jueves, junio 29, 2006

història 1 primera part

Història 1: Les banyes del Pèls


HISTÒRIA 1: LES BANYES DEL PÈLS.

Capítol 1: Una trobada secreta a les 3 a cotxeres.

A Sant Feliu, a les tres de la matinada té lloc una trobada entre 2 amants, q a espatlles dels seus matrimonis es troben,tenen 1 relació secreta. Però què passaria si les seves parelles s’adonéssin del seu pecat? L’Óscar, el cap a càrrec de vigilar de prop els treballadors, està embolicat amb la dona d’en Manel i es veuen en secret tres o quatre cops per setmana o el que el temps els permet.
A les cotxeres era el lloc on van quedar per veure’s en secret, però resultà ser que allà, en secret hi havia el Mosqueitor i la Tati, que havien quedat per fer el mateix.
En Tecus, q és l mal nom del cap, va dir-li a la “senyora pèls”:

- Què fem?
- Què vols que fem? Entres tú sol i els fots bronca, que per això ets el cap.
- Però si faig això em diràn que què hi faig a les 3 de la matinada a les cotxeres!.- va exclamar en Tecus.
- I ells què? Qui els ha obert, eh? Això és que s’hi ha colat. A més,els pots dir que t’has deixat uns papers a la oficina i que són necessaris per demà. I sinò, perquè els hauries de explicar res, si tu ets el cap, no?.- va dir la peluda.
- També tens raó, els faré fora.
Així que en Tecus va entrar i els va enxampar amb les mans a la massa i mentre els esbroncava, la dona d’en pèls es va intentar colar per darrera.
I dic intentar perquè, no ho va aconseguir perquè, la Tati, que li havien espatllat la festa la va veure i va dir:
- Tecus, em sembla que no ets qui per parlar, perque si nosaltres veníem a fer coses em sembla que vosaltres veníeu per la mateixa feina, no?.- va dir-li tota enfadada.
- Què t’ho fa pensar? Em veus amb algú?.- va replicar en Tecus sense adonar-se que la dona d’en Pèls era darerra seu, tota enrojolada perquè l’havien enxampat.
- La dona del Manel, que està darrera teu.- va dir la Tati sense tallar-se.
En Tecus es va girar i va veure la seva amant, allà palplantada, sense saber què fer. Va creure que allò era el final fins que la Tati va dir:
- Si ens deixeu seguir tal i com estàvem, amb la festa, no direm res al Manel.
- I com sé que no li direu res al meu marit?.- va dir la senyora.
- Hauràs de confiar en la meva paraula.- va declarar la Tati amb 1 posat d’allò més seriós.
- I si ho refuso?.- va preguntar el Tecus.
- Doncs li diré al Manel, perquè ens has espatllat la festa.- va dir la Tati sense deixar parlar en Mosqueitor en tota l’estona.
- Doncs jo encara proposo un tracte millor.- va dir en Tecus amb el posat seriós de “jefe”.
- Tu diràs.- va dir la Tati.
- Jo faig els ulls grossos i faig veure que no us he vist aquí, perquè representa que no us podeu colar aquí a aquestes hores perquè ni tan sols teniu les claus i marxeu tranquil·lament i vosaltres feu veure que no ens heu vist junts.
- Em sembla que el tracte només és beneficiós per a tu.- va dir la Tati.
- T’ho diré d’una altra manera, jo mano, jo imposo les normes, o marxeu o us denuncio per entrar sense permís i el despatxo. Així hi perdeu vosaltres. Quin tracte us agrada més, el primer o preferiu les dolentes, és a dir, la opció num 2?.- va dir amb 1 somriure malvat.
- Em sembla que no tenim elecció, la primera, però que quedi clar que això no quedarà així.- va dir la Tati recollint les coses i emportant-se en Mosk estirant-lo per la corbata.
Així que en Tecus i la dona del pèls van entrar als despatxos tot triomfant mentre que la Tati i el Mosk sortien tot emprenyats, buscant 1 altre lloc per passar la nit.
Al dia següent, en Tecus es va passar al SF2 nou per veure si hi havia novetats i per controlar què feien els seus treballadors i els ciutadans de Sant Feliu. Allà, a la carretera, ens va veure,a les dues pesades núm1 i 2 de SF rient i passant-ho pipa veient les ximpleries que fan els seus treballadors. Però no veia cap indici de la “venjança de la Tati”. Així que va respirar tranquil.

Aquell mateix dia, per la banda de la Tati, en plegar de la feina, es va asseure a la parada per esperar el 7, davant de l’Illa i de passada, amb la mirada buscava el pèls. Però enlloc del pèls, va veure el seu estimat Mosk i es van intercanviar uns somriures i es va emocionar.
Llavors, la Tati ideava 1 pla: dir-li tot al pèls i ja s’arreglarien, però allò era imperdonable: li havien espatllat la diversió, potser s’associaria amb en pèls per venjar-se, però com?... pensà i va arribar a la conclusió. Va riure malvadament imitant la Sara i va agafar el 7 amb 1 noi guapo igual que el Lolo.
Al dia següent del dia següent, la Tati ja sabia on era el pèls i a quina hora gràcies al seu estimat, que li havia dit. Aixi que va agafar el 51 de les 19.20 amb la xatarra gris de Bcn remodelada amb 1 pèls repentinat, amb les pestanyes marcades de negre i sense les ulleres cutres posades. Tmb duia la camisa mig oberta, la corbata fluixa i les ulleres de sol al cap. Ah! I sense descuidar-nos del seu somriure fals als llavis! I li va dir:

- Bona tarda, Tati, què tal?.- va dir en Manel amb 1 somriure radiant dels seus.
- Bona tarda, Manel! Què tal?
- Bé, i tu?
- Doncs jo no gaire.
- No? I això, seu, seu aquí davant amb mi i m’expliques què et passa.- va dir-li a la Tati assenyalant-li el seient de davant, el del costat del seu seient, l’únic seient dels autobusos vells.
- Doncs la veritat, no sé per on començar.- va dir fingint que no sabia què fer i per picar la curiositat de tafaner del pèls.
- Comença pel principi, dona!.- va animar-la el pèls amb ulls brillants!
- Doncs, és que és tant llarg d’explicar...
- Doncs si vols aquest vespre sortim de copes i m’ho acabes d’explicar.- va dir el pèls amb cara de qui busca parella.
- Segur? No et fotrà canya la dona?.- va mirar amb mirada innocent.
- Hi ara! Si aquesta nit TAMBÉ surt amb les amigues. Des de ja fa uns mesos que surt sovint amb les amigues, així que tinc temps per mi i els meus amics.- va dir amb 1 somriure de tristor.
- Doncs per mi perfecte, perquè el novio treballa en torn de nit avui. – va dir tota contenta.
- Perfecte, doncs et pots quedar amb mi tota l’estona fins que plegui?.- va preguntar amb ullets implorants.
- Siiiiii!.-va exclamar la Tati.
Així,que els 2, van estar parlant “una mica de tot” i va arribar el moment de plegar. La Tati va excusar-se davant del pèls dient que havia d’anar a deixar unes coses pels seus pares a casa seva i ell va anar cap a les cotxeres i ella cap a casa dels pares. Queden en que la recollirà allà, al costat del Caprabo.
Així que el pèls va deixar la cafetera a cotxeres i la Tati va seure al banc al costat del Caprabo on havien quedat. En pèls, a cotxeres es va trobar el Calvorota, que estava avorrit i amb ganes de tafanejar i li va dir:
- Què Manel, aquesta nit de festa?
- Hi ara! Me’n vaig de copes amb 1 col·lega!
- Ah! I el conec?.- va preguntar el Kòjak, amb ànim de tafaner.
- Doncs em sembla que no, eh? I tu que fas?
- Doncs he quedat amb el “Clubi” per sortir de festa, sense dones, ja saps, sortida d’homes. Us hi apunteu tu i el col·lega, eh?.- va dir amb 1 somirure malvat.
- No gràcies, un altre dia potser.
- Com vulguis, però tu t’ho perds, i ara me’n vaig a cagar que no puc més.
- Apa, fins demà!
- Fins demà!
En Pèls va agafar el cotxe i va dirigir-se cap al lloc on havia quedat amb la Tati.
Mentrestant, la Tati, estava asseguda enviant 1 missatge al Mosk preguntant si havia vist el Tecus. I li va dir que estava amb la dona del Pèls, prenent algo, a Esplugues.
Així que la Tati va proposar al Pèls d’anar a fer 1 vol per Esplugues així que ell va arribar i preguntar a on anaven de copes, que tenia tot el temps que ella vulguès.
Així que van anar a un café que hi havia a la carretera Laureà Miró d’Esplugues, al davant de la parada d’anada cap a BCN de “Angel Guimerà” i van prendre un café. Mentre el prenien, la Tati va veure passar per davant el Tecus i la dona del Pèls, i com que el Pèls estava de cara en contra de la porta no ho va veure i la Tati li va dir
:
- Escolta, Manel, perquè no fem 1 volt?
- Perfecte.- va dir
I es van aixecar i es disposaven a marxar quan veure el Tecus i la dona del Pèls abraçadets asseguts al bar del darrera de la parada de tornada de l’Ajuntament i el Pèls li va dir adéu a la Tati i s’hi va dirigir cap allà.
La trobada era inevitable i la “venjança de la Tati” s’havia fet realitat. El Pèls es va dirigir tot indignat cap a on era la parella d’amants i ells es van horroritzar en veure el Pèls per allà.
- Bona nit, t’ho passes bé amb les AMIGUES?.- va dir el Pèls sarcàsticament.
- No sé de què m’estàs parlant.- va dir la dona del Pèls arreglant-se bé els pèls.
- Això mateix, de què parles, Manel?.- va preguntar el Tecus fent-se l’orni.
- Doncs em sembla que està prou clar el que passa no?
- Doncs jo no veig absolutament res més que dos AMICS que queden per prendre alguna cosa.- va dir el Tecus en “plan sóc el jefe però vaig d’amic amb els treballadors”.
- Doncs per mi queda molt clar que la dona m’enganya amb el meu cap.
- Doncs jo no sé on veus això, Manel. És cert que t’he dit que quedava amb les amigues però és que m’han trucat que tenien altres compromisos.
- Ja, i quina casualitat que TOTES no podien quedar el mateix dia. Inventa’t una excusa millor dona!.- va exclamar el Pèls treient foc pels queixals.
- Doncs si no em creus és que confies molt poc en mi, no trobes?.- va respondre-li amb 1 to desafiant.
- Ah no? Així em pots explicar què hi fas a la nit amb el meu cap, prenent unes copes?
- Doncs si, xerrem sobre tu i el teu futur.
- Aaaah! Quina casualitat! I perquè h hauria de parlar amb tu?.- posant-se gallet.
- Doncs perquè ets el meu marit.- va dir quedant-se tant ampla, la tia.
- No en volia saber d’altra! La meva dona s’interessa per el meu sou i el meu futur com autobusero!.- va exclamar picant de peus a terra i començant a elevar bastant el to de veu.
- Em sembla que no són hores de cridar així al carrer, Manel.- va dir el Tecus.
- Tu, més val que callis o rebràs.- va dir-li el Pèls al Tecus.
- I tu més val que em parlis amb més respecte o et despatxo.
- Que jo sàpiga no estem en hores de treball i no tens dret de fer-me això.
- Provem-ho, si t’hi veus en cor.- li va dir el Tecus en to desafiant i mirant-lo directament als ulls.
- Pareu, tots dos!.- va exclamar la peluda.
Els dos homes la van mirar.
- No vull que us baralleu per un malentès. Mira, Manel, si no em creus tens dret de pensar el que el vingui de gust però t’ho dic mirant-te als ulls: no et poso les banyes amb el teu cap.
El Pèls la va mirar als ulls, li deia la veritat i llavors, després de reflexionar-hi una miqueta va dir-li:
- potser m’he passat, potser nomès estàvem xerrant tant sols, però es que sembla molt sospitós.- va dir mirant al terra tot enrojolat.
- No passa res, Manelet. Apa, anem cap a casa.- va dir agafant-lo pel braç.
I la dona es va girar cap al Tecus i li va enviar 1 petonet i li va picar l’ullet i van marxar.


Així, d'aquesta manera acaba el primer capítol de la història del Pèls. que seguirà amb més, depenent dels comentaris que em deixin. apa, fins aviat! ^^ m'he permés el luxe de posar els diàlegs en colors:
verd: Tati
blau: Tecus
vermell: narrador
lila: Pèls
marró: dona del Pèls
gris: Calvorota

d'aquesta manera és + senzill llegir-ho ^^ se m'ha acudit que ja que ho passo aqui que podria introduir aquests petits canvis. ^^

apa, que disfruteu amb la història del Pèls. :P

No hay comentarios: