Història 3 capítol3 part 1!

Aqui de nou a la càrrega amb un nou capítol en que el Bigoti farà de les seves, per variar! sinò, quina gràcia tindria? :O XD

aixi que us deixo amb un fragment d'aquest nou capítol en que avui m'hi he viciat a escriure i que espero que us divertiu amb ell i que us agradi! XD

ah! i el link amb el blog de l'Emma de la columna dreta ja funciona! jejeje XD apa, us deixo amb aquesta nova entrega! ja em direu que us sembla! eh? :O

Personatges del capítol i el seu color de diàleg! :O

Mitjacerilla
Bigoti
Mario
Tecus
Pepón
Cap d'escombra
Marianella
Emma
Cris
Tati
Pèls
Pèls 2
Caragos


Capítol 3: Jornada de terror. Festa de Halloween a Cotxeres. Històries de por de nit a Sant Feliu.

Aquell matí feia molt de sol però fresqueta, eren finals d’octubre, ja s’acostava el dia de la festa de Halloween però com que aquí no és costum de celebrar-la el Bigoti va pensar que es podria celebrar Halloween. (aquest home sempre ha de dur la contrària).
Aixi que el Bigoti va preparar uns cartells i va posar-lo per tots els passadissos de cotxeres.
- Què és això?.- va dir el Ceri que arribava en aquell moment.
- Ah! Arribes al punt, Manolo!.- va exclamar el Bigoti.
- Noo! Em fas por, Esteve!.- va exclamar el Ceri.
- No pateixis, home! Nomès vull que m’ajudis a penjar els cartells.- va dir el Bigoti fent jojojo.
- Segur?.- va dir el Ceri sense acabar-s’ho de creure.
- Segur.- va dir-li el Bigoti allargant-li un manyoc.
- Està bé.- va dir el Ceri anant-se’n escales amunt.
En el moment en que estava penjant un cartell sent una veu darrera seu:
- Manel, es pot saber què dimonis fas?!
El Ceri es va girar i va veure el Mario treient foc pels queixals:
- Ah, perdoni senyor. És que l’Estevet m’ha demanat que si li podia penjar això.- va dir allargant-li un paper.
- Una festa de disfresses a cotxeres per Halloween?.- va preguntar el cap num 2.
- Doncs aixo és el que sembla.- va dir el Ceri començant a tremolar.
- Doncs a mi no m’ha consultat res!.- va dir cridant.
- Per això no volia ajudar-lo!.- va exclamar el Ceri mig plorant.
- Castigat! A netejar autobusos els diumenges al matí!.- va exclamar el Mario.
- Però si ja ho estic!
- Doncs a netejar lavabos.- va dir el Mario marxant tot emprenyat.
- Pobre de mi... sempre castigat...- va dir quasi plorant.
- Què era aquest escàndol?.- va preguntar el Tecus, que passava per allà.
- Senyor... doncs això. La nova idea de l’Esteve.
- Vaja. Ja hi torna.- va dir sospirant.
- Si, senyor. I per culpa seva estic castigat sense motiu.- va dir el Ceri suplicant clemència.
- Deixa estar al Mario, no estàs castigat. Què t’ha manat fer?.- va preguntar el Tecus per curiositat.
- Netejar lavabos.
- Jajajaja. Netejar els lavabos! Doncs almenys fes-ho un dia! Que ho vull gravar en vídeo!.- va dir el Tecus pixant-se de riure.
- Però senyor...
- Res de peròs i digues-li al Bigoti que pugi al meu despatx, que hem de parlar. I ja et diré quan vull que els netegis, que vull riure.-va dir el Tecus entrant al seu despatx.
- Perquè?.- va dir el Ceri lamentant-se mentre baixava les escales buscant el Bigoti i pregant perquè el Mario no l’haguès trobat abans que ell.
En aquell moment el Ceri va veure el Bigoti fent jojojo mentre xerrava burxant el Pepón.
- Esteve, el cap Tecus et crida.- va dir el Ceri.
- Molt bé, gràcies. Ara hi vaig.- va dir el Bigoti fent jojojo.
El Bigoti va pujar les escales i va picar a la porta. El Tecus va dir:
- Endavant.
- Bon dia.- va dir el Bigoti rient.
- Bon dia, Estevet. Seu.
- Si, senyor.
- Quina n’estàs maquinant ja?
- Doncs tan sols vull celebrar Halloween amb els companys i amics. Res més.
- Doncs perquè no m’ho preguntaves abans de fer cartellets i tot?
- Doncs perquè pensava que era la manera més ràpida.
- Tu sempre fent el que vols. D’acord, jo convenceré el Mario però hauràs de netejar els autobusos i els lavabos durant 1 setmana. M’has entès, Esteve?
- Si, senyor.
- Ah! I un dia els has de netejar els lavabos amb el Manel. Que us vull gravar en vídeo.- va dir el Tecus rient.
- Ah! Me’n farà una còpia, senyor?
- Ja en parlarem, d’això, Esteve. Ja pots marxar.
- Si, senyor.- va dir el Bigoti marxant.
En baixar estava el Pepón fumant, per variar, mentre es prenia un cafè.
- Què, ja t’han fotut bronca? Per variar.- va preguntar-li el Pepón.
- Tan sols una miqueta, perquè era l’Òscar i no el Mario, que sinò, em penja.- va dir el Bigoti rient.
- Apa! Que has tingut molta sort, eh?.- va dir-li el Pepón donant-li uns copets a l’espatlla.
- Doncs si, amic meu.- va dir el Bigoti menjant-se una poma.
- Ara esmorzes?.- va preguntar el Pepón mirant el rellotge.
- Doncs ja ho veus. Tenia coses a fer abans.- va dir el Bigoti fent una gran queixalada.
- Ei! Jose! Que fas per aquí?.- va dir el Bigoti cridant el Cap d’es.
- Doncs esmorzant una poma.- va dir menjant-se la poma.
- Digui?.- va dir el Pepón despenjant el telèfon.
- Apa, que et busquen!.- va exclamar el Bigoti marxant amb el Cap d’es.
- Qui era?.- va dir el Bigoti, minuts més tard.
- Que tafaner que ets, eh Esteve? Doncs era la meva mare, que em convida avui a sopar.
- A Sant Feliu?- va preguntar-li el Bigoti.
- Doncs si. Perquè?.- preguntà el Pepón.
- Doncs perquè podriem sortir de festa després. Què me’n dius?.- va preguntar el Bigoti.
- Doncs em sembla bé.- va dir el Pepón somnrient.
- Perfecte. Perquè havia quedat amb uns amics que m’havien dit que feien una festa i que volien que portés més amics.
- Ah! I tu vas i te n’aprofites de mi, no?.- va dir el Pepón somrient malvadament.
- Va, Jose, no siguis dolent.- va dir el Bigoti fent cara de pena.
- Esteve, amb aquesta cara de pena no vas enlloc, eh?
- Jo! Jo que em pensava que hi picaries!.- va exclamar el Bigoti.
- Doncs no. Au, fins al vespre! Ja et faré un truc quan acabi de sopar.- va dir el Pepón apagant la cigarreta i marxant cap al seu estimat bus gris.
- Jose, si vols riure aquesta nit, vine amb nosaltres també.- va dir-li el Bigoti al Cap d’es.
- Jajaja. Quina en duus de cap aquest cop, Esteve?.- va preguntar el Cap d’es.
- Ja ho veuràs quan vinguis.- va dir el Bigoti rient malvadament.
- Jajaja. Vindré tan sols per curiositat, eh?.- va dir el Cap d‘es rient.
- Perfecte.- va dir el Bigoti mentre es fregava les mans i marxava rient.
El Bigoti va convidar també al Manel (Pèls), al Brincos 3, al Ceri, al Calvorota, al Cluni, al Mafiós, al Caragos, al Pèls 2, al Julio i al Jose Luis. (apart del Cap d’es i el Pepón). Va pensar que amb 12 persones en tenia de sobres per passar-s’ho bomba aquella nit.

A dos quarts d’onze de la nit el Pepón es va reunir amb la resta, tan sols faltava el Bigoti, l’instigador de la reunió.
Quan ja duien una estoneta va aparèixer amb una senyora d’uns 50 anys que es va llençar al damunt del Pepón i li va dir:
- Hola estimat meu!
- Ejem. I tu qui ets?.- va preguntar el Pepón amb cara de circumstàncies i intentant treure-se-la del damunt.
- Doncs soc la teva fan número 1. Em diu Marianella.
- Doncs em sap greu però jo ja estimo una altra persona.
- Ah si? M’és igual. Perquè ella ara no hi és, oi?.- va fer la dona amb una mirada de “seràs meu”.
- Doncs a mi no m’és igual. Així que deixa’m estar.
- Que maleducat que ets, Jose.- va dir la dona abraçant-lo més fort.
- Hola!.- es va sentir una veu per darrera.
Els homes es van girar intentant no deixar veure que es pixaven de riure. Era l’Emma, que havia quedat amb el Pèls 2.
- Hola preciosa!.- va exclamar el Pèls 2 abraçant-la.
- Hola guapo.- va dir-li l’Emma amb un somriure i alhora extranyada per aquella càlida rebuda.
- Si tu hi ets...ella també?.- va preguntar el Pepón mirant per arreu.
- Jeje. Em busques?.- va dir la Cris.
- Ho sabia.- va dir posant-se vermell.
- A què jugues ara?.- va preguntar la Cris.
- No és el que sembla! Ella no m’importa!.- va exclamar el Pepón desempallegant-se de la senyora.
- Jeje. Ja ho sé.- va dir-li ella amb un somriure.
- De veritat?.- va preguntar ell.
- Si.- va dir agafant-lo pel braç.
- Encara falta la Tati.- va dir el Pèls.
- Esperem-la.- va dir el Bigoti mirant el rellotge pensatiu.
- En què penses, Esteve?.- va preguntar-li el Pepón.
- Ah! Coses meves.- va dir el Bigoti fent jojojo mentre rebuscava alguna cosa a la butxaca dreta del pantaló.
- Ja... segur.- va dir el Pepón mentre buscava una cigarreta.
- Fumar és dolent per a la salut.- va dir-li el Pèls.
- Ja ho sé, Manel. Però m’és igual.- va dir el Pepón encenent la cigarreta.
- Doncs fes el que et roti.- va dir el Pèls.
- Ei Tati!.- va exclamar la Cris separant-se el més lluny possible del Pepón.
- On vas?.- va dir-li el Pepón.

aixi us deixo aquesta primera part del capítol 3, l'especial de Halloween a les cotxeres de Sant Feliu, organitzada pel Bigoti! ens veiem en la segona part! XD ^.*