miércoles, agosto 30, 2006

Història 3 capítol 3 part 3!

Aqui teniu 4 pàgines més de la història i les últimes que us poso avui! :P i és que ja son les 22:32 i mon pare està impacient pq surti d'aqui. jejeje :P i tan sols duc 1h actualitzant el blog! :P U_U si es que... espero que aviat sigui el dia 4 pq aixi puc ficar-m'hi quan vulgui perque ja pencaran tots dos, mon pare i ma mare. :P a més, ara si que la pantalla comença a fer el burro i es posa de colors que fan mal als ulls. ¬_¬ T_T kk.

Personatges:

Homegreix (vermell 3)
Pepón (lila d sobre del dl pèls)
Va de guapo (lila 3)
Cris
Dolors
Cap d'Es
Pelopi
Mitjacerilla
Mafiós (lila 2na fila x baix 3r color)
Tecus
Mafiós Caragos (blau de sobre dl Julio)
Brincos 3
Cluni
Julio
Calvorota (groc dl mig dls grocs)
Jose Luis
Caragos
Pèls 2



- Com que ja heu sopat?! Aquest Esteve!.- van exclamar els dos homes
- Jajajaja. Que bo.- va dir el Pepón rient.
- Doncs és igual. Aquí teniu els vostres sopars especials. A veure què us semblen.- va dir el Greix.
- Tastem-los, si més no.- va dir el Pepón destapant el seu plat.
- Aquí tenim per al Jose, llenties saltejades amb salsa de moscatell i vi negre. I de segon, tenim carn crua amb suc de tomàquet.
- No gràcies, passo.- va dir el Pepón apartant el plat.
- Molt bé, tu t’ho perds.- va dir l’Home-greix retirant el plat mentre reia.
- El següent, és el menu de la Cris.- va dir el Va de guapo.
- A veure què em posen.- va dir la noia agafant la mà del Pepón amb més força.
- Doncs tenim un combinat de musclos amb anguiles, truita d’espàrrecs i formatge fos per damunt. De segon, tenim bacallà amb una samfaina especial de formatge emmental i roquefort al damunt i tomàquets a trossos per damunt.
- Emm, no gràcies.- vca dir la Cris girant la cara cap a una altra banda.
- Jajaja.a tu també et putegen amb menjar que no t’agradi?.- li pregunta el Pepón rient.
- Tu calla! Que a tu tampoc t’ha fet gràcia!.- va exclamar la Cris fent morros.
- Vale, vale, no t’enfadis, noia.- va dir el Pepón en to conciliador.
- El següent és l’altre Jose!.- va exclamar l’Home-greix.
- A veure què em toca!.- va exclamar el Cap d’es emocionat.
- Tu no t’emocionis tant, que segur que et fot!.- va exclamar el Pepón.
- Doncs per tu hi ha de primer nous moscades en pols, espinacs gratinats, amb salsa de mostassa i ketchup, i salsa de xocolata amb taronja per damunt i un rajolí de menta i anís. De segon, tenim anxoves de llauna amb els pèls, amb vinagre per damunt, tonyina, ous bullits ratllats per damunt i tomàquet solís per damunt també. Per acompanyar el segon plat, salsa tàrtara.
- Bé, doncs em sembla que passo. Massa sofisticat per al meu gust.- va dir el Cap d’es mentre reia.
- Tu ets dur de pelar, eh, Jose?.- va dir-li el Va de guapo.
- És que em fa gràcia aquesta supercombinació.- va dir el Cap d’es rient.
- Doncs l’ha fet el Bigoti amb l’ajut dels conspiradors.
- Vaja...- va dir el Cap d’es pensatiu.
- Bé, doncs podeu seguir, perquè com veieu, el Bigoti aquí no hi és.
El grup 1 va marxar de la zona del Va de guapo i l’Home-greix.
El Grup 2 s’aproximava a el primer punt que va trobar. Allà hi havia la Bruixa i el Pelopi. Estaven asseguts en unes cadires on tenien una col·lecció de caixes de colors.
- Bona nit.- va dir la Dolors.
- Bona nit.- van respondre els tres.
- En aquest punt de control teniu el túnel del terror. Heu de mirar bé banda i banda perquè potser trobeu el Bigoti o potser no. Heu de seguir fins el final.- va dir el Pelopi.
- D’acord.- va dir l’Emma liderant el seu grup.
- Escolteu, el grup el pot tancar el Mafiós?.- va preguntar el Ceri.
- Que tens por?.- va preguntar l’Emma aguantant-se el riure.
- Doncs una mica.- va dir el Ceri mentre intentava dissimular que li tremolaven les cames com una fulla.
- Doncs bé, si no hi ha més remei.- va dir el Mafiós posant-se l’últim i estant al mig el Ceri.
Aixi que els tres van entrar al túnel del terror, en fila india. Mentre passaven per aquell túnel il·luminat per llumins, aguantats en uns bolis bic, buscaven per cada racó del passadís a veure si allà s’hi amagava el Bigoti. Però van passar per tot allò sense veure’l. Tan sols apareixien ombres estranyes de tant en tant i se sentia els udols del vent i crits estranys de terror. Ah! I la ràdio a tope, que et deixava sorda!
En sortir del passadis eren de nou a fora al carrer, en la fosca de la lluna nova d’aquell dia.
Mentrestant, el grup 3, liderat pel Brincos 3 arribaven a un racó amagat de les cotxeres, on el Brincos 3 pensava que trobarien al Bigoti. Però allà es van trobar el Tecus i el Mafiós Caragos!
