq men quedaven 12 d'ahir i més les 60 que he escrit avui. :P és que estava inspirada! jejeje XD

aquest matí m'he llevat a les 9.45 i e sortit al balcó i me trobat que passava el Pepón amb el 51 de les 9.50 (q eren les 10.02) i passa mira banda i banda, amb els seus cabells de punxa i el seu caparró rodó i es gira, m'enxampa mirant-lo tota feliciana i em saluda amb la mà mentre es posa a riure i em torna el somriure! ueee! >o<>
ah! i també he vist el Cap d'es pel carrer i l'he vist entrar a casa seva! jejeje duia una samarreta blanca de maniga curta, per fora, pantalons curts blau marí i les seves superulleres de sol posades! XD viu x allà la plaça la Salut! :P

ah si! el retorn del Mitjaceri! avui el Ceri duia el 64 que surt a les 7 de Macià i que ha passat 15 minuts tard per Sant Feliu! O_O imperdonable. i duia 1 bus mig nou i sento 1 superfrenada i era el Ceri! que ma saludat somrient! jejeje XD

ah! que sapigueu que si heu d'agafar el Bus els dies 1,2 i 3 de setembre que les parades de la carretera estan anulades i que es desvia el bus pel carrer del Sol, és a dir, la desviació nova que han fet al principi de la carretera, al costat dels nostres bancs de mirar autobusos, i allà on l'Home-greix i la resta que duuen el 62 fantasma el fan sortir d'allà. doncs per allà passarà el bus el cap de setmana i divendres. i tindrem tan sols parades per la desviació del Pla. o sigui, una merda de quilo. ¬____¬

i de moment, ja està. ara paxaré una miqueta més de la història! que la disfruteu! XD

martes, agosto 29, 2006

Història 3 capítol 2! la saga segueix!

Ara seguiré amb el segon capítol de la saga de la secretària!! ueee! jojojo XD aprofitant que mon pare encara no ha tornat de fer encàrrecs! :P

Pèls
Tati
Secallona
Dolors
Sara
Emma
Cris
Pèls 2


Capítol 2: Les banyes del Pèls, part 2. La Secretària vs la Seca!?

La Tati va sortir contenta de les cotxeres, perquè tenia dues feines i més diners per estalviar per al seu futur.
En sortir, es va topar amb el Pèls, que arribava a cotxeres.
- Bona tarda, Tati!.- va exclamar el Pèls fent-li dos petons.
- Bona tarda, Manel!.- va exclamar la Tati abraçant el noi.
- Hola.- va dir una veu al darrera.
- Hola.- va dir la Tati a la Seca, que estava darrera del Pèls.
- Què hi fas, aquí?.- va dir el Pèls.
- Doncs ara hi treballo!.- va exclamar la Tati.
- Ah si? De què?.- va preguntar el Pèls sorprés.
- Doncs de secre del Tecus.
- Ah si?.- va dir el Pèls.
- Si.- va dir la Tati somrient.
- Doncs me n’alegro. Felicitats.- va dir el Pèls fent-li dos petons.
- Gràcies. I tu què hi fas, aquí?.- va preguntar la Tati al Pèls.
- Acompanyo la meva nena, que diu que vol veure a una amiga.
- Ah si?.- va dir la Tati pensant que s’imaginava qui era.
- Si...- va dir el Pèls sense acabar la frase.
- Bona tarda, guapa! Què tal?.- va preguntar una veu.
- Bona tarda, Dolors!.- va exclamar la Seca.
- Què hi fas tu per aquí?.- va preguntar la Dolors, contenta.
- Doncs t’he vingut a veure per passar el dia amb tu. Et va bé?
- Oh i tant!. Vine, vine.- va exclamar la Dolors.
- Adeu, Manel.- va dir la Seca tota estirada i seca.
- Adeu, reina.- va dir-li sense res més.
La Seca i la Bruixa van marxar. Estaven sols el Pèls i la Tati.
- Anem?.- va preguntar la Tati.
- A on?
- A un bar que conec d’aquí a Sant Feliu a on estarem molt bé, Manelet.- va dir la Tati.
- Sí, gràcies.- va dir el Pèls agafant-la pel braç.
- És aquí.- va dir la Tati mentre entraven al bar.
- Òndia! Que guapo, no?.- va dir el Pèls mentre seien a una taula.
- Doncs si, hi solia venir amb una amiga.- va dir la Tati enfosquint-se-li el rostre.
- Solies? Ja no?.- va dir el Pèls.
- Si. Solia. Ara tan sols és un record del passat per a mi.- va dir la Tati.
- Ah.- va dir el Pèls sense dir res més.
- Gràcies per no preguntar. Què és de tu? Que us passa?
- De res. Ja m’ho explicaràs un altre dia.- va dir el Pèls amb un somriure trist.
- Hola, Tati!.- va exclamar una veu estrident i coneguda.
- Hola, Sara.- va dir la Tati sense ni girar-se.
- Què tal? Em fas un parell de petons o què?.- va exclamar fent-se la simpàtica.
- No, gràcies.- va respondre la Tati secament.
- Doncs ets una borde. Ja sé que et passa! Et fa vergonya fer-me’ls davant del Manel, oi?- va dir la Sara fent-se la innocent.
- Tu sempre ataques on fa més mal, oi, Sara?
- Eh? De què em parles?.- va dir la Sara.
- Saaaaraaaaa!.- va fer una veu autoritària.
- Ja vinc, mare.- va dir la Sara.
- Desapareix.- va dir la Tati.
- Ja me’n vaig. Adéu, Manel.- va dir-li amb un somriure fals i picant-li l’ullet.
- Ves-te’n, que no et vull veure mai més!.- va exclamar la Tati.
- Bé? Aquesta és la persona?.- va preguntar el Pèls.
- Doncs si.- va dir la Tati secament.
- Doncs t’explicaré el que em passa a mi.- va dir el Pèls fent un glop del seu suc de taronja.
- Explica, Manelet, explica.- va dir la Tati.
- Doncs tot va començar l’altre dia, quan ens vam barallar davant vostre en aquell bar de Francesc Macià. I ara, hem discutit pel lloc a on passar les vacances. I com que li he dit que molt bé, que fes el que vulgués, ha dit que marxaria amb les amigues i que es lligaria a qualsevol altre i que tallàvem.
- Apa! En serio?!.- va exclamar la Tati tota sorpresa.
- Doncs si.- va dir el Pèls abaixant el cap.
- Doncs que es foti, la tia. Això que es perd.- va dir la Tati amb un somriure d’allò més malvat.
- Tens tota la raó. Vols que sortim aquesta nit?.- va dir-li el Pèls amb un somriure.
- D’acord. Li diré al Javi que surto amb l’Emma aquesta nit i que no m’esperi despert.
- Segur?.- va dir el Pèls.
- Si.- va dir la Tati agafant el telèfon de la bossa.
La Tati va trucar per telèfon al Javi i li va dir que sortia amb l’Emma de festa aquella nit i que no podia quedar amb ell, que dormís per un dia a casa seva. En penjar el Pèls va dir:
- Que bona amiga que ets, Tati.
- Gràcies, Manelet. Espero que algun dia tu també em tornis algun dels favors que t’he fet, eh?- va dir-li la Tati picant-li l’ullet.
- Si, algun dia te’ls tornaré. De moment, et convido jo aquesta tarda a lo que vulguis.- va dir amb un somriure que semblava vertader.
- Doncs moltes gràcies. Em demanaré dos talls de pastís més i una beguda extragran. Ah! I un gelat dels grans! Que he de menjar per dos!.- va dir fregant-se la panxa.
- Doncs tot el que vulguis.- va dir el Pèls mirant la seva cartera amoïnat.
- Gràcies, Manelet.- va dir la Tati fent-li un petonet a la galta.
Aquella nit el Pèls i la Tati van sortir junts.
Uns dies més tard...

- Hola Emma!.- va exclamar la Tati llançant-se-li al damunt.

- Apa, Tati! Surt del damunt.- va dir l’Emma espolsant-se la Tati de sobre.
- Saps què? Tinc un nou amant.- va dir amb un somriure.
- Un altre? Pobre Javi...
- És que sinò m’avorreixo!
- Si és que, Tati... tu no tens remei.- va dir l’Emma.
- I qui és el teu amant?
- El Pèls.- va dir la Tati amb un somriure d’orella a orella.
- El Pèls??!.- va cridar l’Emma fent que tothom que estava al bar es girès.
- Si. No és tant estrany. És un paio molt maco, molt simpàtic, amable i carinyós. Què té de dolent?.- va dir la Tati amb un somriure innocent.
- Res, deixe’m –ho córrer.- va dir l’Emma llevant-se la mà al cap.
- Què passa?.- va dir la Tati fent morritos.
- Res de res, no passa. Tinc mal de cap..- va dir l’Emma fent un glop del seu cafè.
- Ah, vale. Em convides?.- va dir la Tati amb ulls brillants.
- No. Que sempre pago jo.- va dir l’Emma.
- Jo. Es que estic pobre... porfa..- va dir mirant a l’Emma amb cara de pena.
- Que no. Que pesada.- va dir bevent.
- Es que...
- Que callis! Mira, un autobus.
- On?.- va dir la Tati.
- Allà. És el Pèls.
La Tati es va aixecar del sofà i va picar al vidre. El Pèls es va girar i la va saludar efusivament. A l’Emma la saludar amb un lleu moviment de cap.
- Sempre em fa el mateix.- va dir l’Emma remugant.
- A que és mono, el Manelet?.- va dir la Tati somrient.
- Hola.- va dir el Javi que arribava.
- Hola!.- va dir la Tati llençant-se-li al damunt.
- Ejem. Jo me’n vaig.- va dir l’Emma.
- Ja? Si acabo d’arribar.- va dir el Javi amb un somriure.
- Ja, però he quedat.
- Amb qui?.- va preguntar la Tati.
- Amb la Cristina.
- A que la truco per saber si és una excusa.- va dir la Tati rebuscant el movil a la bossa.
- Em, Tati...- va dir l’Emma.
- Carinyo, em deixes el teu mòvil?.- va dir-li la Tati al Javi.
- Per variar, oi?.- va dir ell treient-lo de la bossa.
- Gràcies.- va dir la Tati començant a trucar.
- Hola Cris!
- Ui. Hola Tati. Què tal?
- Bé. Aquesta tarda-vespre fas res?.- va preguntar la Tati amb malícia.
- Doncs si. Perquè?
- Ah no, per res. Volia quedar, però si has quedat res. Apa, ens veiem!
- Apa, adeu.- va dir la Cris penjant.
La Tati es gira cap a l’Emma i li diu:
- Ho sento per haver desconfiat de tu.
- No passa res.- va dir l’Emma.
- Apa, ens veiem, guapa.
- Apa, fins aviat.- va dir l’Emma marxant.
A la que ni la Tati ni el Javi la veien va trucar per telèfon:
- Gràcies per la tapadora, Cris.
- De res. Aixi que has quedat amb el Pèls 2?
- Doncs si, ens vam veure ahir per casualitat, quan baixava les escombraries, al vespre. I com que vam xerrar una estona, vam quedar.
- Ala!que bé, no?
- Doncs si, ja veurem com va.
- A veure.
- Apa, ens veiem!
- Adeu.- va dir l’Emma penjant el telèfon.
En arribar a la parada va aparèixer el Pèls, que duia el 51 de les 18.50, amb el bus groc estimat del Brincos, i va obrir la porta tot feliç dient:
- Hola Emma, què tal?
- Bé, hola Manel.
- Vols seure aquí davant?.- va preguntar amb un somriure.
- No, gràcies. Tinc ganes de llegir.
- Ah, com vulguis.
- Que tenies ganes de xerrar?
- No gaires. A més, hi haurà moltes clientes que voldran xerrar amb mi.- va dir el Pèls mirant per la finestra.
- Ah, bé.- va dir l’Emma seient al fons del bus.
En aquell moment li va sonar el telèfon.
- Digui?.- va dir l’Emma.
- Hola guapa! Estigues a punt a les 9, d’acord?
- D’acord. Ens veiem després, guapo.- va dir l’Emma.
L’Emma va penjar el telèfon tota contenta perquè el Pèls 2 l’havia trucat. Va pensar que potser aniria de Dràcula.

A les 9... al lloc convingut...

- Hola!.- va dir l’Emma.
- Hola guapa!.- va exclamar el Pèls 2 acostant-se a l’Emma. Encara amb la roba de treball, amb la camisa ben neta i ben posada, a l’estil Pepón, amb els cabells repentinats, amb gomina, i duia una mena de capa.
- I la capa?.- va dir l’Emma extranyada.
- Ah! Es per si fa fred. Aixi ens podem tapar tots dos junts.- va dir el Pèls 2 amb un somriure d’orella a orella.
- Ah! Gràcies per pensar en mi.- va dir l’Emma amb un somriure i posant-se vermella.
- De res. Anem?- va dir el Pèls 2 amb un somriure de felicitat i cedint-li el seu braç perquè ella s’hi recolzès.
Van anar a la Bàmbola a sopar. L’Emma es va menjar una amanida de 4 formatges i el Pèls 2 amanida de tomàquet banyada amb suc de tomàquet. De segons, l’Emma va partir-se una pizza de frankfurt amb el Pèls 2. Per veure, sangria i aigua. Per postres, un gelat de copa ben gran, que es van partir. En acabar de sopar el Pèls 2 va dir:
- Deixa’m que et convidi, preciosa.
- No. Hi ara! Que és massa car.- va dir l’Emma.
- Insisteixo.
- Però...
- De veritat, insisteixo.- va dir el Pèls 2 amb una mirada de carinyo.
- Està bé. Moltes gràcies pel sopar va dir l’Emma donant-li la mà i mirant-lo fixament.
- T’has resistit, eh?.- va dir el Pèls 2 picant l’ullet.
- Si.- va dir ella posant-se vermella i pensant. Si buenu, es que no volia quedar malament a la primera cita, però en realitat volia que em convidès perquè aquest mes ma mare ma fet tenir massa gastos.
- Està bé. Marxem?.- va preguntar el Pèls 2 amb un somriure i aixecant-se primer.
- Si.- va dir ella fent per aixecar-se però el Pèls 2 li va fer una senya com perquè no ho fes i de seguida es va acostar a la seva cadira i li va apartar amb molt de compte i li va dir:
- Em permet la seva mà, senyoreta?

- Si, gràcies.- va dir l’Emma aclaparada per aquesta gran cavallerositat que tenia el Pèls 2.
- De res, al teu servei, per tot el que vulguis.- va dir el Pèls 2 somrient de nou.
- Anem a prendre alguna cosa?.- va dir l’Emma.
- Com vulguis i on vulguis.
- Si bé...- va dir l’Emma dubtant.
- Anem a les carpes?.- va preguntar el Pèls 2.
- Ejem... buenu... una estoneta només.- va dir l’Emma.
- Doncs som-hi. Anem a buscar el meu cotxe, que està apropet.- va dir el Pèls 2 somrient de nou.
En aquell moment li van trucar al mòvil.
- Digui?
- Hola tio, què tal?
- Bé! Quant de temps sense saber de tu! Què tal les vaques, Manel?!.- va exclamar el Pèls 2.
- Bé, aixi aixi.- va dir el Pèls.
- I això? No estàs bé amb la dona?
- No, amb la dona no. I amb l’amant vaig tallar i ara en tinc una altra que gairebé és casada.
- Apa! Quins embolics de faldilles que et portes!.- va exclamar el Pèls 2.
- Per on pares, tio?
- Per Sant Feliu, he quedat amb una amiga.- va dir el Pèls 2 mirant de reüll a l’Emma.
- Ah! Quina casualitat! Nosaltres també estem a Sant Feliu! Vols que quedem?- va preguntar el Pèls.
- Doncs no ho sé. Ho he de consultar amb la meva parella.
El Pèls 2 li va dir a l’Emma:
- Vols que quedem amb un amic meu que fa temps que no ens veiem i amb la seva parella?.- va preguntar amb una mirada de “tinc moltes moltes ganes de quedar amb ells”.
- Es clar.- va dir l’Emma perquè va veure que no tenia una altra sortida si volia que li sortís bé amb el Pèls 2.
- Gràcies, preciosa!.- va dir el Pèls 2 fent-li una abraçada.
- De res.- va dir ella posant-se vermella.
El Pèls 2 va posar-se de nou al telèfon i va dir-li al Pèls:
- Diu que si. On esteu? On quedem?.- va preguntar el Pèls 2 emocionat.
- Doncs nosaltres estem al Milenio, a la porta. Us esperem aquí.- va dir el Pèls feliç.
- D’acord. Ara venim.- va dir el Pèls 2 penjant el telèfon.
El Pèls 2 es gira cap a l’Emma i li diu:
- Hem quedat al Milenio, saps on és?
- Si. A la carretera.
- Doncs anem-hi.
- D’acord.
Arriben el Pèls 2 i l’Emma al lloc convingut i allà es troben a la Tati i el Pèls. A més a més, tan sols d’entrar es troben la Dolors i la Seca!
- Hola, Manel.- va dir la Seca en to sec.
- Hola, carinyo. Què hi fas aquí?
- Doncs mira, surto amb la Dolors de festa.- va dir la Seca.
- Doncs jo he quedat amb els amics.- va dir agafant la Tati pel braç i marxant.
- Però que s’ha cregut, aquesta?.- va remugar la Seca quan el grupet s’allunyava.
- Tinc una idea.- va dir la Dolors.
- Quina?.- va preguntar la Seca amb molta atenció.
- Acosta’t.- va dir la Dolors, fent que la Seca s’acostés a ella per escoltar el seu pla.
Uns minuts més tard, la Seca s’acosta al grupet. Primer s’acosta al Pèls 2, que ballava amb l’Emma.
- Hola, guapo.- va dir-li al Pèls 2 somrient i picant-li l’ullet mentre es sacsejava davant seu anant de guapa i sexy.
- Hola.- va dir-li girant-li la cara però mirant-la de reüll mentre ballava amb l’Emma.
La Tati es va acostar a l’Emma i li va dir:
- no deixis que les bruixes aquestes et prenguin el Pèls 2, que ha de ser teu.
- Ja ho sé. No li permetré.- va dir l’Emma acostant-se al Pèls 2 sense deixar que el Pèls 2 es fixés en la Seca.
- Merda. He fallat amb aquest.- va dir la Seca a la Bruixa.
- Doncs si.- va dir la Dolors.
- Ho provaré amb el Manel.- va dir la Seca.
- Endavant!.- va exclamar la Dolors mentre ballava amb el seu marit mig calvo.
Aixi que la Seca es va acostar a la Tati i el Pèls que ballaven juntets. I va dir:
- Hola, Manelet. Vols ballar amb mi?.- va dir la Seca mentre se l’enduia de les mans de la Tati.
- Ei tu, bruixa!.- va exclamar la Tati.
- Jo? Bruixa? I tu què ets? Roba amants!.- va exclamar la Seca.
- Jo roba amants!? Però si vosaltres ja heu tallat!.- va exclamar la Tati separant la Seca del Pèls.
- Doncs ets un a bruixa lladre embarassada, a més a més!.- va exclamar la Seca quedant-se de nou al costat del Pèls.
- Noies, voleu que en parlem, d’això?.- va dir el Pèls separant les dues dones.
- Nosaltres marxem.- va dir el Pèls 2 excusant-se veient el merder.
- Si, gràcies per venir.- va dir el Pèls.
- De res, que vagi bé.- va dir-li el Pèls 2 donant-li uns copets a l’espatlla.
- Adeu, Tati.- va dir l’Emma agafant el Pèls 2 pel braç i retirant-se d’allà.
Fora de la discoteca...
- Em sap greu que per culpa meva hagis vist aquest espectacle, si no m’hagués posat pesat en anar a veure el Manel...
- Au, no et culpis, maco. Anem? Hi ha més llocs en aquest poble per estar.- va dir l’Emma agafant-lo pel braç mentre somreia.
- Si, tens raó.- va dir el Pèls 2 recuperant el somriure.
- Som-hi?
- Anem.
Dins de la discoteca...
- Noies, hem de parlar d’això en un altre lloc i en un altre instant!.- va exclamar el Pèls intentant imposar-se.
- Parlar? Li he de fotre quatre bufetades i aprendrà, la nena!.- va exclamar la Seca.
- La que cobrarà ets tu!.- va exclamar la Tati.
- Provem-ho!.- deia la Seca traient de la bossa una navalla.
- Ah! Una “navajera”!.- exclamà la Tati.
- Prou, noies!.- va dir el Pèls interposant-se enmig de l’atac de la Seca i quedant ferit.
- Ah! Manel!.- va dir mentre es llençava al damunt mig plorant.- i va afegir mentre mirava a la Tati:
- Ets una bruixa roba amants! Per culpa teva mira com està!
- La culpa és teva per atacar-lo amb la navalla!.- va exclamar la Tati.
- Si! Dóna’m les culpes ara!.- va exclamar la Seca.
- Calleu les dues!.- va exclamar la Dolors clavant-li una bufetada a cadascuna.
- Tu no em peguis, bruixa!.- va exclamar la Tati tornant-li el bolet.
- A callar, gallines! No veieu el numeret que esteu muntant? I tu.- va dir mirant a la seva amiga.- no veus que està malferit? doncs duu-lo a la Creu roja. Anem.- va dir la Dolors emportant-sels i afegint mirant a la Tati:
- Això no quedarà així.
I van marxar després de fer-li una mirada assassina.
La Tati de seguida va trucar a l’Edith perquè l’escoltès però ella li va penjar el telèfon perquè volia dormir. I en les altres amigues no va pensar en trucar-les perquè les despertaria. Aixi que va passar la nit a casa dels seus pares.


Així acaba la segona entrega d'aquesta nova saga. en el proper cop us posaré el que he escrit avui... jojojo. que són 12 pàgines més de la història! jojojo XD apa, ens veiem! que apago abans nu vingui mon pare i em ralli de nou! ¬_¬

Història 3 capítol 1! XD

Ara començo amb la saga de la nova secretària de la companyia! espero que us agradi! aqui va el primer capítol sencer, sense parts! jojojo XD que el disfruteu! :P

Brincos 3
Tati
Bigoti
Mosk
Mario
Mafiós nas de patata
Tecus
Mafiós caragos
Mitjacerilla


HISTÒRIA 3: LA SECRETÀRIA DEL BUS.

Capítol 1: L’arribada de la nova secretària.

Aquell dia, el Brincos 3 arribava a cotxeres d’hora i va veure la Tati que estava amb el seu estimat Mosqueitor. I va pensar: si que matina, la noia per anar-lo a veure... i se li va acudir una idea.
El Brincos 3 s’acosta a la parelleta i li diu a la Tati:
- Bon dia, Tati.
- Bon dia, Manel.- va respondre-li la noia.
- Què tal? Tinc una proposta per a tu.
- Digues.
- Vols fer de secretària del meu cap?
- Oh! Quina bona idea! M’encantaria? Quan puc començar?
- Ah! Això li has de preguntar a ell. Si t’agafa.
- I això?
- Perquè m’ha dit que li presenti a noies que vulguin el lloc, no que les agafès sense provar-les.
- Ah. És veritat. Perdona.- va dir la Tati al Brincos3.
- Doncs si vols, et concerto una entrevista amb el cap.
- Si, gràcies.
- Doncs et truco.- va dir-li mentre apuntava el número de movil de la Tati.
- Ens veiem!
- Ens veiem.- va dir el Brincos 3 marxant cap a la seva cafetera.
- Buenu, mira que bé, oi, Mosk? Ara tinc gairebé una feina nova.- va dir la Tati somrient i marxant deixant abandonat al Mosk.
- Mosqueitor!.- va cridar-lo una veu.
- Què?.- va respondre el Mos-k.
- Que el cap et vol veure en 30 segons al seu despatx.
- Quin?
- El lleig.
- D’acord.- va dir el Mosqueitor.
El Mosk va pujar les escales a pas de tortuga. Pensava en el que havia fet aquest cop. Va obrir la porta lentament i va veure la cara d’ira del cap num 2.
- Vens tard, Mosqueitor. Quan dic en 30 segons són 30 segons.
- Em sap greu, senyor.
- Molt bé. Seu. Hem de parlar.
- Si, senyor.
- T’he de comunicar que el teu contracte acaba la setmana que ve.
- Si, senyor. N’estic al corrent, senyor.
- Doncs et comunico que no se’t renova el contracte perquè volem agafar conductors novells i joves.- va dir-li el lleig.
- Puc demanar-li el perquè, senyor?
- No. De cap manera no tinc perquè donar-te explicacions.- va dir el lleig.
- D’acord. Gràcies, senyor.- va dir el Mosk retirant-se.
- De res. Adéu, Mos-k.
El Mosk va baixar les escales amb el cap baix. Es va topar amb un noi alt i jove.
- Perdona, col·lega. Es que anava emocionat per aquí. És la meva primera entrevista!.- exclamava el noi.
- Ah. Què busques?
- La oficina del cap num 2.- va dir posant-se les ulleres de sol al cap.
- És al quart pis, la tercera porta de la dreta.
- Gràcies, tio. Ens veiem al bus!.- va dir fent un senyal dels seus assenyalant amb el dit.
- De res.- va dir el Mosk marxant.
El noi va picar a la porta.
- Endavant.
- Bon dia. Sóc el noi en pràctiques.
- Bon dia. Jo sóc en Mario i sóc el segon cap i inspector de la companyia.
- Bon dia, senyor. És un honor poder estar davant seu.
- Gràcies. Seu, que parlarem.
- Si, senyor.

Mentrestant, al despatx del costat...

- Bon dia, senyor.- va dir el Brincos 3.
- Bon dia, Manel. Que el duu per aquí?.- va dir el Tecus.
- Doncs vinc per parlar amb vostè, senyor.
- Seu i parlem, Manel.- va dir el Tecus rebuscant uns papers al seu calaix.
- Doncs és sobre allò que em va comentar l’altre dia.
- El què, Manel?
- Allò de la secretària.
- Ah si! Digues, coneixes algú que vulgui ocupar el lloc?
- Si, una amiga.
- D’acord. Doncs li dius que demà a les onze la vull al meu despatx. Ocupa’t-en tu de tot, si us plau, que estic molt enfeinat.
- Si, senyor. I gràcies.
- Està tot bé, a la feina?.- va dir el Tecus aixecant el cap un moment dels papers que revisava.
- Si senyor, gràcies per preguntar.
- De res, que tinguis un bon dia, Manel.
- Gràcies, senyor.- va dir el Brincos 3 sortint del despatx.
En baixar les escales es va trobar amb un parell de conductors novells bastant semblants, el que un era més alt que l’altre.
- Bon dia, nois!.- va exclamar el Brincos 3 acostant-se a ells.
Els dos paios es van girar cap a ell i estaven fumant en una zona de no fumadors.
- jeje que gamberros que sou. Que no sabeu que aquí no podeu fumar?
- Perdona, ja no ho farem més.- van dir els dos apagant les cigarretes.
- Veniu amb mi, que us ensenyaré la zona de fumadors.- va dir el Brincos 3 rient.
- Gràcies.- van dir avergonyits.
- De res. Sou els dos novells?
- Si. Ens han contractat per començar la setmana que ve.
- Oh! I qui és el vostre instructor?
- Doncs per a mi, un tal Esteve.- va dir el noi més alt.
- Apa, l’Estevet! Ja et pots calçar! I per a tu?.- va dir mirant al més baixet.
- Doncs un tal Javi.
- Bé, no sé què dir-te’n, d’ell.- va dir el Brincos 3 arronsant les espatlles.
- No saps què dir-me’n?.- va dir el noi baixet.
- No, apart de que és un juerguista i que té una xicota molt més alta que ell.
- Apa!.- van dir els dos encenent una cigarreta.
- En vols?.- li va dir el noi alt.
- Si, gràcies. Ara anava a fumar també.- va dir el Brincos 3.
- De res.- va dir el noi.
- Eiii! Si aquí tenim els mafiosos!.- va exclamar una veu.
- Mafiosos?.- van dir el dos nois.
- Esteve!.- va exclamar el Brincos 3 amb cara de “el que faltava”.
- Si, el mateix.- va dir el Bigoti fent jojojo.
- I tu ets el meu instructor?.- va preguntar el Mafiós nas de patata.
- Si, el mateix. Jojojo. Espero que ens ho passem bé.- va dir-li mentre li donava la mà.
- Encantat de conèixer-lo.- va dir el Mafiós.
- El mateix dic. Ja et posaré al corrent de tot. Tu no pateixis.
- Al corrent?.- va preguntar el Mafiós.
- Nooo! No comencis, Esteve!.- va exclamar el Mafiós.
- Jojojo. Si, al corrent de les nostres històries. I de les nostres clientes habituals de cada poble.- va dir el Bigoti rient.
- Ah! Hi ha molts clients habituals?.- va preguntar el Mafiós.
- Si, uns quants que els heu de tractar molt i molt bé.- va dir el Bigoti fregant-se les mans.
- Ah. Entesos. Doncs ja em posarà al dia, Esteve.
- De tu, si us plau, noi!.- va exclamar el Bigoti fent jojojo mentre marxava.
- L’Esteve també em va ensenyar a mi i el primer que em va dir en passar per Sant Feliu en el primer trajecte que vaig fer amb el Sant Vicenç va ser: mira, aquesta és la pesada de Sant Feliu. I va assenyalar a una noia que estava a la parada de Torreblanca. I va dir l’Esteve: segur que espera al Jose. És el seu preferit i hi puja tots els dimecres.
- Ah si?.- va dir el Mafiós.
- Doncs si, el primer dia, en el primer trajecte em va posar al dia d’un munt de bestieses.
- Que bé! Jo vull saber més tafaneries! I qui és la pesada aquesta?.- va dir el Mafiós.
- Jeje. No n’és una, tan sols. En són 3!
- Tres!?.- va exclamar emocionat el Mafiós.
- Si.- va dir el Brincos 3 apagant la cigarreta.
- Te’n vas?.- va preguntar el Mafiós Caragos.
- Si, he de començar a pencar. Que us vagi bé!.- va exclamar el Brincos 3 mentre marxava.
- Gràcies! I a tu també, Manel!.- van exclamar el parell de Mafiosos.
El Brincos 3 va desaparèixer de la vista dels dos joves i per allà va aparèixer un paio més blanc que un fantasma.
- ei tio!.- va exclamar el Mafiós caragos.
- Eh?.- va dir el tio girant-se.
- Què et passa? Estàs bé?.- va dir-li el Mafiós Caragos.
- Si, és que tinc aquest color de cara!.- va exclamar el Ceri.
- Ah, perdona.- va dir el Mafiós Caragos.
- Sou nous?.- va preguntar el Ceri.
- Si.- van dir els dos alhora.
- Ah. Bé, me’n vaig, que he de parlar amb un company.
- Ah! Que vaig bé!
- Gràcies.- va dir el Ceri marxant pensatiu.

Al dia següent...

La Tati arriba a cotxeres a les onze clavades. Puja les escales i es topa amb el Ceri.
- Manolo!
- Tu!
- Surt del mig que faig tard!.- exclamava la Tati.
- Tu? Tard?.- va preguntar el Ceri contrariat.
- Doncs si! Aparta!.- va exclamar la Tati pujant les escales de dos en dos mentre corria escales amunt amb el Ceri seguint-la.
- Espera!.- li deia el Ceri.
- No puc! No em segueixis més!.- va exclamar la Tati.
La Tati va arribar al quart pis i allà estava el despatx del Tecus. Va picar a la porta. Eren les onze i quatre minuts.
- Endavant.
- Bon dia, senyor. Faig tard, perquè m’he topat amb un conegut per les escales. Em sap greu.- va dir la Tati mirant a terra.
- Està bé. Però que no es repeteixi.- va dir el Tecus.
- Em sap greu, gràcies.
- Seu.
- Si, senyor.- va dir la Tati.
- Bé, m’han dit que estàs disponible per fer de secretària.- va dir el Tecus.
- Si, senyor. Tinc una feina que tan sols és de mitja jornada i puc fer-ne dues.
- Molt bé. Seràs puntual?
- Si, senyor.
- Doncs estàs contractada. Totes les tardes, et vull aquí.
- Moltes gràcies, senyor. Quan començo?
- El mes que ve.
- Moltes gràcies, senyor.
- De res, i benvinguda a bord. Ah!
- Digui?
- Coneixes a algú que estigui interessat en fer de guia turístic?
- Potser si...- va dir la Tati pensativa.
- Doncs quan comencis a treballar, si us plau comuníca’m-ho.
- Si, senyor. Que tingui un bon dia.
- Bon dia a tu també, Tatiana.
- Gràcies, senyor.- va dir la Tati sortint tota contenta per la porta i topant amb el Ceri, que va caure de cul perquè estava escoltant darrera de la porta.
- Ceri!
- Ceri?!.- va exclamar el Ceri indignat.
- Ups. Bé, què fots tu aquí?!.- va exclamar la Tati.
- Això vull saber jo.- va dir el Tecus que estava dret darrera la Tati.
- Doncs... és que... volia saber què hi feia ella aquí!.- va dir ple de valentia el Ceri.
- Saps que és de mala educació, oi, Manel?.- va dir-li el Tecus al Ceri.
- Si, ja ho sé, senyor. Però és que no em podia resistir.
- Doncs durant tot el mes netejaràs els autobusos. I vull que quedin ben relluents. M’has entès?.- va dir el Tecus amb les mans en gerres i amb cara de dolent.
- Si, senyor. I em sap greu el que he fet. No ho faré més.
- Més et val. Au, marxa! - va dir el Tecus.
- Si, senyor. Adéu, senyor.- va dir el Ceri fugint de la vista del Tecus.
- Adéu, senyor.- va dir la Tati.
- Adeu.- va dir el Tecus.
En tancar la porta va murmurar: una boja més a bord. I va sospirar.

Aixi acaba el primer capítol de la història de la Secretària del bus! XD a veure si em dona temps de paxar el segon capítol o una part d'aquest segon capítol! XD

Història 4 part 2 . per fi! XD

Després de força temps sense solucionar el problema q tenia per paxar la història a l'ordinador de mon pare ja e aconseguit paxar-la avui, amb + pàgines noves que l'Emma no ha llegit encara!!! jejeje ni la Tati. :P

ja he visitat el Blog de l'Emma, creat ahir, i que fins avui no he pogut veure. jojojo XD

aqui en teniu l'adreça. després la posaré a links. quan em deixi la meva superlenta connexió ¬_¬
http://makrron.blogspot.com/

Doncs aqui continua la segona part de la quarta història! i darrera de la història! jojojo que la disfruteu!! XD (ah! el dia en que vaig escriure això m'havia barallat amb el Pepón aixi que és per això moltes de les coses que paxen :P)

Personatges:
Cris
Emma
Pepón
Pèls
Tati
Dolors
Secallona
Pèls 2

- Doncs potser si que tens raó..- va dir la Cris pensativa.
- Potser no, segur.- va dir l’Emma obrint molt els ulls i afegint:
- Anem a casa teva a buscar les coses però anem a vestir-nos a casa meva i t’arreglaré. Ja veuràs com a aquell home li cau la baba quan et vegi. I potser ves a saber si en pesques algun de millor.jojojo.- va dir l’Emma imitant el Bigoti.
- Apa! Jo només el vull a ell.- va dir la Cris.
- Apa, noia. Mira que ets, eh?.- va dir l’Emma renyant-la.
- Doncs si.- va dir ella fent morros.
- Au, doncs no perdem més temps!.- va exclamar l’Emma apressant a la Cris per anar a buscar la roba.

A l’hora convinguda, al lloc convingut...

Arriben l’Emma i la Cris, veuen de lluny el superbus gris del Pepón que arribava. Eren les primeres, i per un cop, ell era puntual. Per l’altra vorera arribaven en un bus conduit per l’Arturu, el Javi, la Tati i el Pèls. Que estrany! Tots eren puntuals! Les noies reien estranyades per la extremada puntualitat dels impuntuals. El Pepón baixava del bus mentre li passava al paio que li tocava el torn de nit. Per l’altra banda venia tot feliç el Pèls dient:
- Que bé! Gràcies per fer-me companyia, amics!.- i va abraçar al grupet. El Pepón es desfà de l’abraçada i li diu:
- Joder, Manel. Quítate de encima!
- Au, Jose, no siguis aixi. O prefereixes que et digui Pepón?.- va preguntar el Pèls mirant a la Cris.
- Tu calla, Pelut!.- va dir el Pepón encenent una cigarreta.
- Ale, ja havia de fumar el viciós!.- va exclamar el Pèls.
- Què passa? A sobre que vens d’arracada toques els nassos?.- exclama el Pepón.
- Jo, vale. Em portaré bé.- va dir el Pèls fent cara de penedit i mirant el terra.
- Au, deixa de fer l’imbècil i anem tirant! Que tinc ganes de dutxar-me.- va dir el Pepón començant a caminar cap a casa seva.
- Anem a casa teva?.- va preguntar la Tati.
- Si, encara que si no veniu, millor. Menys emprenyadors. Encara que si us penseu que un altre dia podreu venir a picar-me com si res, esteu equivocats.- va dir fent una calada.
- Apa, que bèstia! No pots dir les coses amb més tacte?.- va preguntar el Pèls.
- Em sembla que si les coses no es diuen aixi, no em fan cas.- va dir fulminant al Pèls amb la mirada.
- Doncs ara entenc perquè t’han deixat les teves ex dones.- va dir el Pèls fent morros i penjant-se de l’Emma.
- Serà capullo!.- va exclamar el Pepón.
- Ja hi som. I ho repeteixo. Qui no vulgui fum, que no entri a casa.- va dir mirant asesinament a la Tati.
- Perquè collons em mires a mi? No creus que a la Cristina també li molesta el fum?.- va contestar rabiosa la Tati.
- Doncs si, li molesta. Però per ella fumaria al balcó, no per tu.- va dir el Pepón.
- Ala, ala! Això és favoritisme!.- van exclamar el Pèls i la Tati alhora.
- Je. Podeu dir el que volgueu. Però us recordo que havíem quedat nosaltres dos sols per sopar, no amb tot d’arracades no desitjades.- va dir amb mala llet.
- Vale, vale. Ho sento per tenir mala sort amb la parella.- va dir el Pèls fent-se l’ofès.
- A mi no em vinguis amb llàgrimes de cocodril, Manel. Que ja fa anys que ens coneixem.- va dir el Pepón obrint la porta i apagant la cigarreta amb la paret.
- Au, passeu, passeu. Però no feu com si fos casa vostra, eh?.- va dir amb una mirada assessina.
- Apa! Que ets bèstia, tio!.- va exclamar el Pèls.
- Vols que et foti un revés, Manel?!.- va exclamar el Pepón de mala llet.
- Nooo! Em maltractarà físicament! És un maltractador!.- exclamava el Pèls mentre saltava per la casa.
- Serà...- deia el Pepón aguantant-se les ganes de fotre-li quatre cleques al Pèls.
- Deixa’l estar.- va dir-li la Cris amb un somriure.
- Si, més em val o l’acabaré escanyant.- va dir ell tornant-li el somriure.
- Jeje. Mira que ets...- va dir la noia rient.
- Què? Què sóc?.- va dir-li mirant-la fixament als ulls.
- Doncs, un encant.- va dir amb un somriure i mirant-lo fixament també.
- Ejem. Sento interrompre però podem sopar?.- va dir el Pèls.
- Manel!!!.- va exclamar el Pepón ple d’ira.
- Ja m’aparto!.- va exclamar el Pèls amagant-se darrera de l’Emma.
- Si, més et val que t’amaguis, o cobres.- va dir el Pepón anant a la seva habitació.
- Cobraré?.- pregunta el Pèls.
- Si, cobraràs, un parell de bufetades, que et clavaré. Em vaig a dutxar. Si pot ser, comporta’t com una persona mentre sóc a la dutxa. M’has entès, Manel?.- va dir-li el Pepón fulminant-lo amb la mirada.
- Emmm... si. No us dutxeu junts?.- va dir tímidament.
- Vols que llenci el teu cadàver al Llobregat?.- va dir el Pepón amenaçant.
- Ja callo, ja callo.-va dir el Pèls seient en una cadira sense dir res més.
- Apa, doncs podeu començar a parar la taula. Sense destrossar res. D’acord?.- va dir el Pepón amb una mirada severa.
- Si.- van dir tots.
- Doncs fins ara.- va dir mentre es ficava a la dutxa.
Mentre el Pepón era dutxant-se els demés van trobar les coses i van parar la taula. En sortir el Pepón de la dutxa, amb la camisa oberta i uns pantalons curts va dir:
- per sopar ens menjarem unes croquetes que tenia al congelador, uns pesquitos i algunes patates de bossa. Us està bé?.- va dir fulminant al Pèls amb la mirada.
- Si, perfectament. T’ajudem?.- va preguntar el Javi.
- Si, gràcies. Entra tu, a la cuina. La resta, vigileu el Pelut.- va dir fuliminant a la Tati i al Pèls.
- Ala! Perquè el Javi!.- exclamava la Tati.
- Tu calla, pesada!.- va dir a la Tati.
- Tu!.- exclamava la Tati.
- Quant de temps sense dir-ho...- va dir el Pepón tot pensatiu.
- Estupid...- va dir la Cris.
- Que dius res?.- va dir el Pepón a la Cris.
- Res de res.- va dir amb una mirada de “t’odio”.
- Doncs vigileu al Pèls, que no faci cap bestiesa més.- va dir el Pepón.
- Apa, Manelet, vine, que seurem al sofà mentre esperem al sopar.- va dir-li la Cris al Pèls.
- Jajaja. Sembla que li diguis al gos que segui.- va dir-li l’Emma.
- Potser si.- va dir la Cris treient la llengua.
Al cap d’una estona, els fregits ja estaven fets i el Pepón va cridar els avorrits a sopar.
- Ja era hora! Estava més que afamat!.- va exclamar el Pèls.
- Tu calla, Pelut!.- va exclamar el Pepón. – encara gràcies que et fots el meu menjar!.- va afegir tot indignat.
- Au, Manelet, no el facis emprenyar més o cobraràs. I de retruc, nosaltres.- va dir-li la Cris sense mirar al Pepón.
- Que insinues alguna cosa, nena?.- va preguntar el Pepón aixecant una cella.
- Noooo, hi ara! Perquè m’ho preguntes? Que tinc cara d’estar enfadada? Hi ara! Que va!.- va dir la Cris tallant una croqueta.
- Se’t veu tot a la cara. Estàs enfadada pel que t’he dit abans, oi?.- va dir el Pepón acostant-se somrient.
- No, no cal que t’esforcis en somriure quan no en tens ganes, que no cal.- va dir la Cris empassant-se un tros de croqueta.
- Apa! Que t’enuegaràs!.- va exclamar el Pepón donant-li uns copets a l’esquena.
- Va, deixeu les baralles i sopem en pau, pesats!.- va exclamar l’Emma enfadada.
- Apa, l’altra!.- exclamava el Pepón.
- L’altra què?.- va dir l’Emma amb una mirada fulminant.
- Què?.- deia el Pepón amb una mirada de les seves.
- Doncs que ja esti farta de les vostres ximpleries! Que sou uns pesats! Deixeu-ho per quan esteu sols!.- va exclamar l’Emma aixecant-se de la taula.
- Au, no t’enfadis...- va dir la Cris.
- Que no m’enfadi? Sempre esteu fent el ximple sense pensar en els altres! Com tu, Manel! Ja n’estic fins el capdamunt!.- va exclamar l’Emma.
- Em sap greu.- van dir tots mirant al terra penedits.
- Si! Ara tots em veniu amb cara de pena i em feu sentir malament per estar enfadada! Serà possible! Que no em puc ni enfadar?.- va preguntar plegant-se de braços i seient al sofà.
Els altres seguien sopant mentre l’Emma estava enfadada al sofà. Al cap d’una estona va deixar de fer morros i va començar a menjar lentament, mentre els altres desparaven els seus plats de taula. Eren les onze menys cinc de la nit. La Tati va dir que es trobava malament, que tornaven cap a casa seva. Els altres van sortir a dir-li adeu a la porta del carrer. El Pèls llavors, va dir:
- au, que et milloris, Tati. Quan et trobis bé sortirem de copes, d’acord?.- li va dir fent-li dos petons.
- Gràcies, Manelet.- va dir la Tati fent-li dos petons a ell.
- Ale, perquè no marxes tu també i em deixeu tranquil a casa meva?.- va preguntar el Pepón.
- Jo sol?.- va preguntar el Pèls.
- No! Tots! Tots fora!.- va exclamar el Pepón.
- Com vulguis, ara agafo les coses.- va dir la Cris entrant a casa.
- Eh! Que anava pel Manel! Espera!.- va dir el Pepón entrant a casa i deixant el Manel a fora.
- Serà possible! Em deixa tirat com les escombraries!.- va exclamar el Pèls esperant assegut al replà de la porta.
Dins de casa...
- Eh! No ho deia per tu! L’únic que m’emprenya és el Manel!. Escolta’m.- va dir-li agafant-la pel braç.
- Buenu, em sembla que sobro de nou, eh? Me’n vaig. Que us ho passeu bé, eh?.- va dir l’Emma passant pel costat amb la bossa del Manel.
- Ei! No te’n vagis!. Que vinc amb tu!.- va exclamar la Cris anant a per la bossa.
- Espera.- va dir el Pepón agafant-la.
- Deixa’m estar! No em deies que sobro? Doncs...- el Pepón no la va deixar acabar perquè la va abraçar.
- Espera’t una miqueta més. Després t’acompanyo a casa. Si us plau.- va dir sense deixar-la anar.
- No, em sap greu. Però me’n vaig.- va dir-li la Cris somrient tristament i marxant amb l’Emma.
- Quina merda de dia...- va murmurar el Pepón seient al sofà mentre encenia una cigarreta.

Aixi és com acaba aquesta quarta història de les històries del bus! i ara començarà una nova saga en que apareixerà una nova faceta de la Tati! la Tati serà la nova secre i sense embaràs ni nòvio! (jojojo, ja veuràs q paxarà :P), l'Emma tindrà un nòvio nou i la Cris amb la nova feina! (però més endavant! :P). tot això en els següents capítols de la Història del Bus! XD

ah! i dir que m'agrada aquest blog de l'Emma i el que hi diu però com que no es trobava el servidor no he pogut deixar 1 missatget. ;O :P

apa! ens veiem! i ja sabeu. si us agrada o no, m deixeu un missatget per aqui! :D