Estaven també embolcallats per una capa negra de dràcula i estaven asseguts envoltats per una colla de caixes de coloraines. El Tecus va parlar i va dir:
- Aquest és el punt dels lavabos del Terror.
- Els lavabos del Terror?.- va preguntar flipant el Manel.
- Això mateix.- va dir el Tecus rient.
- I de què va això?.- va preguntar el Cluni.
- Doncs va de que heu d’entrar en aquests lavabos sense netejar i netejar-los i mentre els netegeu potser us trobeu al Bigoti.- va dir el Tecus rient.
- I quina gracia té?.- va preguntar el Brincos 3.
- Doncs que jo gravo els meus treballadors en vídeo netejant lavabos! Jajaja.- va dir el Tecus rient mentre treia la càmara de vídeo.
- Au, ja podeu entrar.- va dir el Mafiós Caragos.
- Si no hi ha més remei...- va dir el Brincos 3.
Entreren als serveis, que feien una pudor mortal i allà es van trobar una colla de fregones, cubells, i desinfectants de tot tipus.
- Ara entenc perquè feia tants dies que no ens deixaven entrar aquí...- va dir el Brincos 3.
- Si, perquè ens feien fer servir els lavabos petits.- va dir el Julio.
- Doncs si, per fr-nos netejar aquests.- va dir el Cluni netejant.
Els tres van voltar per tots els lavabos i ni rastre del Bigoti.
Quan duien mitja hora el Tecus els va cridar i els va dir que si no havien trobat el Bigoti que marxéssin o podria arribar un altre grup allà. I que els ajudessin a preparar-ho per un altre grup.
En aquells moments, el grup 4, s’acostava al seu primer lloc, el lloc del menjar. L’Home-greix i els seu company ja tenien a punt els plats corresponents. Perquè per la superràdio que duien al damunt, el Bigoti els havia dit que s’acostava el grup del Calvorota, el Jose Luis i el Pèls.
En acostar-se a la taula, a les fosques diu el Calvorota:
- què és això?
- El vostre sopar.- va dir el Va de guapo fent veu d’ultratomba.
- Home, Jose! Tu ets el primer punt!.- va exclamar el Pèls.
- Doncs si.- va dir el Vadeguapo.
- Doncs aquí teniu el vostre sopar.- va dir l’Home-greix.
- I què hem de fer?.- va preguntar el Pèls.
- Menjar-vos-el, si en sou capaços.- va dir el Vadeguapo rient malvadament.
- De moment, el grup que ha passat, no ha pogut mejar-se’l.- va dir l’Home-greix prenent per el seu mànec la tapa del primer plat d’algú.
- Doncs el primer en sopar qui és?.- pregunta el Vadeguapo.
- Doncs jo mateix.- va dir el Jose Luis.
- Perfecte. Doncs per a tu, tenim de primer, pernil salat al forn, passat i amb verdet, amb pa amb verdet per sucar i salsa de bolets variats. De segon tenim un os de pollastre a l’ast, amb patates recremades i salsa de tonyina per damunt.- va dir l’Home-greix somrient.
- Gràcies, però em sembla que si comencès a menjar, em quedaria amb gana.- va declinar el Jose Luis.
- Tampoc?.- va preguntar l’Home-greix aguantant-se el riure.
- Doncs passem a la segona víctima!.- va exclamar el Va de guapo.
- Què m’espera?.- va preguntar el Calvorota emocionat.
- Doncs per a tu, tenim un saltejat d’espinacs, bledes, mongetes tendres, mongetes seques, cigrons, llenties, amb tonyina i préssec i amanit amb oli. De segon, una amanida de fruites i pasta amb prunes, préssecs, cireres, nespros, miravolants, síndria, meló, nectarines i banyat amb el suc de taronja i del préssec. Què et sembla?.- va dir l’Home-greix amb un somriure comercial.
- Jajajajaja. Que bo! Un plat cagatiu! Em sap greu però no tinc ganes d’anar com un coet al lavabo i anar a cagar! .- va dir el Calvorota sense deixar de riure.
- Però és bo, aquest!.- va exclamar l’Home-greix.
- D’acord, m’ho menjo.- va dir el Calvorota.
- Premi!.- va exclamar el Greix
- Quin premi?.- va exclamar el Calvorota.
- Ho sabràs quan s’acabi el joc. Tens dret a triar un sobre dels que tinc. Quin color vols?.- va preguntar el Greix.
- Doncs el rosa!.- va exclamar el Calvorota.


aixi us deixo aquest capítol pq ja he d'anar plegant veles, pq sinò em faran fora d'aqui ¬_¬ però espero que el dia 4 de setembre pugui continuar actualitzant el blog. pq mon pare ja ma dit que fins el dia del judici final que res de res. aixi que esperaré a que vagi a treballar per poder conectar-me. :P

també, que sapigueu que ja me bxat del drama "prince who turns into a frog" fins l'ep 6 de 30. :P 2 els he bxat ara amb el permís de mon pare i que espero seguir bxant a prtir del dia 4 i cal que sabeu que és un drama super addictiu. amb tios bons, i que fa riure molt! apa, ens veiem!!! XD i que si voleu contactar amb mi abans del dia 4, pel movil, com sempre! jeje :P ens veiem! ^^

No hay comentarios: